diumenge, 28 de desembre del 2008

A Masquefa la taxa d'escombraries serà gratis


A partir de l'any que ve
la recollida d'escombraries de Masquefa serà de franc per a tots els veïns


Gràcies a les constants reclamacions de veïns de Masquefa a la Generalitat de Catalunya, sobre la contaminació, les insuportables pudors i les constants molèsties que ocasiona l'abocador de Can Mata dels Hostalets de Pierola a la població de Masquefa, la Generalitat ha reconegut que és un greu problema que cal solucionar i ha accedit a crear una comissió que determinarà el tancament d'aquest abocador i estudiarà l'obertura de nous petits abocadors dintre la zona de l'àrea metropolitana de Barcelona, d'acord amb la premissa que cal tractar els residus en origen, en plantes properes als llocs on es generen els residus. Aquesta comissió també estudiarà les mesures per a reparar i compensar les molèsties i els danys produïts a les persones, al medi ambient i i al territori per aquest immens abocador.
La primera mesura acordada és que partir de l'any que ve, el 2009, la recollida d'escombraries de Masquefa serà de franc, gratis, per a tots els veïns i per un temps igual al nombre d'anys que hagi funcionat l'abocador de Can Mata. A més, en el transcurs del proper any s'aniran implementant nous sistemes de recollida, la gent podrà seguir tirant les escombraries als contenidors corresponents i també podran deixar les bosses d'escombraries als portals de les cases, cada fracció de residus en una bossa o galleda de diferent color i el servei de recollida també ho recollira casa per casa. També es donaran facilitats per tal que les famílies que ho desitgin puguin fer compost dels seus residus orgànics. A totes les famílies que ho sol·licitin se'ls proporcionarà gratuïtament un compostador amb les instruccions per aconseguir un bon compostatge i se'ls donarà 120 euros a l'any com a compensació per reciclar la matèria orgànica. L'Agència de Residus de Catalunya i l’Entitat Metropolitana de Tractament de Residus seran els organismes responsables de la implementació d'aquest serveis i del seu correcte funcionament.

dijous, 25 de desembre del 2008

Bones festes

Bones festes...
i que no et prengui el pèl,
el Pare Noel!

·

·
Que no et prengui el pèl. El Pare Noel

Que no et prengui el pèl, el Pare Noel
de Maó a Fraga és com una plaga per tot arreu.
Fora del balcó! És un impostor!
Per les nostres festes el que volem veure és el tió

Un paio barbut, gras petit i brut, arriba a l’escola
Ningú l’ha cridat, és l’home del sac, de la coca-cola
Té cara de vell, i el nas vermell, perquè es fot cassalla
És un indecent, espanta a la gent i a la canalla

Li diuen Noel, és un paio cruel, que ve de Lapònia
Ve cada Nadal, a fotre’ns el pal, amb la parsimònia
Per ell lo ideal, en plan comercial, vol que facis gasto
Ell vol que llencem, tot el que guanyem, en qualsevol trasto

Que no et prengui el pèl, el Pare Noel...

Un símbol dels rics, i de nens bonics i de casa bona
No és la tradició, és globalització, d’aquesta icona
En veus pel carrer, pels "xinus" també, entra arreu d’estranquis,
I ja n’estic tip, d’aquest malparit "putu" invent dels ianquis

La nostra il·lusió, fer cagar el tió i cantar nadales
Veure els Pastorets, i pels més xiquets, anar a la cavalcada
Cava o xampany, torró d’Alacant, i el caganer al racó
I sigues rebel, al pare noel, fot-li amb el bastó

Que no et prengui el pèl, el Pare Noel...

J.Domingo - Terratombats
·

·
Fés clic aquí per veure tota la felicitació

·

Terratombats treu disc i el presenta a Igualada
El nou CD del grup de rumba anoienc Terratombats [Que no et prengui el pèl!] , ja està al carrer. El CD inclou cinc peces enregistrades en un estudi de la comarca i serà la carta de presentació de la formació arreu del país.

Aquest Nadal, 'que no et prengui el pèl, el Pare Noel'
Un any més la Plataforma pro tradicions nadalenques catalanes ha començat l'agenda d'activitats de promoció dels símbols nadalencs catalans. La campanya, que fa ja un parell d'anys que es duu a terme a Igualada, té com a objectiu sensibilitzar la població en vers la presència de símbols foranis a les celebracions nadalenques, que arriben a eclipsar les figures pròpies, com són el tió, els reis o els Pastorets.

dimarts, 23 de desembre del 2008

El Nadal a l’Institut de Piera


L’Institut Guinovarda
de Piera celebra
les festes del Nadal


Com ja ve sent tradicional des de fa una bona colla de cursos, el darrer dia lectiu abans de les vacances de Nadal va ser molt especial a l’IES Guinovarda per la celebració de la Festa de Nadal.
Les activitats van començar a primera hora del matí amb una cantata col·lectiva al gimnàs del centre. A continuació, i segons el nivell educatiu, es van dur a terme diferents tallers i activitats per totes les aules i espais del centre (de construcció d’instruments musicals, de microcontes, de nadales, de versos nadalencs, de ciclisme –amb un ruta per l’entorn de l’institut…). I després de l’hora de l’esbarjo tot l’alumnat i el professorat va formar el mosaic que reprodueix la imatge des del pati mateix. A continuació es van entregar diversos premis corresponents al concurs de Nadales que es va convocar durant el primer trimestre i a diverses competicions esportives i hi va haver una nova audició musical a l’escenari del mateix pati. A la darrera hora de classe es van dur a terme les tutories d’entrega de notes i d’intercanvi de regals a partir dels diferents amics invisibles organitzats en cada grup-classe. Tot plegat organitzat per la coordinació d’activitats extraescolars del centre i integrat en les celebracions que es duen a terme cada curs a l’institut públic de Piera.
Alumnes i professors de l’Institut Guinovarda de Piera

