Diumenge dia 20 de desembre del 2009
El proper diumenge dia 20 de desembre del 2009, el cantautor de Masquefa en Daniel Sáez actuarà a la Sala Vibop de Sant Sadurní d’Anoia, Avinguda de la Generalitat 34. El concert començarà a les 8 del vespre. 
Elyssia Brut Pinot Noir
Divendres 11 de desembre del 2009
Es pot accedir a la consulta i respondre l’enquesta fins l’1 de març en aquest web: Consulta Comarques Centrals
sobretot als que a finals dels anys 30 del segle passat van lluitar en la defensa del govern legítim de la II República. Ens referim a Arran de l’Ebre (Aeditors, 2009) de l’escriptora tortosina Cinta Arasa, una novel·la que a la capital de l’Anoia es va ocupar de presentar el capelladí Joan Pinyol.
També parlà del lligam estret entre la vida i la literatura que s’exemplifica en múltiples ocasions en el llibre i, entre tots els personatges que li donen vida, Pinyol dedicà una part de la seva intervenció a analitzar el de la Lola, pel que té de síntesi magistral del periple que visqueren milers de persones per culpa de la guerra civil, tal com afirmà “Una altra novel·la apassionant dins la pròpia novel·la”. 
L’últim dissabte de cada mes
La Secció de Piera del Grup de Medi Ambient Anoia Sud amb la Col·laboració de l’Ajuntament de Piera posa en marxa a Piera una Fira d'Intercanvi, que es realitzarà durant el matí del darrer dissabte (no festiu) de cada més, a la pista del Parc del Gall Mullat.
Amb la selecció catalana sub21 a Praga
Malgrat tot, l’aclaparador domini només s'ha traduït en un únic gol (min. 10). A la segona part el panorama ha canviat completament i els russos han prés el control del partit d’immediat. Al primer minut de la represa la selecció russa ha empatat el partit. Per sort, al minut 33 de joc, Catalunya ha pogut robar una pilota al mig del camp i en un ràpid contraatac ha posat el 2-1 al marcador. D'aquí al final ha sigut un monòleg de joc de Rússia, amb una Catalunya tancada al seu camp sense poder crear cap jugada de perill. L'empat ha estat a punt d'arribar dos cops, després de dos llançaments de còrner on la defensa catalana no estava preparada.
· Més informació: NacióDigital · Escola Futbol Sala Ripoll · FutSalCat ·
Una novel·la de Cinta Arasa
Arran de l’Ebre, la novel·la de Cinta Arasa, serà presentada per l’escriptor capelladí Joan Pinyol aquest divendres 20 de novembre a dos quarts de vuit del vespre a la sala d’actes de la Biblioteca Central d’Igualada, plaça de Cal Font, s/n. 
Divendres 13 de novembre del 2009
Del 13 al 27 de novembre del 2009
Cada dissabte, de 9 del vespre a 12 de la nit, la terrassa d’aquest establiment capelladí que ja té més de mig segle d’història esdevé l’escenari d’aquest revival, amb la música en directe dels discjòqueis que fan sonar els clàssics dels anys 70, 80 i 90. D’aquesta manera, amb aquesta companyia de fons, els parroquians poden degustar un bon pa amb tomàquet i cava, un aperitiu, i gaudir d’una bona estona.
El Bar Aloy va obrir portes l’any 1945 al bell mig de Capellades, al carrer Major. Durant anys, el bar i la seva terrassa han estat un referent per a generacions de capelladins i capelladines. Avui continua oferint els seus serveis a tothom, en un local amarat d’història que manté intactes joies del passat com el celler, on encara s’hi poden fer trobades i festes.
L'abocador de Can Mata dels Hostalets de Pierola
Serà veritat que cada poble té el que es mereix?
Cada dia veig com s'amplia més i més l’abocador que tenim al costat de Masquefa, cada dia veig com l’ecoparc es fa més gran i com es va destruint a poc a poc el nostre estimat entorn, un entorn que fins fa poques dècades era un preciós panorama verd, saludable i digne de ser contemplat.
