divendres, 18 de desembre del 2009

Daniel Sáez a Sant Sadurní d’Anoia

Diumenge dia 20 de desembre del 2009

Daniel Sáez en Concert a la Sala Vibop
de Sant Sadurní d’Anoia


El proper diumenge dia 20 de desembre del 2009, el cantautor de Masquefa en Daniel Sáez actuarà a la Sala Vibop de Sant Sadurní d’Anoia, Avinguda de la Generalitat 34. El concert començarà a les 8 del vespre.

Un nou cava amb raïm de Masquefa

Elyssia Brut Pinot Noir

Freixenet elabora un nou cava rosat amb raïm de Masquefa

Amb raïm collit de les vinyes del Mas Bernic de Masquefa, Freixenet ha elaborat un nou cava rosat, el cava Elyssia Brut Pinot Noir, fet amb una barreja de 85% de la varietat de raïm francès Pinot Negre i 15% de la varietat del raïm català Trepat. El Pinot Negre d’aquest cava és el raïm cultivat a la finca del Mas Bernic.
Aquest nou i jove cava rosat ha estat força ben acollit i ha tingut una bona critica, recentment ha estat el millor puntuat a la guia Repsol amb 97 punts.
L’Elyssia Brut Pinot Noir és un cava amb un color viu i suau rosat-gerd, un intens aroma de gerds madurs, groselles, cireres i mores, amb un gust de sensacions afruitades, saborós i llaminer, un punt d’acidesa refrescant i un final llarg i persistent de fruites madures. Té un grau de 11.50 % volum i unes bombolles abundants de mida mitjana que formen una bona corona.
Diuen que el cava Elyssia Brut Pinot Noir és ideal per acompanyar els peixos fumats, els salats, els assecats, amb oli, amb vinagre, els marinats: salmó, bacallà, anxoves, tonyina, bonítol, moixama, arengades, ... i també per acompanyar plats de pasta, formatges tendres, fritures i tota mena de tapes i aperitius.

divendres, 11 de desembre del 2009

Daniel Sàez a Vilanova i la Geltrú

Divendres 11 de desembre del 2009


Concert de Daniel Sàez
a la Sala Sackers
de Vilanova i la Geltrú



Com que el concert de Daniel Sàez a Vilanova i la Geltrú del 13 de novembre es va anul·lar, si no hi res de nou, el cantautor de Masquefa en Daniel Sàez actuarà a la Sala Sackers de Vilanova i la Geltrú avui divendres 11 de desembre del 2009 a les 10 del vespre.
La Sala Sackers és al carrer Josep Anselm Clavé 73 de Vilanova i la Geltrú.

dissabte, 28 de novembre del 2009

Som part del paisatge


Participació ciutadana en el catàleg de paisatge de les Comarques Centrals


- Anoia, Bages, Berguedà, Osona, Solsonès -
- Fins el dia 1 de març del 2010 -

L’Observatori del Paisatge de Catalunya ha activat una consulta ciutadana sobre el catàleg de paisatge de les Comarques Centrals. Els Catàlegs de paisatge son un instrument creat per la Llei 8/2005, de Paisatge de Catalunya, per integrar objectius paisatgístics en la planificació i ordenació del territori.
El Catàleg de paisatge de les Comarques Centrals ha estat elaborat per la Universitat de Barcelona, sota la supervisió i coordinació de l'Observatori del Paisatge de Catalunya i tindrà incidència sobre les comarques de l'Anoia, el Bages, el Berguedà, Osona i el Solsonès. A través del Catàleg de paisatge es podrà conèixer l'estat del paisatge en aquestes comarques, els seus valors i les mesures per millorar-lo amb la finalitat d'integrar-se en el Pla territorial parcial de les Comarques Centrals que està elaborant el Departament de Política Territorial i Obres Públiques.
La consulta per web és una iniciativa que dona resultats molt útils per als catàlegs de paisatge en marxa i per això és molt important que tothom pugui expressar la seva opinió sobre els paisatges de les Comarques Centrals i així es puguin recollir i considerar totes les visions i sensibilitats.
Es pot accedir a la consulta i respondre l’enquesta fins l’1 de març en aquest web: Consulta Comarques Centrals