dijous, 18 de desembre del 2008

"Grizzly man" al Tocat d' Alboraia

Diumenge 21 de desembre del 2008

El Tocat d'Alboraia projecta "Grizzly man" (L'home ós)
de Werner Herzog


Aquest proper diumenge dia 21 de desembre el Tocat d'Alboraia convida a vore el documental "Grizzly man" (L'home ós), 104', 2005, dirigit per Werner Herzog. La projecció començarà a les 5 de la tarda i es prega puntualitat.
Aquest increïble documental conta la història de Timothy Treadwell, un aventurer autodidacta, que va passar catorze estius convivint entre óssos grizzly de la salvatge Alaska, fins que un dia un d'ells simplement se'l va menjar. La seua estada allí i la seua obsessiva relació amb els seus estimats óssos va quedar documentada per ell mateix amb la seua càmera de vídeo al llarg de més de cent hores de gravacions casolanes.
El veritable objecte d'estudi d'aquest documental no són els óssos salvatges, sinó la contradictòria personalitat de Timothy que atrevint-se a envair l'hàbitat natural dels óssos, va pretendre, en el fons, convertir-se en un d'ells, per trobar així sentit a la seua vida i exorcitzar els seus propis dimonis i frustracions humanes.
Plànol de com arribar-hi, clica al damunt per obrir el plànol més gran.

dimecres, 17 de desembre del 2008

El tió més gran del món

Diumenge 21 de desembre del 2008

El programa
“Eduqueu les criatures”
farà cagar el tió més gran del món davant de Catalunya Ràdio
amb fins solidaris


El programa “Eduqueu les criatures” de Catalunya Ràdio ha convocat aquest diumenge, dia 21, els nens i les nenes per fer cagar el tió més gran del món davant dels estudis de Catalunya Ràdio a Barcelona.
Es tracta d’un tió de 14 metres de llargada i 7 metres d’alçada. Només la barretina fa més d’1,60 metres d’alçada, i al darrere, a més de regals, hi ha tota una acció solidària organitzada conjuntament amb el Banc dels Aliments, amb la col·laboració de la cadena de supermercats Bon Preu Esclat i la Cooperativa Abacus.
Per fer gran el tió caldran les aportacions de tots els oients, que podran seguir com es va engreixant a través del web de Catalunya Ràdio. S’hi pot participar de dues maneres. Una és comprant un val per valor d’1 euro als establiments Bon Preu Esclat. El Banc dels Aliments transformarà els diners recollits en menjar. L’altre sistema és que les famílies i les escoles recullin menjar -tenint en compte que només s’accepta pasta, arròs i llegums secs-, que es podrà dur els dies 20 i 21 de desembre al punt de recollida que el Banc dels Aliments muntarà al costat del tió (11 h a 17 h).
La campanya culminarà col·locant el tió més gran del món, els dies 20 i 21 de desembre, al mig de l’avinguda Diagonal de Barcelona, davant de Catalunya Ràdio. A més, el dia 21 de desembre, a dos quarts de deu del matí, durant l’emissió del programa “Eduqueu les criatures”, i a dos quarts de dotze del migdia, el tió cagarà regals i sorpreses.
Tots els nens i les nenes que hi participin podran fins i tot entrar a dins del tió a buscar els regals i així en veuran l’interior. Aquesta festa la transmetrà en directe Carles Capdevila, que condueix el programa “Eduqueu les criatures”, i el programa “El Suplement” també hi farà diverses connexions.
Aquest serà el tió més gros del món. Fa 14 metres de llargada i 7 metres d’alçada i segons els ideòlegs, l’empresa Events Catalunya, no es tenen referències d’un tió més gros que aquest. El tió, dissenyat per un reputat faller valencià, pot obrir els ulls i, per tant, es desperta en directe, davant de les mirades il·lusionades dels nens.
El Banc dels Aliments és una fundació que lluita des del 1987 contra el malbaratament alimentari com a resposta a la fam. La funció dels bancs d’aliments és recuperar tots aquells aliments que no són comercialitzables però sí que són consumibles, i distribuir-los entre les persones que els necessiten.
A Barcelona i la seva àrea metropolitana, unes 130.000 persones reben l’ajuda alimentària del Banc dels Aliments, que recull aliments d’unes 400 empreses que per diferents motius no els poden comercialitzar però que són aptes per consumir. Els reparteix a més de 500 entitats benèfiques que els distribueixen entre persones necessitades d’aquí; se n’assegura així, una distribució justa. El banc gestiona unes 70 persones voluntàries que fan possible el pont solidari entre empreses i persones necessitades.

diumenge, 14 de desembre del 2008

El desdonament d'uns masquefins

Els problemes de la vivenda a la capital catalana|Del minipís al carrer

Una família de l'Eixample denuncia, en vigílies de ser desnonada, les precàries condicions en què ha viscut


• Han viscut més de tres anys en un pis de 25 m2

Últims dies: Martín i Isabel, a la minúscula cuina que hi ha a l'entrada de la vivenda que han d'abandonar d'aquí a un mes. Foto: Julio Carbó

Al cor de l'Eixample, on els pisos solen ser amplis i cars, on els sostres solen ser alts i les vistes privilegiades... també hi ha infravivendes. Hi ha caus que un dia van ser de la portera o que van albergar rancis comptadors de llum i fa uns anys es van convertir en estudis per obra i miracle de l'especulació immobiliària. Cotitzen desproporcionadament cars, com el de Bailèn, 388, on la família Morata pagava uns 470 euros (amb llum i aigua) per menys de 25 metres quadrats. Era l'únic que podien permetre's quan van arribar a la ciutat. Però ara ni tan sols els arriba per a aquest rebut. Si res o ningú ho arregla, Isabel Barragán, el seu marit i el seu fill dormiran al ras a partir del mes que ve. Ampliaran la llista de desnonaments a Barcelona, que creix diàriament sota la convulsió de la crisi.

