dijous, 29 de juny del 2006

Detinguda una banda de la contornada

De Piera i Capellades

Desarticulada una banda
de lladres silenciosos
que actuaven a l'Anoia
i el Penedès

L'operació MUSSOL ha desarticulat tota la banda de lladres

Agents dels Mossos d'Esquadra de la Unitat d'Investigació de la Regió Policial Central i de la Unitat d'Investigació de la comissaria d'Igualada han detingut a 9 persones que conformaven una banda dedicada a realitzar robatoris silenciosos en domicilis i altres tipus de delictes, com robatoris en establiments comercials.
L'operació, anomenada Mussol, es va iniciar a principis del mes de març d'enguany en tenir coneixement d'un seguit de robatoris a domicilis dels tipus anomenats "silenciosos" a la comarca de l'Anoia.
El dispositiu SEDÀS, de prevenció i lluita contra els robatoris en habitatges en tot el territori on estan desplegats els Mossos, continuació -entre d'altres- del dispositiu MUSSOL, aplicat a la regió policial Central, ha permès la detenció de 9 persones el dimarts 27 de juny a la localitat de Capellades.
Aquestes persones formaven part d'un grup que es dedicava a realitzar robatoris a domicilis, concretament a cases aïllades d'urbanitzacions mentre els seus propietaris es trobaven dormint a l'interior.
També havien realitzat múltiples robatoris a establiments, botigues, bars i restaurants.
Aquests fets delictius s'havien realitzat a diverses localitats de la comarca de l'Anoia, concretament: La Torre de Claramunt, La Pobla de Claramunt, Capellades, Vallbona d'Anoia, Piera i al municipi de Mediona (Alt Penedès)
El dia 27 de juny es va realitzar una entrada i escorcoll en un domicili de la localitat de Capellades, on els Mossos havien detectat que la banda tenia el seu centre d'operacions i a guardava els objectes robats.
Arran de l'entrada s'han pogut recuperar diverses motocicletes sostretes dels garatges de les habitatges assaltades, així com gran quantitat de petits objectes (joies, rellotges, videojocs, telèfons mòbils, ...) dels quals s'està determinant la seva procedència, ja que es podrien relacionar amb altres robatoris.
En l'entrada també s'han recuperat 12 motocicletes, ja desballestades i amb els números de bastidor modificats per tal de dificultar la seva localització, així com material de construcció, possiblement sostret en diverses obres.
Al domicili ocupat pels delinqüents, hi havia també eines com ara tornavisos, palanquetes i potes de cabra, que normalment s'utilitzen per forçar portes i finestres. També s'hi van trobar armes simulades.
El dia 28 de juny es va realitzar una altra entrada i escorcoll en un domicili de la localitat de Piera i es va recuperar un ciclomotor amb les plaques falsificades i dos radiocasets, un d'ells amb el número de sèrie modificat.
Els detinguts són: Ángel C A, de 27 anys, Gerard A M, de 18 anys, Jordi C A, de 22 anys, veïns de Piera. Ali E A, de 23 anys, Said EA, de 18 anys, Enric S R, de 19 anys, Jose Antonio C P, de 24 anys, Eduardo CE, de 19 anys i un menor d'edat, veïns de Capellades.
Tots van ser detinguts a Capellades com a presumptes autors de múltiples delictes de robatori amb força a interior de domicili i a interior d'establiment comercial.
Dels 9 detinguts, el menor d'edat va passar a disposició de fiscalia de menors el dia 27 de juny. La resta de detinguts ha passat avui a disposició del jutjat d'instrucció en funcions de guàrdia d'Igualada. Posteriorment, dels 9 detinguts, el menor ha ingressat al centre Els Til·lers i dels vuit restants, set han ingressat a presó.
(Foto: Mossos d'Esquadra)

dimarts, 27 de juny del 2006

Tallades d'aigua a Can Parellada

Carta d’un lector

Els últims dies hi ha tallades d'aigua a Can Parellada

Hola,
Sabeu alguna cosa de les tallades d'aigua que hi està havent a Can Parellada?
Ahir dilluns de matinada, fins a les 7:00 h., no n’hi va haver, i després es va tornar a tallar, fins a migdia.
Avui dimarts tampoc no n’hi havia, ni tan sols a les 7:00 h.
Quant durarà? han informat? En la web de l'Ajuntament no hi he vist cap avís.
Gràcies,
Una salutació
JF.
S'espera que es restableixi el servei a les 20 hores
Diari de Masquefa ha preguntat que passava a l’empresa subministradora de l’aigua i ens han contestat:
‘Ahir dilluns es va restablir el servei a les 22 hores un cop reparada una avaria a la xarxa de subministrament i posada en càrrega de totes les canonades.
Avui s'ha produït un altre tall d'aigua per sectors, per localitzar en quin ramal hi havia una fuita que feia entrar aigua en una casa.
Un cop localitzat, s'està reparant en aquests moments i s'espera que es restableixi el servei a les 20 hores i que es normalitzi la pressió de la xarxa a tots els habitatges.’