Més informació sobre l'Observatori del Paisatge i els Catàlegs de paisatge: CatPaisatge

divendres, 27 de novembre del 2009

La memòria històrica en una novel·la


Arran d’una simbòlica
presentació en ple 20-N


De la presentació de la novel·la
‘Arran de l’Ebre’ de Cinta Arasa



Just el dia que feia trenta-quatre anys de la mort de Franco –avui encara venerat a molts llocs de l’Estat Espanyol en contra de la Llei de Memòria Històrica i al qual aquell dia se li van dedicar diverses misses a Catalunya- la Biblioteca Central d’Igualada va acollir la presentació d’una novel·la que recrea magistralment el que va suposar la guerra civil a
les Terres de l’Ebre i les conseqüències tràgiques que se’n van derivar a tot el país, sobretot als que a finals dels anys 30 del segle passat van lluitar en la defensa del govern legítim de la II República. Ens referim a Arran de l’Ebre (Aeditors, 2009) de l’escriptora tortosina Cinta Arasa, una novel·la que a la capital de l’Anoia es va ocupar de presentar el capelladí Joan Pinyol.
En la seva intervenció, i després de donar a conèixer la trajectòria literària de l’autora, Pinyol va abordar diferents aspectes generals d’una novel·la que qualificà d’excepcional pel que té de retrat fidedigne i aprofundit d’una part de la nostra història recent, tant col·lectiva com individual a través d’uns personatges que duen la guerra gravada a la pell de l’ànima. I és que Arran de l’Ebre retrata magistralment el conflicte bèl·lic, l’experiència de l’exili en terres franceses, el retorn dels exiliats al cap d’uns anys, els desitjos d’enderrocar el règim de Franco, la realitat dels maquis, l’estraperlo, la Tortosa franquista que vivia dels factors de la dictadura, els moviments antifranquistes, l’anhelada mort del dictador i tots els esdeveniments socials i polítics que van tenir lloc a la capital del Baix Ebre fins a les manifestacions contràries al transvasament del riu, ja en el segle XXI. Però sobretot subratlla les guerres menudes que pesen en la consciència d’uns personatges marcats per un passat d’odis, de rancúnies i de pors que es volen treure del damunt. I tot plegat amb una gran riquesa de punts de vista sobre els fets i partint de les diferents generacions de la família Espuny, la història de la qual s’emmiralla en el riu Ebre, testimoni absolut de tot i mirall del temps que a la novel·la pren una entitat pròpia i condiciona de manera directa la vida de tots els personatges que viuen a la vora.
També parlà del lligam estret entre la vida i la literatura que s’exemplifica en múltiples ocasions en el llibre i, entre tots els personatges que li donen vida, Pinyol dedicà una part de la seva intervenció a analitzar el de la Lola, pel que té de síntesi magistral del periple que visqueren milers de persones per culpa de la guerra civil, tal com afirmà “Una altra novel·la apassionant dins la pròpia novel·la”.
Homenatge a la memòria democràtica i a totes les víctimes de la barbàrie bèl·lica que van patir entre 1936 i 1939, l’escriptor capelladí clogué la presentació tractant algunes qüestions de l’estil literari d’Arran de l’Ebre i recomanant de manera entusiasta la seva lectura a tots els assistents a la presentació.
Per la seva banda la Cinta Arasa agraí la invitació de la Biblioteca Central d’Igualada, les paraules de Pinyol i explicà el procés de creació del llibre, sobretot en base a cadascun dels referents reals que li inspiraren els diferents personatges. Així mateix, donà a conèixer els motius reals i personals que la van portar a contextualitzar la guerra civil a les Terres de l’Ebre i la seva intenció manifesta de tractar uns fets històrics que encara ara resulten massa desconeguts als Països Catalans. La vetllada històrica i literària es clogué amb la signatura d’exemplars per part de l’autora.

dijous, 26 de novembre del 2009

Fira d'Intercanvi a Piera

L’últim dissabte de cada mes

Es posa en marxa a Piera
una Fira d'Intercanvi


La primera edició serà el proper
dissabte dia 28 de novembre



La Secció de Piera del Grup de Medi Ambient Anoia Sud amb la Col·laboració de l’Ajuntament de Piera posa en marxa a Piera una Fira d'Intercanvi, que es realitzarà durant el matí del darrer dissabte (no festiu) de cada més, a la pista del Parc del Gall Mullat.
La primera edició d’aquesta Fira d'Intercanvi serà el proper dissabte dia 28 de novembre de les 10 del matí a les 2 del migdia.
Aquesta fira està oberta a totes les persones que vulguin intercanviar qualsevol mena de cosa material: producte, artilugi, moble, eina, andròmina, roba, llibres, menjar, etc... , i també qualsevol cosa intangible: companyia, coneixements, etc...
Si us sobra alguna cosa o creieu que podeu oferir el vostre temps, les vostres habilitats i coneixements, o be si us fa falta alguna d'aquestes coses, aneu a la Fira d'Intercanvi de Piera, segur que trobareu la manera de fer un bon intercanvi.