El silenci de les víctimes és l'aliat principal dels culpables
Després de la reclamació de FACUA, Orange torna a un usuari gairebé 11.000 euros que li va cobrar per connexions a
Després de la reclamació de FACUA-Consumidors en Acció, l'operador de telecomunicacions Orange ha retornat a un usuari gairebé 11.000 euros que li va cobrar per connexions a Internet efectuades des d'Andorra.
FACUA adverteix que en no incloure informació sobre les tarifes de itinerància en el seu contracte ni haver remès a l'usuari dades sobre aquestes, l'operador vulnera el text refós de la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris (aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1 / 2007, de 16 de novembre).
Després de la intervenció de FACUA, Orange va contestar que la reclamació "ha estat resolta en tots els seus extrems" i que "la devolució per import de 10.831,04 euros ha estat realitzada per transferència bancària". L'operador va reduir l'import de les connexions a Internet a roaming a 152,90 euros, reintegrant a Àngel gairebé el 99% de la quantitat facturada inicialment.La Càcia que ja no hi és
La vella Càcia de l’estació de Masquefa
Al cap d’uns anys aquests arbres ja havien aconseguit un bon creixement i a l’estiu feien una ombra esplèndida i molt de goig, tal com es pot veure en aquestes postals antigues de Masquefa.
La Robinia PseudoacaciaLa Càcia, Robinia Pseudoacacia, és un arbre de la família de les lleguminoses i és d'origen americà. El botànic francès Jean Robin (1550-1629), un jardiner encarregat de cuidar les plantes medicinals dels reis francesos Enric lV i de Lluís Xlll, en va portar llavors des de les muntanyes Apalatxes a l'estat de Virgínia del nord d’Amèrica a l’any 1601. D’aquestes llavors, en Jean Robin en va plantar al jardí de casa seva a la plaça del Delfinat de Paris i al cap de 35 anys el seu fill Vespasien Robin va trasplantar les dues primeres robinies d’Europa, una a la plaça René-Viviani, Saint Julien le Pauvre, que encara viu i és l’arbre més vell de Paris i l’altre al Jardí del Rei, anomenat desprès Jardí Reial de les Plantes Medicinals i actualment Jardí de les Plantes, aquesta Robinia Pseudoacacia va viure fins a la dècada dels 1980.Robinia plantada el 1601, a Paris
Ja en els segles XVII i XVIII es va anar introduint l’arbre per bona part d’Europa, primer en els parcs i jardins reials i després fou àmpliament difós com a planta ornamental utilitzada com a arbre de passeigs i d’alineacions. Sembla que a Barcelona fou introduït cap a mitjans del segle XVIII. Amb el temps aquest arbre s'ha naturalitzat i asilvestrat en moltes regions europees, com a Catalunya, on es troba sovint en boscos de ribera.La Robinia Pseudoacacia s’ha utilitzat sovint com a arbre d’alineacions als marges i les vores de les carreteres i de les vies del tren. És útil per fixar talussos i fixar sòls. El seu sistema radicular és capaç de controlar l’erosió, gràcies als nombrosos rebrots que desenvolupa.La Robínia fa unes flors papallonejades, blanques, en raïms penjants, lleugerament perfumades i amb gust dolcenc, hi ha qui se les menja. La Robínia és una planta melifera, les seves flors agraden molt a les abelles, que n’elaboren una mel molt preuada. D’aquestes flors també es preparen saborosos xarops i un vi tònic i s’extreu un oli, anomenat “essència d’acàcia”, usat en perfumeria.La Càcia pot arribar a fer 25 metres d’alçada i pot viure de 200 a 300 anys i més. La Robínia del Jardin des Plantes de Paris va viure més de 380 anys, la de René-Viviani ja en té més de 400.Alguns dels noms comuns de la Robinia Pseudoacacia emprats en català són: Robínia, Acàcia falsa, Falsa Acàcia, Acàcia blanca, Acàcia de bola, Càcia.