FESTES MAJORS D'ALBORAIA


Dins de les Festes Majors D'Alboraia (de l'1 al 10 de juliol), a l'Espai Joves situat al Polígon d'Alboraia, Dimonis de l'Avern programa una sèrie d'activitats, a banda de la programació oficial de l'ajuntament. A continuació us oferim la programació de Dimonis de l'Avern i convidem aquells Masquefins que vulguen, a visitar Alboraia i conèixer les nostres festes. Una bona alternativa a la visita del Papa i l'Encuentro de las Familias.

Dissabte 1 Festa a la Barraca de l'Avern
Diumenge 2 Festa a la Barraca de l'avern

Dilluns 3 Concert de Menudos Mudos 22:30 h
Dimarts 4 Festa a la barraca de l'Avern
Dimecres 5 Pau Alabajos, organitzat per l'Ateneu Popular del Carme 23:00
Dijous 6 Concert de Laszlo Kovacs, Orxata Soun System i Sva-Ters 23:00
Divendres 7 Festa a la Barraca de l'Avern
Dissabte 8 Les Maedéus d'Alboraia, a l'altar no climatitzat de l'Avern 23:30
Diumenge 9 Santa misa a l'altar de l'Avern
Dilluns 10 Festa-Penitència a l'altar de l'Avern

També hi haurà Batucada i Malabars que s'hi apareixeran per miracle


L'ajuntament organitza a l'Espai Joves:

Dissabte 1 Concert de Seguridad Social
Divendres 7 Nit de discjoqueis


Altres associacions organitzen:

Diumenge 2 Concert de Los Pataconas
Dimarts 4 Nit de Jazz
Podeu contactar amb Dimonis de l'Avern:
per telèfon: 625078155 Àlex
per correu-e: alex[arrova]dimonisdelavern.org
o des de la secció contacta del nostre web on també podeu vore un plànol de com arribar des de València i des del Principat.

Masquefa TV obté una llicència de TDT

Del grup Canal Català

El CAC atorga les llicències de TDT locals privades
Una llicència és per a Masquefa TV

El dijous passat, dia 22, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) va fer públic l’informe vinculant sobre l’adjudicació de llicències per explotar els 59 canals de televisió digital local privats.
D’aquestes 59 llicències 1 ha estat per Masquefa TV, del grup Canal Català. Masquefa TV ha obtingut en la avaluació 726,5 punts, una de les puntuacions més altes en el conjunt de Catalunya.
El grup de Canal Català (el de Masquefa TV) ha estat l'operador que ha aconseguit més llicències en el repartiment, 16 de les 17 a què optava. Un altre grup que també ha sortit molt ben parat és Localia, del grup Prisa, l’hi han concedit 14 emissores al Principat. Cal destacar també les llicències atorgades a Urbe TV (Vocento), 25TV (vinculada a Luís del Olmo), TeleTaxi.
Òmnium Cultural, el Grup Cultura03 i els entorns del catalanisme popular que donaven suport a la creació d'un canal de televisió que pogués representar amb qualitat professional el model de país que inspiren aquests sectors es queden sense llicència de TDT. Òmnium Cultural ha lamentat que "la majoria de les llicències s'hagin atorgat a projectes vinculats a grans grups de comunicació espanyols en detriment de la potenciació d'un teixit de la indústria audiovisual pròpia de Catalunya".
El conseller del CAC Joan Manel Tresserras ha expressat el seu desacord amb les concessions a través d'un vot particular inclòs en l'informe en el que afirma que s'han sobrevalorat les propostes vinculades a grans grups de comunicació mentre que s'han infravalorat altres propostes de grups nous i vocació local i diu que la capacitat d'algunes propostes de 'dinamitzar i eixamplar els registres de la cultura catalana en un entorn cada vegada més divers i multicultural tampoc no em sembla que hagi estat prou entesa'.