dimecres, 25 de novembre del 2009

El bon joc del masquefí Rubén Bonilla

Amb la selecció catalana sub21 a Praga

Primera victòria de Catalunya
en el Campionat d'Europa
de Futbol Sala sots-21


El porter de la selecció catalana, el jugador de Masquefa
Rubén Bonilla, ha estat escollit com a millor jugador del partit

Avui a la tarda, en el Campionat d'Europa de Futbol Sala sots-21 hi ha hagut el debut de l'equip català i primera victòria contra la favorita i potent selecció de Rússia, que ja venia de perdre el seu primer partit contra Bèlgica per un contundent 5-2, amb el resultat de Catalunya 2 - Rússia 1.
Una gran noticia per la selecció catalana que està integrada per jugadors debutants tots ells i que ha guanyat a una potencia històrica de la UEFS Futsal com es Rússia, que és la selecció que més vegades ha guanyat el mundial UEFS Futsal en categoria absoluta i que disposa d’una gran quantitat de llicencies federatives en comparació a Catalunya.
Un partit difícil que els homes de Juan Antonio Fernández han sapigut treure endavant amb molt bon desplegament físic i jugant amb molt ofici, amb una treballada victòria per la mínima i amb uns últims minuts angoixants, ja que el partit s'ha convertit en atac i gol constant dels russos. La primera part ha sigut totalment dominada per Catalunya, no deixant quasi tocar la pilota als adversaris.
Malgrat tot, l’aclaparador domini només s'ha traduït en un únic gol (min. 10). A la segona part el panorama ha canviat completament i els russos han prés el control del partit d’immediat. Al primer minut de la represa la selecció russa ha empatat el partit. Per sort, al minut 33 de joc, Catalunya ha pogut robar una pilota al mig del camp i en un ràpid contraatac ha posat el 2-1 al marcador. D'aquí al final ha sigut un monòleg de joc de Rússia, amb una Catalunya tancada al seu camp sense poder crear cap jugada de perill. L'empat ha estat a punt d'arribar dos cops, després de dos llançaments de còrner on la defensa catalana no estava preparada.
Al final del partit l’organització ha escollit al porter de la selecció catalana, el masquefí Rubén Bonilla, com a millor jugador del partit.
· Més informació: NacióDigital · Escola Futbol Sala Ripoll · FutSalCat ·

dimecres, 18 de novembre del 2009

Arran de l'Ebre

Una novel·la de Cinta Arasa

Punt i seguit de la guerra civil
Divendres 20-N
a la Biblioteca Central d’Igualada


Una guerra fratricida com la que entre 1936 i 1939 enfrontà milers de persones a l’Estat Espanyol es pot reviure de moltes maneres. A través del record dels testimonis, amb la visita als llocs en què es mostrà més ferotge o a través de la narració literària dels fets per part de les generacions posteriors.
Les tres maneres de recordar la guerra civil a les Terres de l’Ebre conflueixen a la novel·la Arran de l’Ebre (Aeditors, 2009) de la jove escriptora tortosina Cinta Arasa, que divendres 20 de novembre es presentarà a la Biblioteca Central d’Igualada.
Tal com ha subratllat Rodolfo del Hoyo es tracta d’una novel·la apassionant “que esdevé un homenatge a la memòria democràtica, a Tortosa i a les persones que van defensar la República, als que van morir, als que es van exiliar, als que van tornar, als que van lluitar durant la dictadura, durant la transició democràtica. Un homenatge no pas local sinó universal adreçat a la condició humana. I és que el pes de la culpa s’arrossega tota la vida”.
Des del París dels exiliats catalans que retornen a les Terres de l’Ebre fins a les manifestacions contra el transvasament del riu de començaments del segle XXI, la novel·la s’endinsa magistralment en les petites guerres pendents que arrossega una nissaga sencera de catalans des dels temps de la II República fins als nostres dies, com a exemple dels milers de greuges encara pendents que deixà la dictadura franquista i que no ha resolt encara l’anomenada transició democràtica.
Novel·la coral, familiar, històrica, psicològica, a Arran de l’Ebre es retrata una època de la nostra història que, d’una manera o d’una altra, ens ha determinat a tots i que diu molt de les nostres maneres.
Arran de l’Ebre, la novel·la de Cinta Arasa, serà presentada per l’escriptor capelladí Joan Pinyol aquest divendres 20 de novembre a dos quarts de vuit del vespre a la sala d’actes de la Biblioteca Central d’Igualada, plaça de Cal Font, s/n.