La família, un matrimoni amb un nen de 10 anys, ha volgut fer pública la seva desgràcia amb dos objectius: demanar ajuda als quatre vents i alertar futurs arrendataris sobre les condicions de molts minipisos reciclats de la capital catalana.
El seu cas només és un més, un còctel d'infortunis que s'aguditza en una ciutat amb lloguers desenraonats en proporció als salaris de la majoria. Isabel es va quedar sense feina el març passat, quan va haver de tancar la seva petita ferreteria, a la mateixa zona. El seu marit, mecànic frigorista, tampoc té feina des del juny. Tots dos eren autònoms i no compten amb subsidi de desocupació. Ella té 47 anys, i ell, 50, una edat que en l'actual mercat laboral s'ha convertit en un llast. "Jo he sigut molts anys paleta, he treballat en una fàbrica i a la meva botiga, però estic disposada a fer qualsevol feina", confessa.

Supervivència
La dona planxa un dia a la setmana i fa algunes tasques de neteja, amb les quals obté uns 20 euros que donen per a aliments bàsics. La resta de la seva alimentació l'hi deuen a la par- ròquia de Sant Francesc de Sales. Martín fa feinetes ocasionals, però els comptes no donen per pagar el lloguer. No l'abonen des de l'agost i una sentència de desnonament (que van tractar de frenar intentant --sense èxit-- pagar tres mesos a la vegada amb ajuda d'un amic) ja ha dictat que el 16 de gener és el dia límit perquè abandonin la seva petita llar. Des de la sentència, pateixen talls d'aigua inesperats.
Els Morata van arribar el setembre del 2005 a la finca. Es tractava d'un minúscul pis habilitat on anys enrere es van ubicar els dipòsits de l'aigua. Tot és elèctric i les dues microhabitacions amb prou feines tenen espai per a un llit, però van pensar que només seria temporal. Isabel té un problema en un ronyó i necessitava supervisió mèdica, així que van deixar Masquefa i es van instal.lar a Barcelona. Amb la indemnització pel desmantellament de la fàbrica on treballava i un crèdit, va muntar la fallida ferreteria. Ara, una petita paga de 300 euros per discapacitat crònica del seu marit (que no li impedeix pas treballar) se'n va íntegrament per afrontar aquest préstec.
En aquests més de tres anys, la família s'ha endarrerit algun mes en el pagament del lloguer, però sempre ha anat a pagar-lo en mà a la societat propietària --titular de tota la finca i que no ha volgut fer declaracions a aquest diari--, com demostra amb els rebuts. Però al marge dels seus problemes econòmics, els inquilins han anat descobrint les males condicions de la vivenda, un cinquè sense ascensor que corona l'edifici. "La primera vegada que vam voler desgravar el lloguer vam descobrir que el pis no estava registrat per no tenir cèdula d'habitabilitat", es lamenta la dona. La vivenda estava pintada i rehabilitada, amb una minúscula cuina a l'entrada, dues petites estances i un lavabo.
La història es va complicar quan van voler augmentar la potència elèctrica, ja que el pis no té gas i així que encenen un calefactor se'n va la llum. "A l'hivern passem molt fred i no podem escalfar el pis per falta de potència elèctrica", denuncien. No van aconseguir mai la cèdula, de manera que a l'estiu, amb el sol que cau sobre l'estudi es veuen obligats a treure un matalàs a la terrassa de l'edifici per poder dormir.
La meteorologia és la seva amenaça. Quan plou es produeixen filtracions d'aigua i pateixen perillosos enrampades. Les parets són fines, hi ha humitat i les portes són tan baixes que una persona d'estatura mitjana ha d'anar amb compte per no donar-se un cop al cap. Però en poc més d'un mes, un altre inquilí els agafarà el relleu.
Patricia Castán. Barcelona. EPC

· Article publicat a El Periódico de Catalunya el 14/12/2008

dijous, 11 de desembre del 2008

"Golfus de Roma" a Piera

Diumenge 14 de desembre del 2008

Cinèfils de Piera projecta
"Golfus de Roma"
(A funny thing happened on the way to the forum)
de Richard Lester


El grup Cinèfils de Piera convida a veure, el proper diumenge dia 14 de desembre, la pel·lícula Golfus de Roma de Richard Lester, a la Sala Polivalent del Casal per a Joves i Grans a 2/4 de 7 de la tarda.
Cinèfils de Piera, és una branca de l'Associació de Dones de Piera que donada la manca de cinema que hi ha a Piera i des de que es va tancar el cinema Savoy a l'any 2006 va decidir fer una petita programació mensual d'una pel·lícula diferent, dos diumenges al mes i en horari de tarda, que venen oferint al public en general i que sense ser, generalment, de primera actualitat, son força interessants, algunes vegades pel·lícules conegudes que han estat mes aplaudides per tothom i arreu i moltes vegades poc conegudes però també d'interès.
Golfus de Roma, títol original : "A funny thing happened on the way to the forum" que es podria traduir com ara: “Alguna cosa divertida va passar de camí cap al Fòrum”, és una pel·lícula de l'any 1966 dirigida per Richard Lester i protagonitzada per Zero Mostel, Phil Silvers, Buster Keaton, Michael Crawford, Jack Gilford, Annette Andre, Michael Hordern, Leon Greene; guió de Melvin Frank i Michael Pertwee sobre un llibret de Burt Shevelove i Larry Gelbart; música i lletra de Stephen Sondheim; direcció musical i música addicional de Ken Thorne; fotografia de Nicolas Roeg.

