El Roser de Masquefa

Imatges de la nostra història

La Capella del Roser de Masquefa
i la devoció a la Mare de Déu

Aquest mes d’octubre que s’acaba està dedicat a la Mare de Déu del Roser. La devoció a la Mare de Déu del Roser ve de molt antic i ha estat una de les més esteses a tot el país, on es poden trobar moltes capelles i altars dedicats a la seva figura. De fet és una devoció anterior al cristianisme, en les creences més antigues, tant aquí com en altres cultures, la rosa i el roser ja era un dels principals símbols de l’arribada del bon temps, de la primavera i dels conceptes d'amor i de bellesa, especialment la femenina. I aquests símbols ja es trobaven vinculats a les divinitats que veneraven o invocaven i a les quals també els ofrenaven roses. Posteriorment, el cristianisme, que va recollir i recrear moltes de les antigues creences que va trobar a cada indret, també ho va fer en aquest cas, va associar la festa de la rosa i el roser amb el personatge femení que més encarna aquestes virtuts pels cristians, la Mare de Déu.
Antigament la Festa del roser es celebrava sobretot el primer i segon diumenge de maig i també per Pentecosta, el Roser de Maig. A molts llocs hi havia Confraries del Roser, comandades per dones, encarregades d'organitzar les celebracions, caracteritzades pel cant dels goigs. Els goigs del Roser són uns dels goigs més antics i d’abast més general i conegut:

“
Vostres goigs amb gran plaer
cantarem Verge Maria:
Puix la Vostra Senyoria
és la Verge del Roser.
Déu plantà dins vós, Senyora,
lo Roser molt excel·lent,
quan vos féu mereixedora
de concebre'l purament,
donant fe al Missatger
que del cel vos transmetia,
Déu lo Pare que volia
fóssiu Mare del Roser.
Del Sant ventre produïda
la planta del Roser verd,
fou de àngels circuïda
i servida amb gran concert,
i restà pur i sencer
vostre Cos amb alegria,
quan parís en la establia
lo Celestial Roser.
“

A casa s’invocava “Verge Santa del Roser, feu que en aquesta casa no hi hagi ni poc ni massa, però si el just per viure bé”.
Posteriorment, el papa Gregori XIII, amb la finalitat de commemorar i donar gràcies per la batalla de Lepant, el dia 7 d’octubre del 1571, la victòria de la qual fou atribuïda a l'ajut de la Mare de Déu del Roser, va traslladar la festa del Roser al dia set d'octubre, que és quan se celebra actualment. En alguns llocs no va agradar aquest canvi de celebració, “festa traslladada, festa esguerrada”, i optaren per celebrar una o altre Festa del Roser, però molt sovint s’optà per celebra-les totes dues, al maig el Roser de Maig i a l’octubre el Roser de tot el Món.
A Masquefa també hi havia aquesta devoció i algunes persones expliquen que també hi havia una Confraria del Roser. Segurament que és per això que la Capella del Roser de Masquefa està dedicada a aquesta advocació. Algun dia o altre, algú, desprès d’escorcollar els arxius de la parròquia, ens deurà explicar amb tot detall l’historia del Roser a Masquefa, de la capella i de la seva devoció.
La capella del Roser de Masquefa és una edificació del segle XVII-XVIII sense gaire vàlua com a monument de la gran arquitectura, però amb una certa gràcia que la fa molt acollidora i força significativa com a mostra de les edificacions religioses populars del seu temps. Però el més important es que per a molts masquefins és un edifici entranyable, que cal conservar i preservar.
Tot hi aquesta estima, només dels últims 80 anys se’n poden explicar tota mena de coses. S’hi han fet algunes obres, reformes i reparacions, algunes d’aquestes necessàries i d’altres han estat discutides i segurament no gaire encertades. Hi ha hagut èpoques que s’ha fet servir la capella per tota mena d’usos religiosos, per celebrar el Roser de Maig i a l’octubre el Roser de tot el Món, als anys 60 va acollir a la Mare de Déu de Fàtima en la seva volta per la península. Ha servit per fer-hi actes culturals, concerts, exposicions, conferencies. Ha passat temporades gairebé abandonada i en total desús. L’anterior capellà de Masquefa, mossèn Esteve, se la volia vendre per tirar-la a terra i fer-hi pisos, la nombrosa i contundent oposició de molta gent el va fer rectificar i va garantir que es mantindria i restauraria, a rel això diverses entitats i l’Associació d’Amics de la Capella del Roser van recollir diners per ajudar a fer possible aquesta restauració, però han passat anys i ningú sap on van anar a parar tots aquest diners recollits. Ara hi ha un acord de col·laboració entre les administracions públiques i l’església, per fer possible la seva restauració, a veure si aquesta vegada s’acabarà bé.

Crist a la sagristia de la Capella del Roser a Masquefa

Aquestes fotografies van estar fetes a l’any 1914 pel fotògraf Josep Salvany, en placa de vidre estereoscòpica, 6x13 cm.

Josep Salvany i Blanch va néixer a Martorell el 4 de desembre de 1866. Va cursar estudis de medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona i es llicencià el 1891. Gran afeccionat a l'excursionisme científic i a la fotografia, l'any 1905 va ingressar al Centre Excursionista de Catalunya col·laborant activament en la publicació dels seus butlletins entre els anys 1918 i 1924. Van ser les seves excursions arreu de Catalunya les que li permetran crear una important col·lecció de fotografies. Va viatjar també per les Illes Balears i la resta d'Espanya, pels Estats Units, Europa, Egipte, Pròxim Orient, i en tots aquests viatges captà amb la seva càmera fotogràfica els monuments i la gent del diferents països. Bon coneixedor de les tècniques fotogràfiques i de les innovacions tecnològiques va utilitzar la fotografia estereoscòpica, tècnica molt emprada entre els fotògrafs de l'època. Josep Salvany va morir a Barcelona el 28 de gener de 1929.

