dijous, 29 de gener del 2009

Feines a l'Ajuntament de Masquefa


Per a dues places
d’auxiliar administratiu
s’hi han presentat 66 persones


En el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya número 5306 d’ahir dimecres 28 de gener del 2009, surt publicada la llista de persones admeses al concurs-oposició lliure per a dues places d’auxiliar administratiu vacants a la plantilla de personal funcionari de l’Ajuntament de Masquefa. El dia 18 de febrer de 2009 es farà l’exercici de la prova de català, equivalent al nivell B, a tots els aspirants admesos que no hagin acreditat la titulació requerida de català i els següents exercicis de l'oposició es realitzaran el dia 19 de febrer de 2009 a les 9 del matí a l'Ajuntament de Masquefa. En el DOG també hi surt publicada la llista de persones que formaran part del tribunal qualificador d’aquest concurs-oposició.

Per aquestes dues places de funcionari d’auxiliar administratiu s’hi han presentat 66 persones, o sigui que hi ha 33 persones per a cada plaça i per tant l’Ajuntament haurà de descartar 64 sol·licituds de feina. El que cal esperar ara és que aquestes proves que es faran per accedir a aquests llocs de treball siguin del tot netes i objectives i no es doni el cas, com algunes vegades passa en les administracions públiques, que per endavant ja saben a qui volen donar aquests llocs de treball i que per aconseguir-ho es fan les proves expressament per al perfil d’aquestes persones i no pas per al lloc de treball que han d’ocupar.

Es nomena un Arquitecte Tècnic a l'Ajuntament de Masquefa
En el DOG número 5307 d’avui dijous 298 de gener del 2009, surt publicat el nomenament, de l'Ajuntament de Masquefa, de Jonathan Serrano Hidalgo per a la feina d’Arquitecte Tècnic.

· DOGC núm. 5306 - 28/01/2009 · DOGC núm. 5307 - 29/01/2009 ·

dimarts, 27 de gener del 2009

Masquefa estrenarà un Institut Escola


El Govern de la Generalitat encarrega la construcció de l’Institut Escola de Masquefa



Ernest Maragall, conseller d'Educació


Els Instituts Escola, són un nou tipus de centres educatius que inclouen alumnes dels 3 als 16 anys. El de Masquefa serà dels primers que es construeixen a Catalunya.

El Consell de Govern de la Generalitat de Catalunya d’avui dimarts dia 27 de gener ha encarregat la construcció de 24 noves escoles repartides per tot el territori català amb capacitat per a un total de 9.080 alumnes. Es destinen un total de 117.127.487 euros a la construcció de 16 nous Centres d’Educació Infantil i Primària (CEIP), 6 Instituts d’Educació Secundària (IES) i 2 Instituts Escola, els nous centres escolars tindran capacitat per a 5.600 alumnes d’educació infantil, 2.880 de secundària i 600 més de batxillerat, que contribuiran a donar resposta a l’augment de la població d’escolars registrat els darrers anys. L’encàrrec de la construcció dels nous centres es farà a través de l’empresa pública ICF SAU Equipaments.
Entre els centres projectats, hi ha dos dels anomenats Instituts Escola, que es construiran a Masquefa i a Lloret, dels primers que es construeixen a Catalunya. Aquesta nova tipologia de centres educatius inclouen alumnes dels 3 als 16 anys, des de P-3 fins a quart d’ESO, i responen al model de la futura integració de l'educació infantil, primària i secundària en un sol edifici, que recull la Llei d’educació de Catalunya, en tràmit al Parlament català.
Aquest Institut Escola de Masquefa tindrà una capacitat de 690 alumnes i per la seva construcció hi ha prevista una inversió de 8.193.546 euros.

