L'aigua torna a fer olor a dissolvent

Correu d’un lector

Segueix l'aigua en bon estat ?

Fa temps que no es parla del tema, i no ho recordo per que m'hagi vingut a la memòria, sinó per que d'uns dies a aquesta part hem notat canvis de nou. Després de la polèmica que es va generar després del tema de THM, vam notar un canvi substancial en l'olor que feia l'aigua, per a bé, això ha durat fins fa 3 dies que ens hem adonat que l'aigua que ens ve torna a fer olor a dissolvent, una mica menys que en èpoques anteriors però perfectament detectable.
Què passa? A la que no hi ha alarma social tornem a tenir un aigua amb productes estranys. Això no és seriós, hauria d'haver-hi un servei d'atenció on fer la queixa i que immediatament es realitzés un test, i així sortiríem de dubtes d'una vegada per sempre.
Crec que està en mans de l'Ajuntament de Masquefa el treure qualsevol sospita i donar-nos confiança, realitzant alguna acció semblant a la comentada.

Un lector

Una història de terror a Masquefa

Buscant pis per viure

La difícil tasca d'independitzar-se

Una anècdota que podria ser més aviat una història de terror és la vegada en què vaig anar a visitar un pis a Masquefa. Tenia només una minsa idea d'on és Masquefa, a prop de Martorell, vaig pensar. L'anunci deia que estava ben comunicat, a prop de la Renfe i dels Ferrocarrils de la Generalitat; un pis d'una habitació, estil rústic, amb piscina comunitària en una finca amb pocs veïns. La realitat és que aquell pis era un autèntic horror. "Ben comunicat, a prop de la Renfe i dels ferrocarrils," significava a 20 minuts amb cotxe. Pis d'una habitació significava que tot el pis era dins d'una sola habitació (cuina, menjador i habitació, tot en un). "Finca amb pocs veïns i estil rústic", significava realment que era una casa de pagès, perduda en meitat del no res, reconvertida en habitatges. Mentre m'ensenyava tota la masia, la propietària m'anava dient "aquest val 700 euros, aquell d'allà 800 perquè té jardí... " Quan vaig veure el jardí vaig pensar, "jardí? La idea que jo tinc d'un jardí és un lloc on els nens poden jugar, cosa que justifica que el pis sigui més car, però això? Això no és un jardí: això és un hortet per plantar marihuana!" Em va ensenyar dos pisos, a qual més petit, i a sobre la mestressa en veure la cara d'espant que posava servidora, encara va tenir la barra de dir-me " Ui! Doncs aquí vivia abans una parella amb una nena petita... " i tan petita, senyora: si el "pis" (entre cometes) és una capsa de sabates, espero que la nena pogués dormir en una capsa de llumins... I la piscina, ni us ho explico: més que piscina era una bassa. I tot això pel mòdic preu de 400 euros... Tota una ganga, escolti, me'l treuen de les mans.

Jéssica Fillol

Qué!. 12.04.2006

· Article traduït del castellà i publicat a Qué! el 12.04.2006

· Bienvenido a la República Independiente de mi Casa
· Chesi Portal de noticias y reflexiones

Es convoca el 26è Premi Enric Valor

De Narrativa Juvenil

Convocatòria del 26è

Premi de Narrativa

Juvenil Enric Valor

L'Ajuntament de Picanya i Edicions del Bullent convoquen, com cada any, el Premi Enric Valor de narrativa juvenil. Per a tothom qui li pugui interessar i s’hi vulgui presentar, en publiquem les seves bases.

Bases del Premi de Narrativa Juvenil Enric Valor 2006

1. Els originals que opten al Premi de Narrativa Juvenil Enric Valor han de ser inèdits i escrits en català, adreçats a lectors joves majors de 12 anys. Es presentaran mecanografiats a doble espai i per una sola cara i hauran de tenir una extensió entre els 80 i els 150 fulls Din-A4.
2. Les obres hauran de ser presentades per quintuplicat i, en un sobre a banda, s’hi farà constar el nom, l’adreça i el telèfon de l’autor/a. Si aquesta persona desitja que l’obra siga feta pública amb pseudònim, haurà d’indicar-ho.
3. La presentació d’una obra comporta que l’autor no en té compromesos els drets d’edició.
4. Les obres aspirants hauran de trametre’s certificades abans del 31 d’octubre de 2006 a EDICIONS DEL BULLENT, carrer de la Taronja 16, 46210, Picanya (l’Horta Sud). Telefoneu al 961 590 883 o per e-mail a info@bullent.net .
5. L’import del premi és de 4.510 euros en concepte d’acompte de drets d’autor, després de la signatura prèvia del contracte d’edició corresponent, a més d’un esplèndid gravat de Rafael Armengol.
6. Formaran el jurat Sabina Asencio, Marc Candela, Josep-Joan Miralles, Eduard Ramírez i Núria Sendra.
7. El premi podrà, a parer del jurat, deixar de ser adjudicat, però no podrà fraccionar-se.
8. EDICIONS DEL BULLENT tindrà una opció preferent, durant el termini d’un mes, per a decidir la publicació de les obres no guardonades.
9. L’adjudicació del premi es farà el dia 16 de desembre de 2006.
10. La presentació dels originals comporta l’acceptació íntegra d’aquestes bases i dels drets i les obligacions que se’n deriven.