Francesc Mas

· Imatges del Fons Fotogràfic Josep Salvany de la Biblioteca de Catalunya ·

El que diuen de la pudor de l’abocador

Un problema per resoldre

Medi Ambient diu que s'ha establert un sistema d'inspecció olfactiva de l'entorn de l'abocador
Però la fortor encara és insuportable

En l’article “L’abocador ens mata de pudor” publicat el 28 d’agost del 2006, vam posar un vincle per enviar correus explicant això de les pudors a diversos ens i institucions. Les adreces a les quals s’enviaven els correus eren la del Síndic de Greuges, a Presidència de la Generalitat, al President del Parlament de Catalunya, al Conseller de Medi Ambient de la Generalitat, al President Zapatero, al Regidor de Medi ambient de l’Ajuntament de Masquefa i a diverses organitzacions de les que certifiquen o estableixen els índexs de bones practiques ambientals o de responsabilitat social corporativa a l’empresa propietària de l’abocador Cespa-Ferrovial.
De tots els que van rebre aquests correus, alguns han contestat i no sempre ho han fet a tothom que hi va escriure, alguns lectors de Diari de Masquefa ens han fet arribar algunes d’aquestes contestes.

La primera va ser de “FTSE” una de les organitzacions que estableixen els índexs de bones pràctiques. Deien que els escrivissin en anglès:
De: Info@ftse.com:
Dear, Thank you for your e-mail. Please can you send your email in English so we can send it to the relevant department. If you require further information please contact us. Regards. Kenneth Sebuganda - Client Services, FTSE Group - London + 44 (0) 20 7866 1810 - Hong Kong + 852 2230 5800 - New York: (Domestic) + 1 888 747 FTSE (3873) - (International): +1 212 641 6166.

La segona contesta va ser la dels Síndic de Greuges:
De: SAP sap@sindic.org:
Benvolguts senyors, En data de 28 d'agost de 2006 hem rebut els correus electrònics en els quals ens transmeteu informació sobre els perjudicis que us provoca la ubicació de l'abocador d'escombraries a Can Mata, al municipi dels Hostalets de Pierola. Com sabeu, el Síndic de Greuges és una institució que té per missió vetllar per la defensa dels drets fonamentals i llibertats públiques dels ciutadans davant de possibles vulneracions comeses per les administracions públiques catalanes. Tanmateix, el Síndic no pot substituir les administracions en les seves funcions. Per això, us recomanem que adreceu un escrit davant de la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat exposant els fets que motiven el vostre greuge i sol·licitant expressament una solució, assegurant-vos de guardar una còpia segellada en el vostre poder. D'aquesta manera, donareu l'oportunitat a l'administració per a corregir el problema per ella mateixa. L'adreça del Departament de Medi Ambient i Habitatge és la següent: Avinguda Diagonal, 523-525 - 08029 Barcelona (Barcelonès) - Tel. 93 444 50 00 - Fax: 93 419 75 47. En cas que en un termini de temps prudencial no hàgiu obtingut cap resposta a l'escrit, o que aquesta resposta no sigui prou clara o sigui insuficient, podreu demanar la intervenció del Síndic. Cordialment. Servei d'atenció a les persones. Síndic de Greuges de Catalunya.

La tercera contestació ha estat, al cap de bastant de temps, la del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat:

De: Bústia Conseller Baltasar consellerbaltasar@gencat.net:

Benvolgut senyor, En resposta al correu que vau fer arribar al conseller Baltasar sobre les queixes d'episodis d'olors de l'abocador d'Els Hostalets de Pierola, em plau informar-vos que des del Departament de Medi Ambient i Habitatge, a través de l'Agència de Residus de Catalunya, s'ha establert un sistema d'inspecció olfactiva de l'entorn de l'abocador amb l'objectiu de monitoritzar al màxim les possibles incidències. Aquest sistema ens permetrà avaluar la validesa dels sistemes actualment implantats i l'adopció, si escau, de noves mesures d'atenuació i/o supressió de les olors que es puguin produir. Aquest abocador disposa actualment d'un Pla de Vigilància Ambiental, establert amb l'objectiu de fer un seguiment exhaustiu de les instal·lacions i la seva gestió. A més, l'Agència de Residus de Catalunya realitza un ampli dispositiu d'inspecció i control amb l'objectiu de supervisar l'adequació de la instal·lació als condicionants de l'autorització ambiental, d'acord amb la normativa. Així mateix, us comunico que el gener de 1998 es va constituir una Comissió de Seguiment formada per representants dels ajuntaments dels Hostalets de Pierola, Esparreguera i Masquefa, així com per representants veïnals d'aquests municipis. Som conscients que les instal·lacions de residus tenen un seguit d'efectes ambientals que s'han d'atenuar i controlar, entre ells els episodis d'olors, i és objectiu del Departament vetllar al màxim per tal que aquestes situacions siguin mínimes. És per aquest motiu, que hem desplegat les actuacions anteriorment esmentades. Resto a la vostra disposició per qualsevol aclariment. Cordialment. Joan Serra Barceló. Cap del Gabinet del Conseller. Departament de Medi Ambient i Habitatge.

Els altres receptors dels correus, Presidència de la Generalitat, el President del Parlament de Catalunya, el President Zapatero, i les altres organitzacions de les que certifiquen o estableixen els índexs les bones practiques ambientals o de responsabilitat social corporativa, no han enviat cap mena de contesta. Ni l’Ajuntament de Masquefa ni el seu Regidor de Medi ambient tampoc han contestat.
Alguns lectors de Diari de Masquefa ens han fet saber que també van enviar aquest correu a Cespa-Ferrovial, però que no han contestat res de res.