"9.11. In plane site" a Alboraia

Diumenge 14 de desembre del 2008

Cinema al Tocat d'Alboraia
projecta el documental
"9.11. In plane site"
de William Lewis


El Tocat d'Alboraia convida el proper diumenge 14 de desembre del 2008, a gaudir del documental "9/11. In plane site" de William Lewis. La projecció començarà a les 5 de la tarda i es prega puntualitat.
Qui hi ha darrere els atemptats de l'11 de setembre? Què és el que va passar realment al Pentàgon? On són les restes de l'avió? Com és possible que s'esfondressen les Torres Bessones per culpa de l'incendi? Com és possible que els suposats terroristes segrestessen els avions amb uns cúters? Com és possible que hi haja diversos testimonis que afirmen que un dels avions que es va estavellar contra les torres no era un avió comercial? Com és possible que, desafiant les lleis de la física, les torres s'esfondressen en 8,4 segons, la velocitat de la gravetat? (el temps que haguessen tardat a esfondrar-se si no haguessen trobat resistència dels pisos inferiors, és a dir, com si hagués estat una "caiguda lliure" degut al fet que els pisos inferiors ja no presentaven cap resistència pel fet que s'estava produint una demolició controlada). Per què es van escoltar explosions en pisos i soterranis de l'edifici? Com pot un avió de passatgers realitzar maniobres tan brusques que el seu ordinador d'abord no li permetria i damunt, pilotat per un pilot novell? Són vius els suposats segrestadors suïcides? Què és eixe objecte estrany que duu l'avió a la part de baix? Què és eixe flash que es veu quan l'avió impacta contra la torre? Per què el sofisticat sistema de defensa aeri dels Estats Units va fallar durant més d'una hora en haver d'abatre els avions segrestats? Per què es va esfondrar l'edifici número. 7 del WTC hores després que les dues torres i sense haver patit danys considerables?.
Plànol de com arribar-hi, clica al damunt per obrir el plànol més gran.

dissabte, 6 de desembre del 2008

Avui és Sant Nicolau

6 de desembre

Avui a Masquefa encara hi ha
hagut colles de nois cantant
el Virolet de Sant Nicolau


Avui és Sant Nicolau, considerat en molts llocs el patró de la mainada. A Catalunya i al País Valencià és considerat el patró dels nois, dels xics i xiquets i també dels escolans. Fins fa alguns anys el costum més estès arreu era el dels nois, anomenats popularment "Nicolaus", fent captes populars el dia d'avui. Aquesta festa dels nois gairebé a cada indret es celebrava de manera semblant però també diferent, amb diversos rituals i amb cançons diferents.
A Masquefa els nois o Nicolaus, generalment en colles, recorrien el poble casa per casa i botiga per botiga cantant la cançó de Sant Nicolau i recollint tot el que la gent els donava amb uns cistells. Generalment la gent donava fruites del temps i fruits secs, llaminadures i algunes vegades també diners. Algunes colles es repartien a parts iguals tot el que havien recollit i d'altres colles a més feien una bon berenar amb tot o part del que havien recaptat. En algunes cases amb part del que havien recollit també feien una coca de recapte.
La cançó de Sant Nicolau que es fa servir per a fer les captes pot variar molt d'un poble a l'altre. La versió tradicional i més cantada a Masquefa, cantada tal qual o amb variacions o amb les estrofes canviades d'ordre, és aquesta, tot i que també se'n coneixen d'altres.
Virolet Sant Pere,
virolet Sant Pau,
que venim de Roma,
que portem corona
de Sant Nicolau.

Virolet Sant Pere,
virolet Sant Pau,
la caputxa em queia,
la caputxa em cau.

Virolet Sant Pere,
virolet Sant Pau,
si la caputxa em cau,
li direm ¡Adeusiau!

Passarem per cases,
tot ho trencarem,
que de plats i olles
no n'hi deixarem.
Quatre de pa,
quatre de vi;
si voleu que cantem més,
porteu figues, porteu figues;
si voleu que cantem més,
porteu figues i diners.

El dia 6 de desembre és la primera data que recorda que la tardor s'acaba i aviat començarà l'hivern. Sant Nicolau és el preludi de les festes del solstici d'hivern, la data en què tradicionalment comencen les festes de Nadal, tal com ens recorda la dita: "Sant Nicolau obre les festes amb clau"
Sant Nicolau, representat com un vell bisbe de llarga barba blanca, és hereu d’antics personatges precristians vinculats a l'arribada de l’hivern i al fred intens que comença a principis de desembre. La seva figura és de les més celebrades encara avui als països del centre i nord d’Europa. En aquests països la seva llegenda i història ha generat un dels personatges portadors de regals més populars del Nadal: “Santa Klaus”, “Papa Noël”. Tot hi que cal dir que la imatge del Pare Nadal grassonet, amb els cabells blancs rinxolats i vestit amb el pijama vermell diuen que és una invenció publicitària de la Coca Cola.  