Darrers guanyadors:
Matinada de llops, de Josep-Joan Miralles
Ferum de silenci, de Pep Castellano
L'habitació de la Bàrbara, de Montserrat Galícia

· Edicions del Bullent

Bicifestació per l'Horta de Vera d’Alboraia

HORTA DE VERA - ALBORAIA

I LES MENTIDES DE LA PREMSA CONVENCIONAL

Passat dissabte 8 d’abril es va celebrar una marxa en bicicleta en contra de la destrucció de l’horta de Vera. Segons el diari Levante eren unes 200 persones, segons Las Províncias, (font: policia local) no van arribar a 80. Segons un servidor que hi era present, erem bastants més de 100. A més a més, la policía local i el diari Las Províncias destaquen que només 10 persones eren del poble, donant a entendre que qui no és del poble no té dret a defensar l’horta. Tanmateix, només el grupet amb el qual jo anava ja n’erem 10 persones del poble, a banda vaig poder vore que hi havia molts més. Ara, entre la policía, jo no vaig vore cap persona del poble. Però no acaben ací les falsedats. Segons Las Províncias: “El recorrido que hicieron los asistentes comenzó en el casco antiguo de la localidad. Después en bicicleta llegaron al centro comercial de la Patacona.” (?) Impressionant; no tenen ni idea.
La marxa va començar a l’ermita de Vera, que està com a 2 o 3 km de distància del poble. Va fer una aturada al centre comercial Alcampo, ubicat en Port Saplaia (res a vore amb La Patacona) on es va llegir un manifest després del qual un propietari va prendre la paraula i megafonia en mà va afirmar que: “els meus avantpassats van nàixer, viure i van treballar a l’horta igual que jo, i ací m’estaré mentre em quede una gota de sang”. Prenga nota senyor alcalde, vosté que s’entesta a remarcar qui és del poble i qui no. (Per cert, vosté d’on és?). La marxa va continuar el seu recorregut com estava previst, passant per l’ermita dels Peixets i per la depuradora (encara que la policia, no sabem perquè, va intentar desviar la caravana de bicis per un altre lloc), i va finalitzar al Molí de la Gamba, una alqueria que ha sigut molí de blat, torrador de garrofes, rentador de xufes… i que la familia propietària té constància de la seua existència des del segle XVIII. En arribar al Molí es va convidar a tots els assistents a orxata i fartons.

Les versions que fan de la notícia aquest dos diaris les podeu consultar a: Levante-emv i a Las Provincias

Accident d’un noi de Masquefa

A les Flandes de Piera
Un noi de Masquefa ferit greu al caure en un barranc amb la moto

Foto: Les Flandes de Piera

Un noi de Masquefa va caure amb la moto per un barranc de 10 metres de les Flandes de Piera, ahir dissabte a la tarda.
El noi, que va ser traslladat a l'Hospital de Martorell, està ferit de gravetat.

L’ Associació de Can Valls estrena web

Can Valls, Masquefa

Masquefa guanya un
nou espai d’informació
i de comunicació

El passat 28 de març l’Associació de propietaris Santa Magdalena de Can Valls van estrenar web, Can Valls, Masquefa.
Tal com molt bé expliquen, Can Valls, Masquefa neix amb la intenció que millori la informació i comunicació entre els ciutadans de Masquefa, contribuir a que les informacions d’especial transcendència per la salut, l’economia, treball, seguretat, etc. arribin al màxim nombre de persones possibles, a la administració local i a les administracions competents i siguin tinguts en compte a l’hora de pensar en el benestar de les urbanitzacions i ajudi també a millorar els serveis i les condicions del barri. Des de la web també es demana la col·laboració de la gent i s’ofereix la possibilitat de participar-hi.
L'adreça de la bitàcola de Can Valls, Masquefa és:

http://canvalls.blogspot.com/

Les diverses possibilitats que ofereix Internet, els fòrums, les webs, les bitàcoles, han esdevingut un bon instrument d’informació i de comunicació per a tota mena de moviments, grups i associacions ciutadanes, són un excel·lent mitjà interactiu per a comunicar, comunicar-se i fer arribar les més diverses propostes i problemàtiques a tot arreu.
Amb aquesta iniciativa Masquefa guanya un nou espai d’informació i de comunicació, que segur que ajudarà a millorar algunes coses.

Benvinguts a la xarxa i llarga vida.

Escabetxina a les Mèlies de Masquefa

Queixa d'Amics arbres · Arbres amics

Les pobres Mèlies
de Masquefa
Van ser arbres,
ara són troncs

Amics arbres · Arbres amics es fa ressò del malestar per la poda tant exagerada de les mèlies del carrer Rogelio Rojo, explica les conseqüències que aquesta mala pràctica comportarà i lamenta que passin coses així i que l’ajuntament no vulgui escoltar.