El pacte de la socioconvergència
Per a molts analistes, en aquesta concessió de llicències, ja ha funcionat a la perfecció el pacte Mas-Zapatero, anomenat la socioconvergència. Els dos grups amb més llicències són el grup de Canal Català (16 llicències), proper a Convergència, i el grup Localia-Prisa (14 llicències), proper al Psoe. A més, els grans grups espanyols copen les llicències de TDT privada.
Més informació :

diumenge, 25 de juny del 2006

El pamflet del PP de Masquefa

Contra l’Estatut

Si que tenim el pamflet del PP de Masquefa contra l’Estatut

Alguns lectors ens han demanat per correu i en un comentari si podíem posar a la web el pamflet del PP de Masquefa contra l’Estatut, ja que diuen que no l’han vist.
Aquí el teniu, si pitgeu sobre la imatge del pamflet i obriu una nova finestra, el podreu veure en una mida més gran.

dissabte, 24 de juny del 2006

S’escapa un pres de Sant Esteve

Mentre participava en una excursió

S'escapa un pres de
Can Brians durant
una excursió per
Sant Esteve Sesrovires


Un pres de la presó de Sant Esteve Sesrovires a Can Brians es va escapar ahir cap a quarts d'onze del matí. L'home, de 33 anys, mentre participava en una sortida per paratges de Sant Esteve amb tres presos i dos educadors més, es va allunyà del grup i va fugir.
El pres complia una condemna de 9 anys per violació i agressió sexual a la seva exparella, i actualment estava en el programa de tractament per agressors sexuals des del març del 2005.
Immediatament, es va avisar als cossos de seguretat per a la seva recerca i captura.
No és la primera vegada que un pres aprofita una excursió per intentar fugir. L'any passat ho van intentar nou interns de Can Brians, tot i que alguns van ser enxampats poques hores després.

divendres, 23 de juny del 2006

La modificació del PGOU de Masquefa

Carta d'un lector

Els veïns ho hem viscut
com un autèntic calvari


Encara hi ha gent afectada
que no en sap res de tot això

A l’Ajuntament no hi
ha hagut qui ens defensi


Fa uns dies algun diari explicava força elogiosament que l’Ajuntament de Masquefa va aprovar una modificació del PGOU que protegeix la fesomia del centre històric del municipi i en remarcava la participació ciutadana en el procés d’aquesta modificació.
És molt evident que els que van escriure aquesta noticia només tenien la informació que els va facilitar l’Ajuntament. I les coses no han anat de manera tant feliç.
No he vist encara l’últim projecte que han aprovat, però, sigui com sigui, si que puc dir que ho hem viscut com un autèntic calvari.
En tot aquest procés no han preguntat ni consultat res de res als veïns d’aquesta zona, no s’han preocupat d’esbrinar quins eren els nostres problemes i necessitats, n’hi han notificat res a la gent afectada, encara n’hi ha, de gent afectada, que no en sap res de tot això.
La primera proposta de l’Ajuntament era inversemblant, penalitzava i discriminava als veïns de la zona a protegir.
A moltes persones, després de mirar les propostes d’aquest Pla, ens va semblar que era un Pla d’aquells de protecció i rehabilitació que el seu resultat final és que ha foragitat del barri a la gent que hi ha viscut de sempre i s’hi ha anat instal·lant la gent que econòmicament es podia permetre afrontar unes despeses més elevades. I si això acabés sent així seria una cosa molt trista i lamentable.
Per això hi va haver participació ciutadana, per queixar-nos per aquests despropòsits.
En aquest penós procés, l’Ajuntament ens ha donat unes explicacions gens plausibles, ens ha entabanat, ens ha enganyat i a sobre alguna vegada s’han negat a ells mateixos i ens han dit mentiders a nosaltres.
I la oposició municipal que ha fet?. La oposició només ha defensat els interessos dels que hi volen fer negocis o especular.
A la gent que vivim en les cases antigues d’aquesta zona i volem seguir-hi vivint, a l’Ajuntament no hi ha hagut qui ens defensi.
M.C.

dijous, 22 de juny del 2006

L’Ajuntament rep 900.000 €

De la Diputació de Barcelona

L’Ajuntament de Masquefa rep
un préstec de 900.000 €


Setze ajuntaments han rebut un total de 14,4 milions d'euros, en forma de préstec per part de la Diputació de Barcelona, en el marc del Programa de Crèdit Local d'aquesta institució, per finançar projectes municipals. L’Ajuntament de Masquefa rep de préstec de 900.000 € i de subvenció 42.383,02 €.
A més de Masquefa, els ajuntaments beneficiats són Sant Joan Despí, Bagà, Caldes d'Estrac, Castelldefels, La Roca del Vallès, Molins de Rei, Montmeló, Navarcles, Rubí, Sant Pere Vilamajor, Sant Quirze de Besora, Santa Coloma de Gramenet, Vilanova del Camí, Vilassar de Dalt i Esparreguera.
El Programa de Crèdit Local és un instrument de cooperació econòmic municipal fruit del conveni que la Diputació i Caixa de Catalunya van signar l'any 1994 i que s'ha anat prorrogant any rere any. Mitjançant aquest conveni, gairebé la totalitat dels ajuntaments de la província han accedit a crèdits a baix interès per poder realitzar inversions municipals.