Francesc Mas i Castanyer

dijous, 4 de desembre del 2008

La variant de Sant Llorenç a informació pública

El Departament de Política
Territorial i Obres Públiques de
la Generalitat sotmet a informació
pública la variant de la carretera
de Sant Llorenç d’Hortons


El Diari Oficial de la Generalitat d'ahir divendres 3 de desembre del 2008 publica l’anunci pel qual el DPTOP sotmet a informació pública l’estudi informatiu i el d’impacte ambiental de la variant de la BV-2249 al seu pas per Sant Llorenç d’Hortons. La variant tindrà una longitud de 3,4 quilòmetres i suposarà una inversió estimada en 12 MEUR. Aquesta via permetrà evitar el pas de vehicles per l’actual travessera i, així, millorar tant la fluïdesa i la seguretat del trànsit com la mobilitat local. El lloc de consulta és: Servei Territorial de Carreteres de Barcelona. Carrer d'Aragó, 244-246. Barcelona.

Millora de la mobilitat
El Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha impulsat la construcció d’una variant que permeti evitar el pas per l’actual travessera de Sant Llorenç d’Hortons de la BV-2249. Aquesta actuació té com a principals objectius millorar la seguretat i fluïdesa del trànsit, així com la mobilitat local, en un àmbit on s’ubiquen diversos sectors industrials que generen un flux significatiu de vehicles pesants. Actualment, circulen per aquesta via una mitjana de 2.500 vehicles diaris, un 20% dels quals són pesants.
El DOGC publica l’anunci d’informació pública de l’estudi informatiu i de l’estudi d’impacte ambiental d’aquesta variant per tal que administracions, entitats i particulars puguin formular les propostes que considerin adients.
Els estudis analitzen dues opcions de traçat per a la variant de Sant Llorenç d’Hortons, totes dues per l’oest de la població. L’alternativa considerada més òptima és la més separada del nucli urbà, té una longitud de 3,4 quilòmetres i per a la seva construcció s’estima un pressupost de 12 MEUR.

El traçat de la futura variant
La variant estarà formada per dos carrils de circulació de 3,5 metres d’amplada i vorals de 0,5 metres. El seu traçat s’inicia al sud del nucli urbà amb una rotonda, a nivell, que connecta amb l’actual BV-2249.
A partir d’aquest enllaç inicial, la variant es dirigeix cap al nord-oest, deixa a l’est el càmping de Cal Ferreguet i finalitza amb una segona rotonda que enllaça novament amb la BV-2249, al terme de Masquefa, prop del límit amb Sant Llorenç d’Hortons.
En el recorregut de la futura variant, cal destacar dos viaductes, de 90 i 85 metres de longitud, per a creuar, respectivament, els torrents de Sant Just i Cal Ferreguet. Així mateix, es preveu la formació d’un pas superior i dos passos d’inferiors per tal de donar continuïtat a diversos camins.

dimecres, 3 de desembre del 2008

'L'últim viatge del jutge Feng' a Capellades

Divendres 5 de desembre del 2008

El Cineclub al Museu, de Capellades, projecta: "L'últim viatge del jutge Feng"

El proper divendres 5 de desembre a les 10 del vespre el Cineclub al Museu, de Capellades, convida a la projecció del film "L'últim viatge del jutge Feng" en versió doblada a l'espanyol, a la Sala de Conferències al 2n pis del Museu Molí Paperer de Capellades. El preu serà de 2 € per les sòcies i els socis de La Lliga i de 3 € per la resta de públic. Es prega el màxim de puntualitat, car un cop començada la projecció no es permetrà l'entrada a més espectadors.
Títol original: Mabei shang de fating. Director: Liu Jie. Productora: 3c Films i Beijing Children's Art Theater. País: Xina. Any: 2006. Durada: 101'. Guió: Wang Lifu. Fotografia: Harrison Zhang.Director artístic: Cao Jiaan. Muntatge: Liao Ching-Song. Intèrprets: Li Baotian (jutge Feng), Yang Yaning (Yang), Lu Yulai (Ah-Luo).
A la província de Yunnan, al sud-oest de Xina. Un tribunal ambulant recorre els sinuosos camins a través de la seva gira anual. El vell Feng és el jutge. La seva secretària, Yang està a punt de jubilar-se. Els acompanya el jove jutge Ah-Luo, que s'estrena en això de les gires. Un cavall vell transporta la insígnia nacional, els expedients i totes les seves pertinences.
De tant en tant sorgeix l’oportunitat de gaudir d’una experiència ben insòlita en les sales del nostre país. Es tracta d’una experiència enriquidora, d’aquelles de les que n’aprens alguna cosa i per les que paga la pena invertir-hi un parell d’hores. I es que si pensaves que ho havies vist tot en el cinema sobre judicis, que res de nou se’n podia fer, i que amb l’Ally McBeal ja s’havien esgotat les fórmules, és perquè fins ara ningú no s’havia atrevit (o li havien permès) explorar el tema de la justícia en un marc tan exòtic i desconegut com la Xina rural actual.
El director de fotografia xinès Liu Jie debuta en la direcció amb 'L'últim viatge del jutge Feng', una atípica road-movie on els protagonistes duen justícia allà on la modernitat sona a ciència-ficció.
La història és ben senzilla. A la província de Yunnan, al sud-oest de la Xina, un tribunal ambulant recorre els sinuosos camins en la seva gira anual. Tres són els membres d’aquest tribunal: El vell jutge Feng, la seva secretària a punt de jubilar-se Tía Yang, i el jove (i jutge primerenc) Ah-Luo. Un cavall vell s’encarrega de transportar la insígnia nacional, amb tot el que representa, i tots els expedients i pertinences. Junts aniran de poblat en poblat impartint una justícia sovint invàlida davant les situacions que se’ls presenten. Només l’experiència de Feng i el seu coneixement de les tradicions ancestrals que imperen a cada un dels grup ètnics, farà possible la resolució d'uns casos que a nosaltres si ens semblen de ciència-ficció.
El contrast entre tradició i modernitat (molt ben definit pel xoc generacional entre Feng i Ah-Luo) és present al llarg de tot el film, que, encara que no ho sembli, està ambientat en ple segle XXI. Un contrast que traspassa la pantalla i et situa com a espectador en una situació de descobriment continu, on, paradoxalment, un dotzena de minories ètniques amb habitants que viuen amb 70 € a l’any i problemes ben diferents als nostres, ens fan veure que tots ens movem sota un mateix patró, el de la passió i els interessos.
Cal destacar la fantàstica fotografia d’uns paratges tan bells com esglaiadors, així com el treball dels tres actors protagonistes (Li Baotian, Yang Yaning i Lu Yulai) que aporten un toc agredolç molt agraït i que fa que algunes de les escenes més estàtiques del film no se’ns facin tranquil•litzants en excés. [Iker Zarallo Peretó – LaFinestraDigital.com]