*

*

Malgrat les nombroses queixes fetes a l'Ajuntament de Masquefa per la seva política amb l'arbrat urbà, de com continuadament maltracta als arbres, que fa unes podes i unes tales exagerades i indiscriminades, malgrat les propostes fetes i l'aportació de documents per a una poda i gestió correcta i respectuosa de l'arbrat. Malgrat tot això, l'ajuntament continua amb la seva política de no escoltar i maltractar els arbres tant com pot.
Un bon exemple d'aquesta irracionalitat son les mèlies que hi ha al carrer Rogelio Rojo, a la vorera de la Llar d'Infants, i que es poden veure en aquestes fotos.
Eren unes mèlies maques amb una bona capçada, que no feien nosa a res ni a enlloc i que quan florien feien un bonic que enamorava. Eren uns arbres que feien goig i ara només son uns troncs. Aquesta poda que hi ha fet l'ajuntament, de la guillotina i l'escabetxina, és una animalada que no du enlloc.
Sembla que aquest criteri arbitrari de l'Ajuntament és d'aquesta manera per que identifica aquesta feina amb el volum de brossa extret. Pensen que com més volum de restes de poda i com més és vegi la feina que han fet que millor i això és un greu error de fatals conseqüències.
Els arbres passen per la guillotina i més tard o mes d'hora hauran de ser substituïts per causa de morts prematures o estructures de capçada dèbils provocades per anteriors ferides de motoserra.
Després, ja els ha passat algunes vegades, es desprenen branques rebrotades i no saben per que ha passat. Els rebrots no tenen ancoratge i per tant tenen més risc de despreniment que les branques veritables. També, en eliminar capçada, l'arbre elimina arrel, ja que compensa el sistema reticular a la quantitat de fulles que poden processar aliment, i per tant, es debilita l'ancoratge a terra. De les ferides que l'arbre no pugui compartimentar, seran atacades per fongs i insectes menjadors de fusta que faran l'arbre buit, i per tant, no sabrem mai si una branca gran o petita serà prou forta.
A més, és perd floració al proper estiu, la mèlia fa una flor blavosa i perfumada bastant atractiva, malgrat ser petita. Es perd la fructificació que engalana l'arbre amb boles naturals de color daurat durant l'hivern. La capçada tenia una forma harmònica i no creixeria perceptiblement més.
Cal dir també, que aquestes actuacions són un malbaratament de diners públics, es pot dir clarament que és una despesa inútil, operaris, tractament de la brossa, etc. ja que no hi ha cap motiu que justifiqui aquesta obra.
A més de les queixes que ja fa temps es presenten a l'ajuntament, quan van començar a escapçar aquestes mèlies, diverses persones és van exclamar i és va posar un cartell a prop de l'ajuntament demanant clemència pels arbres, el cartell el van fer retirar ben aviat i com sempre ni una mica de cas .
Tot plegat, molt trist i lamentable, diuen a Amics arbres · Arbres amics.

· Les pobres Mèlies de Masquefa · · Amics arbres · Arbres amics ·

*

*

· Més Informacions:

· A Diari de Masquefa:
· Els arbres de Masquefa
· Que Masquefa signi la carta del Dret de l'Arbre

· A Amics arbres · Arbres amics:
· Masquefa estima els arbres?
· Molts arbres dels pobles i ciutats es poden erròniament
· El dret de l’Arbre a la ciutat
· L’esporga ben feta
· Canvis en els criteris de poda
· Arbres maltractats

· Problemes d'arrel: L'arrel del problema

L’abandonament de Can Valls

Preocupació de l'Associació de Propietaris

La urbanització de Can Valls, abandonats de la
ma de l’Ajuntament

El motiu d’aquest escrit està relacionat amb el comportament dels actuals responsables de l'Ajuntament de Masquefa (encara que per les dades que tinc, en el passat no eren molt millors), i ja que publiqueu articles que poden ajudar i informar a la gent de Masquefa, us donaré la informació que jo tinc per veure una faceta del poble que només alguns vivim:

Als responsables de l'Ajuntament de Masquefa no els preocupa en absolut la seguretat de les persones que componen aquesta població, encara que fins hi tot perdin la vida per la seva falta de preocupació.
Fa més de 3 anys que s'ha sol·licitat, per diverses instàncies, un mirall convex per a col·locar-lo a l'entrada de Can Valls Nord, ja que està situada en un revolt pronunciat amb canvi de rasant molt pronunciat, i si pugen del Maset una mica ràpid l'accident està garantit, ja que el que entra a Can Valls no pot veure’ls.
Que passarà quan hi hagi un accident i mori algú. Qui serà responsable?
Hem denunciat per instància en multitud d'ocasions que hi ha diversos constructors que no compleixen la reglamentació de seguretat i deixen multitud d'elements al mig de la calçada.
La contestació del Policia local l'última vegada que el cridarem fou molt significativa “ bé…., aquest fa el que vol i qualsevol li diu res….”. L'Ajuntament és responsable dels danys que sofreixin les persones per objectes o desperfectes que existeixin en la via pública.

Les lleis no s'han fet per a ells, encara que les hi exposis i expliquis, t'obvien, i segueixen al seu propi interès, bé seria més correcte dir que si la llei beneficia els seus interessos, llavors si les compleixen.
Estem immersos en la polèmica qüestió d'urbanització o millor dit, acabar d'urbanitzar la zona de Can Valls, doncs bé, aquesta Associació ha enviat a l'Ajuntament de Masquefa per mitjà d'instàncies; sentencies del Tribunal Suprem, estudi exhaustiu d'un arquitecte de Figueres i fins hi tot la resolució d'un ple de l'Ajuntament de Figueres a un recurs, on es treu la següent conclusió: En zones urbanes consolidades no procedeix urbanitzar com si fos nou (quotes urbanístiques) sinó per mitjà del cobrament de contribucions especials, que a banda de ser el que obliga la llei per a aquestes zones en concret, té diversos avantatges: L'Ajuntament ha de col·laborar com a mínim en un 10 % del cost de l'obra i obliga que hi hagi una comissió de seguiment perquè es faci correctament.
En base a la informació que hem recopilat podem establir les següents conclusions:
a.- Si es fa una obra que deixa la zona semblant a com estava (és a dir no genera un augment de valor de la zona, per tenir més serveis que abans), no procedeix pagar.
b.- Si l'obra afegeix serveis com a Clavegueram, primera pavimentació de la calçada, o altres, correspon pagar contribucions especials.
c.- Igual a l'anterior però en zones on els propietaris/promotors no han realitzat les cessions obligatòries per a carrers i zones verds, no disposen de serveis bàsics (aigua, llum, etc), correspon quotes urbanístiques per considerar-se com a nova.
Actualment després de no haver rebut la més mínima explicació que es basi en sentències o legislació, hem posat aquest tema i molts altres en mans del Síndic de Greuges.