D’altra banda, als comentaris deixats a l’article n’hi ha un de Josep Cid de l’empresa Socioenginyeria, SL que diu això:
Malauradament l'empresa explotadora d'aquest abocador no es preocupa gaire per les molèsties socials derivades de les males olors. A Terrassa, la planta de compostatge que també porten mai ha entrat en funcionament (dos anys de retard). Fa poc m'he assabentat que entre tots pagarem 1,5 M euros addicionals per culpa de les "collonèssimes" (o sigui pudors segons un dels responsables d'aquesta empresa). Una possibilitat de fer-hi front es enregistrant els episodis de pudors de forma sistemàtica i obtenint indicadors objectius de la molèstia . A Manresa està funcionant. Una altra possibilitat és mesurar amb un olfactòmetre de camp els nivells de pudor a casa vostra i comparar-los amb els nivells recomanats per les lleis i normatives internacionals. Extraoficialment la Gene ja l'està emprant. Podeu consultar per a més informació la pàgina www.socioeng.com . Quedem a la vostra disposició per qualsevol pregunta/dubte. Josep Cid. Socioenginyeria, SL - socioenginyeria@telefonica.net - info@socioeng.com - www.socioeng.com

Del Departament de Medi Ambient i Habitatge ens venen a dir que ja estant fent coses per controlar-ho, però la realitat és que la fortor encara és insuportable, l’abocador dels Hostalets de Pierola encara ens ofega i mata de pudor.

Ja que les administracions no ens acaben de resoldre el problema, potser seria interessant que l’Ajuntament o la Coordinadora o algú o altre es posés en contacte amb l’empresa Socioenginyeria, SL per veure si poden ajudar amb alguna cosa. Valdria la pena.

Accident greu d'un camió

El conductor ha donat positiu d'alcoholèmia

Detingut el conductor del camió, veí de Masquefa, després de provocar un accident greu

Els Mossos d'Esquadra de Trànsit d'Igualada han detingut Antonio BP, nat a Sant Vicenç dels Horts, de 40 anys i veí de Masquefa, com a presumpte autor d'un delicte contra la seguretat del trànsit per conduir sota els efectes de begudes alcohòliques. La detenció es va produir arran d'un accident de trànsit a la B-224 al punt quilomètric 7, entre Piera i Vallbona dins el terme municipal de Piera, a les 04.39 hores de la matinada de dissabte. Un camió Mercedez-Benz amb semiremolc carregat amb ferralla va sortir de la via i va bolcar en un terraplè de quatre metres sobre les vies del tren.
El conductor i l'ocupant van haver de ser escarserats pels bombers i al lloc es van desplaçar també ambulàncies i un equip mèdic. El agents van comprovar que el conductor presentava símptomes de conduir sota els efectes de begudes alcohòliques i amb el consentiment mèdic van efectuar la prova de detecció que va donar un resultat de 0,70 mg/l d'aire espirat.
Posteriorment els dos ferits van ser traslladats a l'Hospitalet d'Igualada per ser atesos de les seves ferides. El conductor per ferides lleus i l'ocupant, amb pronòstic greu, va ser ingressat a la UCI . Finalment a les 08.30 hores de la matinada els agents han procedit a la detenció del conductor i després passarà a disposició judicial. La retirada del camió i de la ferralla ha suposat una complicada operació tècnica. Els talls de vies que s'havia d'efectuar per garantir la seguretat en la circulació dels trens, el fet que es tractés d'un vehicle de grans dimensions, el volum i pes de la càrrega i la posició on va quedar el camió ha obligat a posposar la maniobra fins a primeres hores d’aquest matí.

Detinguts dos joves per robar al Crarc

Pels Mossos d'Esquadra

Detinguts dos joves de Granollers per tràfic d'espècies protegides
L'operació ha permès recuperar 11 tortugues
i un cocodril del
Crarc de Masquefa

Agents dels Mossos d'Esquadra de la Unitat de Medi Ambient han detingut Jonathan D. M. de 26 anys de Granollers per un delicte contra la flora i la fauna i per un delicte de receptació. També se l'imputen els mateixos delictes a Alberto B.G. de 26 anys de Granollers. L'operació, que es va culminar el passat 1 d'octubre, va permetre recuperar 11 tortugues de diferents espècies protegides i un cocodril nan, que consta com a espècie en perill d'extinció. La investigació, que s'ha desenvolupat durant més de dos mesos i mig, va iniciar-se arran d'un robatori que es va produir la nit del 15 al 16 de juliol d'enguany al CRARC - COMAM de Masquefa.
En aquell robatori es van sostreure 1 cocodril nan o negre (Osteolaemus tetraspis) i quinze tortugues de diferents espècies, concretament , sis exemplars adults de tortuga gegant africana (Geochelone Sulcata), dos exemplars de tortuga de potes vermelles (Gheochelone Carbonaria), cinc tortugues mossegadores (Chelydra Serpentina) i dues tortugues Lleopard (Geochelone Pardalis). A excepció de les tortugues mossegadores, la resta de rèptils sostrets estaven protegits pel conveni internacional CITES de protecció d'espècies amenaçades de fauna i flora silvestre. En concret el cocodril nan té la protecció més alta, ja que es tracta d'una espècie en perill d'extinció. Aquests animals haguessin tingut un valor al mercat negre d'aproximadament uns 18.000 euros, tot i que el seu valor ecològic és incalculable.
Posteriorment a aquest fet, el 13 d'agost es va produir un furt al mateix centre que va ser avortat per agents de seguretat ciutadana de la Comissaria d'Igualada. Els fets van passar quan agents uniformats van interceptar un vehicle sospitós que estava voltant pel mateix centre de recuperació. Les persones que estaven a l'interior del vehicle tenien una bossa de supermercat amb 59 tortugues de terra mediterrànies (Testudo Hermannia). En aquesta ocasió es va detenir a Raul GM de 29 anys i Alberto BG de 26 anys, tots dos veïns de Granollers. Dels 59 exemplars recuperats, que haguessin arribat a tenir un valor de 19.000 euros, dos estaven morts. Aquest segon fet, tot i no estar directament relacionat amb el primer, va permetre obtenir valuoses dades per a la investigació posterior.
L'objectiu prioritari de la investigació ha estat la recuperació dels animals i la detenció dels autors del robatori. Finalment s'han pogut recuperar 11 de les 15 tortugues i el cocodril. En el tram final d'aquesta operació han col·laborat membres de la Policia Local de Bigues i Riells i membres de la Unitat Regional de Medi Ambient de la Regió Policial Metropolitana Nord. Tots dos detinguts, Raul GM i Alberto BG , han quedat en llibertat amb càrrecs a l'espera de la celebració del judici. Les investigacions continúen per intentar recuperar la resta d'animals i no es descarten noves detencions.