dimecres, 21 de juny del 2006

Caminada Popular a Serra Morena

El diumenge 25 de juny

Caminada Popular per aturar
la proliferació de parcs eòlics


El proper diumenge 25 de juny la Coordinadora d'afectades i afectats pel Parc eòlic de Serra Morena (Copons-Rubió), fent un pas més per aturar la proliferació de parcs eòlics a l'Alta Segarra / Alta Anoia, ha organitzat una Caminada Popular a Serra Morena.Serra Morena és una muntanya carregada d'història, i amb un patrimoni natural i humà que cal preservar. Per tot això, dintre tot el seguit d'accions que en els darrers dos mesos la Coordinadora ha anat realitzant, vam pensar que una bona manera per conèixer i estimar aquesta muntanya emblemàtica seria fent un recorregut a peu, per a totes les edats, pels seus espais de màxim interès: la font del Freixe, el centenari Pi del Quildo, tot passejant entre marges i barraques de pedra en sec, el camí de la carena, amb unes vistes de 360º, el casalot de Comalats i altres masies, i l'antiga sagrera del segle XI, amb ermita romànica inclosa, de Sant Pere de Copons.
La Coordinadora convida a totes i a tots a anar a fer una passejada agradable i un bon esmorzar sota la generosa ombra del Pi del Quildo. La sortida serà a ¾ de 9 del matí al poliesportiu de Copons (8:45).
‘Quants més siguem, més fort serà el nostre crit:
PROU PARC EÒLICS A LA NOSTRA COMARCA!’
Podeu trobar més informació sobre la lluita
contra el parc eòlic a la web ‘Vila de Copons

dimarts, 20 de juny del 2006

Sant Llorenç crea un nou polígon

Entre Sant Llorenç i Masquefa


Sant Llorenç crea un nou polígon per fer-hi un parc logístic
Crearan un nou centre logístic entre Sant Llorenç d’Hortons i Masquefa
L’empresa mantenia negociacions amb l'Ajuntament de Masquefa

L’empresa Redur, dedicada a l’emmagatzematge, el transport industrial i la realització de controls de producció, crearà un nou centre logístic al Penedès, que se situarà entre els termes municipals de Sant Llorenç d’Hortons i Masquefa i que ocuparà 13 hectàrees del terme de Sant Llorenç. El ple de l’Ajuntament de Sant Llorenç celebrat fa uns dies va donar llum verd a la requalificació d’una zona agrícola i boscosa en zona industrial que permetrà la creació d’aquest centre i també de la seu social de l’empresa en aquest espai que ja es coneix com Torrentfondo 3. La requalificació dels terrenys va tenir els vots del govern (PSC i ICV) i els vots en contra dels dos regidors de CiU i la regidora del grup independent AIH. Una de les veus més crítiques de l’operació que ha impulsat el govern ha estat la cap del grup municipal de CiU, Flèrida Melgen, que acusa el govern de no complir el pla director i el pla general del municipi «només per interessos econòmics». Durant el mateix ple Melgen s’havia mostrat també molt crítica per l’aprovació, amb els vots només del govern, de la modificació de les densitats que marca el pla general, cosa que permetrà la creació de 350 habitatges més repartits en cinc sectors diferents. El govern municipal va justificar la necessitat de situar al terme municipal el centre logístic –que crearà 50 llocs de treball– per les negociacions que mantenia l’empresa amb el municipi de Masquefa. El cap de Medi Ambient i portaveu d’ICV, Ignasi Corral, ha justificat que el seu grup hagi votat a favor «perquè si s’hagués fet a Masquefa hauria afectat igualment el municipi i no s’hauria pogut fer res per minimitzar els impactes. Reconec que caldrà molta pedagogia per explicar-ho», deia Corral.
A.M. Sant Llorenç d’Hortons
El Punt. 17.06.2006
· Article publicat a El Punt del 17.06.2006

dilluns, 19 de juny del 2006

Masquefa vota sí però vota poc

La participació és molt baixa

El referèndum de l'Estatut a Masquefa

A Masquefa han votat Si
3 persones de cada 10
amb dret a vot


A Catalunya guanya el Sí amb el 73,90% dels vots, el No assoleix el 20,76% i els vots en blanc, el 5,34%.
A Masquefa guanya el Sí amb el 75,46% dels vots, el No assoleix el 20,25% i els vots en blanc, el 4,29%.
El Cens de persones amb dret a vota Masquefa és de 5.554 persones.
D’aquestes han votat un total de 2.455 persones (44,20%)
El total de persones que no han votat és de 3.099 (55,80%)
Hi ha hagut 10 vots nuls (0,41%)
Els vots vàlids ha estat 2.445 (99,59%)
Els vots Sí: 1.845 (75,46%)
Els No: 495 (20,25%)
En blanc: 105 (4,29%)
L’índex de la participació a Masquefa (44,20%) ha estat 5 punts més baix que l’índex de Catalunya (49,41%).
A Masquefa han votat que si un 33,21% del total de persones amb dret a vot.

