D’Alboraia, Masquefa

Algunes fotos

·
Camí de Bolea. Partida de Masquefa. Alboraia.
·
Camí de Bolea. Partida de Masquefa. Alboraia.
·Camí de Bolea. Partida de Masquefa. Alboraia.
·Camí de Bolea. Partida de Masquefa. Alboraia.
·Edifici Palmera. Partida de Masquefa. Alboraia.
·Casetes de colorins. Partida de Masquefa. Alboraia.
·
Agraïm a l’Àlex i a d’altres alboraiers,
que ens han proporcionat aquestes fotos.
·
Masquefa d’Alboraia. A l’horta Valenciana
·

La Montgrins a les festes de Masquefa

"Celebrarem que es compliran 60 anys seguits "

En ruta amb la música · Un món més feliç


"De vegades pujo a l'escenari i em pregunto què faig aquí. Quan vaig debutar no sabia ni agafar el micròfon", diu una solista.

Sisè i últim viatge musical amb la Montgrins. Va ser a Sant Pere de Riudebitlles, en el Penedès. Jornada completa amb sardanes de vermut i balls de tard i nit. A la tarda es va lluir el tècnic de so Joan Artigas, perquè una tempesta gairebé va avariar l'equip i una apagada va liquidar la sessió. Per compensar, van prolongar el ball de nit i durant el sopar van emparaular la seva presència a Masquefa durant les festes de Santa Magdalena. "Celebrarem que es compliran 60 anys seguits de la Montgrins a les festes de Masquefa".
Va començar el ball i les dues cantants van entonar: "Ay, no hay que llorar, que la vida es un carnaval y las penas se van cantando...". Sara Xampeny és alta, esvelta i rossa com les actrius nòrdiques del segle passat. Imma Presas és mitjana, arrodonida i morena com les actrius italianes del passat segle. Sara va néixer a Tordera, porta dos anys a la Montgrins, havia cantat en la Blanes Orquestra “i en grups de costa i hotel". Imma és de La Bisbal d´Empordà, porta quatre anys a l'orquestra i el seu és la música clàssica i l'òpera. “M'agrada l’estil de vida que comporta el món de l'orquestra", diu Sara. "De vegades pujo a l'escenari i em pregunto què faig aquí, perquè quan vaig debutar no sabia ni agafar el micròfon", riu Imma. A Sara li agrada canviar tantes vegades de vestuari, pentinat i maquillatge. A l’Imma, no: "Maquillar-me és el que més em fastigueja". Però les dos coincideixen en una cosa: "Sóc molt tímida, em costa actuar i em fa cosa presentar i parlar al públic".
No ho sembla quan canten i ballen com a Cabaret. Encara que l’Imma sembla una altra quan en els concerts interpreta Casta diva: "Diva, tempra tu de cori ardenti, tempra ancora lo zelo audace..." Igual que es transforma Sara amb L´emigrant: "Adéu, germans: adéu-siau, mon pare, no us veuré més!... ". Perquè la Montgrins no oblida el seu paper d'ambaixadora. "I ara, uns ballables del CD Ballem en català que han gravat les millors orquestres de Catalunya". Potser per això, cada 14 de juliol actuen a Salses, el que el seu director anomena "el nord de Catalunya". Des de fa molts anys, al cementiri de l'últim poble de parla catalana, el trompeta Toni Delgado toca Silenci davant de la tomba dels que van morir per la llibertat, la igualtat i la fraternitat. Després, l'orquestra toca La marsellesa, cantada pel ple de l'Ajuntament. "És com a una tradició per la qual sentim molt afecte".
És quan es llueix Toni Delgado, veí d'Albons, Empordà. Va debutar com a corneta autodidacta en la mili. "I de gran vaig haver d'aprendre a llegir la música". Acabada la carrera, va treballar fins i tot per a Xavier Cugat i "ni somiava amb arribar a la Montgrins". Segons ell, "el so de la trompeta és llavi i assaig, perquè els músics som esclaus del nostre instrument". Cada any també toca Silenci a la setmana santa de Verges, i el públic calla i s'emociona. La seva altra passió és la micologia: "Aquesta pluja és bona per als bolets". L'altre trompeta és Josep Bosch. Natural de Santa Coloma de Farners, va tocar amb la Miramar i l'Amoga, fins a recalar a la Montgrins amb els seus increïbles sols. "La trompeta és molt agraïda però molt descarada i molt arriscada, perquè se sent molt i el mínim error sona fatal. De nen volia tocar el contrabaix o el piano, però la meva mare em va convèncer que elegís un instrument més petit, i aquí segueixo amb la trompeta, que necessita molta resistència. "
Quan l'orquestra exposa tot el seu potencial de vent, impressiona. I si se sumen les seves quatre veus cantant: "Yo por ti perdí la calma y casi pierdo hasta mi cama", la vetllada puja de temperatura.
"Amics, tot el que comença s'acaba", va recordar Sara. I per acomiadar-se, van practicar l'últim ritual de cada vetllada. Regalen bengales al públic, s'apaguen els llums, interpreten "el món seriosa més feliç, si tots fóssim amics? ", i acaben amb "és l’hora dels adéus i ens hem de dir: adéu siau! ". Un final típic i sentimental, però així porten rodant més d'un segle pel món. L'endemà, partien cap a França, on repetirien: "Senyores i senyors, amb tots vostès, la Cobla Orquestra Internacional Montgrins, la degana de Catalunya, fundada l'any 1884... Gràcies per acompanyar-nos en un viatge a aquesta música que emociona i que reviu records i sentiments... ".

