El cotxe del Jutjat de Masquefa

En aparcament perpetu

A principis de l’estiu l’Ajuntament de Mas- quefa va posar a prop del Jutjat de Pau una senyal de prohibició d’aparcar en els horaris del Jutjat, els laborables de 8 a 15 hores.

Al cap de poc es va poder veure que hi aparcava un cotxe del Departament de Jus- tícia de la Generalitat de Catalunya, aquest de la foto.

Però aquest automòbil no ha fet servir aquest tros de carrer només a les hores que estava reservat pel Jutjat, ha estat allà dies sencers, les 24 hores, laborables i festius, i molts molts dies seguits. Semblava un cotxe abandonat, hi havia qui va arribar a pensar que no se l’hagués deixat descuidat algun funcionari del Departament de Justícia o qui sap si l’havia abandonat algun fugit de la presó de Can Brians. Però no, sembla ser que és el cotxe que té a la seva disposició la secretària del Jutjat de Pau.

No sabem si això de deixar un cotxe oficial aparcat en el mateix lloc tants dies i tantes hores seguides és o no és legal, però sigui com sigui, avui en dia, que els llocs per aparcar són un bé escàs, no és gaire bonic, ni es veu com una cosa gaire correcte, ni equitativa, ni justa.

Els polítics haurien de reflexionar

Si estem en un país on tots els ciutadans som iguals, on els que manen ja no son monarques ni sobirans, ni els funcionaris són mandarins ni treballadors amb privilegis, mentre els ajuntaments no puguin garantitzar aparcament per a tots els ciutadans al davant de la feina i al davant de casa seva, tampoc ho haurien de fer per a ells ni pels funcionaris i els altres treballadors dels ens públics. Tret, està clar, dels vehicles dels serveis d’auxili i ajuda ciutadana, en els moment que estiguin en actiu, els serveis de salut, bombers, policies, etc, per aquests i prou.

Encara més pudor a Masquefa

S’allarga la vida a l’abocador de Can Mata

L'Ajuntament dels Hostalets de Pierola ha requalificat mil hectàrees del municipi, al costat de l’abocador, per construir el quart Ecoparc de Barcelona.

Els Ecoparcs són plantes de triatge i tractament de residus, on es transforma la matèria orgànica en compost i biogàs, es recupera tot el que es pot de les diferents fraccions de residus que s’hi porta i el que en resta s’incinera o s’aboca a l’abocador. Plantejats inicialment com unes bones instal·lacions 3R per reciclar, recuperar i reduir els residus, en aquest país no acaben de funcionar tant bé com alguns preveien i reben tota mena de critiques, socials, tècniques, ambientals, etc, i de fer-se servir com elements de maqui- llatge per perpetuar l'existència d’aboca- dors, incineradors, etc.
A l’abocador, segons l’empresa, cada dia s’hi aboquen 2.500 tones de residus provinents de varies comarques. Amb la clausura de l’abocador del Garraf, bona part dels residus que s’hi porten aniran a parar a l’abocador i a l’Ecoparc de Can Mata.
Com molt clarament ha dit l’Ajuntament dels Hostalets de Pierola i el seu alcalde, això allargarà la vida de l’abocador i comportarà una font d'ingressos força importants.
Si amb l’ampliació de l’abocador s’esperava duplicar la seva vida i els seus ingressos, amb l’Ecoparc segura- ment que les dues coses es podran triplicar.
Hi ha qui calcula que l’Ajuntament dels Hostalets, en els últims 30 anys, ha ingressat de l’abocador uns 5.000.000.000 de pessetes (30.050.605 €) i que amb l’ampliació de l’abocador i l’Ecoparc pot ingressar de 60.101.210 € a 90.151.815 € (10.000.000.000 a 15.000.000.000 pessetes) més. Tot això sense comptar les nombroses obres, ajudes, inversions i subvencions que han realitzat d’altres ens als Hostalets de Pierola en compensació de tenir l’abocador en el seu terme municipal.

El que molta gent no entén és com pot ser que els Hostalets rebi tants diners i a Masquefa, que la gent en pateix les conseqüències, els perills, moltes molèsties i n’aguanta una fètida pudor, no n’arribi ni un euro en concepte d’indemnització i ningú hi digui res.

Joan P. S.