· Fotos i informació: Mossos d'Esquadra ·

Nous acords pel tren de Masquefa

S’acorden diverses inversions

El Govern de la Generalitat destina
21.000 € a la compra de terrenys per a la
supressió del pas a nivell de FGC a Masquefa

I 57,5 milions € per a l’adquisició de
nou trens per la línia Llobregat–Anoia

La Comissió de Govern d’Economia va aprovar el passat dia 10 d’octubre la inversió, amb caràcter plurianual, de 17’2 milions d’euros en l’adquisició de terrenys per iniciar l’execució de 23 projectes en infrastructures arreu de Catalunya, 16 de les quals en actuacions a la xarxa viària i 7 més en matèria de transports. D’aquestes actuacions cal destacar: La supressió del pas a nivell de FGC a Masquefa 21.000 €; l’urbanització del barri Can Carreras de Martorell (estació Martorell central de FGC) 613.209 €; apartadors a la línia de FGC Martorell - Igualada 25.500 €; desdoblament Martorell – Olesa de Montserrat de FGC i pas a diferent nivell a Abrera 431.310 €.
Nous trens
El Govern també va aprovar l’adquisició de nou trens del tipus 213 per un import total de 57’5 milions d’euros que es destinaran a la línia ferroviària Llobregat – Anoia (Barcelona-Martorell-Igualada-Manresa). Això permetrà substituir les unitats actuals de tren del tipus 211, que han arribat a la fi del seu cicle de vida tecnològic, ja que tenen més de 25 anys d’antiguitat. S’aconseguirà unificar tot el parc mòbil de trens de la línia i facilitar així les tasques de manteniment i organització del servei. Aquesta homogeneïtzació haurà de permetre facilitar la resposta en cas d’accident i, per tant, millorar la regularitat del servei. L’adquisició de les nou noves unitats de trens és una més de les actuacions necessàries per a l’entrada en servei dels Metros Comarcals de l’Anoia i del Bages, un projecte que permetrà el pas d’un tren cada vint minuts entre Martorell, on es podrà enllaçar amb la resta de línies, i Igualada i Manresa.

Si voleu treballar a l'Ajuntament

Oferta pública

Convocades 3 places de tècnics socials a l’Ajuntament de Masquefa

Al Butlletí Oficial de la província de Barcelona número 242 del 10/10/2006 s’ha publicat l’anunci de convocatòria i bases per a 1 plaça de tècnic de joventut, 1 plaça de tècnic d'ensenyament i 1 plaça de tècnic d'insertor laboral-personal de l’Ajuntament de Masquefa. El sistema de selecció és de “concurs oposició lliure” i no s’ha de pagar res de drets d'examen.
Per més informació podeu trucar a l’Ajuntament de Masquefa: Telèfon: 93 772 50 30.

Un altre convocatòria de treball feta per l’Ajuntament de Masquefa amb la mínima publicitat possible.
Segons les fonts consultades, sembla ser que l’ajuntament ja sap a qui vol donar aquestes places i segurament que aquestes convocatòries estan fetes a mida d’aquestes persones.
Sigui cert o no, aquestes convocatòries de selecció són per “concurs oposició lliure” i per tant s’hi pot presentar qualsevol persona que en tingui ganes i reuneixi els requisits.

· BOP 242 del 10/10/2006

Sant Sadurní tindrà Mossos d' Esquadra

A finals del 2007

Sant Sadurní d'Anoia cedeix
un terreny per construir-hi la comissaria dels Mossos d'Esquadra

En el consell del Govern de la Generalitat de Catalunya del passat dimecres dia 10 d’octubre de 2006, la Comissió de Govern d'Economia va acordar acceptar la cessió gratuïta de domini d’un terreny a Sant Sadurní d'Anoia per destinar-lo a comissaria de la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra.
El terreny ofert per l'Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia és de 1.486 m2 i està situat al carrer Maria Montserrat, número 2, i al carrer d’Alacant, número 25. T.
Es preveu que aquesta comissaria entri en funcionament el novembre de l'any que ve, coincidint amb el procés de desplegament dels Mossos d'Esquadra a una part del Baix Llobregat, i les comarques del Garraf, l'Alt Penedès i el Baix Penedès. Està previst que la implantació de la Policia de la Generalitat acabi l'any 2008.

El Castanyada Rock'06 de Piera

Gairebé a punt

El Castanyada Rock 2006
de Piera ultima els seus detalls

S’acosta Tots Sants i un any més, Piera torna a ser parada obligada. El ‘Jovent de Piera’ s’ha posat de nou les piles i el Castanyada Rock’06 comença a prendre forma i ho fa seguint la línia de les tres anteriors edicions; reivindicació, cultura, Països Catalans lliures!

Enguany, un cartell ambiciós que reunirà al pavelló municipal formacions emblemàtiques com són els bascos Skalariak i els reis del hardcore, els madrilenys Habeas Corpus. Revolta 21 i els valencians La Gossa Sorda completen un Castanyada Rock que també comptarà amb l’actuació dels tambors dels Diables de Piera.