dimecres, 11 de novembre del 2009

Concert de Daniel Sàez a Vilanova i la Geltrú‏

Divendres 13 de novembre del 2009

Daniel Sàez en Concert
a la Sala Sackers
de Vilanova i la Geltrú



El proper divendres 13 de novembre del 2009, el cantautor de Masquefa en Daniel Sàez actuarà a la Sala Sackers de Vilanova i la Geltrú, carrer Josep Anselm Clavé 73. El concert començarà a 2/4 d’11 del vespre.

Exposició de medi ambient a Piera

Del 13 al 27 de novembre del 2009

Ep! Això també és casa teva
Exposició fotogràfica per a reflexionar sobre el nostre comportament

El “Grup de Medi Ambient Anoia Sud. Ecologistes en Acció - Catalunya” fa una exposició fotogràfica per a reflexionar sobre el nostre comportament: Ep! Això també és casa teva.
Aquesta exposició estarà oberta del 13 al 27 de novembre a l’Espai d’Entitats de Piera amb el següent horari: de dilluns a divendres de les 5 a les 8 de la tarda i els dissabtes i diumenges de les 11 a la una del migdia. Tothom hi està convidat.

dissabte, 19 de setembre del 2009

Nits musicals al Bar Aloy de Capellades


El mític Bar Aloy de
Capellades recorda
els vells temps


El Bar Aloy de Capellades ha posat en marxa aquest estiu una singular iniciativa per rememorar les gresques d’abans. Es tracta de les nits musicals, que pretenen oferir un espai lúdic i gastronòmic per als nostàlgics o, senzillament, per als amants de la bona música i per aquelles persones que vulguin passar una bona estona.
Cada dissabte, de 9 del vespre a 12 de la nit, la terrassa d’aquest establiment capelladí que ja té més de mig segle d’història esdevé l’escenari d’aquest revival, amb la música en directe dels discjòqueis que fan sonar els clàssics dels anys 70, 80 i 90. D’aquesta manera, amb aquesta companyia de fons, els parroquians poden degustar un bon pa amb tomàquet i cava, un aperitiu, i gaudir d’una bona estona.
La propera cita és aquest dissabte, 19 de setembre, amb el DJ Manel Colom, que recordarà els vells temps de la ja desapareguda discoteca 55 de la Torre de Claramunt. Dissabte vinent, 23 de setembre, serà el torn de repassar la música dels 70, 80 i 90, amb el DJ Miquel Llansana. En cas de mal temps, les vetllades es faran a l’interior de l’establiment.
El Bar Aloy va obrir portes l’any 1945 al bell mig de Capellades, al carrer Major. Durant anys, el bar i la seva terrassa han estat un referent per a generacions de capelladins i capelladines. Avui continua oferint els seus serveis a tothom, en un local amarat d’història que manté intactes joies del passat com el celler, on encara s’hi poden fer trobades i festes.

divendres, 18 de setembre del 2009

Daniel Sáez a Barcelona


Daniel Sáez presenta el
seu nou disc “Virivium”
a Barcelona



Avui divendres 18 de setembre el cantautor de Masquefa en Daniel Sáez presenta el seu nou disc “Virivium” a la Sala Underground de Barcelona, carrer La Granada del Penedès 19 a 2/4 d’11 del vespre.

· Daniel Sáez.myspace · Nou disc de Daniel Sáez ·

divendres, 4 de setembre del 2009

Cada dia s'amplia més l'abocador

L'abocador de Can Mata dels Hostalets de Pierola

Serà veritat que cada poble té el que es mereix?