·Nota de l'Ajuntament dels Hostalets de Pierola

Mals averanys per la Masquefa d'Alboraia

L'horta d'Alboraia en perill

Especulació a l'horta d'Alboraia

M'agradaria donar a conèixer a tot el món a través d'aquesta carta i a través del seu mitjà de comunicació la injustícia i les males actituds i fets que s'estan tramant en el govern de l'Ajuntament d'Alboraia, dirigit pel PP.

L'alcalde, arbitràriament, vol canviar d'emplaçament les empreses privades Alcampo, Norauto i Leroy Merlín, ubicades en un lloc estratègic de Port Saplatja. Una acció que amaga dues finalitats. Una, legalitzar un edifici amb més de 200 habitatges, situat entre el mar i l'autopista, una construcció que si en un termini relatiu no es legalitza entrarà en la fase de demolició. Fa més de 12 anys que l'Administració del Govern central està pressionant perquè l'alcalde doni una contestació a aquest recurs.

El segon és substituir l'emplaçament dels centres comercials per un port esportiu d'alt nivell. Un lloc només accessible per a una minoria que permetria especular i obtenir grans beneficis al soci que està buscant per a aquest projecte.
Per aconseguir aquestes finalitats l'Ajuntament ha decidit portar endavant l'expropiació forçosa de les nostres terres de cultiu a les partides de Vora, Calvet i Masquefa del terme municipal d'Alboraia. Aquestes terres són d'horta protegida, promulgada a l'Agenda 21 i que l'alcalde es passa pel folre, canviant-les de rústiques a urbanes i expropiant-les amb finalitats especulatives. Una zona en la que es pretén construir un nou centre comercial i de lleure per beneficiar una sèrie d'empreses privades, així com substituir la terra per una zona terciària amb què especular. Totes aquestes terres sumen més de 500 fanegues de terrenys de cultiu d'horta. Més de vuitanta famílies afectades. Propietaris que són allà, mantenint-les des de més de 500 anys. Terres que passen de pares a fills i que permeten, a canvi de treball, subsistir. Estem orgullosos de poder fer-ho i volem continuar amb aquesta tradició hereditària. No volem vendre-les, ni que no ens les robin, només que es quedin com estan i poder decidir la nostra vida com a millor ens convingui. No volem que ningú decideixi el nostre futur, ni el de les nostres terres, i menys especulant-hi.

José Luis Alonso - Alboraia
Cartas al director: Opinión del lector
EL PAÍS · C. Valenciana · 22-09-2005 ·

· Carta traduïda del castellà,
publicada al diari EL PAÍS · C. Valenciana del 22-09-2005

Els Mossos detenen 4 persones de Masquefa

Per robatori i compra d'objectes robats

Els Mossos d'Esquadra han detingut entre els dies 19 i 20 de setembre Juan SH, de 27 anys; Ivan DP, de 35, i un menor de 15, com a presumptes autors de diversos robatoris a locals i habitatge, i a Juan Luis GC, de 23 anys, com a presumpte autor d'un delicte de compra d'objectes robats, tots ells veïns de Masquefa.
Durant les darreres setmanes s'havien produït un seguit de robatoris a locals i habitatges de la població. En el decurs de la investigació, els mossos van considerar, pel modus operandi, la localització de la zona i l'espai , que els autors d'aquests robatoris eren les mateixes persones.
Els agents van localitzar els tres sospitosos als quals van detenir desprès de relacionar-los amb un total de tres robatoris, perpetrats a l'Ateneu Popular, a un centre esportiu i en una associació de veïns del municipi.
Posteriorment, es va detenir una quarta persona, Juan Luis GC com a presumpte autor d'un delicte de receptació. En el moment d'identificar-lo, se li va trobar un dels objectes sostrets a un dels locals. A més a més, els Mossos han pogut recuperar altres objectes de valor, com una càmera fotogràfica que ja ha estat retornada.
El menor va passar el dia 19 a disposició de Fiscalia de Menors, i els altres tres detinguts han passat avui a disposició del Jutjat d'Instrucció en funcions de Guàrdia d'Igualada.