Els responsables de l'Ajuntament de Masquefa no dubten a beneficiar a tots aquells que els són afins i perjudicar, ignorar o difamar als que els exposen les lleis perquè les compleixin.
S'ha permès que promotors particulars realitzin obres públiques que només l'Ajuntament pot escometre, però el realment curiós és que s'ha fet sense projecte aprovat, sense llicència, sense licitació, a l'Agost, ……. i sense parar-la quan es realitzà l'oportuna queixa. Damunt, un regidor passà una circular en nom de l'Ajuntament indicant la quantitat que cada propietari havia de pagar directament al constructor .
Hem rebut diverses queixes dels parcel·listes, indicant que quan parlen amb algun responsable de l'Ajuntament, preguntant-li quan s'acabarà d'urbanitzar la zona, els indiquen que el problema és l'Asociació de Propietaris que no deixem que es continuí, la qual cosa no és certa: volem que es faci com marca la llei i garantint una obra de qualitat, i no el que normalment s'està realitzant.

Si fa falta es falsegen documents i es lliuren certificats falsos, si amb això s'obté algun benefici econòmic o polític.
Escrits lliurats per mitjà d'instància per aquesta associació, foren manipulats extraient zones de text i unint-les, per a posteriorment ser enviats a un organisme públic, donant a entendre que dèiem una cosa, quan en realitat havíem dit el contrari.
En el mateix ordre de coses i per l'afany recaptador, l'Ajuntament de Masquefa està lliurant certificats de qualificació urbanística, on indica que les parcel·les tenen la consideració de solar (és a dir, té tot el que la llei exigeix perquè es pugui començar a realitzar l’habitatge), això ho fan per a poder cobrar els corresponents impostos, i a continuació et diu que la zona és una Unitat d'Actuació Urbanística reparcel·lada, que no disposa de cap servei i per això per acabar d'urbanitzar la zona aplicaran Quotes d'Urbanització, la pitjor opció i més cara per als propietaris.

No té la més mínima transparència i és més quan consideren a algú com a contrari, encara que aquest només vetllí pel bé dels seus conciutadans, ni es dignen a contestar les instàncies, cosa que d'altra banda és obligatori i més si afecta a la seguretat de les persones.
Hem realitzat instàncies de tota mena, de seguretat per als vianants, zones perilloses, incompliment reglamentació obres, sol·licitant taulers d'anuncis, sol·licitant subvencions, requeriments d'informació, sobre obres il·legals, etc., en resum; de tot el que hem sol·licitat no se'ns ha concedit res, i de les 30/35 instàncies que hem enviat (es pot dir que calia contestar a totes) ens han contestat unes 5, i millor no comentar el que han exposat.

Si algú té algun dubte que allò que s'ha exposat no és cert o està exagerat, indiqueu-m'ho, el dossier que tinc ja supera els 500 folis.
Només d'haver informat en algun aspecte, a algú que ho desconeixia, em dono per satisfet, encara que al final i com em van indicar un dia en una reunió a l'ajuntament: “l'ajuntament és sobirà i si decideix que cal fer-ho així, s'ha de fer així…”.

Marcos Sánchez Martín

President de l'Associació de Propietaris Santa Magdalena de Can Valls

Impossible utilitzar l’aigua per a beure

Correu d’un lector

Ni per a dutxar-se

He tingut coneixement de vosaltres a través del meu fill, que em comentà la notícia de l'aigua amb THM que apareixia publicada al Diari de Masquefa. Per cert, ell va haver d'anar a urgències per una reacció al·lèrgica a la pell que li afectà tot el cos, després d'haver-se dutxat. Més tard vam comprovar que li apareixia si es dutxava en els moments que més pudor feia l’aigua. Des de que es dutxa amb aigua emmagatzemada en dipòsit no té al·lèrgies, ja que sembla que la proporció de THM o alguna altra substància disminueix (no estem parlant de clor, ja que aquesta olor la coneixem).
A la zona on estem és impossible utilitzar l’aigua per a beure o cuinar. Quan surt calenta i forma vapor fa olor, literalment, a dissolvent pur.
Segons el meu parer, no ha de ser bona ni per a dutxar-se.

Un lector

Presentació d’EUiA de Masquefa

El 25 de març a 2/4 de 12 del migdia

Esquerra Unida i Alternativa presenta
la seva nova assemblea de Masquefa

El proper dissabte 25 de març del 2006 a 2/4 de 12 del migdia, a la sala de Plens de l’Ajuntament de Masquefa es farà l’acte de presentació de l’Assemblea d'Esquerra Unida i Alternativa de Masquefa.

La presentació de l’acte anirà a càrrec de Jordi Garcia Duran, coordinador de l’Assemblea d’EUiA de Masquefa i de Jordi Miralles, coordinador de d’EUiA i Diputat al Parlament de Catalunya.