Cada dia veig com s'amplia més i més l’abocador que tenim al costat de Masquefa, cada dia veig com l’ecoparc es fa més gran i com es va destruint a poc a poc el nostre estimat entorn, un entorn que fins fa poques dècades era un preciós panorama verd, saludable i digne de ser contemplat.
Però que ha passat? perquè ara hi ha una immensa esplanada plena d'escombraries en aquest meravellós paisatge?, que ha embrutat d'aquesta manera la nostra vida, el nostre aire, la nostra salut, el nostre poble? qui són els responsables? com s'ha arribat a aquests desastrosos extrems sense que els habitants s'aixequin indignats i reclamin el seu dret a viure en un ambient digne?.
Quan despertin ja serà massa tard, les escombraries ja hauran arribat a la porta de les nostres llars, la desídia la comoditat i la manca de sentit comú s'haurà convertit en les nostres vides en part d'aquesta brossa que ens porten a centenars de tones cada dia.
El silenci de les víctimes és l'aliat principal dels culpables
D'uns culpables que en comptes d'aixecar la veu per estar posant en perill els habitants de Masquefa, es confabulen per rapinyar uns milers d'euros anuals que faran servir per fer creure a la població que els parcs que ens crearan són molt bonics, que els nostres nens jugaran molt bé en els seus equipaments, però no diuen que aviat aquests nens hauran de posar-se mascareta per poder sortir a jugar.
Mireu l’abocador, l'han tornat a fer més gran sense que ningú ho sàpiga, a la callada. Quants morts ens costarà aquesta destrucció ecològica?
Serà veritat que en el fons, cada poble té el que es mereix?
Maria

dijous, 3 de setembre del 2009

"Glops" de Joan Pinyol


Joan Pinyol publica GLOPS, un nou recull de microcontes

Dins la col·lecció “Nou món” número 2 i publicat per la nova editorial Petròpolis des de les Terres de l’Ebre, l’escriptor capelladí acaba de donar a conèixer Glops, el seu onzè llibre, en el qual torna a conrear les possibilitats narratives del gènere de la microficció després de Noranta-nou maneres de no viure encara a la lluna (2001) i Micromèxics (2007).

Aquest nou recull s’encapçala amb un pròleg de David Serrano, professor de la Facultat de Comunicació de la Universitat Ramon Llull, i inclou seixanta-tres microcontes de factura ben diversa en els quals, com afirma el mateix prologuista, “amb un afinadíssim sentit de l’humor, Pinyol se serveix d’un ús intel·ligent dels recursos propis del llenguatge, com la paradoxa, per endinsar-se en les seves possibilitats, que sovint el duen a trencar totes les convencions de la lògica per situar-se en l’absurd més inversemblant i, a la vegada, més proper. I tot plegat amb la voluntat de trobar la lògica a un món sense lògica, i, crec, la possibilitat d’apuntar un món més humà, més senzill, millor”
Glops inclou contes brevíssims, encara inèdits, que han estat premiats en diferents llocs del país com Caldes de Malavella, Olot i Terres de l’Ebre, a més d’altres que Pinyol va escriure en directe al Saló del Llibre celebrat a Barcelona l’any 2008 i d’altres que ha anat escrivint des que la seva passió per aquest gènere l’ha portat també a impartir diversos tallers narratius dedicats al microconte i també xerrades en biblioteques i centres d’ensenyament d’arreu del país.
D’altra banda, i tenint en compte que Petròpolis és una microeditorial cibernètica creada per Jaume Llambrich que posa a l’abast dels lectors textos literaris mitjançant totes les possibilitats de les noves tecnologies, la primera presentació del nou llibre del capelladí tindrà lloc el proper 7 de setembre a les 20.30 h. a través del web de Petropolis. I una vegada presentat, el llibre es podrà adquirir en format paper, es podrà llegir en línia de forma totalment lliure i gratuïta i també es podrà descarregar en pdf. Posteriorment Glops serà objecte de diferents presentacions, entre altres llocs, a Capellades, població d’origen de l’autor, com a Igualada, capital de la comarca de l’Anoia.

dimecres, 2 de setembre del 2009

Vergonyes de Masquefa


La vergonya de viure
en un abocador urbà



Masquefa s’ha convertit en un abocador municipal. Escombraries, runes, rates, ocells morts, ..., amb un parc infantil a 5 metres. Contenidors rovellats. Voreres sense paviment. On és la neteja, salubritat i sanitat pública de Masquefa. Una vergonya, la vergonya de Masquefa. No hi ha dret !!