Resultats a Masquefa:
Resultats a Catalunya:

divendres, 16 de juny del 2006

Vassalls o lliures?

Del senyor de Masquefa al referèndum de l'Estatut

Alfons d’Aragó era vassall de Castella?

Servitud, subjecció, és la definició en el Diccionari de la Enciclopèdia Catalana de “vassallatge”. Històricament és un “vincle feudal constitutiu d'una relació de servei, amistat i protecció pactada entre dues persones de condició noble, per la qual una d'elles (vassall) s'encomana a l'altra (senyor) mitjançant jurament de fidelitat (homenatge), amb el compromís de servir-lo.” Espanya no existia. Després de la derrota dels francs a Roncesvalles davant les tropes musulmanes, l’Emperador Carlemany, que volia fer de Catalunya (Gothia, dels gots, visigots) un territori fronterer que servís de barrera als musulmans, l’any 801 va crear la Marca Hispànica fins el riu Llobregat. La vall baixa del Llobregat era un territori de soldats i guerrers de la marca fronterera, per defensar-la, es construïren castells en llocs estratègics com el castell dels “moros” de Molins de Rei anomenat Ciuró o Cidró, on hi havien cigrons.
L’any 988 el comte Borrel II va deixar de jurar fidelitat als reis francs. Això va suposar la fi de la Marca Hispànica i el naixement de Catalunya. Per la defensa de Barcelona es comptava amb el castell de Montcada i el de Cervelló. El castell de Cervelló, fou venut el 992 pels fills del comte Borrell II, a Ènnec Bonfill, senyor de Gelida i Masquefa, vicari de Miralles, procurador i besnebot del comte Guifré I; els seus descendents adoptaren el nom de Cervelló. Ènnec Bonfill (Bon fill, Bofill) casar la seva única filla Eliarda amb Hug de Queralt, Baró de Castellfollit de la Roca, veguer de Cervera, Gran Conseller de la Duquessa Regent de Hispània-Barcelona Ermessenda de Carcassona. La Hispània dels gots aplegava tots els comtats catalans, Catalunya i no te res a veure amb l’Espanya que coneixem. Els descendents del Senyor de Cervelló seran bisbes de Barcelona, Arquebisbes de Tarragona, ambaixadors a Còrdova, signaran els “Usatges de Barcelona”, es casaran amb filles dels comtes de Barcelona i Tolosa i participaran activament en la conquesta i expansió de Catalunya per la Mediterrània... (L’exPresident de la Generalitat de Catalunya en el exili, Josep Tarradellas va néixer a Cervelló).
Trobem a Hug de Cervelló, entre els testimonis del testament del comte Ramón Berenguer IV (“Signum Ugonis de Cervilione, barchinonensis sacriste”), on el comte de Barcelona mana ser enterrat a Santa Maria de Ripoll i reparteix els seus dominis entre els fills Ramon (futur Alfons el Trobador) i Pere. Al primer li deixa Aragó i Barcelona, i a Pere, Narbona, Cerdanya i Carcassona. A la seva esposa Peronella, Besalú i Ribes, on habitava. Deixa els fills sota la tutela d’Enric rei d’Anglaterra. En el testament és reconeix un préstec de Hug de Cervelló “Ugoni de Cervilione mille aureos in suo pignore de Villamaiore”.
El rei Alfons d’Aragó es va casar amb Sança de Castella, tia d’Alfons VIII de Castella de qui obtenir la renúncia al vassallatge aragonès per Saragossa, que Alfons VII de Castella havia imposat al seu pare, el comte Ramon Berenguer IV. Alfons d’Aragó va emprendre la conquesta del sud d'Aragó, on l’any 1171 va fundar Terol, base per a possibles atacs contra València. Amb Terol es completà l’Aragó que coneixem en l’actualitat.
A la mort del rei Ibn Mardanis de València, Alfons d’Aragó assetjà València, on concertà una aliança amb el nou rei sarraí a canvi de duplicar el tribut a pagar. En el Tractat de Cazorla, Alfons el Trobador va cedir la conquesta de Múrcia a Castella, a canvi de suprimir el vassallatge per València. Alfons de la Corona d’Aragó no va signar mai cap document a favor de ser vassalls de Castella. Tot el contrari, Alfons a més d’aconseguir els vassallatges de Saragossa i València, en el sud de França els seus dominis arribaven des de Itàlia fins l’oceà atlàntic. Espanya no existia, existia el regne de Castella. Aquí es parlava català i es decidia amb total independència de França i de Castella, no érem vassalls de ningú, ni havíem de fer cues per pagar peatges a fosques Hisendes forasteres.
Com ens deia el Profesore Francesco Cèsare Casula: ”no existe una Cerdeña catalana, existe un Reino de Cerdeña unido a la Corona de Aragón. Cerdeña no fue nunca una colonia, fue un estado de la Corona de Aragón.” Els vassalls del rei català tindrien el dret de gaudir de la seva pròpia selecció esportiva. Els vassalls de Castella no tenim ni aquest dret.
Aquesta terra n’ha vist néixer uns quants, bastants, ben predisposats a vendre’s la llibertat dels catalans per 4 monedes. El Senyor Rodríguez ZP prou que desitja que li jurem fidelitat (homenatge), el que no s’entén, és que podent ser amos i senyors de les nostres vides, no defensem els nostres interessos i els dels nostres fills. Ni límits de la Constitución Española, ni amors, ni carinyos, com els pobres afganesos, tot és qüestió de diners. Quan s’acabi el petroli deixaran als iraquians viure en pau. Ja sabem que no els importa ni el burka afganès, ni les armes químiques de la dictadura iraquiana, tampoc els importa que els catalans tinguin raó o siguin bona gent.
Si ara volem continuar sent vassalls dels Senyors de Castella, guanyarà el SÍ en el referèndum. El nostre Futur, és ja el nostre Present. NO A L'ESTAFATUT.
Josep Barba Raventós
· Article publicat a Guai i a Todo Politica