Benvinguda sigui l’Assemblea d’EUiA de Masquefa, esperem que això sigui en benefici d’un millor i més divers debat i polític i enriqueixi l’acció ciutadana a la nostra vila.

* EUiA

Aneu amb compte amb l’aigua

Un tema delicat

L’aigua és, ha estat i serà font de conflictes

Avui dia 22 de març és el Dia Mundial de l’Aigua. L’aigua és un bé de primera necessitat i és un recurs escàs i de difícil accés en molts llocs. És un dia per parlar-ne, per pensar-hi i per reflexionar sobre l'aigua. Els estudiosos i els centres especia- litzats ja fa anys que adverte- ixen que l’aigua serà en aquest segle 21 una de les greus i principals fonts de conflictes a tots els nivells, a nivell mundial a nivell interterritorial i a nivell local.

L’Aigua, qüestió polèmica a Masquefa

L’Ajuntament no celebra ni fa esment d’aquesta diada de l’aigua, almenys no en tenim informació, deu ser per no generar conflictes. Que l’aigua pot generar conflictes a Masquefa, els lectors de Diari de Masquefa ho han pogut constatar molt clarament. En l’article Vigileu amb l’aigua de l’aixeta que vam publicar el 24 de febrer del 2006, on s’alertava que a l’aigua hi podria haver un excés de trihalometans, ja que aquests nivells s’havien superat més d’una vegada, l’Ajuntament de Masquefa va reaccionar atacant i insultant a Diari de Masquefa. L’Ajuntament ens ha acusat reiteradament de dir mentides, de donar una informació falsa, de ser irresponsables, que hem creat alarma social, ... i de moltes altres coses que més aviat fan riure. Els que hagin pogut llegir o sentir les seves declaracions hauran pogut constatar que s’han contradit i embolicat de mala manera.

Malgrat el que digui l’Ajuntament de Masquefa, el Diari de Masquefa es ratifica en la veracitat de tota aquesta informació donada, aclarim que si alguna vegada l’aigua de Masquefa no és massa clara que la culpa no és nostra i lamentem, o no, que la irada reacció de l’Ajuntament hagi fet disminuir la confiança que algú pogués tenir en les institucions, però la confiança és guanya dia a dia fent les coses ben fetes. No tenim cap intenció d’alimentar polèmiques eixorques, ja s’ho faran. Però volem deixar clar que no ens espanten ni ens cosiran la boca.

Però dels conflictes algunes vegades en surten algunes coses bones o mig bones. L’Ajuntament ha penjat a la seva web una nota on diu que:
“Es pot beure l'aigua de l'aixeta a Masquefa i no perjudica la salut. L’Ajuntament de Masquefa disposa de les analítiques que així ho certifiquen i aquestes estan a la disposició de tots aquells vilatans que vulguin més informació. .. Els vilatans de Masquefa tenen la garantia de que, en cas que s’excedeixin els límits de THM (150 m g/l) i Salut Pública entengui que hi ha un risc per la salut, l’Ajuntament de Masquefa els hi comunicarà.”

Diuen que es comunicarà en cas que s’excedeixin els límits de THM (150 m g/l) i s’entengui que hi ha risc. Però cal recordar que a partir del gener del 2006 el valor màxim són de 100 micrograms per litre. O a l’Ajuntament no s’han llegit les normatives o no ens volen avisar gaire o les dues coses.

El que no ha fet l’Ajuntament i creiem que hauria de fer és penjar aquestes analítiques a la web de l’Ajuntament i el que tampoc ha fet és repartir tota aquesta informació per totes les cases del municipi, la web municipal només la consulta un nombre escàs de vilatans. I la llei és molt clara en la informació que cal donar als ciutadans sobre l’aigua “la informació donada als consumidors haurà de ser puntual, suficient, adequada i actualitzada”, i el que fa l’Ajuntament amb això és donar una informació limitada, parcial i subjecta a la seva voluntat.

El que podem fer els ciutadans i cal fer, és demanar aquesta informació. No s’hi poden negar, estan obligats a donar-les.
Aquests són alguns dels llocs on es poden demanar les analítiques:
· Aigües Ter Llobregat. Ctra. Martorell/Olesa, km. 4.6. 08630 Abrera.· registre@atll.es
· Agència Catalana de l'Aigua. Provença, 204-208. 08036 Barcelona.· aca@gencat.net
· Ajuntament de Masquefa. Major, 93. 08783 Masquefa.· masquefa@diba.es
· Anaigua. Escoles, 25. 08783 Masquefa.· sorea.mqf@agbar.net

El nostre agraïment a les nombroses persones que ens han enviat correus i deixat missatges donant-nos suport i animant-nos a seguir endavant.
I tornem a agrair l’Ajuntament la propaganda que ens han fet. Quan vam posar aquesta noticia, del 24 al 28 de febrer havien entrat a la nostra web unes 30 persones, entre el dia que l’Ajuntament va avisar de les nostres suposades “mentides” i l’endemà, en dos dies van visitar la web del Diari de Masquefa més de 300 persones i en una setmana vam sortir en una bona colla de mitjans d’informació, per nosaltres un rècord.