Joaquim Roglan
La Vanguardia - 28/08/2005

·

Article traduït del castellà i publicat al diari La Vanguardia del 28 d’agost del 2005
·
Cobla Orquestra Montgrins

·

Masquefa, camp de batalla

Diverses baixes comptabilitzades

En la Guerra del Francès (1808·1814) Masquefa també va ser camp de batalla. En desconeixem el detalls, però si que podem explicar que l’exercit francès va tenir diverses baixes.En la campanya del 1809, en la batalla de Masquefa, en el regiment numero 7 d’infanteria de línia, el nombre d’oficials ferits o morts fou el següent:

· El 16 de gener del 1809, 1 baixa.
· El 17 de gener del 1809, 1 baixa.
· El 17 de febrer del 1809, 2 baixes.

Si el nombre de baixes d’oficials en la batalla de Masquefa fou de 4, és possible que el nombre total de baixes sigués superior.

F. Mas Castanyer

Molt atur a Masquefa

306 persones sense feina

Segons les dades del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya del més de juliol del 2005, Masquefa és una de les poblacions amb l’índex d’atur més alts del país. Masquefa amb 306 persones sense feina, també és de les poblacions amb l’índex més alt de l’Anoia, que en total comptabilitza 4.850 persones sense feina.

Masquefa a la cartografia

Cataloniae Principatvs

En mapes força antics de Catalunya, de la Península Ibèrica, d’Europa, ... apareix sovint Masquefa.
Això indica que en temps antics Masquefa tenia una certa importància.
Reproduïm la part del mapa “Cataloniae Principatvs, novissima et accvrata descriptio” que hi surt Masquefa.

·

·

· Tot el mapa de Catalunya 

F. Mas Castanyer

El DURSI adjudica 8.500,00 € a Masquefa

Adjudicats 1 milió d'euros per a evitar la fractura digital.

El Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació (DURSI), a través de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació (STSI), ha adjudicat gairebé un milió d'euros per a finançar projectes de formació en tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). La dotació dels ajuts s'ha ampliat en 250.000 euros respecte dels 750.000 euros de l'import inicial, vist l'èxit que ha tingut la convocatòria. En total s'han adjudicat ajuts a 151 projectes presentats per ajuntaments, consells comarcals, consorcis locals i entitats sense ànim de lucre. L'import màxim dels ajuts rebuts per a cadascun dels projectes és de 10.000 euros. La temàtica dels projectes presentats es basa sobretot en la formació generalitzada en TIC, però també en l'ús de programari lliure, en facilitar l'accés a les TIC per part de la gent gran, dones i col·lectius amb discapacitats, entre altres. Un dels objectius que s'ha fixat amb aquests ajuts la STSI és lluitar contra la fractura digital. Aquest perill d'exclusió és especialment greu en determinats col·lectius, com ara dones, joves, aturats, gent gran, persones amb formació acadèmica insuficient, immigrants o discapacitats.

D’aquest milió d'euros : 8.500,00 € han estat adjudicats a l’ Ajuntament de Masquefa pel desenvolupament del projecte “Les noves tecnologies, un dret per a tothom”.

·

En Ramon Barbero Bonastre

del Bar Bonastre de Barcelona
Gent de Masquefa

De l’1 de març al 31 de maig del 1998, en diversos locals del barri del raval de Barcelona hi va haver una exposició interactiva “Escenes de Raval”, en la que hi participaren persones de tots els àmbits del barri, amb entrevistes, debats, etc. Bona part del material d’aquesta exposició encara es troba a internet. Una de les persones entrevistades fou en Ramon Barbero Bonastre del Bar Bonastre. Per l’interès de l’entrevista i per la seva ascendència masquefina en reproduïm el text.