· Nota dels Mossos d'Esquadra

Agustí Daura i Melich

Medalla d’Honor de Terrassa 2004
Gent de Masquefa

El 17 de novembre del 2004 va tenir lloc al Saló Capitular de l’Ajuntament de Terrassa el lliurament de les medalles d’honor de la ciutat de Terrassa. Una persona gairebé de Masquefa va rebre aquest reconeixement honorífic. L’Agustí Daura i Melich, el secretari fins l’any 2004 de l’Ajuntament de Masquefa.

Felicitem a l’Agustí per aquest guardó i reconeixement i reproduïm el text glossant la seva persona que va sortir al Butlletí d'informació municipal núm. 81 del novembre del 2004 “Visquem Terrassa”.

Homenatge al bressol de la democràcia municipal
La commemoració dels 25 anys d’ajuntaments democràtics viurà un dels seus moments més àlgids i emotius amb l’atorgament de medalles d’honor de la ciutat de Terrassa als caps de llista de les primeres eleccions de la democràcia municipal, l’any 1979. Carles Puig i Vilanova, Joan Sales i Homs, Agustí Daura i Melich i Manuel Royes i Vila rebran el reconeixement de la ciutat al Saló Capitular de l’Ajuntament el dia 17 de novembre, a les set de la tarda. Manuel Royes -alcalde de Terrassa durant 23 anys- serà nomenat també fill predilecte de la ciutat

Un reconeixement extensiu
L’acte de lliurament de títols i medalles vol servir d’homenatge a totes les persones que van lluitar per la democràcia en uns anys marcats per la dictadura franquista. Per a l’ocasió, l’Ajuntament de Terrassa ha editat quatre opuscles sobre la trajectòria vital dels quatre homenatjats. Les publicacions recullen gloses d’amics o persones properes que han viscut o han col·laborat de forma estreta amb els personatges en algun moment de la seva vida. L’Ajuntament editarà 500 exemplars de cadascun dels opuscles. Les publicacions es podran consultar a les biblioteques i a l’Arxiu Municipal.

El compromís amb la llibertat i la justícia
Agustí Daura i Melich (Cornellà de Llobregat, 1941)
El 1952 ingressa al Seminari Menor Diocesà a Tiana. L'any 1965, amb 24 anys, arriba a una Ca n'Anglada que aixoplugava des de feia dues dècades homes i dones vinguts de fora de Catalunya per aconseguir un present i un futur més pròsper. La fe en un món més just i l'esperit de compromís amb els més febles van trobar a la plaça de l’església del barri -anomenada popularment Plaça Roja- mil i una causes per les quals lluitar. L'any 1969, després de sobreviure a diversos intents perquè abandonés la parròquia de Ca n'Anglada, Agustí Daura va ingressar al PSUC i va involucrar-se de ple en la lluita d'un barri per aconseguir uns mínims de dignitat que l'estament socioeconòmic defensor de la dictadura ofe-gava una vegada i una altra. L'any 1973 abandona la parròquia de Ca n'Anglada i viatja a París per seguir estudis de sociologia a la Universitat de la Sorbona, gràcies a una beca de l'Estat francès. Dos anys més tard participa en un míting autoritzat al pavelló de l'SFERIC del carrer Faraday i l'any 1979 es presenta com a cap de llista del PSUC en les primeres eleccions democràtiques de l'Ajuntament de Terrassa. De l'any 1982 al 1993 fixa la seva residència a Sant Cugat del Vallès i els Hostalets de Pierola. L'any 1984 és nomenat secretari interventor de l'Ajuntament de Masquefa. L'any 1994 torna a Terrassa i es llicencia en Dret a la UAB.

Camí de Barrina

Racons encisadors

Camí de Barrina

Partida de Masquefa d’Alboraia

El camí de Barrina està situat a la partida de Masquefa d’Alboraia, és a dir, la zona situada més al sud del terme municipal, ja lindant amb la ciutat de València. En concret, correspon a l’illot de terra que es troba més pròxim a la nova circumval·lació de València. Este camí, a més, ha patit algunes reformes en els darrers temps, donada la modificació d’un dels dos accessos que té. Al camí tradicionalment s’entrava per al costat de la barraca de Rhin, i després de fe un gir de 90 graus, ja se seguia tot el camí, vorejant la sèquia de Masquefa. Actualment la fesonomia ha variat, i la forma d’accedir (que és provisional), és per al costat del concessionari de la Citröen. Des d’ací, poc després de 20 metres, s’enllaça en el camí de Barrina tradicional.