dimarts, 2 de desembre del 2008

El Dia de la Música a l'IES Guinovarda


L'Institut Guinovarda
de Piera va celebrar
el Dia de la Música


El passat divendres 21 de novembre, i tal i com ve sent habitual a l’institut públic de Piera quan s’escau el dia dedicat a la música, van tenir lloc al centre diverses audicions a càrrec de músics professionals que van explicar davant de l’alumnat de l’IES Guinovarda tots els detalls dels seus instruments i la particularitat que tenen a l’hora d’interpretar diferents peces musicals.
Enguany van venir al centre tres especialistes en instruments de vent (trompeta, trompa i trombó de vares) que dugueren a terme set sessions de formació i de demostració consecutives des de la biblioteca del centre. Sobretot adreçades a l’alumnat de 1r i de 3r. d’ESO, com a complement de la matèria de Música que tenen en els seus currículums acadèmics, però també, i amb caràcter voluntari a l’hora del pati, per a l’alumnat de 2n i 4t. d’ESO i Batxillerat. Tot plegat com a continuació d’una tradició que es du a terme en aquest institut a finals de novembre de cada curs.

Els Dies de la Música
Actualment es celebren dos dies de la música, el 21 de juny i el 22 de novembre.
El Dia de la Música del 21 de juny és una festa europea i internacional, que actualment se celebra en un centenar de països, cada 21 de juny, amb l'inici de l'estiu. Va ser Jack Lang, Ministre de Cultura francès, qui, el 1982 va celebrar-ne la primera edició a França.
El Dia de la Música del 22 de novembre és el dia de Santa Cecília, patrona de la música i dels poetes. Santa Cecília és venerada per l'Església catòlica i l'ortodoxa com a verge i màrtir. Durant molt de temps es va suposar que era una noble romana que, amb el seu marit Valerià, i el seu germà Tiburci, van patir el martiri cap el 230 en l'època de l'emperador Alexandre Sever. La tradició explica que la van voler asfixiar en les calderes d’uns banys romans i que en no aconseguir-ho, la van submergir en aigua bullent. Sembla que el fet de relacionar-la amb la música és un error d’interpretació i traducció dels textos de l'època que explicaven els fets de la celebració del banquet de noces i del seu martiri, de manera que els tubs de les calderes que escalfaven els banys romans podrien haver-se interpretat com els tubs característics de l'orgue i així amb aquesta confusió a l'any 1594 el Papa Gregori XIII la va nomenar patrona de la música. Actualment els historiadors creuen que Santa Cecília no va existir i que és un mite, una invenció de l'època per a substituir a la deessa romana “Bona Dea Restituta”, aquesta deessa restituta de la salut era la deessa romana que curava la ceguera, i la paraula llatina de la ceguera és cæcitas, molt semblant a Cæcilia.

diumenge, 30 de novembre del 2008

Epidèmia de verola a Masquefa i a Pierola

El novembre del 1887

La Vanguardia avisa
de la invasió de la
verola a Masquefa

Tal dia com avui de l'any 1887 el diari La Vanguardia donava la noticia de que les poblacions de la província de Barcelona invadides per la verola eren: Barcelona, Gràcia, Masquefa, Sabadell, Sitges, i Pierola. No sabem els estralls que va produir aquesta epidèmia de verola a Masquefa, tot i que en aquella època ja es coneixia la vacuna de la verola, com que no hi havia una vacunació del tot controlada i generalitzada, encara hi ha via força afectats.
Retall de la pàgina 4 de La Vanguardia del dia 30 de novembre del 1887
La verola és una malaltia infecciosa greu i contagiosa que en molts casos podia arribar a ser mortal. Durant milers d'anys hi va haber periòdicament epidèmies de verola, era un dels pitjors mals que patia la humanitat. Moltes vegades morien les tres quartes parts dels afectats i una de cada deu persones morien a causa d'aquesta malaltia. Les investigacions del metge britànic Edward Jenner (1749-1823) sobre la immunitat que donava la infecció amb el cow-pox (malaltia de les vaques) el van portar al descobriment de la vacuna antiveròlica, que va practicar per primera vegada en un nen el 1796. L'èxit de la vacunació de Jenner va ser tan gran que el 1840 el govern anglès va prohibir qualsevol altre mètode de vacunació contra la verola que no fos el seu. La generalització de la vacunació entre la població del món sencer va portar a la desaparició d'aquesta malaltia en la dècada de 1970.
Les paraules vacuna i vacunació provenen del mot llatí "vacca" ja que va ser la verola vacuna la que va proporcionar la clau per lluitar contra la verola o pigota. Al gravat veiem a Edward Jenner, "metge verolitzador", encarregat d'inocular la verola al comptat de Gloucester (Anglaterra), segons el mètode dels circasians.
F. Mas Castanyer

dissabte, 29 de novembre del 2008

"Dins del cau" al Tocat d'Alboraia

Diumenge 30 de novembre del 2008


"I tu què saps? Dins del cau"
(What the bleep!?
Down the rabbit hole)
de William Arntz