Ramon Barbero Bonastre
Bar Bonastre
C/ Riera Alta, 62

Sóc en Ramon, tercera generació d’un bar portat el 1917 per l’avi Ramon. Estem al districte Vè de Barcelona, que també es diu Barri Xino. La fundació d’aquest barri és per la llei catalana de que l’hereu és l’hereu i tots els demés han d'espavilar-se, i així l’avi de Masquefa baixa cap a Barcelona i serveix el vi que produïen a ca l’hereu. Esclata la guerra civil i som els perdedors. Llavors, en aquella època, doncs en perdre, erem els rojos, els republicans. Tanquen aquest local i comencen les purgues normals i corrents. Aquell mateix any es casa la mare, aprofitant que està tancat el bar i se me’n van pues cap a..., és una història llarga..., cap a Mallorca, dos mesos. Retornen cap aquí, s’obre el local, comencen les purgues i ho reprenem com a cafè. Abans era una taverna, i ara un cafè. Ha canviat, ja, l’època. Les taules, com veureu són les mateixes que hi havia. Un cafè valia deu cèntims. Feien la partida, amb el got d’aigua, o una ampolla d’aigua, i un cafè. És el clàssic bar de poble.
Ja acabada la guerra, ja estem als anys 45 o 50, hi ha una manca molt gran d’associacions, a Barcelona la gent està dispersa i es comencen a formar lo que en diríem els petits associacionismes perquè la gent es distregui. No hi havia televisió, només hi havia la ràdio. I aquest bar acull unes sis associacions i torna a ser el bar que van començar a ser al 17, és a dir, un centre on la gent fa la seva partida, on la gent encara parla, on la gent encara discuteix.
Aquest senyor és un personatge que dins del que cap és històric, a Barcelona. Va ser el president de l’Associació de Limpias: "Delegado, delegado", "el delegao", em rectifica, jo el foto president perquè, és clar, avui dia, cap amunt! I té una curiositat molt gran: va estar encara a l’Associació de Excombatientes i a la División Azul! Amb el seu amigo en Muñoz Grandes. No us creieu que va tirar gaires tiros, aquest senyor tocava el cornetillo! En cabat ens farà una demostració perquè nosaltres veiem com va l’assunto.
El canvi del sistema laboral ha sigut bastant gran dins del que és el barri. En quant les dones de la vida, que van estar durant uns deu o quinze anys pul·lulant per aquí. Van anar desapareixent. Per... sí, per coses de la necessitat. Ara han posat les cases de relax un altre cop. Però hi havia èpoques, quan jo era estudiant, que s’obria a les vuit del matí i es tancava a les tres del matí. Però els dissabtes i diumenges fins les cinc del matí. Es tornava a obrir a les vuit del matí. Perquè a les vuit no hi havia festes... eren tots els dies normals. "Vint cèntims, setanta cèntims; era molt, eh? setanta cèntims."
Perquè... el motiu pel qual seguim aguantant aquí és perquè la mare i la seva germana han sigut sempre l’ànima d’això. Encara són vives, i elles volen morir aquí. I això cal respectar-ho. Per això m’ha enviat a mi, que després d’estudiar carreres i treballar en altres llocs, m’hi hagi dedicat ara. Aquests últims anys, els hi dec; que elles puguin fer lo que volen.

· Escenes de Raval

· Entrevista a Ramon Barbero

·

Masquefa d’Alboraia

A l’horta Valenciana

Masquefa és una vila de l’actual comarca de l’Anoia, als límits de les comarques de l’Alt Penedès i el Baix Llobregat. Però també hi ha d’altres llocs amb el nom Masquefa. D’aquests altres segurament que el més important és la Masquefa de la població d’Alboraia, a l’horta Valenciana. Això és algunes de les coses que diu el portal del Diari Parlem sobre Alboraia :
"
Alboraia és una de les poblacions més destacades de l'Horta Nord, que conserva tot el sabor típic dels pobles de l'horta valenciana, de fet se li definix com "El portal de l'Horta Nord.
Limita al nord amb els termes municipals d'Almàssera i Meliana, al Sud amb la ciutat de València, a l'oest amb Tavernes Blanques i a l'est amb la Mar Mediterrànea que banya aproximadament 4 quilòmetres de platges, des de l'anomenada "Platja Nord", que limita amb les noves platges condicionades de Meliana, fins a "La Patacona", platja veïna de la "Malva-rosa", una de les platges urbanes de la ciutat de València.
El terme municipal encara conserva àmplies zones d'horta, amb cultius intensius que constituïxen la riquesa fonamental que sempre ha tingut esta terra. A mesura que passen els anys, l'extensió d'horta s'ha anant reduint, a causa de la "pressió" urbanística, de diverses polítiques econòmiques de caràcter estatal i autonòmic i de l'erròniament anomenat "progrés".
No obstant això, atés que hi ha eixes grans zones de regadiu, el terme es dividix en huit partides: Calvet, Dessamparats, Mar, Massamarda, Masquefa, Miracle, Savoia i Vera.
"

· Més sobre Alboraia :
· Article del Diari Parlem
· Alboraia a Viquipèdia
· Alboraia a L'Horta
· Dimonis de l’Avern · Alboraia
· Alboraia on-line
· Ajuntament d’Alboraia
·

Maria Mas i Canals

Medalla d'Honor de Barcelona 2003
Gent de Masquefa

L’1 de març del 2004 va tenir lloc al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona el lliurament de les medalles d’Honor de Barcelona de l’any 2003. Una persona de Masquefa va rebre aquest reconeixement honorífic. La Maria Mas i Canals, la Maria de cal Faci.

Ens plau felicitar a la Maria per aquest guardó i reconeixement i reproduïm el text glossant la persona de la Maria Mas que va sortir al butlletí de l’Ajuntament de Barcelona.