·

· Barranc direcció Oest ·

·

Es tracta d’un camí d’un quilòmetre de llarg més o menys, que dóna servici a unes 10 cases i per la seua part est eix junt al carril bici, a l’altura de l’encreuament del carril bici amb el camí farinós. Si fem el recorregut en sentit est a oest, el primer que veiem a mà esquerra, tal i com ens comenta Juan Genís Barberà, “Barrina”, és l’antiga alqueria del Patach, hui totalment reformada i amb un aspecte molt vistós. A l’esquerra del camí veiem dos vivendes, que corresponen a ca Bronquina (Maties Sanfeliu i Gonzalo Sanfeliu).

·

· Carraixet ·

·

Si continuem més endavant, a la dreta del camí veiem dos cases més, molt menudíues. Es tracta de ca Sigaleta (Vicente Montañana) i Ca Monzó. Sempre remontant el camí cap a Alboraia, i bordejant la sèquia de Masquefa, arribem a la nostra esquerra a l’altura de ca Gori (Vicente Dolz), que té a la seua dreta una caseta més menuda (de Tofolet el de Bernat), construïda farà uns 40 o 50 anys. Ca Gori té el centre bonsai més conegut de la zona. Un poc més endavant, de nou a la dreta, ja trobem la casa que dóna nom a l’entrada: ca Barrina, propietat de Juan Genís Barberà. Finalment, a poc ja d’eixir del camí veiem un desviament a mà esquerra, el qual ens duu a ca les Marianes. Abans trobem una caseta de camp per a guardar atifells hortolans.

·

· Barraca del coix Navarro ·

·

En esta zona, la propietat de la terra ja s’ha repartit fa temps, i no hi ha arrendaments. En concret, sorprèn, respecte a l’altra banda del carril bici i l’altra part de la partida de Masquefa, l’alta separació que hi ha entre les vivendes. Ací, a més, trobem algun taronger, el centre bonsai, i també hi ha plantes ornamentals, juntament amb els cultius tradicionals de tota la vida al nostre poble. Un lloc bonic per on passejar, sempre respectant els cultius existents.

·

· Casa de Maria i Peris Quiles ·

·

Agustí Hernàndez Dolz
Alboraia

Impugnen la prohibició de circular motos

·

El dia 6 de setembre EUiA va entrar a l’Ajuntament de Masquefa un escrit, signat per en Jordi Garcia i Duran, coordinador a Masquefa, impugnant el Ban de prohibició de circular motos que l’Ajuntament va emetre el 3 d’agost del 2005.
Els principals arguments de la impugnació són: Que és una mesura radical i injusta, ja que per defensar la qualitat de vida d’un sector del poble es va contra els drets i llibertats de la resta de la població. Que no s’ha tingut en compte la estructura dels barris de Masquefa, separats els uns dels altres. Que no s’ha tingut en consideració la joventut del poble. Que es un abús d’autoritat fora de llei.
I sol·liciten que s’anul·li l’acord de prohibició, que estudiïn altres alternatives per reduir els sorolls i demanen també diverses informacions, sobre el nombre de queixes registrades pel soroll, els controls que s’ha fet dels sorolls i les campanyes de sensibilització i altres mesures que ha realitzat l’Ajuntament.

· Enllaços :

· EUiA

· Ajuntament de Masquefa

· Noticies relacionades :
· Contra el soroll de les motos
· Cremen un vehicle de la policia municipal

Subhasta d'una parcel·la a Masquefa

A Can Parellada

El Butlletí Oficial de la Província de Barcelona núm. 201 del 23 d’agost del 2005 informa que la Tresoreria General de la Seguretat Social subhasta una parcel·la de 646 m2 situada al carrer Josep Mª Valls 8 de Can Parellada.
La subhasta serà el dia 29 de setembre a les 10 del matí al carrer Aragó 273 de Barcelona i es poden fer ofertes fins el 28 a les 14 hores.

· Més informació :
· Butlletí Oficial de la Província
· Tresoreria General de la Seguretat Social

Tragèdia a la riera de Ca n’Esteve

Dolor i consternació a La Beguda i a Can Parellada,
a Masquefa i Sant Llorenç d’Hortons

Els temporals i les altres inclemències del temps produeixen estralls i desgracies massa sovint en un lloc o altre del mon. Generalment son aquella mena de coses que gairebé sempre es veu com una cosa que passa lluny i no es pensa gaire que et pot afectar.