Masquefa ha estat notícia polèmica

Per un pamflet del PP

Ahir i avui hem vist Masquefa a tots els diaris

Ahir i avui Masquefa ha sortit a una pila de diaris i a d’altres mitjans informatius, per la polèmica que s’ha generat pel pamflet que el PP va repartir a Masquefa contra l’Estatut.
Fa uns dies vam poder veure per Masquefa el pamflet del PP masquefí contra l’Estatut, signat per en Moraben i amb el seu peculiar llenguatge, on entre altres coses diu que l’estatut:
"favorece a los perros, golfos, ladrones, borrachos, drogadictos y a gentuza" .. “Hace 36 años Cataluña estaba la primera en el poder adquisitivo de España, y la primera en bienestar social, hoy es la última de España" ... "Porque el nuevo Estatut sólo favorece a las multinacionales y las grandes empresas" ... “el nuevo Estatuto favorece que cuando una persona trabajadora comete una infracción de tráfico ha de pagar por fuerza mientras cuando un ladrón roba un coche no se le puede decir nada porque sería un marginado de la sociedad".
El dimecres dia 14, Joan Saura en un acte a Manresa va llegir alguns fragments d’aquest pamflet, va dir que era obvi que tot això era mentida, ho va lamentar i va instar Piqué a "desautoritzar" els autors del document i a plantejar-se si ha d'expulsar-los.
En Daniel Sirera, portaveu del PP en el Parlament, va replicar dient que aquesta afirmació és falsa i que el PP no té junta local a Masquefa i va reclamar a Saura que rectifiqui les seves "mentides" sobre els populars.
Pere Calbó, dirigent del PP a l’Anoia, ha assenyalat que els que han fet aquest full no tenen cap vincle amb el PP i també ha demanat una rectificació a Saura.
Els mitjans informatius d’arreu de l’estat s’han fet ressò d’aquesta polèmica amb tota mena de consideracions, dels que s’han limitat a explicar els fets als que han afegit més acritud a la cosa, com ara “Libertad Digital” que diuen “para volver a justificar las agresiones a los populares, Saura intenta desacreditar al PP” i HoNoticies “que aquest document es una burda falsificació”.
Sigui el que sigui, aquest paper existeix, nosaltres també l’hem vist, i la majoria de masquefins es pensen que en Moraben és un dels representants del PP a Masquefa.

Algunes d'aquestes notícies:

· La Malla
· Diari de Girona · El Debat · Ho Noticies ·
· El Pais
· Libertad Digital · La Veu ·