Maria Mas i Canals rep el guardó per la seva constant lluita des de l’Escola d’Adults del Carmel per la defensa del dret dels ciutadans a la formació i per la seva vida de compromís lleial amb les persones i amb els seus principis. Va néixer a Masquefa (Anoia) el 4 de novembre de 1936. La seva infància transcorre amb manca de recursos educatius i formatius i incertesa de futur per causa de la guerra i de la postguerra. Sense a penes tenir formació acadèmica, la seva família es veié en la necessitat de posar-la a treballar en una indústria de derivats del tèxtil als 12 anys. Arriba a Barcelona als principis de la dècada dels 50 gairebé sense res i aconsegueix feina de treball domèstic. Sense uns objectius clars, l’època fou per a ella d’una especial duresa. És en aquesta època també quan aconsegueix feina d’auxiliar d’infermeria en la sanitat pública.
Llavors va ser quan se li començà a despertar la consciència social i política, gràcies en part a la seva germana i a la seva situació de treballadora explotada. Es matricula a l’escola d’adults, posteriorment a la prova d’accés per a més grans de 25 anys i fa els estudis de Magisteri. És una època intensa en la qual conviuen el treball, l’estudi i la lluita social. Època d’un gran desgast físic, però també d’un indubtable enriquiment personal.
En esclatar la Revolució Sandinista a Nicaragua, s’hi trasllada i participa en obres socials, sobretot de promoció de la dona. Malalta de malària, ha de tornar a Barcelona abans d’un any. Durant un curs exerceix com a interina en substitucions en escoles d’infants fins que el curs 1981-82 s’integra com a mestre en la recent inaugurada Escola d’Adults del Carmel, on assumeix, a part de la seva dedicació didàctica, la responsabilitat de les relacions exteriors.
Veu que l’Administració competent té les Escoles d’Adults com un recurs per justificar que “alguna cosa es fa”, però sense la voluntat política de dotar-les de l’estructura i dels recursos mínims per assolir els objectius marcats. La formació d’adults és per a ella un dret inqüestionable, indiscutible, irrenunciable del ciutadà. Aquest convenciment l’ha portat a treballar de manera incansable per millorar les condicions de l’Escola d’Adults del Carmel fins a la seva jubilació, però també a lluitar al barri i davant de les administracions per aconseguir els seus objectius.

·

El corraló, avans, després, ara

El Corraló

I

drecera
per anar a la vinya
caminet
que porta a l’hort
corriol
cap a la font

II

carreró
cap a l’estació
camí
de la piscina
viarany
de la festa major

III

cagarada
i pixum de gos
excrement
de colom
gargall
de masquefí ufanós.

El Corraló

El gaiter de la Magarola

·

El Talbot·Lago del Dr. Masquefa en venda

Masquefa al món.

Aquest automòbil, "el 1937 Talbot · Lago / T150C "Gota de Llagrima", és un dels 14 exemplars que es van produir a França pels carrossers "Figoni & Falaschi", amb l'estil de forma de llàgrima. Presentat a l'exposició de l'automòbil de Paris del 1937 és considerat un dels millors de la historia de l'escultura automotora. L'ocupació de França per Alemanya va aturar la producció, però els 14 exemplars encara sobreviuen. El cantant Tommy Lee en va encarregar tres quan els va veure a la Exposició de l'Automòbil de Nova York.

El cotxe de la foto fou venut en la Concessionària d'Oran (Algèria) i adquirit originalment pel Dr. Masquefa, que l'utilitzà per viatjar entre Algèria i Marroc. Va córrer i participà en diversos esdeveniments, a Algèria, Marroc, Sud de França, (Gran Premi d'Alger, Ralli del Marroc, Gran Premi de Bonc). El Dr. Masquefa va tenir el cotxe més de 40 anys abans de vendre'l el 1981.

L'actual i quart propietari és en William E. Connor d'Hong Kong (Xina), que el comprà i restaurà l'any 1995. El 1997 el va presentar al Concurs de la Elegància a "Pebble Beach" on guanyà el "Millor de la Mostra."

El cotxe està pintat amb els seus colors originals, blau marí sobre argent i ara està a la venda. El seu preu actual es de : $1.750.000,- (1.407.092,- Eu. / 23.412.041,- Ptes.).

F. Mas Castanyer

Masquefa a Califòrnia

Masquefa al món.

Encara que a Masquefa no hi ha ningú que se'n digui, el nom de la vila de Masquefa també és un cognom. Segurament que provinent d'alguns masquefins que en temps pretèrits van anar a viure a d'altres llocs: els de Masquefa, els Masquefa, la família Masquefa. I avui en dia, aquest cognom es troba escampat per mig món.

Una de les persones que porta aquest cognom és en Yves Masquefa.

L'Yves Masquefa és un reconegut i premiat restaurador de la ciutat de Anaheim a Califòrnia, la ciutat on es troba el parc de Disneylandia.

A Anaheim, l'Yves Masquefa, dirigeix el "Yves Bistro". Un restaurant en el qual ha creat uns menús en els que combina sabors del Nord d’Àfrica i amb els de la cuina francesa, espanyola i italiana, amb una selecció d'aperitius, pastes fresques, marisc i una bona carta de vins. Un establiment per celebrar esdeveniments, fer àpats de negocis, sopar en la intimitat, o només per gaudir-hi d'un dels seus soufflés. Negoci o plaer, "Yves Bistro" és perfecte per a qualsevol experiència mengívola. El Bistro també ofereix classes de cuina a tothom qui hi estigui interessat o encuriosit.