L’aiguat que el passat dimecres dia 7 va caure a la carena de la zona de La Beguda i Masquefa, entre el Llobregat i l’Anoia, va generar unes d’aquelles rierades de grans consideracions, rierades que baixen de sobte sense avisar, les rierades que han fet que les torrenteres i les rieres d’aquesta zona sigui tan fondes i escarpades.

L’infortuni va fer que l’aiguat d’una d’aquestes rierades agafes per sorpresa un cotxe i se l’emportés aigua avall a la riera de Ca n’Esteve i amb el cotxe els seus dos ocupants, el Paco (de La Beguda) i el Salva (de Can Parellada).
El divendres van trobar el cos sense vida d’en Francisco A.C. a prop del vehicle que tots dos ocupaven. El seu enterrament es farà avui dimarts a La Beguda. Fins ara encara no s’ha trobat a Salvador P.V.
Efectius de la Guàrdia Civil, dels Bombers, Mossos d'Esquadra, Policia municipal, ADF, Protecció Civil i nombrosos voluntaris, prosseguiran la recerca per la riera, les basses i pous, el riu, durant tota la setmana.

No hi havia la Senyera

Al Casal l’Alzinar

“L’Alzinar, Societat Recreativa i Cultural”, amb els seus diversos grups, ha estat històricament una de les entitats masquefines més representativa, amb més incidència, més combativa i reivindicativa, avançada en exercir amb normalitat en català i catalanament, que en temps de la dictadura ja organitzava activitats en català i exhibia en els seus actes la bandera catalana. Però aquest any per la diada de l’11 de setembre no van posar la senyera.

Ja sabem que això només és un símbol i que la bandera no fa la cosa.

¿Però no serà això la senyal que la societat l’Alzinar es va esllanguint i es va fent, en tots els sentits, cada vegada més petita?

Bon cop de fals!

11 de setembre

·
Els Segadors

Catalunya, comtat gran,
qui t'ha vist tan rica i plena!
Ara el rei Nostre Senyor
declarada ens te la guerra.

Segueu arran!
Segueu arran,
que la palla va cara!
Segueu arran!

Lo gran comte d'Olivars
sempre li burxa l'orella:
- Ara es hora, nostre rei,
ara es hora que fem guerra.-

Contra tots els catalans,
ja veieu quina n'han feta:
seguiren viles i llocs
fins al lloc de Riu d'Arenes;

n'han cremat un sagrat lloc,
que Santa Coloma es deia;
cremen albes i casulles,
i caporals i patenes,
i el Santíssim Sagrament,
alabat sia per sempre.

Mataren un sacerdot,
mentre que la missa deia;
mataren un cavaller,
a la porta de l'església,
en Lluís de Furrià,
i els àngels li fan gran festa.

Lo pa que no era blanc
deien que era massa negre:
el donaven als cavalls
sols per assolar la terra.

Del vi que no era bo,
n'engegaven les aixetes,
el tiraven pels carrers
sols per regar la terra.

A presencia dels parents
deshonraven les donzelles.
Ne donen part al Virrei,
del mal que aquells soldats feien:

- Llicència els he donat jo,
molta més se'n poden prendre.-
Sentint resposta semblant,
enarboren la bandera;
a la plaça de Sant Jaume,
n'hi foren les dependències.

A vista de tot això
s'és avalotat la terra:
comencen de llevar gent
i enarborar les banderes.

Entraren a Barcelona
mil persones forasteres;
entren com a segadors,
com érem en temps de sega.

De tres guàrdies que n'hi ha,
ja n'han morta la primera;
ne mataren al Virrei,
a l'entrant de la galera;
mataren els diputats
i els jutges de l'Audiència.

Aneu alerta, catalans;
catalans, aneu alerta:
mireu que aixís ho faran,
quan seran en vostres terres.

Anaren a la presó:
donen llibertat als presos.
El bisbe els va beneir
Amb la ma dreta i l'esquerra:

- On es vostre capità?
On és vostre bandera?-
Varen treure el bon Jesús
Tot cobert amb un vel negre:

- Aquí és nostre capità,
aquesta es nostre bandera.-
A les armes catalans,
Que ens ha declarat la guerra!