Pi tombat i la vella Càcia de l’estació de Masquefa
Ara, la vella Càcia de l’estació de Masquefa ja no hi és
En aquest vídeo podeu escoltar una de les cançons, Cementiri Blanc :
Això si, sempre troben una excusa per tallar els arbres, normalment diuen que estaven malalts o que feien nosa. En aquest cas dels arbres del carrer Montserrat l’excusa ha estat que s’han de fer noves les clavegueres dels carrers Montserrat, Verge de la Mercè i Virolai i que aquests arbres fan nosa i a més que són els culpables de que les velles clavegueres es fessin malbé. Però la veritat és que si les arrels dels arbres han entrat a les clavegueres és que aquestes ja s’havien fet velles i estaven fetes d’una manera i amb uns materials que han propiciat que això pogués passar. Si l’Ajuntament hagués volgut aquestes obres s’haurien pogut fer sense tallar cap arbre i posant uns col·lectors resistents a les arrels dels arbres i amb unes voreres noves amb uns escocells adaptats a la grandària d’aquestes mèlies.
A l’Ajuntament ja ho saben que és molt important respectar els arbres, que els arbres són moltes coses, que són una companyia i un referent per a moltes persones, que aquests arbres eren un testimoni viu de la historia d’aquest carrer i aquest barri, que tenir arbres frondosos a prop ajuda a fer més felices a les persones, que la millor manera de fer més agradable i respirables els pobles i ciutats, de disminuir la calor de l’estiu i la contaminació i la pols ambiental de tot l’any és plantant arbres i respectant els que hi ha. Però els que manen a Masquefa això no els importa gens ni mica, han tirat pel dret i ens han mostrat un altre vegada la seva cara més agressiva contra els arbres i el seu menyspreu per les persones, el medi ambient i la natura.
· Un altre agressió als arbres de Masquefa · Amics arbres · Arbres amics ·
Diumenge 28 de juny del 2009
Xicoteta Miss Sunshine … o no. Una carismàtica xiqueta, participant il·lusionada de passarel·les de jovenetes celebritats (una mena de concursos de bellesa i habilitats dançaires); un germà adolescent que, inspirat per les lectures de Nietzche i un odi visceral a la raça humana, ha fet vot de silenci; un avi maleducat i addicte a la cocaïna que estima els seus néts; un pare fracassat que, tanmateix, representa i es creu convulsivament la cultura de l’èxit; un oncle nouvingut, expert en Marcel Proust, que ha intentat suïcidar-se; i una mare enèrgica i treballadora que intenta dur endavant la casa, els fills, la seua relació marital i la recuperació del seu germà, composen la família americana dels Hoover. Una família desestructurada en què la comunicació és ben morta i quasi ningú es preocupa per ningú.
Diumenge 14 de juny del 2009
És possible una pel·lícula de Ciència-Ficció sense efectes especials? Clar que sí, aquesta pel·lícula és una bona mostra. Ni un míser efecte especial i amb un baix pressupost. Tot guió, tot diàleg. Tot en una xicoteta sala d'estar d'una caseta al camp. Allí, un grup de persones, professors universitaris tots ells (biòlegs, antropòlegs, psicòlegs, religiosos...), es reuneix per acomiadar un company que després de deu anys abandona el lloc, i el tipus decideix contar-los una història… Si hom té suficient imaginació, en acabant la pel·lícula i pensar en ella, pot sentir que ha viscut una experiència quasi mística, i per aconseguir eixe efecte només es necessiten 8 actors, una habitació amb pocs mobles, un Johnnie Walker Etiqueta Verda, i una fogata. Una de les millors pel·lícules de ciència-ficció dels últims anys, per a gent de ment oberta i que no et deixarà indiferent.
Entrades
Comentaris