... i sobretot, aneu amb compte amb l’aigua

· Dia Mundial de l'Aigua
· Vigileu amb l’aigua de l’aixeta
· L’Ajuntament de Masquefa s’ha enfadat

Ànsies recaptatòries de l’Ajuntament

Correu d’un lector

Lucrar-se a costa de les entitats no lucratives

La situació econòmica de les entitats del poble obliga moltes vegades a haver de fer activitats extraordinàries per poder mantenir les activitats que normalment porten a terme.
Aquest és el cas de dues entitats del poble de Masquefa: el Club Patí Masquefa i L’Alzinar. Es tracta de dues entitats diferents, però amb un objectiu comú: poder fer front a les despeses que els suposa el dia a dia de cada entitat, gràcies al treball de gent que voluntàriament dedica part del seu temps lliure a fomentar l’esport, la cultura i les activitats recreatives.
És per això que les dues entitats s’han posat d’acord per organitzar la festa de Cap d’Any a una sala de l’Ajuntament de Masquefa, l’única del poble que pot acollir l’aforament previst per aquesta festa; tal com en anys passats va fer la colla de diables de Masquefa.
Les ànsies recaptatòries de l’Ajuntament han vist la possibilitat de treure diners ràpids a costa del treball dels voluntaris. Exigint d’entrada 1.200 euros, que després d’un intens enfrontament verbal amb la regidora de Cultura, van rebaixar-se fins a 900. La regidora va arribar a dir que “L’ajuntament no té cap obligació de fer una festa de cap d’any”, preferint que la gent jove marxi fora del poble, en un dia en què la probabilitat d’accidents de trànsit és molt alta. Cal recordar que les ordenances fiscals de l’Ajuntament preveuen 150 euros per deixar la sala a una empresa, que té com a finalitat guanyar diners. I a sobre de cobrar aquesta barbaritat exigeixen que consti que hi col·labora l’Ajuntament a la publicitat de l’acte. Quina barra!.
No seria més lògic plantejar-ho d’una altra manera? Si a les entitats que donen un servei al poble els falten diners per poder tirar endavant, deu ser perquè l’Ajuntament no els ajuda prou. Però si a sobre de no rebre prou ajuts, estan disposades a treballar els dies de festa per aconseguir recursos per continuar fent la seva tasca. És vergonyós que a sobre de no ajudar-les prou, vulguin treure’n benefici molt més per sobre del que cobrarien a una empresa privada. Això és política social i la resta són històries!.

Un masquefí descontent

[Carta publicada també a La Fura el 27.01.2006]

Els vins de Can Bonastre al Japó

A la Fira Foodex de Tòquio

Els productes masquefins no paren
de promocionar-se a l’exterior

Del 14 al 17 de març, els vins i caves de les bodegues Can Bonastre SL estaran a la Fira Foodex de Tòquio en l’estand de Catalunya organitzat per l’empresa pública Prodeca, adscrita al Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca.
Foodex és el Saló Internacional d’Alimentació i Begudes més important de Japó, amb notable influència en tota l’àrea asiàtica més propera, i un dels punts d’entrada en aquella zona per als productes alimentaris i les begudes. Val a destacar que la majoria de visitants són professionals, caps de compres de grans superfícies, importadors, xefs de restaurants i sommeliers.
La progressiva occidentalització dels hàbits i costums dels japonesos, que cada vegada tenen més interès per una alimentació saludable i de prestigi, fa que els productes de la dieta mediterrània resultin especialment atractius. Els productes catalans, emmarcats dintre de la dieta mediterrània, i la projecció de Catalunya com a país especialment atractiu per als japonesos, són aspectes positius per a l’establiment i consolidació de contactes comercials.

· Foodex

· Can Bonastre

· Nota de premsa del DARP

La claveguera de Can Valls

Correu d’un lector

Escrit presentat al Registre de l'Ajuntament de Masquefa

el 27 de febrer de 2006, amb núm. de registre 1475/08 x

Denuncia pública

Denuncio al departament d'Urbanisme de Masquefa per incompetent i ignorant total a les necessitats del poble de Masquefa.
Quan el conseller de Convergència i Unió inaugurà la purificadora de Masquefa, es va comprometre a realitzar el tram de desguàs que va des de Can Valls a la purificadora. Llavors el regidor d’urbanisme i el seu grup li van llançar bosses d'escombraries a la porta de l'Ajuntament de Masquefa.
Avui, dos anys i mig més tard, el consell d'urbanisme no ha realitzat res en absolut, sinó que algunes clavegueres desemboquen al costat d'una font pública on hi ha nens jugant i poden agafar tot tipus de malalties. Això passa a Masquefa, no a Marroc ni a Bangla Desh que es consideren del tercer món.
Ara que aquest grup polític té la cartera tant a Masquefa com a la Generalitat diuen que aquest tram han de pagar-lo els veïns de Can Valls. Jo dic que caldria tirar-los a aquests senyors, que una vegada que han agafat la butaca, que és l'únic que sap desenvolupar, asseure's a la butaca i fer-se la foto, de les altres coses no té ni idea.
Sra. Alcaldessa, em contestarà dient que almenys traurà aquest focus d'infecció de tot tipus de gèrmens, i almenys el departament d'urbanisme realitzi alguna cosa beneficiosa pel poble de Masquefa.