La formació basca Skalariak neix a finals de 1994, fruit de l’afecció de Juantxo i Peio Skalari per l’Ska, un ritme amb més de 40 anys d’existència, del que van anar filtrant totes les seves variacions, i influències adaptant-les fins aconseguir un estil personal i inconfusible. La Gossa Sorda és una formació musical de Pego (Marina Alta) conformada a principis del 1999 i caracteritzada bàsicament per una multiplicitat d’estils com el rock, el punk, el reggae i l’ska. Habeas Corpus és la formació musical nascuda el 1994 a Madrid i abanderats d’un hardcore fortament mestís amb ritmes rap-metal i punk-rock, i sonorament tan pròxims a Def con Dos com a Bodi Count o els grups de la factoria Epitaph. Finalment Revolta 21, la formació penedesenca que sorgí l’any 2000 arran de la dissolució del grup de hardcore-punk Daltabaix, de Sant Pere de Riudebitlles.

Amb aquest cartell de luxe, el 31 d’octubre convertirà a Piera en l’epicentre musical dels Països Catalans. Realçant la cultura, rellançant les tradicions tot reivindicant amb el llenguatge més universal de tots, la realitat diferencial i pròpia d’uns Països Catalans que volem lliures. Un Castanyada Rock’06 que continua avançant amb il·lusió i amb la força que dóna l’experiència i el bagatge d’edicions anteriors. Un recinte, el Prat, que enguany comptarà amb el suport d’una pantalla gegant exterior així com de parades amb productes de la terra.

A falta de tan sols quinze dies, el Castanyada Rock’06 ultima els seus detalls posant a la venda les entrades pel concert. El preu anticipat és de 10 euros i de 13 euros si s’adquireixen el mateix dia del concert. Els punts de venda inicials, que s’aniran actualitzant al web de Castanyada Rock’06, són:

· Piera: Casal de Joves i Grans
· Barcelona: Daily Records
· Igualada: Born 12
· Vilafranca del Penedès: Ateneu X / Via Fora
· Manresa: Cafè de l’Havana
· Vilanova i la Geltrú: Casa Andreu
· Esparreguera: Esparracat
· Capellades: Jazz Roig
· Lleida: Penya Barcelonista “Som un sentiment”
· Vic: Botiga 1714
· Servicaixa (a mitjans de la setmana vinent)

Per més informació consulteu el web de Castanyada Rock’06, el qual s’ha dissenyat per garantir la participació dels visitants i diàriament s’actualitza amb les últimes novetats del concert i l’organització.

Malestar a la policia local de Masquefa

Queixa de la Plataforma Sindical de la Policia

La Plataforma Sindical de la Policia Local de Masquefa és queixa del seu mal funcionament

Ja fa molt temps que la policia local de Masquefa es queixa a l’Ajuntament, als seus responsables polítics, de la mala gestió, les mancances i les nombroses irregularitats que els afecten, cosa que fa que moltes vegades s’hagi de donar un mal servei.

No fa gaire, la Plataforma Sindical de CCOO de la Policia Local de Masquefa ha repartit per Masquefa còpies d’un escrit que el passat 20 de setembre va registrar a l’Ajuntament en el qual constaten algunes d’aquestes irregularitats i mancances. En aquest escrit, entre d’altres coses diuen:

Que en un escrit anterior que van presentar el 27 de juliol, van observar que segons la llei, els agents interins, un 50% de la plantilla, no estan facultats ni poden realitzar moltes de les funcions que els encomanen i que actualment es realitzen de manera il·legal. I que aquesta situació fa que passin coses com ara que la matinada del 17 de setembre estant de servei un agent en practiques i un altre d’interí els van requerir per un servei que va desembocar en una baralla de 80 persones contra una patrulla no facultada per realitzar seguretat ciutadana. Pregunten que com és que no paren de marxar agents de la policia de Masquefa, que en un mes n’han marxat 2 i un que només feia un mes que hi era ja ha plegat. I que els agents nous els posen a treballar al carrer sense fer un curs mínim de formació com obliga la llei, tot hi sabent que no poden acudir ni a una simple activació d’alarma ni atendre cap mena de conflicte. Expliquen que molts dels agents que l’Ajuntament envia a fer el curs de 9 mesos a l’Escola de Policia de Catalunya, quan acaben el curs marxin cap a d’altres policies, en poc temps 4 agents, i es pregunten si algú s’ha preocupat en preguntar com és que se’n van. Diuen que com pot ser que un agent nou i amb plaça de propietat no tingui carnet de conduir BTP i no pot conduir els vehicles policials. I que en el cas que els cridin per un accident hauran d’anar amb el suzuki de l’Ajuntament i sense poder exercir les preferències policials. Com és que només recullen denuncies el Caporal i el Sergent i que si ells no estan de servei la gent ha d’anar a posar les denuncies a Igualada. L’Ajuntament no compleix el conveni amb la policia, no té un calendari de treball com en els altres departament municipals, ni compleix el que hi ha establert de les hores extres. Alguns dies hi ha tres policies per torn i en d’altres només n’hi ha un, algunes vegades un interí sense experiència ni formació i que ha prendre decisions per les quals no està capacitat. Creuen que no és ètic que les dependències policials generalment estiguin tancades al públic. Lamenten que aquestes dependències policials siguin deplorables, alguns agents no tenen ni una taquilla per guardar la roba i no hi ha ni una dutxa per tal que la policia es pugui dutxar desprès dels serveis que ho requereixin. Tampoc s’expliquen com l’Ajuntament pot autoritzar empalmades disco amb una gran afluència de públic, sense disposar d’una patrulla de seguretat ciutadana. Acaben l’escrit demanant a l’alcaldessa que els contesti cada una de les preguntes que fan i explicant que en els últims 7 anys no els han contestat mai.