dijous, 15 de juny del 2006

Es suprimeix el pas a nivell

A partir del setembre

El setembre es començaran
les obres de la supressió
del pas a nivell de Masquefa


La Generalitat ja n’ha adjudicat les obres


El Govern de la Generalitat ha adjudicat avui, per mitjà de l’empresa pública GISA, diverses obres per un import total de 94,4 MEUR. D’entre aquestes, cal remarcar la inversió de 1,6 MEUR per les obres de la supressió del pas a nivell d’FGC a Masquefa.
El preu de sortida de la licitació de l’obra era de 1.880.795,88 €, es van presentar 9 empreses, de les quals en va acceptar 8 i 1 en va quedar exclosa, amb ofertes que anaven de 1.872.468,86 € a 1.551.544,47 €. L’obra s’ha adjudicat a l’empresa COMSA SA per 1.684.758,11 €, la tercera en ordre de major a menor rebaixa feta en la licitació.
Es preveu que les obres s’iniciïn el proper mes de setembre amb un termini d’execució de 9 mesos. Aquesta actuació permetrà que els vehicles que diàriament utilitzen aquesta via no hagin de passar per l’interior del municipi, ni s’hagin d’aturar per esperar el pas del tren. A partir d’ara, superaran l’obstacle de la via fèrria per mitjà d’una nova rotonda de 39 metres de diàmetre ubicada a la zona del pont existent sobre la línia d’FGC a l’alçada del CEIP Masquefa. La rotonda estarà ubicada en aquest punt ja que s’aprofitarà part de la infraestructura actual. L’obra adjudicada també inclou la construcció d’un nou vial de 275 metres de longitud en un nou accés que s’ubicarà a la zona sud-est del municipi. El nou vial passarà per sobre la via en el lloc del fals túnel existent en aquest punt. Actualment, no hi havia cap tipus d’accés en aquesta part del municipi. El vial es construirà sobre un terraplè i tindrà dos carrils i voreres laterals de 3 metres d’amplada que connectarà el carrer del Virolai, al costat nord de la via, amb la cruïlla del passeig de la Via i carrer de Picasso, al costat sud. Pel que fa al pas a nivell actual del carrer de Montserrat, serà substituït per un pas a nivell exclusiu per a vianants amb baranes per tal de no permetre el pas de vehicles. L’actuació també preveu obres complementàries com el drenatge de les aigües a la zona de confluència del passeig de la Via amb els carrers de Santa Clara i de Joan Miró.

dimecres, 14 de juny del 2006

Yves Masquefa visità Masquefa

El 31 de maig i l'1 de juny

L’Yves Masquefa i la seva família visiten Masquefa

Al Diari de Masquefa s’ha parlat algunes vegades d’algunes persones
que tenen com a cognom el nom de Masquefa i que estan escampades per mig mon. L’11 d’agost del 2005, en l’article ‘Masquefa a Califòrnia’, parlàvem de l’Yves Masquefa, el qual
te un restaurant a la ciutat de
Anaheim a Califòrnia.

Ara, fa pocs dies, l’Yves Masquefa i la seva família han fet una visita a Masquefa. El passat 17 de maig van iniciar un viatge cap a Europa per a visitar i veure tot el que es pugui, per conèixer la cuina europea i recollir-ne material per un llibre, amb la previsió d’acabar a Ucraïna per fer una estada de 2 setmanes.
El 18 de maig van arribar amb l’avió a Frankfurt i d’allà van anar cap a Roma, Florència, Insbruck, ... el 29 i el 30 de maig van estar a Sitges i a Barcelona i el 31 de maig al mati, la família Masquefa (Yves, Jody, Cassaundra i Mikayla) arriben a Masquefa.
Van aparcar el cotxe i van anar a peu a la recerca d’informació, van anar a una botiga a veure si trobaven algun llibre que parlés de Masquefa i a un forn a comprar unes pastes i després van anar a l’Ajuntament per veure si podien aconseguir més informació.
A l’Ajuntament l’Yves Masquefa es va identificar, els va explicar que ell es deia Masquefa i els va preguntar si tenien algun llibre amb la història de Masquefa, li van dir que no en tenien cap però que s’esperessin un moment. Al cap de poca estona els va atendre el Xavi Pérez.
El Xavi va quedar molt sorprès al conèixer una família que es deia Masquefa. Els va fer una explicació sobre la història de Masquefa i els va explicar qui podrien ser els seus avantpassats masquefins.
En el que quedava del dia i a l’endemà dia 1 de juny, els va acompanyar a visitar l’església
romànica del cementiri vell, els van fer uns obsequis, van visitar una bodega i els van convidar a dinar i assaborir la cuina catalana.
A la tarda del dia 1 de juny van marxar cap a Narbona i Arles, amb el bon record d’haver conegut la vila que els dóna nom.
Per a l’Yves Masquefa i la seva família la visita a Masquefa va ser molt important i emocionant.


Diari de Masquefa està preparant uns apunts de la història d’alguns
dels Masquefa que hi ha arreu del món. Aviat ho publicarem.