Els morts del Valle de los Caídos


'Franco : operación caídos'
El cementiri de Capellades
a Antena 3


Demà dimecres 28 de gener a les 12 de la nit Antena 3 emetrà el reportatge d’investigació titulat 'Franco : operación caídos', un document que donarà a conèixer tots els detalls de la magna i perversa operació que el règim franquista va dur a terme en plena dictadura per tal de traslladar al gran mausoleu milers de cossos de víctimes del bàndol republicà i també del bàndol nacional en la majoria dels casos sense ni el coneixement dels fets i per tant, també sense el consentiment dels seus familiars.
El polèmic reportatge, que s’havia d’emetre el passat 20 de novembre i que, per les polèmiques revelacions que recolliren els reporters, a darrera hora va caure de la programació d’aquest canal televisiu, recull el testimoni de l’escriptor capelladí Joan Pinyol, que va ser entrevistat a finals d’octubre des del cementiri de Capellades, lloc al qual vol portar el seu avi Joan Colom Solé, un dels milers de republicans morts a la guerra civil als quals, vint-i-sis anys després de ser enterrat en una fossa comuna del cementiri de Lleida se’ls va profanar la tomba i l’any 1965 van ser traslladats –sense que les respectives famílies ho sabessin mai- cap al Valle de los Caídos, on reposen ara al costat del seu botxí.
El reportatge, que entre altres, recull també el testimoni de la historiadora Queralt Solé (autora del llibre Els morts clandestins. Les fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya, 1936-1939), i del manresà Quim Aloy (nebot d’una altra víctima que figura entre les traslladades al Valle i autor també de diverses investigacions sobre les fosses al nostre país), dóna resposta a diversos interrogants sobre les circumstàncies del trasllat, el nombre de víctimes que acull avui el mausoleu franquista, les seves procedències, les seves identificacions, el lloc exacte de la Basílica on reposen, el seu estat… Així mateix s’inclouen diverses entrevistes. Una a l’abat del Valle de los Caídos, el senyor Anselmo Álvarez que obre davant les càmares d’Antena 3 els arxius del Valle on consten les gairebé 34.000 víctimes que es troben allí enterrades. I altres amb algunes de les persones que en el seu moment es van encarregar de donar sepultura als cossos que anaven arribant, als que van construir les urnes mortuòries per al trasllat i també els transportistes que van realitzar aquesta macabra operació contractats pel Ministerio de la Gobernación del Règim de Franco.
El documental, en el qual Pinyol denuncia el trasllat del seu avi, el 21 de juliol de 1965, amb nocturnitat i traïdoria, cap al Valle, i on fa un resum de totes les accions dutes a terme des del passat abril per poder treure’l d’allí i retornar el seu cos a Capellades, és conduït pel periodista Fernando González “Gonzo” i també inclou documents inèdits, com ara l’únic document gràfic existent d’una caixa on reposen les restes de set republicans afusellats a la província d’Àvila que el jutge Baltasar Garzón –en el temps en què es considerava competent per fer-ho- va ordenar exhumar i no va poder trobar abans que l’Audiencia Nacional paralitzés aquesta exhumació.
El reportatge que Antena 3 emetrà dimecres al punt de la mitja nit és el resultat d’una àmplia investigació en diferents arxius històrics per part de l’equip de reporters d’Antena 3 i continua la sèrie de reportatges que aquesta cadena televisiva va encetar el passat 17 de desembre amb el documental dedicat a Angel Sanz Briz, l’aragonès que salvà de la mort a milers de jueus des de la capital d’Hongria en plena segona guerra mundial.

dijous, 22 de gener del 2009

“Dies de vi i roses” a Piera

Diumenge 25 de gener del 2009

Cinèfils de Piera projecta
“Dies de vi i roses”
-Dias de vino y rosas-
(Days Of Wine And Roses)
de Blake Edwards


El grup Cinèfils de Piera convida a veure, el proper diumenge dia 11 de gener, a la Sala Polivalent del Casal per a Joves i Grans a 2/4 de 7 de la tarda, la pel·lícula “Dies de vi i roses” -Dias de vino y rosas- (Days Of Wine And Roses), 1962, USA, 117’, de Blake Edwards. Interpretada per Jack Lemmon, Lee Remick, Charles Bickford, Jack Klugman, Alan Hewitt, Tom Palmer, Jack Albertson, Debbie Megowan, guió de J.P. Miller, mùsica de Henry Mancini.
Una obra mestra sobre els devastadors estralls de l'alcoholisme. Les magnífiques interpretacions de Lee Remic i Jack Lemon, així com la reflexió a la qual ens obliga la dura exposició del tema, fa del film un clàssic imprescindible.
Tràiler pel·lícula:

"El raïm de la ira" al Tocat d'Alboraia

Diumenge 25 de gener del 2009

El Tocat d'Alboraia
projecta
"The wrapes of wrath"
'El raïm de la ira'
(Las uvas de la ira)
de John Ford


El proper diumenge 25 de gener el Tocat d'Alboraia convida a vore la pel·lícula "The wrapes of wrath" -El raïm de la ira- (Las uvas de la ira) de John Ford, 1940, USA, 124’, interpretada per Henry Fonda, Jane Darwell, John Carradine, Charley Grapewin, Dorris Bowdon, Russell Simpson, O.Z. Whitehead, John Qualen, Eddie Quillan, Zeffie Tilbury, Irving Bacon, Trevor Bardette. La projecció començarà a 2/4 de 5 de la tarda i es prega puntualitat.
Grandiosa pel·lícula de John Ford, que duu al cinema una novel·la de John Steinbeck. En ella no hi ha grans herois que canvien el món, perquè no existeixen a l'obra (ni a la realitat), per això ens és tan propera i actual. L'única cosa real i invariable és la gent que pateix. És una pel·lícula humanista, que li arriba a tothom, amb personatges que malgrat tot, no han perdut encara la seua condició humana i la seua dignitat de persones. Per això no intenten canviar res. Només volen ser feliços i viure en pau. Com tothom.
Tot es resumeix en les inoblidables frases que el protagonista refereix a la seua mare abans de partir per última vegada: "... Allà on hi haja un policia pegant a un xicot, allà on un xiquet plore perquè té gana, allà on hi haja una lluita contra la sang i l'odi en el món, mira'm allí mama perquè allí hi seré.
Allà on hi haja algú lluitant per assentar-se en algun lloc, o per un treball decent o una mà amiga, allà on hi haja algú que lluite per la llibertat, mira als seus ulls mama perquè allí hi seré jo...".
Sembla com si l'espai temporal durant el qual es desenvolupa la pel·lícula no hagués passat... En ple segle XXI encara anem amb les mateixes històries i els mateixos personatges... Immigració, racisme, desconfiança cap al foraster, precarietat al treball, insolidaritat....
Una pel·lícula inoblidable, quotidiana, lírica, compromesa, necessària i magistral. Un cant a la solidaritat.
Tràiler pel·lícula:

Plànol de com arribar-hi, clica al damunt per obrir el plànol més gran.

dimarts, 20 de gener del 2009

Mercè Sabi, una emprenedora de Masquefa



La masquefina Mercè Sabi
va crear un petit taller tèxtil
que amb els anys ha esdevingut
una de les empreses catalanes
més internacionals

El passat divendres 9 de gener del 2009 va morir a Barcelona l'empresari de moda Armand Basi a l'edat de 85 anys. L’Armand Basi, juntament amb el seu germà Josep Basi, que es va morir el 25 de desembre del 2007, van transformar un petit negoci familiar, que havia iniciat la seva mare, en una firma de prestigi internacional.