És cert que hi ha força descontentament a Masquefa per la actuació de la policia local i per la feina que fan i per la que no fan. Però també és cert que cada vegada hi ha més masquefins que veuen que el que més falla és la falta de criteri i d’una bona organització del servei per part dels polítics municipals que en són responsables. A l’Ajuntament sempre hi ha hagut alguns polítics que quan una cosa no funciona prou bé en donen la culpa als treballadors de l’Ajuntament i en la majoria dels casos la causa és que aquests polítics no saben ni volen assumir les responsabilitats del càrrec que ostenten, i la majoria de regidors de governació que hi ha hagut a Masquefa són d’aquesta mena. A la policia local, com en qualsevol col·lectiu de treballadors, segurament que hi ha uns professionals més bons i uns altres que no ho són tant, però sense una bona direcció no pot funcionar mai bé i la primera responsabilitat que funcioni bé és del govern municipal, del regidor de governació i de la alcaldessa. I en aquestes coses no s’hi val tirar pilotes enfora.

VI Jornades Diableres del País Valencià

Dimonis de l'Avern d'Alboraia organitzen les VI jornades Diableres del País Valencià

Els Dimonis de l'Avern, membres de la Federació de Dimonis i Diables del País Valencià, han organitzat en nom d'aquesta, la Trobada que es va celebrar a Puçol dins dels actes de les seues festes majors.

A la Trobada, celebrada en la capital de l'Horta Nord del País Valencià, va estar present tant la vessant teòrica com la pràctica.
Al matí es van dur a terme una sèrie de xerrades, debats i conferències a la Casa de Cultura, amb la participació de Diego Gómez, President de la Federació d'Escola Valenciana; Àlvar Monferrer i Monfort, escriptor i professor de la UNED a Vila-Real, Enric Guillén, President de la Federació de Dimonis del País Valencià, Jesús Soriano, Tresorer de la mateixa i una representació de la Federació de Diables de Catalunya.
Després de dinar es va fer un videofòrum, on es va projectar el documental A Tornallom, sobre la destrucció de l'horta de La Punta, i en el que va participar la Presidenta de l'Associació de Veïns de La Punta.
La vessant pràctica, es va dur a terme a la tarde, quan els dimonis i associacions col·laboradores van fer tallers on tots aquells que van voler, podien gaudir aprenent a cremar com un dimoni, a ballar dansa tradicional (a càrrec de Dansa Puçol) i a fer tota mena de malabars i aprendre percussió. Al mateix temps hi havia al mateix passeig un mercadet amb els diferents materials promocionals de les colles de dimonis.
La Trobada es va cloure amb un gran Correfoc realitzat per totes les colles participants que van recòrrer diferents itineraris del poble per a convergir a l'avinguda Molí de Vent on van realitzar un espectacular final.
A l'edició d'enguany han participat les següents colles:
Dimonis La Corbella (Camp de Morvedre), Botafocs de Castelló de la Plana, Dimonis de Massalfassar (l'Horta), Correcagarneres de Terrateig (la Vall D'Albaida), Dimonis de l'Avern d'Alboraia (l'Horta), Ingavà de la Font d'en Carròs (la Safor), Quarantamaula de Banyeres de Mariola (l'Alcoià)
I també en representació del Principat les colles:
Diables de Masquefa (l'Anoia), Ball de Diables de l'Hospitalet de l'Infant (el Baix Camp), Diablesses de la Geltrú de Vilanova i la Geltrú (el Garraf).

L'Horta d'Alboraia

I la pressió urbanística

L'autor qüestiona els criteris que permeten reconvertir el paisatge conreat del municipi al sud del barranc del Carraixet, fins ara protegit, en sol urbanitzable

Carles Dolç

Les famílies que conreen l'horta de Vera viuen raonablement bé de la seva explotació agrària.
Transformades pel treball humà al llarg de mil·lennis, les nostres hortes litorals estan passant de ser una deessa de la fertilitat a un residu. Residu en el doble sentit: escasses per arrasament i menyspreades perquè les tractem com si no tinguessin cap valor (per posar un exemple, de la d'Alacant no en queda gens). Han estat, no obstant això, un recurs vital i han constituït un paisatge. En els paratges on subsisteixen i no s'han vist envaïdes per contenidors, cementiris de deixalles, factories o adossats, àdhuc són un territori triplement interessant: recurs productiu, pulmó verd i bellesa assequible.
L'obstinació en convertir-les en història arqueològica és persistent. Un dels seus més recents avatars és el propòsit de l'Ajuntament d'Alboraia de procedir a una reclasificación decisiva del territori d'horta que es manté en producció. En primera línia de la seva franja costanera existeix un tram que ocupen, inadequadament, unes importants empreses comercials, terrens que passarien a ser sòl residencial, mentre elles els vendrien i es traslladarien a la coneguda com partida de Vera, una de les zones de l'horta situada al sud del terme i del barranc del Carraixet. Qui guanya amb tot això?
L'altra cara de l'assumpte és que la totalitat de l'horta sud del terme, ara per ara no urbanitzable i protegida, es desprotegiria, la de Vera per a directament ser edificada i la resta per a constituir-se en reserva de sòl urbà encara que continuï encara com no urbanitzable (el Concert Previ que pretén plasmar els criteris per a redactar el nou Pla General d'Alboraia ho argumenta amb aquesta frase sibilina: "El sòl d'horta situat al sud del Carraixet representa l'únic potencial per al desenvolupament del municipi en un horitzó més llunyà i ha de ser considerat com una unitat en el seu conjunt..."). Aquesta proposta de desprotección de l'horta al sud del Carraixet la tracten de "colar" declarant Paisatge Protegit la situada al nord del barranc, i proposant l'establiment d'un règim de cessions obligatòries a l'erari públic de parcel·les d'aquest sòl per part de qui volgués construir en el sud. Es tracta d'una cabriola inspirada per la nova Llei Urbanística Valenciana per a poder seguir executant excessos territorials en canvi de suposats guanys mediambientals en altres àmbits que no tenen el mateix valor. L'horta al nord del Carraixet ja estava protegida, no té el valor edafológic de la situada al sud ni sofreix ara per ara la seva pressió urbanística, amb el que fet i fet tot resulta una engañifa.