Segueu arran!
Segueu arran,
que la palla va cara!
Segueu arran!

[Versió tradicional]
·
·

L’Ajuntament de Masquefa reestrena la Web

El 23 d’agost va ser noticia el canvi per la renovada web de l'Ajuntament de Masquefa

Descobriu-la! ... , ens diuen en la primera pàgina. Ho hem fet i la veritat és que ens ha decepcionat una mica.

La imatge, el disseny gràfic, està força bé, una imatge senzilla, clara, neta, el millor per una web d’un organisme públic, que hauria de ser interactiva.
Els continguts descriptius sobre Masquefa i com s’organitza l’Ajuntament, no estan malament, encara que hi em trobat alguns errors. Aquestes coses les haurien de repassar i rellegir més de tres.

També està bé poder accedir a diversos documents, per a realitzar tràmits, ordenances, etc.

Però creiem que una web d’una administració pública hauria de ser i hauria d’haver-hi moltes més coses.

· ·

Algunes de les coses que es troben a faltar :
· Poder fer totes les consultes, tràmits, pagaments i gestions susceptibles de fer per internet.
· Els correus electrònics de tots els regidors i de totes les àrees i serveis (només n’hi ha alguns).
· Opcions de participació ciutadana activa.
· Les noticies sobre Masquefa i les que tinguin interès especial per a Masquefa, a més de les de l’Ajuntament (en aquests 15 dies han sortit més noticies de l’Ajuntament en la premsa que les que surten en aquesta web).
· Informacions a primera pàgina de les realitzacions importants de l’Ajuntament, a més de les activitats culturals i cíviques.
· En els enllaços, falten molts enllaços d’empreses i altres ens de Masquefa que poden ser interessants de ser-hi (hi ha gairebé 50 webs masquefines) i d’altres enllaços que també poden ser d’interès.
· I encara d’altres més.

Esperem que de mica en mica, l’Ajuntament de Masquefa vagi millorant la seva web i sigui quelcom més que una eina de propaganda institucional, cosa en la que cauen masses institucions.
I un altre observació, “Arranc”, diu la noticia de l’Ajuntament, a més de ser una paraula incorrecta ens sona estrany i forçat, suggerim : engega, engegada, arrenca, arrencada, inici.

· Web Ajuntament de Masquefa ·

Camí de Bolea (Partida de Masquefa)

Racons encisadors

El camí de Bolea està situat a la partida de Masquefa d’Alboraia i a ell es pot accedir en vehicle motoritzat a través del camí Farinós. Si circulem per este caminet que separa els termes municipals d’Alboraia i València en direcció a l’autopista, poc abans d’arribar a unes barraques trobem un entrador a mà esquerra. És el camí o entrader de Bolea.

·

·

Les dos barraques de Pepe Panach (partida de vera de València) estan situades junt a l’entrador. Des d’ací fins a la fi d’este camí sense eixida hi ha aproximadament 500 metres de carretereta asfaltada. Es tracta d’un lloc relativament pròxim a la via de RENFE, i que està creuat pel braç de reg de la Canal. Un poc més al nord discorre el barranc del Palmar.

·

·

L’entrador de Bolea té set cases. Al poc d’accedir, enfront, veiem la casa de Bolea, amb una palmera imponent al sud. Actualment la vivenda està dividida en dos espais, per a Conxa i Paco. Després, pegada, hi ha la casa d’Enrique el de Roseta. Si continuem un poc més endavant, a mà esquerra trobem ca Pepe el de Marí, i de seguida l’antiga casa del Tio Nel·lo. Actualment és un magatzem que està compartimentat. Pegada, trobem una casa, també del Tio Nel·lo.

·

·

Més endavant hi ha, a mà dreta, la casa del Marro, que pertany actualment a Manuel Pardo, pintor, qui té l’estudi i resideix en ella. Este artista fa pintura realista, segons va manifestar al Periòdic d’Alboraia. Un poc més endavant, a mà esquerra, trobem ca l’Amo, i a la fi del camí Casa Martí. Només ha canviat de propietari una de les vivendes, la de Manuel Pardo. Els propietaris de ca l’Amo són la filla de Miguel Carsi Monros, Mª Carmen Carsi Martinez i el seu marit, Antonio Garrigós Pérez, fill del curret de la família Nati i Antonio el ferraor.