La mare de l’Armand i el Josep Basi i Sabi, era la Mercè Sabi Martínez, masquefina de naixement i de família de Masquefa, d’una família de pagesos que sembla que vivien en una casa al barri de la ‘vila’ de Masquefa.
Mercè Sabi Martínez va néixer a Masquefa el 14 de juliol del 1884, els seus pares eren Josep Sabi Torras, pagès i Matilde Martínez Càlix, els avis paterns eren Josep Sabi (pagès) i Madrona Torras i el avis materns: Silvestre Martínez (fuster) i Maria Càlix. Fou batejada al cap de vuit dies, el dia 22 de juliol del 1884, diada de Santa Magdalena i Festa Major de Masquefa, en el bateig li van posar els noms: Mercè, Magdalena, Ramona i els seus padrins foren Salvador Viladoms Oller (forner) i Magdalena Martínez, muller de Josep Mas.
Mercè Sabi era la petita de set germans, Catalina, Madrona, Engràcia, Josep i dos més que van morir al cap de poc de néixer. La família es va traslladar a Barcelona, i en aquesta ciutat, la jove Mercè es va casar amb Josep Basi Rullan el 25 de desembre del 1918 a la Parròquia de Sant Joan Bautista de Gràcia. Van tenir dos fills, el Josep, nascut el 1919 i l’Armand nascut l’any 1924. La Mercè Sabi Martínez va morir a Barcelona el 5 de setembre de 1963.
A conseqüència de la Guerra Civil, es va quedar viuda amb els dos fills petits. Llavors, va decidir muntar un petit taller de confecció en una habitació de casa seva, al carrer Sant Salvador, en el barri de Gràcia, amb les poques màquines que va poder salvar de la fàbrica del seu marit, destruïda pocs anys abans en un bombardeig. Els seus fills Josep i Armand, es van criar entre els mitjons que teixia la seva mare.
El primer crèdit li va concedir la Banca Rosés. Eren temps en què les dones tenien poques oportunitats laborals i havien de lluitar molt per aconseguir-ne. Fabricava mitjons i samarretes d’alta qualitat, que comercialitzava als millors establiments del nostre país, amb la raó social de “Mercedes Sabi, Creaciones en géneros de punto”. Van ser anys de molt esforç per les dificultats a obtenir primeres matèries, pels talls d’energia elèctrica i per altres inconvenients de l’època de la postguerra, però va aconseguir arrencar el negoci i assentar uns fonaments molt sòlids, que permetrien que l’empresa ben aviat es consolidés.
Més endavant, els seus fills es van incorporar al negoci familiar. En Josep, després de tornar de la lleva del biberó, es va formar en l’àrea comercial. L’Armand ho faria en enginyeria tèxtil; va dissenyar i llimar peça a peça una màquina de tricotar, i la seva aportació de noves idees en dissenys i colorit en la confecció de peces de roba amb un alt nivell de qualitat, va permetre un notable creixement de l’empresa. El 1962 l’empresa va aconseguir la llicència de la marca Lacoste per fabricar i distribuir a Espanya.
El 5 de setembre de 1963, la Mercè Sabi Martínez , va morir a Barcelona.

El 1986 l’empresa va llançar la marca de moda de disseny Armand Basi. Actualment Basi té la fàbrica, oficines centrals, centre de disseny i departament comercial a Badalona i el seu centre d’estocs està ubicat a Barberà del Vallès. Compta amb més de 500 persones treballant-hi i comercialitza els seus productes a botigues pròpies, franquícies, botigues multimarca i grans magatzems a Espanya i l’estranger.
Amb els anys l’empresa Basi SA ha esdevingut una de les empreses catalanes més internacionals i sembla que és una de les empreses tèxtils i de moda que han sabut superar millor les dificultats amb què s'ha enfrontat en les últimes dècades la indústria tèxtil catalana, afectada en molts casos per tancaments o pel trasllat de la producció a altres països, tota la producció de Basi es realitza a Espanya. La firma que actualment presideix Núria Basi, filla de Armand Basi, va facturar 117,5 milions d'euros el 2007.
Tres membres de la tercera generació, Núria, Isabel i Josep, es troben plenament integrats en la gestió de l’empresa, que va crear una mestressa de casa i artesana a partir de la pròpia capacitat emprenedora buscant sempre l’excel·lència.

La persona que va posar la primera llavor d’aquesta empresa, la masquefina Mercè Sabi Martínez ha estat considerada una de les dones emprenedores, dones amb empenta, de Catalunya el segle XX. L’any passat, el 2008, l’Institut Català de les Dones de la Generalitat de Catalunya la va incloure en un calendari dedicat a ‘Dones d’empresa’, dones pioneres que van iniciar el camí cap a la transformació cultural i social que ha permès la incorporació de les dones a tots els sectors de la societat.
Francesc Mas

