Daniel Sáez a Sant Sadurní d’Anoia
Diumenge dia 20 de desembre del 2009
de Sant Sadurní d’Anoia
Articles, històries, informacions, noticies, reportatges, .. .. .. i altres curiositats masquefines.
Diumenge dia 20 de desembre del 2009
Publicat per
P.M.
a les
19:49
0
comentaris
Publicat per
P.M.
a les
17:29
6
comentaris
Divendres 11 de desembre del 2009
Publicat per
P.M.
a les
11:27
0
comentaris
Publicat per
P.M.
a les
20:20
3
comentaris
Publicat per
P.M.
a les
14:31
0
comentaris
Publicat per
P.M.
a les
15:05
0
comentaris
Amb la selecció catalana sub21 a Praga
Publicat per
P.M.
a les
21:05
0
comentaris
Publicat per
P.M.
a les
21:45
0
comentaris
Divendres 13 de novembre del 2009
Publicat per
P.M.
a les
19:57
2
comentaris
Del 13 al 27 de novembre del 2009
Publicat per
P.M.
a les
19:26
2
comentaris
Publicat per
P.M.
a les
11:33
0
comentaris
Publicat per
P.M.
a les
17:32
0
comentaris
L'abocador de Can Mata dels Hostalets de Pierola
Serà veritat que cada poble té el que es mereix?
Publicat per
P.M.
a les
14:32
3
comentaris
Publicat per
P.M.
a les
16:43
0
comentaris
Publicat per
P.M.
a les
14:54
9
comentaris
Publicat per
P.M.
a les
22:17
0
comentaris
La Càcia que ja no hi és
La vella Càcia de l’estació de Masquefa
La Robinia PseudoacaciaLa Càcia, Robinia Pseudoacacia, és un arbre de la família de les lleguminoses i és d'origen americà. El botànic francès Jean Robin (1550-1629), un jardiner encarregat de cuidar les plantes medicinals dels reis francesos Enric lV i de Lluís Xlll, en va portar llavors des de les muntanyes Apalatxes a l'estat de Virgínia del nord d’Amèrica a l’any 1601. D’aquestes llavors, en Jean Robin en va plantar al jardí de casa seva a la plaça del Delfinat de Paris i al cap de 35 anys el seu fill Vespasien Robin va trasplantar les dues primeres robinies d’Europa, una a la plaça René-Viviani, Saint Julien le Pauvre, que encara viu i és l’arbre més vell de Paris i l’altre al Jardí del Rei, anomenat desprès Jardí Reial de les Plantes Medicinals i actualment Jardí de les Plantes, aquesta Robinia Pseudoacacia va viure fins a la dècada dels 1980.Ja en els segles XVII i XVIII es va anar introduint l’arbre per bona part d’Europa, primer en els parcs i jardins reials i després fou àmpliament difós com a planta ornamental utilitzada com a arbre de passeigs i d’alineacions. Sembla que a Barcelona fou introduït cap a mitjans del segle XVIII. Amb el temps aquest arbre s'ha naturalitzat i asilvestrat en moltes regions europees, com a Catalunya, on es troba sovint en boscos de ribera.La Robinia Pseudoacacia s’ha utilitzat sovint com a arbre d’alineacions als marges i les vores de les carreteres i de les vies del tren. És útil per fixar talussos i fixar sòls. El seu sistema radicular és capaç de controlar l’erosió, gràcies als nombrosos rebrots que desenvolupa.La Robínia fa unes flors papallonejades, blanques, en raïms penjants, lleugerament perfumades i amb gust dolcenc, hi ha qui se les menja. La Robínia és una planta melifera, les seves flors agraden molt a les abelles, que n’elaboren una mel molt preuada. D’aquestes flors també es preparen saborosos xarops i un vi tònic i s’extreu un oli, anomenat “essència d’acàcia”, usat en perfumeria.La Càcia pot arribar a fer 25 metres d’alçada i pot viure de 200 a 300 anys i més. La Robínia del Jardin des Plantes de Paris va viure més de 380 anys, la de René-Viviani ja en té més de 400.Alguns dels noms comuns de la Robinia Pseudoacacia emprats en català són: Robínia, Acàcia falsa, Falsa Acàcia, Acàcia blanca, Acàcia de bola, Càcia.
Publicat per
P.M.
a les
11:47
1 comentaris
Publicat per
P.M.
a les
15:51
1 comentaris
Publicat per
P.M.
a les
14:06
5
comentaris
Publicat per
P.M.
a les
19:15
0
comentaris
Publicat per
P.M.
a les
18:59
1 comentaris