· tirilla34 ·

dilluns, 3 d’agost del 2009

Orange torna 11.000 euros a un masquefí

Després de la reclamació de FACUA, Orange torna a un usuari gairebé 11.000 euros que li va cobrar per connexions a
Internet des d'Andorra

L'associació va esgrimir que l'afectat no havia estat informat per la companyia sobre les elevades tarifes que aplica en 'accés itinerant'.

Després de la reclamació de FACUA-Consumidors en Acció, l'operador de telecomunicacions Orange ha retornat a un usuari gairebé 11.000 euros que li va cobrar per connexions a Internet efectuades des d'Andorra.
L'associació va esgrimir en la seva reclamació que l'afectat, que tenia contractada una tarifa plana d'accés a Internet mòbil, no havia estat informat per la companyia sobre les elevades tarifes de dades que aplica en itinerància o desplaçament. L'usuari no va rebre informació d'Orange, ni contractual ni verbal, que aclarís que la tarifa plana només s'aplica dins d'Espanya ni quines són les tarifes a l'estranger.
El passat gener, Àngel AV, resident a Masquefa, va rebre una factura d'Orange que incloïa 10.983,94 euros en concepte de "consum en servei de dades / Internet" pels poc més de 7 Gigues que havien suposat les seves connexions durant un viatge a Andorra.

Va pagar per rebre un cotxe
FACUA ha resolt diverses reclamacions relacionades amb les desproporcionades quantitats que cobren les companyies de mòbil per les connexions a Internet a itinerància i la manca d'informació als usuaris sobre les mateixes.
L’especialment peculiar d’això és que l'afectat va pagar l'enorme quantitat facturada, ja que havia guanyat un cotxe en un sorteig d'Orange i la condició per a que li lliuressin era estar al corrent dels seus rebuts.
Davant la negativa de la companyia a cancel·lar el deute i el temor a perdre el premi, l'usuari va abonar la totalitat de la factura i es va associar a FACUA perquè actués en defensa dels seus drets. L'actuació de l'associació va provocar que Orange reduís en gairebé un 99% la quantitat facturada.

Orange va vulnerar la legislació sobre consum i telecomunicacions
FACUA adverteix que en no incloure informació sobre les tarifes de itinerància en el seu contracte ni haver remès a l'usuari dades sobre aquestes, l'operador vulnera el text refós de la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris (aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1 / 2007, de 16 de novembre).
Aquesta norma estableix en l'apartat 2.b que "en tota informació al consumidor sobre el preu dels béns o serveis, inclosa la publicitat, s'informarà del preu final complet, desglossant, en el seu cas, l'import dels increments o descomptes que siguin d'aplicació, de les despeses que es repercuteixin al consumidor i usuari i de les despeses addicionals per serveis accessoris".
La companyia també va incomplir l'article 105 del Reial decret 424/2005, de 15 d'abril, pel qual s'aprova el Reglament sobre les condicions per a la prestació de serveis de comunicacions electròniques, el servei universal i la protecció dels usuaris.
En el seu apartat 2.e es disposa que els contractes "precisaran", com a mínim, "els preus i altres condicions econòmiques dels serveis" i que "aquesta informació comprendrà les dades relatives als preus i tarifes que s'apliquen".
Després de la intervenció de FACUA, Orange va contestar que la reclamació "ha estat resolta en tots els seus extrems" i que "la devolució per import de 10.831,04 euros ha estat realitzada per transferència bancària". L'operador va reduir l'import de les connexions a Internet a roaming a 152,90 euros, reintegrant a Àngel gairebé el 99% de la quantitat facturada inicialment.