Quin canvi s'ha produït en la composició de la terra o en la qualitat territorial de l'horta sud d'Alboraia, fins a ara protegida, per a merèixer aquesta proposta de reconversió? Res que tingui a veure amb el seu caràcter, solament que les apetències urbanístiques d'algú l'ha col·locat al punt de mira.

Tampoc són difícils de comprendre les raons per les quals es va decidir la seva protecció. La fertilitat de l'horta d'Alboraia situada al sud del Carraixet és excepcional, fins i tot en el conjunt de la comarca. Les famílies que conreen l'horta de Vera viuen raonablement bé de la seva explotació agrària i, d'altra banda, per l'arrendament de terres del sud del terme es demana fins al doble que per les situades al nord del Carraixet, un indici poderós, en els temps que corren, de la seva potencialitat. Per tant, no han minvat els valors que justifiquen la protecció d'aquesta horta. I d'haver-lo fet també cabria demanar responsabilitats a l'Ajuntament per la seva ineficaç tutela protectora O per ventura la protecció d'avui és simplement la reserva especulativa de demà?
Com a paisatge, malgrat de la fustigació dels usos urbans, la bellesa de l'horta d'Alboraia és immensa. La geometria dels cultius, els colors de les collites o la delicadesa i coherència del territori ens han semblat sempre admirables. Ara, a més, l'horta que es contempla des del nucli urbà d'Alboraia o en l'entrada cap a València des de Barcelona, es visualitza perfectament des del recentment construït Bulevard nord de la ciutat. Aquesta via hauria de conformar-se com un marge, que podria ser definitiu, amb l'horta, fent d'aquesta un paisatge més disfrutable per als ciutadans de l'àrea metròpolitana i un bon exemple d'integració factible del verd en la urbs.
La qüestió en gran mesura és aquesta: dissenyar una metròpoli que integri i preservi l'horta com a raó d'habitabilitat, valor ambiental i atractiu, així com tallar amb el creixement predador de les expansions construïdes de la segona meitat del segle passat. No és fàcil integrar l'horta en una metròpoli però és el repte que ens planteja la nostra condició geogràfica i cultural (com ho són conservar el parc natural de l'Albufera o integrar el front marítim en la vida urbana).
Acabar amb l'horta sud d'Alboraia, com preveu avui el seu Ajuntament, donada la seva potència territorial, seria donar llum verda a la seva paulatina desaparició i a la de tot l'arc nord que voreja València i la franja litoral de la subcomarca. L'ocupació de l'horta ha sobrepassat ja tot allò raonable i el pla d'Alboraia podria ser la "puntilla". La pobresa de mires i l'estulticia regnant, més una cobdícia privada sempre incansable, poden aconseguir-ho. Algú en la Generalitat pensa el contrari?

Carles Dolç és arquitecte-urbanista.

Article publicat a El País i traduït per Internostrum
Fotos: Xandre Pujades

La Generalitat compensa els Hostalets

Per acollir un ecoparc i l’abocador

La Generalitat compensa a l'Ajuntament dels Hostalets de Pierola amb 2.306.667 €

En el consell del Govern de la Generalitat de Catalunya del passat dia 26 de setembre de 2006, la Comissió de Govern de Política Territorial va acordar autoritzar la concessió d'una subvenció directa de 2.306.667 € (383.797.095 pts.) a l'Ajuntament dels Hostalets de Pierola com a compensació per acollir l'Ecoparc 4 al seu terme municipal.
La Comissió de Govern de Política Territorial la integren el President de la Generalitat, el Conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal i Farreras, el Conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, Jordi William Carnes i Ayats, i el Conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar i Albesa.
Segons diu l’acord del Govern de la Generalitat, “l’Ajuntament dels Hostalets de Pierola, des de l’autorització l’any 1990 del dipòsit de Can Mata, ha col·laborat de forma molt activa en la gestió dels residus de Catalunya, i està disposat a mantenir la seva solidaritat amb la implantació en el seu territori d’una instal·lació d’aquest tipus, sempre que s’acompanyi de les inversions d’infrastructura i equipaments de que és deficitari el municipi, i es respectin els seus criteris pel que fa al control del medi ambient, com els que es reflecteixen en el Protocol de vigilància ambiental signat el 28 de gener de 2003. És per aquest motiu que la Comissió de Govern de Política Territorial ha autoritzat a l'Agència de Residus de Catalunya l'atorgament d'una subvenció directa a l'Ajuntament dels Hostalets de Pierola per al finançament d'un pla d'equipaments i infrastructures municipals com a compensació per acollir l'Ecoparc 4 al seu terme municipal, per un import màxim de 2.306.667 euros.”
Aquest acord és fruit del conveni que van signar el passat mes de gener el Departament de Medi Ambient i Habitatge, l’Entitat Metropolitana del Medi Ambient (EMMA) i l'Ajuntament dels Hostalets de Pierola, amb vista a la construcció de l’Ecoparc, pel qual les dues primeres institucions aportarien prop de set milions d’euros (1.164.702.000 Pts.) a l’Ajuntament dels Hostalets de Pierola. En aquest conveni també es van comprometre a promoure que en la contractació del personal que ha de formar la plantilla de l’ecoparc s’estableixi un ordre de preferència: els Hostalets de Pierola, Esparreguera, Masquefa i Piera, així com treballadors del dipòsit controlat del Garraf.

Quina barra!