· Masquefa a Califòrnia ·

dissabte, 10 de juny del 2006

5a Universitat d'Estiu de l'Horta

A l'Horta d'Alboraia
Nova saba per a
l´horta d´Alboraia


Per L´Horta dedica la seua cinquena universitat d´estiu
al municipi valencià


«Quan tot estiga urbanitzat, ens matarem per una horta.» Així d´explícita és la vinyeta d´El Roto que serveix com a reclam per a la Cinquena Edició de la Universitat d´Estiu de l´Horta. Aquesta Universitat, entre acadèmica i reivindicativa, que organitza de forma anual l´associació Per l´Horta, ja ha ficat els seus motors en marxa, obrint el termini d´inscripció a les persones interessades.
La cita d´El Roto és explícita de la temàtica que, sota el títol L´horta d´Alboraia: una realitat, mai un record, tractarà l´entitat en la present edició. I com no, enguany es durà a terme com sempre al terreny, en aquest cas a l´horta d´Alboraia, concretament, al molí de la Gamba de l´horta de Vera, del 17 al 21 de juliol.
Per l´Horta opina que Alboraia viu ara un dels moments més difícils de la seua història, i afirma que, sense l´horta, Alboraia perdrà la base de la seua identitat. La proposta de la Universitat vol ser, per tant, «un espai de formació, aprenentatge, coneixement, intercanvi de propostes, nucli de debats i una estada d´aproximació a aquesta terra que ens envolta i que tan lluny tenim, sovint, en el nostre dia a dia».
La Universitat d´Estiu pretén aproximar-se i aprofundir en propostes de futur per a l´horta, i preservar així els seus valors implícits a través d´un apropament a la història, la tradició i el valors identitaris propis. Des de la 5a Universitat d´Estiu s´estudiaran possibilitats i noves maneres de viure l´horta.
S´analitzarà el comerç de la xufa; s´estudiarà tot el cicle agrícola del tubercle, procés posterior de rentada i assecament; producció i elaboració de l´orxata; així com les propietats alimentàries de la xufa. A més a més, com a tema central de la Universitat, la temàtica es completarà amb una biblioteca de treball, on es parlarà dels transgènics i altres additius alimentaris, i de les possibilitats legals de defensa de l´horta.
Així mateix, es realitzaran pràctiques agrícoles relacionades amb el cultiu de la xufa i l´horticultura ecològica, tallers de l´ús del foc en les festes, de pilota valenciana, de dansades i de cant d´estil. Tot açò amanit amb un programa nocturn, les Nits de la Universitat, amb una programació que oferirà un ventall divers d´espectacles entre teatre, recitals, música i videoprojeccions.
Núria Tendeiro Parrilla. València
Levante-EMV. 30.05.2006
· Article publicat a Levante-EMV el 30.05.2006
· Informació de la 5a Universitat d'Estiu de l'Horta [Per L´Horta]
· Díptic de la 5a Universitat d'Estiu de l'Horta
· Per L´Horta

dijous, 8 de juny del 2006

Masquefa sense policia local

Es podria integrar als Mossos

A Masquefa podria desaparèixer la policia local

Es podria convertir en la primera
policia absorbida pels mossos

La Alcaldessa i Interior estudien
integrar el cos de policia local als mossos


Segons es desprèn de l'esborrany de l'Avantprojecte de Llei del Sistema de Policia de Catalunya, el Departament d'Interior ha ofert als municipis que transfereixin els seus efectius policials i mitjans tècnics al Cos de Mossos d'Esquadra. La transferència comporta automàticament, en relació amb el municipi afectat, l'atribució a la Generalitat de l'exercici de les competències i de les responsabilitats en matèria de policia que ostenten els municipis.
La mesura es dirigeix a municipis amb plantilles "deficitàries", es a dir "Masquefa", i en especial en territoris on la operativa policial milloraria a partir de la concentració dels efectius locals en una unitat bàsica d'abast supramunicipal. D'aquesta forma es garanteix la constitucionalitat de la iniciativa, ja que el servei passa de dependre de l'ajuntament a ésser autonòmic. El TC s'ha pronunciat en nombroses ocasions al respecte de la mancomunació de serveis de policia local, declarant-la inconstitucional.
Es preveu que només es puguin transferir aquells agents que hagin superat un procediment selectiu i de capacitació equivalent als que superen els integrants de CME. En general seria d'aplicació a qualsevol agent, excepte per personal interí i que no hagi passat el curs de formació bàsica si el seu nomenament ha estat posterior a 1991. Els que no compleixin requisits continuarien essent funcionaris municipals en el lloc de treball que es determini per l'Ajuntament.
Condicions professionals
Els agents transferits mantindrien els graus i nivells professionals (segons noves denominacions). En aquells casos en que la retribució fos més gran que a la categoria respectiva del Cos de Policia de la Generalitat, el conveni d'integració pot preveure respectar la diferència mitjançant un complement personal transitori i absorbible. Durant 10 anys i de forma decreixent, els ajuntaments afectats contribuirien al finançament del servei. D'acord amb l'esborrany, els municipis que optin per la transferència del cos de policia local no en podran tornar a crear fins passats 20 anys.
S.E.