Juan José García Mora
Moraben

[Text traduït de l’original en castellà]

L’Ajuntament de Masquefa s’ha enfadat

Per la noticia 'Vigileu amb l’aigua de l’aixeta'

L’Ajuntament de Masquefa està enfadat

amb Diari de Masquefa per reproduir

una informació del Parlament de Catalunya

Avui, dimecres dia 1 de març del 2006, l'Ajuntament de Masquefa ha penjat aquesta nota a la seva web:

"EL DIARI DE MASQUEFA. L'Ajuntament de Masquefa, com a ajuntament progressista havia introduït a la seva web un enllaç al Diari de Masquefa, pensant que la informació i la crítica són sempre constructives. Vist, que des de que persones anònimes, que escriuen en aquest diari, han caigut en una greu irresponsabilitat, creant alarma social infundada, i en el joc polític dient mentides, en concret sobre el tema de la qualitat de l'aigua a Masquefa. L'Ajuntament de Masquefa ha pres l'acord de retirar aquest enllaç de la seva web”

I Diari de Masquefa ha rebut aquesta mateixa nota acabada i signada Així: "Atentament, M. Teresa Estruch i Mestres. Alcaldessa. Ajuntament de Masquefa”

Aquesta irresponsabilitat a que és refereix l’alcaldessa és l’article Vigileu amb l’aigua de l’aixeta que es va posar el 24 de febrer i acompanyada de totes les fonts informatives.
I aquest article és la reproducció d’una informació del Parlament de Catalunya sobre els nivells de trihalometans de l’aigua subministrada des de la planta d’Abrera, que prové exclusivament de la conca del Llobregat. Informació acompanyada amb una explicació de que són els trihalometans, explicació treta de Hispagua de la Dirección General de Obras Hidráulicas y Calidad de las Aguas de la Secretaría de Estado de Aguas y Costas del Ministerio de Medio Ambiente i de l’Avui i d’un comentari dient que tot això no ens ho ha fet saber ni ens ho explica l’Ajuntament de Masquefa ni el servei subministrador d’aigua a càrrec d’Anaigua. No sabem si també han acusat aquestes tres institucions d’on s’ha tret la informació de caure en una greu irresponsabilitat, creant alarma social infundada i en el joc polític dient mentides. No ho sabem.

A la reacció de l’ajuntament i de la seva alcaldessa no li calen gaires comentaris, la seva reacció és prou sorprenent, explicita i lamentable. En comptes d’aclarir i explicar bé l’estat de l’aigua a Masquefa el que han fet és allò tant antic de culpar al missatger, en aquest cas no l’han matat físicament, només faltaria, però intenten matar-lo virtualment eliminant-lo de la seva web.

I algunes coses de les que diuen en aquesta nota no les hem acabat d’entendre, “ ... han caigut ... en el joc polític dient mentides”, vol dir això que el joc polític són les mentides, que només poden caure en el joc polític els que manen i els que estan en un partit polític, que la informació del Parlament de Catalunya és mentida.

Alguns ja ens havien advertit que la transparència informativa, la llibertat d'informació i d’expressió i la participació ciutadana en aquest ajuntament eren una fal·làcia i que només funcionava quan es reflexava la postura dels que manen, qui no passa per aquí és anatemitzat.
El proper pas podria ser que posin un censor.
De totes maneres, gràcies per la propaganda que ens esteu fent a Diari de Masquefa.

Ens dol tenir un Ajuntament amb uns polítics d’aquesta mena, però també està bé que cadascú es mostri tal com és o tal com la política l’ha convertit. Diuen que passa sovint, que de servidors de la ciutadania passen a ser intocables tirans elegits.
I aquesta mena de coses ajuden a tots els ciutadans a escollir amb més coneixement en les properes eleccions municipals.

Però l’Ajuntament encara no ha explicat que passa amb l’aigua ...

Vigileu amb l’aigua de l’aixeta

Pot haver-hi un excés de trihalometans

A Masquefa, beure aigua de l’aixeta
pot perjudicar greument la salut

En els controls obligatoris que s’han fet a l’aigua “potable” que es subministra a Masquefa, en els dos darrers anys, s’han superat els límits de trihalometans. Els trihalometans (THM) són uns contaminants cancerigens presents a l'aigua de l'aixeta a conseqüència de la contaminació dels rius. Però tot això no ens ho ha fet saber ni ens ho explica l’Ajuntament de Masquefa ni el servei subministrador d’aigua a càrrec d’Anaigua, ho hem pogut saber gràcies al diari interactiu Begues , al qual li donem les gràcies i en reproduïm bona part de la noticia.

Sobre tot res de beure aigua de l’aixeta...

El Rd 140/2003, fixa un valor paramètric per als trihalometans (suma de cloroform, bromoform, bromodiclormetà i dibromclormetà) de 150 μg/l que cal complir a partir de l’1 de gener 2004. Aquest Rd és transposició de la Directiva 98/83/CE i dóna un elevat grau de protecció a la població. D’acord amb la normativa les gestores estan obligades a realitzar autocontrols. Quan una xarxa supera aquest valor paramètric, la gestora ha de confirmar l’incompliment, prenent una nova mostra. Quan es confirma l’incompliment ho ha de notificar al Departament de Salut. Es fa una valoració de les mesures correctores i preventives i s’efectua el seguiment de l’incompliment fins a la seva correcció. Tanmateix, la gestora ha d’informar a l’Ajuntament corresponent.
A banda dels autocontrols de les gestores, el Departament de Salut té establerta la campanya de vigilància de la qualitat sanitària de les aigües de consum públic. Dins d’aquesta campanya de vigilància, el Departament revisa els autocontrols que realitzen les empreses subministradores i es prenen mostres de cadascuna de les zones de subministrament. La freqüència de presa de mostres és variable segons el paràmetre. Per als trihalometans, i dins de la campanya actualment vigent, es pren una mostra cada tres anys. El Departament de Salut ha tingut coneixement que de forma puntual, en algun moment dels dos darrers anys, s’han superat els nivells en algun punt de mostreig de les següents xarxes, si bé en el seu moment es va donar el tema per tancat: Avinyonet del Penedès, Barcelona, Begues, El Papiol, Flix, Fonollosa (Aigües de Manresa. Urbanització Canet Fals, Pla de la Vila), Masquefa (zona Llobregat Anaigua), Molins de Rei, Navarcles (Aigües de Manresa), Olèrdola (Urb. Can Trabal), Pla del Penedès, Puigdalver, Sabadell, Sant Andreu de la Barca, Sant Pere de Ribes, Sant Vicenç de Castellet, Sant Vicenç dels Horts, Tavertet, Terrassa, Ullastrell, Viladecavalls i Vilafranca del Penedès. (Font BOPC 07b293 del 21 de Febrer de 2006).