Ja ho sabeu, els masquefins que aneu a Anaheim, a Califòrnia, o al parc de Disneylandia, teniu un restaurant de referència per anar-hi, segur que us tractaran molt bé.
·

·"Yves Bistro", d'en Ives Masquefa ·

·

Piera és un poble de parla castellana al mig de Catalunya

Impressions d’un canadenc de viatge per Catalunya

A la xarxa d’internet es troba una bitàcola “Del QUÉBEC a CATALUNYA”, d’un xicot canadenc, en Marc, que ens explica les seves impressions del seu viatge a Catalunya. Clares, precises, ben retratades. Gairebé tot el que hi diu també es podria dir de Masquefa. En reproduïm algunes.

"

Piera és un poble de parla castellana al mig de Catalunya. Quan vam arribar a Piera ens vam anar a refrescar a la piscina. No es pot dir que hagi estat un bany relaxant, tota l'estona vam tenir la música molt alta a la piscina, i tota l'estona eren cançons en espanyol que els meus amics van qualificat de cutres. Realment eren espantoses. Piera és un poble destartalat, tot el mobiliari urbà té un clau, una fusta o un ferro a punt de caure, i pel carrer només se sent parlar en castellà amb accent andalús (però amb un to camperol, com el dels pagesos andalusos que vaig conéixer l'any passat en el meu viatge a España). Els meus amics diuen que, ara que hi ha molts marroquins, l'ambient és més tranquil, perquè els marroquins no criden tant com els andalusos. Això m'ho diuen dos que tenen pare i mare andalusos, per tant és una curiositat que em sorprèn.

A Vilanova m'insulten o m'amenacen?. A Vilanova del Camí. No he tingut gaire bon començament, en un bar ple del tipus de gent que els amics van anomenar "cutre", paraula que ja he après a usar en la correcta acepció, una colla de joves, que només s'expressaven en castellà, en un mal castellà, i que tenien l'aspecte de no saber parlar ni res més ni gens millor, han començat encuriosits del meu accént anglès, però després s'han posat a insultar-me directament, pel fet de parlar català i no saber parlar castellà.

A Monistrol em "criden" en espanyol. La majoria de la gent em parlava en espanyol, i quan no els entenia bé, tornaven a dir-m'ho en espanyol però CRIDANT MÉS. Jo els deia "dieu-m'ho en català que us entendré millor, perquè no se espanyol per molt que crideu" i també que com parlo ITALIA i FRANCES m'és més fàcil el català que l'espanyol ...però no hi havia manera!

Els catalans som tan tacanyus que no gastem ni en ensenyar català !. Cercava un curs obert d'acolliment en català similar als que hi ha al meu país. Però també n'hi ha a França, quan vaig baixar a Marsella em van donar de seguida un full de propaganda del sindicat d'iniciatives oferint-me el curs obert. I a Alemanya també m'ho vaig trobar. Quan he dit que això ho trobem a tot el món i que a llocs amb idiomes amb dificultats com Catalunya encara és més inadmissible no tenir-ho, em respon el funcionari: sí, realment som tan "tacanyus" que no gastem ni en el nostre idioma. Una frase magnífica, si m'hagués dit "som tan gasius, o tan avars..." no hauria estat antològica.-

"
·
· Del QUÉBEC a CATALUNYA
· Piera és un poble de parla castellana al mig de Catalunya
· A Vilanova m'insulten o m'amenacen?
· A Monistrol em "criden" en espanyol
· Els catalans som tan tacanyus que no gastem ni en ensenyar català!
·

Els mossos d’esquadra detenen un masquefí

·

La subdivisió dels mossos d’esquadra estacionada a La Llacuna, va detenir a Narcís Bonastre de Masquefa, el qual fou posat a disposició del Comandant general del districte d’Igualada, que el tenia reclamat.

Aquesta detenció es va produir la nit del 17 de gener del 1848.

·
·

Cremen un vehicle de la policia municipal

Al davant de la comissaria

A primeres hores del diumenge dia 7, encara de nit, han cremat un dels cotxes de la policia local de Masquefa, al davant mateix de la comissaria. Li van tirar benzina i el van encendre. El cotxe és per llençar, irrecuperable.
Acció qualificada per alguns com a gamberrada o bretolada, d’altres persones coincideixen a dir que això ja passa de taca d’oli, que és un fet greu i perillós. De fet, a més dels danys materials, aquesta mena de coses poden tenir conseqüències greus i imprevisibles, tant pels que ho fan com per les persones que pugessin passar per allà en aquells moments i pels veïns de la zona.
A la mateixa nit, algú o algunes persones van arrencar gairebé tots els cartells del Ban que prohibeix la circulació de motos i algunes de les senyals verticals que ho indiquen.
Sembla ser que la policia treballa amb la hipòtesi que han estat les mateixes persones o que els dos fets estan estretament relacionats.
Mala noticia per Masquefa, la d’aquesta gravíssima “bretolada”. Esperem que no s’hagi entrat, ja, en l’incivisme més extrem, aquell del campí qui pugui.