Al Hostalets de Pierola deuen estar contents amb aquest acord de la Generalitat de Catalunya, és com si els hagués tocat la rifa, però la lectura que en fem la gent de tots els barris de Masquefa i de la Beguda i d’algunes barriades i urbanitzacions d’Esparreguera i de Piera, és que la Generalitat s’ens ha rifat a tots un altre vegada. En aquest acord queda molt clar que l’Ajuntament dels Hostalets està disposat a mantenir la col·laboració activa i la solidaritat a canvi de rebre aquesta aportació milionària de 7.000.000 € (1.164.702.000 Pts.). I a nosaltres que ens semblava que la solidaritat no es condicionava ni cobrava. Però aquí, la única solidaritat, imposada i a la força, és i ha estat de la gent de les barriades de Masquefa, la Beguda, Esparreguera i de Piera, que en patim cada dia les molèsties i les conseqüències. Aquest acord també diu que és mantindrà aquesta solidaritat amb la condició que es respectin els criteris de l'Ajuntament dels Hostalets de Pierola pel que fa al control del medi ambient. Per la gent dels pobles dels voltants, és i ha estat molt clar que a la practica els criteris de l'Ajuntament dels Hostalets de Pierola pel que fa al control del medi ambient que s’ha aplicat tots aquest anys de vida de l’abocador és que no podia afectar ni molestar als Hostalets, però que tant els feia que perjudiqués i molestés a les persones i al medi natural dels voltants.
No sé com en podríem dir d’aquest cúmul de despropòsits dels nostres governants: insult, befa, escarni, greuge, ofensa, burla, rifada, cornuts i pagar el veure, (potser Pierolencada?), no ho sé, és possible que encara no hi hagi una paraula precisa per definir-ho. Tots plegats, molta barra. Els polítics castiguen els bons i premien els dolents.

· Acords del Govern de la Generalitat de Catalunya del 26.09.2006 ·

Detencions per tràfic de drogues

Pels Mossos d'Esquadra

Sis detinguts a Capellades i la comarca per tràfic de drogues

Els Mossos d'Esquadra d'Igualada, van detenir Francisco RV, de 34 anys i veí de Pobla de Claramunt, i Sílvia RO, de 38 anys i veïna de Capellades, com a presumptes autors d'un delicte contra la salut pública per tràfic de drogues. Les dues detencions es van fer, el passat dijous 28 de setembre, en el decurs d'un dispositiu contra la possible compravenda de droga en un conegut bar de Capellades.
La investigació dels fets es va iniciar el passat 6 de juny de 2006, a partir de la denúncia, en la comissaria dels mossos d'Igualada, de venda de cocaïna per part del detingut Francisco RV en un bar de Capellades regentat per ell. La mateixa persona denunciant va ampliar la declaració el dia 17 de juliol, i va manifestar que les dosis de cocaïna que es venien al local, les preparava el detingut juntament amb una altra persona. Aquesta persona és Juan José MC, de 30 anys i veí de Capellades, que va ser detingut, per aquests mateixos fets el passat 21 de setembre, com presumpte autor d'un delicte contra la salut pública. Aquest detingut va manifestar en declaració a la comissaria que Francisco FR li proporcionava cocaïna per consum propi.
En el marc de la investigació, el dia 4 de setembre de 2006, efectius de seguretat ciutadana de la Comissaria d'Igualada, van detenir a Joan Carles DEP, de 23 anys i veí d'Igualada, quan circulava amb un ciclomotor, sortint de la població d'Igualada en direcció a Capellades, amb una peça de cocaïna en roca de 20grs. de pes aproximat. Abans de detenir-lo, un servei de vigilància dels mossos havia observat un possible tràfic de drogues d'aquests detingut en diferents immobles d'Igualada. El detingut, segons declaració en comissaria, portava la droga a Sílvia RO, detinguda el dijous 28 de setembre.
El dia següent a aquesta detenció, es va realitzar una entrada i perquisició al domicili de Joan Carles DEP. S'hi va trobar més de deu quilograms d'haixix, uns seixanta grams de cocaïna en roca, a més de diferents estris per al pes i el tall de substàncies estupefaents, i una rèplica de plàstic d'una arma de foc, tipus pistola de color negre, que dispara boles de plàstic. Joan Carles havia reconegut que es dedicava a transportar i emmagatzemar substàncies estupefaents, i ho feia a requeriment d'una altra persona: Daniel GA, de 23 anys i veí d'Igualada. També va declarar que aquest últim es dedicava a vendre droga al seu pis a Igualada. A més, l'obligava a transportar substàncies estupefaents al seus clients. Fins i tot, Daniel GA li havia comprat el ciclomotor amb el qual circulava el dia de la detenció, perquè fes les gestions que li manava amb més rapidesa. Joan Carles va reconèixer, també, que té un deute considerable de diners amb Daniel GA, motiu pel qual es veia obligat a fer aquest tipus de servei. El dia 6 de setembre es va detenir a Daniel GA i a la seva parella Francisca GP, de 24 anys i veïna d'Igualada, amb qui compartia el domicili on es tallava la droga per a la seva venda, com a presumptes autors d'un delicte contra la salut pública per tràfic de drogues.
Amb posterioritat a les últimes detencions del passat 28 de setembre, agents de la Unitat Regional de Policia Administrativa, van realitzar una inspecció a un local el divendres 29 de setembre. En aquesta entrada es van confeccionar dues actes administratives per tinença de substàncies estupefaents a dos clients. D'aquest operatiu, Daniel GA i Joan Carles DEP se'ls va decretar presó, i la resta han quedat en llibertat amb càrrecs.
Tots els detinguts, Francisco RV, 34 anys i veí de la Pobla de Claramunt, Sílvia RP, 38 anys i veïna de Capellades, Juan José MC, 30 anys veí de Capellades, Joan Carles EP, 23 anys veí d'Igualada, Daniel GA, 23 anys veí d'Igualada, Francisca GP, 24 anys i veïna d'Igualada, són de nacionalitat espanyola.

Un fracàs social

Diuen que el consum de cocaïna és una de les plagues d’aquesta principi de segle que s’està escampant més i que d’aquí a poc temps farà més estralls. I diuen que Espanya i Catalunya és un dels llocs on el seu consum és més alt i en pagarem més les consequencies. Persones de totes les edats i condicions hi estan enganxades i cada dia n’hi ha més. En aquesta zona del país, a l’Anoia i a Masquefa, sembla que en això també estem en els índexs més alts. Una qüestió complicada i complexa, però els que manen i també els altres, ens hauríem de preguntar com és que s’ha arribat fins aquí i com és que això no para.