El proper diumenge dia 30 de novembre del 2008 es passarà, al Tocat d'Alboraia, el documental "I tu què saps? Dins del cau" (What the bleep!? Down the rabbit hole) de William Arntz (2006 – 156'). Es començarà a les 4 de la tarda, es prega puntualitat.
Podríem dir resumint i simplificant molt que el documental tracta sobre el poder del pensament positiu, però la realitat és molt més profunda i interessant del que creiem. Un dels punts clau que tracta la pel·lícula és el concepte de realitat. Què és la realitat? I la resposta a la pregunta, seguint les recents investigacions de la física quàntica és al mateix temps torbadora i esperançadora, ja que la realitat seria més una percepció del nostre cervell que no allò que veiem amb els nostres ulls i sembla condemnat a persistir. Som nosaltres qui li donem sentit a la realitat amb el nostre pensament, amb el qual s'obre un món d'infinites possibilitats.
No només es tracta de mirar ací fora, sinó de decidir com volem que siguen les coses. Aquest acte de voluntat i lliure albir ens permet crear mons.
"Totes les coses són impossibles, mentre ho semblen.
Només aquells que res esperen de l'atzar són amos del destí.
El futur pertany als qui creuen en la bellesa dels seus somnis.
Si no penses en el teu avenir, no el tindràs.
El que pot canviar els seus pensaments pot canviar el seu destí.
Mai hi ha vent favorable per a qui no sap cap a on va."
Plànol de com arribar-hi, clica al damunt per obrir el plànol més gran.

divendres, 28 de novembre del 2008

L'institut de Piera a la Barcelona medieval


Des de l’IES Guinovarda de Piera fins a l’Edat Mitjana

Com a complement de les matèries de Llengua Catalana i Llengua Castellana els alumnes de primer de Batxillerat de l’institut públic de Piera el passat 4 d’octubre van realitzar una sortida a la Barcelona medieval juntament amb els professors que imparteixen aquestes matèries en aquest nivell.
Durant el matí van fer un recorregut a peu i comentat per la Barcelona medieval i romana amb l’ajuda d’un mapa que reprodueix la Barcelona d’aquella època. Des d’un dels accessos antics de la muralla, el Portal de l’Àngel, van anar a trobar l’església romànica de santa Anna. Una vegada visitada van dirigir-se cap a Porta Ferrissa, carrer de Petritxol, plaça i església del Pi. I des d’allí es van endinsar a la Barcelona romana des de la plaça de la Catedral. Van visitar el claustre de la seu barcelonina i després de passar per la plaça de sant Jaume van fer cap a la plaça del Rei on hi ha el saló del Consell de Cent. D’allí van anar a trobar el carrer Princesa –on van visitar l’antiga llibreria Almirall –situada en un palau medieval- i a continuació van recórrer el carrer Montcada –on hi ha la seu d’Òmnium Cultural ubicada al palau Dalmases-. Des d’allí van anar a trobar el passeig del Born, van endinsar-se a l’església de santa Maria del Mar des de l’absis i de nou van fer cap a la plaça de sant Jaume, a tocar del Palau de la Generalitat, també medieval.
A la tarda van assistir a la representació del musical Spamalot, que es representa al teatre Victòria del Paral·lel i que parodia, de manera ben amena i divertida, la història del rei Artur i els cavallers de la taula rodona en la seva eterna recerca del sant Grial.
L’excursió forma part de l’oferta d’activitats extraescolars que cada curs organitza l’institut per als diferents nivells.

divendres, 21 de novembre del 2008

Més cinema al Tocat d'Alboraia

Diumenge 23 de novembre del 2008

Els documentals
"L'assassinat d'Angel Barrueta"
i "7/7 Ripple effect"


Aquest proper diumenge dia 23 de novembre del 2008, el Tocat d’Alboraia convida a vore els interessants documentals "L'assassinat d'Angel Barrueta" (2007 - 67') i "7/7 Ripple effect" (2007 - 57'). Es començarà a 2/4 de 5 de la tarda, es prega puntualitat.
L'assassinat d'Angel Berrueta. El 13 de març de 2004, dos dies després dels atemptats de Madrid, el forner Angel Berrueta és assassinat per un policia nacional que vivia al costat del seu forn. Després d'aquest assassinat, els veïns i veïnes de Donibane mostraven la seua indignació i rebuig del que ocorre; mentrestant, els mitjans de comunicació intentaven silenciar els fets i deslligar-los de l'esdevenir d'aquells dies, en un intent per deslligar l'assassinat dels motius polítics que ho van provocar. Aquest documental intenta mostrar la repercussió d'allò que s'ha succeït durant el 11M i els següents dies en Euskal Herria. El documental és una narració coral composta per diferents veus i experiències, en un intent per narrar una part de la història que va intentar ser silenciada.
"7/7 Ripple Effect" és el millor documental que s'ha produït fins a la data referent al que realment va succeir a Londres el 7 de juliol de 2005. El productor i realitzador del documental, ha fet un meravellós treball d'investigació, presentació i d'elaboració d'una llista comprensiva de fets verificables i documentats, els quals ofereixen proves concloents que la versió oficial dels esdeveniments del 7 de juliol van ser una basta i intencionada mentida. Els serveis secrets anglosaxons -britànics i nord-americans- i el Mossad israelià organitzen la majoria dels atemptats terroristes atribuïts a Al Qaeda, amb la finalitat de servir als designis bèl·lics dels seus països.
Plànol de com arribar-hi, clica al damunt per obrir el plànol més gran.