··

A este fragment d’horta situat prop de la partida de Calvet d’Alboraia i la de Vera de València es respira un ambient de tranquil·litat envejable. He de confessar que és un dels meus llocs preferits per a dur a la gent que vol conèixer l’horta d’Alboraia. Des del Periòdic volem agrair a Antonio Garrigós la seua col·laboració per a fer este article.

Agustí Hernàndez Dolz

·

[Nota : Es pot dir gairebé del cert que hi ha molt poca gent de la Masquefa de Catalunya que conegui Alboraia i la seva Masquefa i segur que es pot dir el mateix de la gent d’Alboraia i la partida de Masquefa envers l’altre Masquefa. Conèixer coses i conèixer altres llocs sempre és bo i conèixer els llocs i la gent amb qui es comparteixen coses és una cosa que encara ens hauria d’engrescar més. Amb aquest article de “Racons encisadors” que ens ha deixat, per tal que es pugui publicar aquí, el seu autor, el periodista d’Alboraia Agustí Hernàndez Dolz, a qui li agraïm, volem que sigui l’inici de petites aportacions per tal d’ajudar a fer possibles aquestes coneixences. Diari de Masquefa]

Els pagesos de Masquefa també protesten

Unió de Pagesos bloqueja els accessos de Freixenet, Torres i Codorniu

Convocats per la Unió de Pagesos, en tot el dia d’avui dilluns dia 5, un centenar de pagesos amb els seus tractors bloquegen l'entrada i sortida de productes de les plantes de Freixenet i Codorniu a Sant Sadurní d'Anoia i de Torres a Pacs del Penedès, com a protesta pels baixos preus que els paguen pel raïm blanc i el vi destinat a elaborar el cava.

Segons la Unió de Pagesos, els pagesos i viticultors de Masquefa, Piera, Cabrera d'Igualada i els Hostalets de Pierola, els municipis de l'Anoia Penedesenca, dins la DO Penedès, també participen i secunden la protesta.

Atracament a "la Caixa" de Masquefa

El 27 d’agost

El 27 d’agost del 1974, fa poc va fer 31 anys, un escamot del FAC va atracar l’oficina de la Caixa de Pensions a Masquefa.

El FAC, Front d’Alliberament Català o Front d’Alliberament de Catalunya, fou una organització política i militar de Catalunya, constituïda el 1969, amb la confluència d’un grup d’antics militants del Consell Nacional Català amb un grup que provenia de les JOEC (Joventuts Obreres d’Estat Català), els quals varen decidir crear una organització de lluita armada per l’alliberament nacional i de classe.
Durant els anys 1969-71 el FAC va fer quasi 100 accions armades. El 1971 i 1972 patí diverses detencions. El 1972 i 1973 van participar en diverses accions. El 1974 el grup IR Izquierda Revolucionaria es fusionà amb el FAC. El FAC va començar a créixer novament, es varen crear nuclis a Barcelona, Terrassa, Andorra i Perpinyà. Les següents accions armades varen ser reivindicades pel butlletí Catalunya Roja nº7 :

- 27 d’agost. Atracament a la "Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros" de Masquefa.

- expropiació a una pedrera, es va aconseguir metxa, detonants i explosius.
- expropiació d’una pedrera. Es va aconseguir 200 Kg d’explosiu.
- 10 de setembre. Varen dinamitar la Jefatura Local del Movimiento al carrer València, en commemoració de la Diada Nacional de l’Onze de Setembre.
- 11 de setembre. Bomba contra el consolat de Xile en solidaritat amb el poble xilè, en el primer aniversari del cop d’estat.
- 11 de setembre. Atemptat frustrat contra els Jutjats de Terrassa.
- 11 de setembre. Volat un transformador d’alta tensió a Sabadell.

El 1974 i 1975 diverses onades de detencions el danyà greument. Tot i així el 1975 el 1976 varen fer vàries accions. El febrer de 1977 la policia va desarticular el grup i al mateix any el FAC va deixar d'existir.

Francesc Mas

· Fonts d’informació :
· Front d'Alliberament Català (FAC)
· FAC (Front d'Alliberament Català)