Mor en Pere Planas

Mor als 80 anys Pere Planas, el qual va liderar el moviment veïnal als Habitatges Vilarnau

Planas va presidir l’Associació d’Amics del Poble a la transició i la de veïns dels Habitatges Vilarnau.

Pere Planas va ser un dels testimonis del llibre Les veus d’un barri, que Pep Forns va escriure el 1999.

Aquesta setmana, Sant Sadurní ha acomiadat una de les persones més actives del moviment veïnal a la vila. Als 80 anys, Pere Planas va morir dimarts a causa d’un atac de cor. A la cerimònia d’enterrament, dimecres a la tarda a l’església, mossèn Carles Catasús parlava de la mort com d’un “lladre”, pel “robatori” que suposava aquesta mort inesperada. Pere Planas va fer de la seva vida un compromís social. No callava mai les injustícies i va lluitar per les millores socials i veïnals des de diferents plataformes. Des de l’Associació de Veïns Amics del Poble a l’etapa de la transició democràtica, fins a la seva darrera dedicació a la junta del Casal d’Avis de Caixa Penedès, passant per l’Associació de Veïns dels Habitatges Vilarnau, entitat que ell mateix va impulsar i de la qual va ser el primer president a principis dels 90. Pere Planas, fill de Corbera, va arribar al Penedès amb la seva família després de la Guerra Civil, quan tenia divuit anys. Es van instal·lar a la masia can Pujades de Sant Llorenç d’Hortons, on feia tasques de pagès. A Sant Llorenç va presidir la Societat Cultural Hortonenca, entitat que organitzava la festa major del poble. En aquesta època coneix la seva dona i, després de casar-se, treballa de pagès a Mas Bernic (Masquefa) i, més endavant, ja amb residència a Sant Sadurní, s’incorpora com a personal de manteniment a Monistrol.

Al Vilarnau des dels inicis

La família, amb tres fills (Pere Vicenç, Carlos i Montse), s’instal·la al barri Vilarnau el 1972, poc després de l’arribada dels primers veïns. En aquest barri va viure una de les etapes més actives i compromeses, defensant els interessos veïnals. Va presidir l’Associació de Veïns Amics del Poble, des de la qual es va convocar la que probablement va ser la primera manifestació a Sant Sadurní després de la Guerra Civil. Reclamaven un canvi de traçat del cinturó de ronda i, més endavant, també van pressionar perquè es construís un pas elevat, ja que el subterrani donava inseguretat als veïns. Una altra de les empreses més celebrades d’aquesta associació va ser la coneguda com ‘Volem una ambulància’. Després d’una campanya de recaptació econòmica per comprar el vehicle, va ser l’Ajuntament qui se’n va fer càrrec. Segons recorda en el llibre Les veus d’un barri, que Pep Forns va escriure l’any 1999, a principis dels 90 s’impulsa la creació de l’Associació de Veïns dels Habitatges Vilarnau, que Planas va presidir durant els primers anys, amb la intenció de defensar els interessos del barri. En els darrers anys cultivava la seva afició sardanista i participava activament en les activitats i excursions del Casal d’Avis de Caixa Penedès. Formava part de la junta i s’encarregava cada setmana de la difusió de les activitats de l’entitat per a la gent gran als mitjans de comunicació.

Ester Boher
Sant Sadurní · 05/08/2005 · "el 3 de vuit"

·

Article publicat a "el 3 de vuit · el setmanari del penedès" del 05/08/2005.

·

Contra el soroll de les motos

L’Ajuntament pren mesures

L’Ajuntament de Masquefa ha fet saber en un Ban que es prohibeix la circulació de motos, ciclomotors i quads per les vies públiques del casc urbà de Masquefa de les 10 de la nit a les 6 del matí. A més de la notificació, també s’han posat senyals verticals als carrers de Masquefa.
Ja feia molt temps que els veïns es queixaven de fort soroll que feien continuadament les motos amb les seves repetides i incansables voltes i recorreguts pels carrers de Masquefa, sobretot a la nit, que no deixen dormir ni descansar adequadament.
Tot i que sembla que aquesta disposició es contestada i controvertida per alguns, molta gent aplaudeix aquesta mesura.

Subvenció a l'Ajuntament de Masquefa per la redacció de planejament urbanístic

·
El Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, en el marc de la segona convocatòria d'ajuts per a cofinançar la redacció de plans d'ordenació urbanística municipal, programes d'actuació urbanística municipal i plans urbanístics derivats d'iniciativa pública, amb l'objectiu d'ajudar els municipis a actualitzar els seus planejaments urbanístics i a adaptar-los a l'actual normativa urbanística, destinarà a l'Ajuntament de Masquefa una subvenció de 49.763,80 euros.
·

La pel·lícula El Perfum a Can Bach, a La Beguda

·
Aquests dies s'estan rodant a Can Bach, a La Beguda, escenes de la pel·lícula El Perfum, basada en la novel·la del mateix nom d'en Patrick Süskind.