· Viquipèdia ·
· Calendari 2008 ‘Dones d’empresa’ ICD · Exposició ‘Dones d’empresa’ ICD ·


dijous, 15 de gener del 2009

"Mouth to mouth" al Tocat d'Alboraia

Diumenge 18 de gener del 2009

El Tocat d'Alboraia projecta
"Mouth to mouth"
(Boca a boca)
d'Alison Murray


El proper diumenge 18 de gener el Tocat d'Alboraia convida a gaudir de la pel·lícula "Mouth to mouth", (Boca a boca), 2005, CAN/UK, 100’, d'Alison Murray. La projecció començarà a les 5 de la tarda i es prega puntualitat.
Sherry és una jove que intenta escapar de la seua vida anterior, coneix un grup radical del carrer, els S.P.A.R.K. (Street People Armed with Radical Knowledge - Gent del carrer armada d'ideologia radical), quan és vivint als carrers d'una ciutat europea. Decideix pujar a la furgoneta dels SPARK i recórrer el continent, reclutant gent dels grups del carrer. Mouth to mouth s'endinsa en l'estudi d'un grup de joves idealistes, duts per la passió, el desig, la recerca d'una vida gairebé impossible de sostenir si no és amb egos, mentides, i injustícies. En un grup que va en contra de l'ordre i el sistema, també cal un ordre, i per tant un nou sistema. Cadascun dels membres de l'S.P.A.R.K. és un retrat universal, els hi ha de tots en la pel·lícula. Tots cerquen la llibertat, però aconseguir-la pot resultar més difícil i fer-ho no sempre justifica els mitjans.
Tràiler pel·lícula:

Plànol de com arribar-hi, clica al damunt per obrir el plànol més gran.

divendres, 9 de gener del 2009

“On és Osama Bin Laden?”, a Alboraia

Diumenge 11 de gener del 2009

El Tocat d'Alboraia projecta
"Where in the world is Osama Bin Laden"
(On és Osama Bin Laden?)
de Morgan Spurlock


El proper diumenge 11 de gener el Tocat d'Alboraia convida a vore la pel·lícula "Where in the world is Osama Bin Laden" (On és Osama Bin Laden?), USA 2008, 90’, de Morgan Spurlock. La projecció començarà puntualment a les 5 de la tarda i es prega també puntualitat.
Escrita, dirigida i actuada per Morgan Spurlock, ‘Where in the World Is Osama Bin Laden?’ mostra com l'Spurlock cerca a través d'Egipte, Israel, Palestina, El Marroc, Aràbia Saudita, Afganistan i Pakistan al desaparegut líder d'Al Qaeda. Es planteja la qüestió que des de fa anys es fa mig món: On és l'Osama Bin Laden? Com pot un país com Estats Units, que va detindre Noriega, va trobar Saddam i es passa mitja vida enviant missions encobertes a l'estranger, amb un dels equips de seguretat més complets i suposadament més competents del món, estar incapaç de localitzar un individu que ja és de sobres conegut a tot el món i que, per tant, no té capacitat de moviment? Orografia, política, o simplement no els convé trobar-lo? Però, a més aconsegueix no sols deixar-nos a tots impressionats amb algunes de les seues reflexions, sinó també mostrar-nos als habitants de Gaza, Agfanistan o Cisjordània, no com ens els volen vendre en TV (estranys éssers que odien occident i estan assedegats de sang i venjança) sinó com a persones com nosaltres.
Tràiler pel·lícula:

Plànol de com arribar-hi, clica al damunt per obrir el plànol més gran.

dijous, 8 de gener del 2009

“Eduard mans de tisores” a Piera

Diumenge 11 de gener del 2009

Cinèfils de Piera projecta
"Eduardo Manostijeras"
(Edward Scissorhands),
de Tim Burton