dimarts, 18 de novembre del 2008

Joan Pinyol farà un taller de microcontes

A Vilanova i la Geltrú

Joan Pinyol donarà forma
a un taller dedicat a
l’art del microconte


En el marc de la campanya “Tot l’any lectura”, 2008, que organitza el Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, el proper divendres 21 de novembre a la Biblioteca Joan Oliva de Vilanova i la Geltrú, l’escriptor capelladí conduirà un taller dedicat al gènere narratiu del microconte.
Adreçat a adults i amb el nom de “El microconte, un petit gran gènere” l’activitat donarà a conèixer els trets distintius d’un gènere que Pinyol ha conreat en diversos llibres. A més, s’engrescarà als assistents a elaborar microtextos de collita pròpia a partir de la projecció en una pantalla i la lectura de diversos minitextos escrits per diversos autors d’arreu del món. Per acabar l’escriptor capelladí donarà a conèixer diverses tècniques que resulten d’allò més útils a l’hora d’aconseguir la brevetat textual i l’eficàcia narrativa més desitjada en l’art de dir molt en molt poc espai.
L’objectiu de la Campanya “Tot l’any lectura” és promocionar l’activitat cultural i de foment de la lectura a les biblioteques municipals i s’adreça a tots els ajuntaments que disposen d’una biblioteca pública a la Xarxa de Biblioteques Municipals de la província de Barcelona. D’ençà que es va iniciar a la campanya s’han adherit un total de 82 ajuntaments en representació de 105 biblioteques que han programat regularment diverses activitats adreçades al públic adult i al públic familiar.
El taller de microcontes començarà a les sis de la tarda a la Biblioteca Joan Oliva de Vilanova i la Geltrú, situada a la plaça de la Vila de la capital del Garraf.

dissabte, 15 de novembre del 2008

"Zeitgeist. L'apèndix" al Tocat d'Alboraia

Diumenge 16 de novembre del 2008

Més cinema
al Tocat d'Alboraia


Aquesta setmana, des del Tocat d’Alboraia conviden a vore el documental "Zeitgeist. L'apèndix" (2008 - USA - 123') de Peter Joseph, demà diumenge dia 16 de novembre, es començarà a 2/4 de 5 de la tarda, es prega puntualitat.
Zeitgeist és un documental distribuït gratuïtament per internet, que va ser creat per a inspirar la gent a que comence a vore el món des d'una perspectiva més crítica, i a entendre que de vegades les coses no són com la majoria de la població es pensa que són. Ací el director continua amb els mateixos plantejaments de la versió anterior i constata l'existència de mecanismes de dominació absoluta dins de les institucions de control social convencionals, atribuint la causa dels problemes de la nostra civilització a l'escassetat intencionalment generada pel benefici de l'èlit controladora del sistema monetari vigent. El documental posseeix un rerefons quasi anarquista i proposa una alternativa de com la vida humana podria evolucionar en aquest segle.
Plànol de com arribar-hi, clica al damunt per obrir el plànol més gran.

dilluns, 10 de novembre del 2008

Internet i els perills que l'envolten


Xerrada a l’Institut Guinovarda de Piera
a càrrec dels
Mossos d’Esquadra


Adreçades als alumnes de primer cicle de l’ESO de l’institut públic de Piera, des de la primera setmana de novembre es realitzen en aquest centre educatiu diverses xerrades organitzades per l’Oficina de Relacions amb la Comunitat de la comissaria de Mossos d’Esquadra d’Igualada (ABP Anoia Regió Policial Central), dins la campanya Escoles 2008-09.
El tema d’aquest curs, proposat per a l’alumnat de primer i segon d’ESO de l’IES Guinovarda està centrat en els perills que envolten la xarxa internàutica i que afecten els usuaris més joves.
Les xerrades, impartides per un dels mossos que es desplaça gairebé diàriament al centre, posen èmfasi en la necessitat, cada vegada més acusada per part dels joves, de trobar espais fiables d’informació a internet i, en aquest sentit, subratllen els aspectes negatius que té la xarxa. En aquestes conferències, doncs, es pretén promoure els beneficis que té internet i identificar alhora les pràctiques que no són recomanables a partir de la distinció entre els continguts il·legals i nocius, dels consells per garantir la seguretat amb el messenger, els xats i les web-cams, la producció i difusió d’accions delictives, l’ús correcte dels blocs, els programes maliciosos, els virus, els sistemes de contrasenyes i tot el que pugui suposar un perill per als joves davant de l’ordinador.
Incloses en la programació de xerrades i activitats formatives que du a terme cada curs l’IES Guinovarda, les xerrades dedicades als perills d’internet van començar el passat 4 d’octubre i s’acabaran el proper 12 de novembre una vegada hagin rebut la informació els deu grups de primer cicle que actualment hi ha a l’institut de Piera.
Un mosso impartint la conferència davant d’un grup de 1r. d’ESO

diumenge, 9 de novembre del 2008

Robatori a Can Cartró de Masquefa

Roben el total del producte de la collita
de la casa de pagès de Can Cartró


Tal dia com avui, a la tarda del divendres dia 9 de l’any 1883, van saquejar la casa de pagès de Can Cartró de Masquefa. La quantitat robada va ser de 280 duros, el total del producte de la collita i amb el que s’havien de mantenir fins a la propera collita.
Imatge d'aquesta noticia tal com es pot llegir al diari La Vanguardia del dimarts dia 13 de novembre del 1883 a la pàgina 9.