... com a molt dutxar-se ...

*

· Sobre tot res de beure aigua de l’aixeta...
· Nivells de Trihalometans a Catalunya
· Trihalometans
· BOPC 07b293 del 21 de Febrer de 2006
· Anaigua
· Ajuntament de Masquefa

Dimiteix un edil del Pp d’Alboraia

José Luís Sanfeliu, responsable d'Hisenda

Dijous 23-F, José Luís Sanfeliu, edil del Pp a l’ajuntament d’Alboraia ha dimitit del seu càrrec, el mateix dia que es debatia el pressupost municipal per a 2006. Segons l’alcalde: “pel que m’ha comentat, vol tornar al seu negoci. Al remat és tracta d’una qüestió personal”. Més tard l’alcalde afirma: “en alguns temes els membres de l’equip de govern discrepem però fora no es nota” i “ Sanfeliu diu que vol dedicar-se al seu negoci i no vol problemes”. Per la seua banda, concejals de l’oposició afirmen que Sanfeliu no hi estava d’acord amb les decisions de l’equip de govern.
Font: Levante-EMV

El Pp de València contra l’Estatut

Fan servir els folis de l’Ajuntament de València

L’Ajuntament de València implicat en
la recollida de firmes contra l’Estatut

El Pp de l’Horta Nord del País Valencià recull firmes contra l’Estatut de Catalunya amb folis de l’Ajuntament de València, tal com explica el diari Levante en la noticia que s’acompanya. Els folis de l’Ajuntament de la ciutat de València tenen una marca d’aigua amb l’escut de la ciutat en vermell clar al centre del full.

El País Valencià esta ple de bona gent, ple de gent que no es deixa enredar i ple de persones amb excel·lents relacions amb Catalunya i amb els catalans, el Diari de Masquefa n’és un bon exemple, la col·laboració i la entesa de Alboraiers i Masquefins, valencians i catalans, no pot pas ser més bona. Però als llocs de poder està ple d’aquella mena de gent que la seva manera de fer política és la demagògia, de fomentar la picabaralla allà on no n’hi ha, de fer servir qualsevol mena de mitjà per aconseguir el que volen i d’enredar la troca tant com poden, no tenen cap mena de vergonya. El que és trist de tot això és que sovint aconsegueixen enredar algú i crispar els ànims, però, per sort, a aquesta mena de gent se’ls acaba veient el llautó i el temps acaba posant les coses al seu lloc, tot i que sovint el mal ja està fet.

Alboraia redueix el pressupost de l'empresa pública Egusa

Egusa, l’empresa pública municipal que ha de costruir la marina artificial on ara és el supermercat Alcampo a més del nou centre comercial a l’horta de Vera, ha revocat el pressupost aprovat per a enguany que era de més de 36 milions d’euros. Concretament ha estat retallat en 33 milions quedant-se, per tant, en 3 milions. Aquest pressupost era la meitat del pressupost que l’ajuntament d’Alboraia també ha hagut de retirar. L’alcalde, del PP, ha manifestat que “el pressupost de l’ajuntament no s’ha vist afectat”.

Robatori de bens

A Gelida

Detenen dos lladres de bestiar per robar 70 bens

Els lladres de bestiar no només formen part de les pel·lícules de l'Oest americà. També apareixen, en ple segle XXI, a casa nostra i, més concretament, a Gelida (l'Alt Penedès).
La Guàrdia Civil ha detingut dos homes als quals va sorprendre transportant alguns dels 70 bens que van robar d'una granja de la localitat. Els animals tenen un valor de 3.780 euros al mercat.
Els fets van passar la matinada de dijous quan una patrulla de la Guàrdia Civil va interceptar a Les Planes d'Esparreguera (el Baix Llobregat) dues furgonetes que transportaven 13 bens. Els conductors no van saber explicar la procedència del bestiar però els agents van identificar els animals gràcies a les marques que porten. Els homes van ser deixats en llibertat.
Quan es va fer de dia, però, un ramader de Gelida va denunciar el robatori dels seus 70 bens assegurant que els lladres havien trencat el cadenat de la seva finca i s'havien endut els animals. La Guàrdia Civil va comprovar, aleshores, que les marques que havien enregistrat durant la nit coincidien amb les dels bens sostrets.
Així, van localitzar els dos homes que tenien identificats i van trobar, en una casa d'Esparreguera, els 57 bens que faltaven. Presumptament haurien d'haver anat a parar al mercat negre per ser sacrificats sense passar per l'escorxador. Es calcula que l bestiar tindria un valor de 3.780 euros.

Joan Escofet (laMalla.net)

· Article publicat a LaMalla el 21/2/2006