En el rodatge, algunes de les dependències de la casa de la Masia Bach figuren que és un orfenat i en les escenes que s'hi filmen hi participen una bona colla de nens.

El Perfum, una coproducció franco-alemanya-espanyola que Dreamworks (empresa de Steven Spielberg) distribuirà pels Estats Units, és el rodatge més important que Barcelona i Catalunya ha acollit fins ara.

El Perfum
Filmax
Can Bach
·

El mossèn i l'Ajuntament de Masquefa visiten el rei i la reina

·
El gener de l'any 1828, el rei en Ferran VII i la reina na Maria Josepa Amàlia de Sajonia, estaven a Barcelona.

El dia 18 de gener, el mossèn i l'Ajuntament de Masquefa els fan una visita. Tal com podem veure en el comunicat, van tenir l'honor de ser admesos a felicitar a Ses Majestats i a besar llurs reials mans.

·

·

F. Mas Castanyer

D'Alboraia i el Paí­s Valencià

Articles i webs sobre Alboraia, la Masquefa d'Alboraia i del País Valencià

· Articles al Diari de Masquefa :
·
· 17.08.2005 · Masquefa d’Alboraia. A l’horta Valenciana.
· 31.08.2005 · D’Alboraia, Masquefa. Algunes fotos.
· 06.09.2005 · Camí de Bolea (Partida de Masquefa). Racons encisadors.
· 16.09.2005 · Camí de Barrina (Partida de Masquefa). Racons encisadors.
· 22.09.2005 · Mals averanys per la Masquefa d'Alboraia.
· 01.10.2005 · Masquefins del sud, masquefins del nord.
· 15.11.2005 · En defensa de l'horta d'Alboraia
· 15.11.2005 · Per l’Horta
· 15.11.2005 · La Unió Europea alerta i preocupada
· 15.11.2005 · Expropiacions forçoses a l’horta d’Alboraia
· 15.11.2005 · La censura de l’Ajuntament d’Alboraia
· 22.12.2005 · Concentració per l'Horta de Vera a Alboraia
· 23.12.2005 · Contra la Llei urbanística valenciana
· 28.12.2005 · El capellà d'Alboraia vol especular
· 03.02.2006 · Alboraia, dia sí dia també als diaris
· 23.02.2006 · Alboraia redueix el pressupost de l'empresa pública Egusa
· 24.02.2006 · Dimiteix un edil del Pp d’Alboraia
· 09.04.2006 · Bicifestació per l'Horta de Vera d’Alboraia
· 10.06.2006 · 5a Universitat d'Estiu de l'Horta
· 27.06.2007 · FESTES MAJORS D'ALBORAIA
· 31.07.2006 · Ensorren l'Escola Republicana d'Alboraia
· 08.08.2006 · Qui agafa el metro de València
· 17.08.2006 · Plaga d’escarabats a Masquefa
· 31.08.2006 · VI JORNADES DIABLERES DEL PAÍS VALENCIÀ
· 09.10.2006 · L'Horta d'Alboraia i la pressió urbanística
· 09.10.2006 · VI Jornades Diableres del País Valencià
· 23.12.2006 · Torna al carrer per nadal
· 17.03.2007 · Falles populars i combatives
· 26.03.2007 · Compromís pel País Valencià
· 07.04.2007 · L'Ajuntament d'Alboraia urbanitzarà l'horta de Vera
· 12.04.2007 · 25 d'abril. 300 anys de la desfeta
· 19.04.2007 · 1707-2007. JA N'HI HA PROU!
· 03.05.2007 · Contracampanya a Alboraia
· 04.07.2007 · Els Masquefa del món, valencians d’Algèria
· 01.10.2007 · La fallera major de Masquefa de Benimaclet
·
·

· Webs :
·
· Dimonis de l’Avern · Alboraia
· Article del Diari Parlem
· Alboraia a Viquipèdia
· Alboraia a L'Horta
· Alboraia on-line
· Ajuntament d’Alboraia
· Agustí Hernàndez Dolz
· Per l’Horta
·

Webs de Masquefa

Masquefa a la Xarxa
·
· Nom Web ............................ Idioma
·
· Ajuntament de Masquefa ......... (català)
· Amics arbres · Arbres amics ...... (català)
· Bastoners de La Beguda ........... (català)
· Bastoners de Masquefa ............ (català)
· BeguVerd ............................. (castellà)
· Bravos de l’Anoia ................... (castellà)
· C.E. Gas a Fons Masquefa ......... (català)
· Cafetonet ............................. (català)
· Can Bonastre - Wine Resort ....... (castellà)
· Canera del Llobregat ............... (castellà)
· Castell d'Age ........................ (castellà, anglès, alemany)
· Caves i vins Raventós Rossell ..... (català, castellà, anglès)
· Ceip el Turó de Masquefa ......... (català)
· Ceip Font del Roure de Masquefa .. (català)
· Ceip Francesc Mata de la Beguda .. (català)
· Colla de Ball de Bastons de Masquefa .. (català)
· Composició 3 ........................ (castellà)
· Construcciones Moraben .......... (castellà)

· CDC Masquefa ....................... (català)