El grup Cinèfils de Piera convida a veure, el proper diumenge dia 11 de gener, la pel·lícula "Eduardo Manostijeras" (Edward Scissorhands), 103’, 1990, de Tim Burton, a la Sala Polivalent del Casal per a Joves i Grans a 2/4 de 7 de la tarda. Una pel·lícula emotiva, divertida i ingeniosa, recomanable per a tothom sense manies als contes.
La idea inicial d’aquesta pel·lícula volia ser una nova versió de Frankenstein, en la que l’inventor-pare del noi mans de tisores, un ancià Vincent Price, es mor deixant-lo inacabat, i en el seu resultat final esdevé un conte mig fantàstic ple de poesia i crítica social, molt ben dirigit per Tim Burton ("Bitelchus", "Batman", "Sleepy Hollow"), i ben interpretat per Johnny Depp, Winona Ryder, Diane Wiest, Anthony Michael Hall, Kathy Baker i Vincent Price. Música: Danny Elfman. Molt ben ambientada i fotografiada, sensible i màgica. La critica l’ha assenyalat com una obra mestra del cine modern que en la seva estrena no fou massa ben rebuda, però que amb els anys, s’imposa com una de les millors pel·lícules de la historia del cine.
Tràiler pel·lícula:

dilluns, 5 de gener del 2009

Concert de Segals a Capellades

El passat dissabte dia 3

Segals va oferir un
concert memorable a
La Lliga de Capellades



El de dissabte dia 3, des del Teatre de La Lliga de Capellades i a partir de les onze de la nit, va ser un concert memorable per part d’aquest grup musical cada vegada més consolidat.
I no ho va ser a base de minuts d’actuació, com passa a la majoria de concerts del país, sinó des del primer moment, des de la primera aixecada de teló, en què, sota els efectes de llum, so i una escenografia que retia culte al passat, els SEGALS van començar a obrir butxaques per encabir-hi el nombrós públic assistent.
Sí, no és amor de "tiet" només. Dissabte a Capellades es van viure uns moments únics i esperem que repetibles entre un grup de joves músics i un públic entregat que acompanyà les cançons amb mans i veus des del primer instant d’un concert que gairebé va arribar a les tres hores.
Però hi va haver més gràcies…
Un dels molts detalls que preservaran aquesta nova actuació dels SEGALS per a la memòria musical capelladina, va ser la interpretació de diferents registres a càrrec d’una formació que en el seu moment ja va començar amb força i que en poc temps ha pres una volada impressionant.
Sota unes prediccions de concert acústic que no sempre es van complir per alegria dels que omplíem fins al capdamunt la sala de la Lliga, es van interpretar cançons pròpies, com el primer tema Carn d’escorxador (del qual s’oferí per sorpresa també de l’autor de la lletra, un versió fins i tot apta per a vegetarians de les sintonies), una altra també de collita pròpia titulada Ànimes en pena –que fa dies que corre i que el públic ja va seguir amb la veu-, i temes de diverses formacions musicals com els Beatles, Dire Straits, Sopa de Cabra, Lluís Llach, Maceo Parker, Leonard Cohen, entre d'altres, en un ampli repertori que sorprengué tots els assistents. Des del fill més petit que ahir començava a sortir de marxa fins a l’àvia de major experiència que ho tornava a fer.
Una altra singularitat van ser els col•laboradors musicals que al llarg de la nit van pujar a l’escenari per afegir-se a la moguda SEGALS. El Ton, pare de l'Oriol bateria, que també actuà contínuament, l’Eduard Rodríguez –que interpretà a la perfecció un tema dels Dire Straits-, l’Ester i la Mireia que sumaren també les seves veus en una altra de les cançons més melòdiques de la nit, l'Hallelujah, de Cohen , el Xarli –que va fer reviure el famós “Carajillo” que el grup FICSISI- B servia per moltes sales de la comarca a començaments dels 90, la Marta Banqué –que clogué el concert amb una magistral interpretació d’una cançó de Tina Turner-, el Moreno Brown –que féu aixecar-se, ballar i davallar la sala sencera a ritme de Hip Hop i que s’esncarregà de presentar cadascun dels SEGALS-, l’Àlex Cassanyes –que se sumà a la festa a ritme del seu mític trombó- i una parella de cantants, els Chemical Cusins que tampoc passaren desapercebuts, ni per la tonada de la seva cançó ni pel muntatge audiovisual que els acompanyà durant la seva actuació.
I encara hi ha un altre tret destacable. La mirada musical enrere que també oferiren ahir els SEGALS. No pas perquè la sala era plena d’antics components de bandes mítiques en aquest poble, com els ja anomenats FICSISI B o els PERE FLIPAT, sinó perquè l’Oriol, el Marc, el Quico, l’Aran i el Carles volgueren també homenatjar des de l’escenari, de manera que interpretaren també la cançó mítica de PERE FLIPAT mentre bona part de la sala es posava dempeus per saltar i picar de mans al ritme d’unes emocions que es van viure en una època determinada i que no s’han oblidat mai. D’aquesta manera els SEGALS van demostrar davant de tothom que volen continuar una línia traçada per uns joves que avui ja estan envoltats de fills i que en alguns casos ja marquen bona panxa, i que ho volen fer com a tribut a tot el que van donar també en el seu moment en el panorama més musical i estripat d’aquest poble.
En fi, una meravella de concert que fins i tot es féu curt si tenim en compte la sintonia i el bon ambient que es respirà ahir en tot moment.
Gràcies SEGALS, per la vetllada de dissabte i que no pari mail a música!

