Epidèmia de verola a Masquefa i a Pierola

El novembre del 1887

La Vanguardia avisa
de la invasió de la
verola a Masquefa

Tal dia com avui de l'any 1887 el diari La Vanguardia donava la noticia de que les poblacions de la província de Barcelona invadides per la verola eren: Barcelona, Gràcia, Masquefa, Sabadell, Sitges, i Pierola. No sabem els estralls que va produir aquesta epidèmia de verola a Masquefa, tot i que en aquella època ja es coneixia la vacuna de la verola, com que no hi havia una vacunació del tot controlada i generalitzada, encara hi ha via força afectats.

Retall de la pàgina 4 de La Vanguardia del dia 30 de novembre del 1887

La verola és una malaltia infecciosa greu i contagiosa que en molts casos podia arribar a ser mortal. Durant milers d'anys hi va haber periòdicament epidèmies de verola, era un dels pitjors mals que patia la humanitat. Moltes vegades morien les tres quartes parts dels afectats i una de cada deu persones morien a causa d'aquesta malaltia. Les investigacions del metge britànic Edward Jenner (1749-1823) sobre la immunitat que donava la infecció amb el cow-pox (malaltia de les vaques) el van portar al descobriment de la vacuna antiveròlica, que va practicar per primera vegada en un nen el 1796. L'èxit de la vacunació de Jenner va ser tan gran que el 1840 el govern anglès va prohibir qualsevol altre mètode de vacunació contra la verola que no fos el seu. La generalització de la vacunació entre la població del món sencer va portar a la desaparició d'aquesta malaltia en la dècada de 1970.

Les paraules vacuna i vacunació provenen del mot llatí "vacca" ja que va ser la verola vacuna la que va proporcionar la clau per lluitar contra la verola o pigota. Al gravat veiem a Edward Jenner, "metge verolitzador", encarregat d'inocular la verola al comptat de Gloucester (Anglaterra), segons el mètode dels circasians.

F. Mas Castanyer