· Diari de Masquefa .................. (català)
· Dismol ................................ (anglès, francès, castellà, català)
· Electro A. D., S. L .................. (anglès, castellà, català)
· Ethnikos Import S.L. ............... (castellà)
· Eurowindal .......................... (castellà)
· Facesa ................................ (castellà, francès, alemany, anglès)
· Fincas Martín ....................... (castellà)
· Finques La Moreneta .............. (català, castellà)
· Fòrum de Masquefa ................ (català, castellà)
· Grup Alemany Monfort ............ (català)
· Infomasquefa ....................... (català)
· Inmobiliaria JFeser ................ (castellà)
· Instal.lacions Masquefa ........... (castellà)
· ISM ..................................... (català, castellà, anglès)
· Jardineria Masquefa ................ (castellà)
· Mármoles Andrés Marín, S.L. ..... (castellà, anglès)
· Masquefa 4X4 ........................ (català)
· Masquefa sense fils .................. (català)
· Masquefa TV .......................... (català)
· Masquefincas ......................... (castellà)
· Max Karting Store .................... (castellà)
· Observatori de Masquefa ........... (castellà)
· Plas Pack 98 .......................... (castellà)
· Policía Local de Masquefa .......... (castellà)
· Protecció Civil Masquefa .......... (castellà)
· PSC Masquefa ........................ (català, castellà)
· Quim i Albert Reixach .............. (català, castellà)
· Remei Sistané . Arquitecta ........ (català, anglès)
· Roigma ................................ (castellà)
· Rumetal ............................... (castellà)
· Synaudy ............................... (castellà)
· Soflex .................................. (català, castellà, anglès, francès)
· Tallers Faima ......................... (castellà, anglès)
· Technical Foam ...................... (castellà)
· Trans-Bernardo SL ................... (castellà)
· TransPal, S.L. ........................ (castellà)
· Transports Sagués-Esteve ........... (castellà)
· Troymak ................................ (català, castellà, anglès)
· Unió per Masquefa .................... (català)
· Viajes Masquefa ....................... (castellà)
·

Masquefa recicla molt poc

·

Masquefa és un dels pobles que menys recicla els seus residus municipals.

I això que podria i hauria de ser el municipi amb la millor recollida i gestió de residus i seria just que ho fessin de franc.

El 2004 a Masquefa es van recollir, en tones: Matèria orgànica: 0. Vidre: 47,3. Paper i cartró: 45. Envasos: 14. Piles: 0,25. Medicaments: 0,32. Total Recollida Selectiva: 106,87. % RS/RM: 2,57. Total Fracció resta: 4045,80. % Fracció resta/RM: 97,43. Total RM: 4152,67. Kg. Habitant/dia: 1,70.

Segons les dades estadístiques de generació i gestió de residus municipals a Catalunya de l'any 2004 de l'Agència de Residus de Catalunya, Catalunya millora la recollida selectiva d'escombraries i el seu aprofitament l'any 2004. La recollida selectiva ha augmentat un 19%, cosa que ha permès reaprofitar 924.000 tones de materials recuperats de les deixalles.

Els ciutadans de Catalunya van generar l’any 2004 més de 4 milions de tones d’escombraries: 1,67 kg per habitant i dia. La recollida selectiva ha augmentat un 19% en relació amb l’any anterior, de manera que ara el 25,6% de les escombraries es recullen selectivament a Catalunya. D’entre els municipis que més i millor recullen selectivament, destaquen Folgueroles i la Selva del Camp (menys de 5.000 habitants), Tona i Tiana (menys de 10.000 habitants), Vilassar de Mar i la Seu d’Urgell (menys de 50.000 habitants), i Vilanova i la Geltrú i Reus (més de 50.000 habitants).

Entre els municipis amb millors resultats en recollida selectiva (el 95% del que s’ha recaptat el primer any d’aplicació del Cànon de disposició de residus), es repartiran més de 30 milions d’euros. D’aquesta manera, els municipis que han desplegat la recollida selectiva de matèria orgànica, i que fan bé aquesta recollida, tenen un benefici doble: Envien menys tones de residus als dipòsits controlats i, per tant, paguen menys en concepte de Cànon. Reben més diners en concepte de retorn del Cànon.

La comarca de l'Anoia només va reciclar un 13% dels seus residus municipals l'any passat. La recollida selectiva, inclou, orgànica, vidre, paper i cartró, envasos. Els veïns de Piera i Masquefa són els que menys reciclen els seus residus.
·

Retalls d’història

·
· 1809 · Masquefa, camp de batalla
· 1828 · El mossèn i l'Ajuntament de Masquefa visiten el rei i la reina
· 1848 · Els mossos d’esquadra detenen un masquefí
· 1845-50 · Masquefa a mitjans del segle XIX
· 1880 · Alarmant temporal a Masquefa
· 1900 · El tren a l’any 1900
· 1914 · El Roser de Masquefa. Imatges de la nostra història
· 1924-29 · Nebot Torrens i Martinell Brunet a Masquefa
· 1938 · El viatge de Quico Sabaté a Masquefa
· 1974 · Atracament a la "Caixa" de Masquefa
·