dissabte, 3 de gener del 2009

"Die Welle" al Tocat d' Alboraia

Diumenge 4 de gener del 2009

El Tocat d'Alboraia projecta
"Die Welle" (L'Onada)
de Dennis Gansel


Demà diumenge dia 4 de gener el Tocat d'Alboraia convida a vore la pel·lícula "Die Welle" (L'Onada),104' 2008, de Dennis Gansel. La projecció començarà a les 5 de la tarda i es prega puntualitat.
Basada en fets reals: A la tardor de 1967 Ron Jones, un professor d'història d'un institut de Palo Alto a Califòrnia, no va tindre resposta per a la pregunta d'un dels seus alumnes: Com és possible que el poble alemany al·legue ignorància a la massacre del poble jueu? En eixe moment Jones va decidir fer un experiment amb els seus alumnes: va instituir un règim d'extrema disciplina a la seua classe, restringint-los les seues llibertats i fent-los formar en unitat. El nom d'aquest moviment va ser The Third Wave (La Tercera Onada). Davant la sorpresa del professor, els alumnes es van entusiasmar fins a tal punt que als pocs dies van començar a espiar-se els uns als altres i acosar als que no volien unir-se al seu grup. Al quint dia Ron Jones es va vore obligat a acabar amb l'experiment abans que arribés més lluny.
El director alemany Dennis Gansel ha traslladat aquesta experiència als nostres dies i a la seua terra natal: Alemanya. Aquesta vegada és el professor qui fa la pregunta als seus alumnes: Creieu que és impossible que una altra dictadura torne a implantar-se a Alemanya? I comença l'experiment…
Plànol de com arribar-hi, clica al damunt per obrir el plànol més gran.

Detenen un jove per atracaments a Masquefa

Detingut i empresonat un jove que
es dedicava a robar a Masquefa
i als pobles de la contornada


El dimarts passat, 30 de desembre del 2008, els Mossos d’Esquadra van detenir un jove que es dedicava a robar a Masquefa i als pobles de la contornada. El jove, de 25 anys, Tijani B., de nacionalitat marroquina i veí de Molins de Rei, se li atribueixen diversos robatoris a tot Catalunya, quatre dels quals a Capellades, Vallbona d'Anoia i Masquefa, entre setembre i el 6 de novembre.
El detingut arribava en tren a les poblacions de la contornada, anava als horts dels afores, a prop de la via, i allà abordava les persones que trobava treballant o passejant, els preguntava si coneixien algú de qui s'inventava el nom i després de la negativa, els amenaçava i els robava diners en efectiu que portaven a sobre, a més del telèfon mòbil perquè no truquessin a la policia. Després se n'anava del lloc i tornava a agafar el tren per marxar a casa seva.
El jove va ser identificat perquè ja tenia antecedents policials i havia complert tres anys de presó per motius similars. Els mossos van trobar les seves empremtes dactilars al cotxe on va acorralar la seva última víctima, qui l'ha reconegut fotogràficament. El seu darrer robatori va ser el 6 de novembre a Vallbona d'Anoia. El sospitós va ser detingut dimarts a Molins de Rei, i dimecres va passar a disposició judicial i posteriorment fou ingressat a la presó Model de Barcelona per ordre del jutge, acusat de diferents robatoris amb violència i intimidació.