· Noticia publicada a FACUA.org el 03.08.2009

dijous, 30 de juliol del 2009

La Càcia de l’estació de Masquefa

La Càcia que ja no hi és

La vella Càcia de l’estació de Masquefa


El 29 juliol de l’any 1893, ara fa 116 anys, després d’un llarg i complicat procés es va inaugurar el tren de Martorell a Igualada. Als pobles on passava el tren es van fer grans i petites celebracions per a celebrar aquest gran esdeveniment, a Masquefa també, les autoritats i la gent van anar a l’estació a rebre el tren i a saludar les autoritats de Catalunya que hi anaven.
D’aquesta història se’n podrien explicar moltes coses, el desig i les ànsies dels masquefins per veure realitzat aquest projecte, els diners que hi van invertir i perdre molta gent en el primer projecte de la portada del tren, els lligams que es van establir entre alguns treballadors d’aquestes obres i gent de Masquefa, algunes histories d’amor, ... però ara i aquí volem parlar d’un dels arbres que aleshores van plantar a l’estació del tren.
Un dels arbres més profusament plantat a l’estació de Masquefa fou la Càcia, Robinia Pseudoacacia, la Càcia era un arbre relativament nou a Catalunya i que en certa manera s’havia posat de moda. Una arbre exòtic, una bonica planta ornamental, que anava molt bé per fixar talussos i marges i com a arbre d’alineacions a les vores de les vies del tren.
Al cap d’uns anys aquests arbres ja havien aconseguit un bon creixement i a l’estiu feien una ombra esplèndida i molt de goig, tal com es pot veure en aquestes postals antigues de Masquefa.
La Robinia Pseudoacacia
La Càcia, Robinia Pseudoacacia, és un arbre de la família de les lleguminoses i és d'origen americà. El botànic francès Jean Robin (1550-1629), un jardiner encarregat de cuidar les plantes medicinals dels reis francesos Enric lV i de Lluís Xlll, en va portar llavors des de les muntanyes Apalatxes a l'estat de Virgínia del nord d’Amèrica a l’any 1601. D’aquestes llavors, en Jean Robin en va plantar al jardí de casa seva a la plaça del Delfinat de Paris i al cap de 35 anys el seu fill Vespasien Robin va trasplantar les dues primeres robinies d’Europa, una a la plaça René-Viviani, Saint Julien le Pauvre, que encara viu i és l’arbre més vell de Paris i l’altre al Jardí del Rei, anomenat desprès Jardí Reial de les Plantes Medicinals i actualment Jardí de les Plantes, aquesta Robinia Pseudoacacia va viure fins a la dècada dels 1980.
Robinia plantada el 1601, a Paris
Ja en els segles XVII i XVIII es va anar introduint l’arbre per bona part d’Europa, primer en els parcs i jardins reials i després fou àmpliament difós com a planta ornamental utilitzada com a arbre de passeigs i d’alineacions. Sembla que a Barcelona fou introduït cap a mitjans del segle XVIII. Amb el temps aquest arbre s'ha naturalitzat i asilvestrat en moltes regions europees, com a Catalunya, on es troba sovint en boscos de ribera.
La Robinia Pseudoacacia s’ha utilitzat sovint com a arbre d’alineacions als marges i les vores de les carreteres i de les vies del tren. És útil per fixar talussos i fixar sòls. El seu sistema radicular és capaç de controlar l’erosió, gràcies als nombrosos rebrots que desenvolupa.
La Robínia fa unes flors papallonejades, blanques, en raïms penjants, lleugerament perfumades i amb gust dolcenc, hi ha qui se les menja. La Robínia és una planta melifera, les seves flors agraden molt a les abelles, que n’elaboren una mel molt preuada. D’aquestes flors també es preparen saborosos xarops i un vi tònic i s’extreu un oli, anomenat “essència d’acàcia”, usat en perfumeria.
La Càcia pot arribar a fer 25 metres d’alçada i pot viure de 200 a 300 anys i més. La Robínia del Jardin des Plantes de Paris va viure més de 380 anys, la de René-Viviani ja en té més de 400.
Alguns dels noms comuns de la Robinia Pseudoacacia emprats en català són: Robínia, Acàcia falsa, Falsa Acàcia, Acàcia blanca, Acàcia de bola, Càcia.
Amb els anys la majoria d’aquestes càcies de l’estació de Masquefa, que es van plantar ara fa 116 anys, van anar desapareixent, tot hi que n’hi ha algunes altres fruit d’algunes llavors que han anat germinant i dels rebrots que desenvolupa aquest arbre. Però d’aquestes més antigues en va sobreviure una “La vella Càcia de l’estació de Masquefa” que cada primavera s’omplia de fulles i els anys que l’Ajuntament no la maltractava ni li feia podes dràstiques també s’omplia dels raïms de flors blanques i oloroses.
Els últims 45 anys aquesta càcia havia viscut entremig d’uns pins que va plantar el cap de l’estació i que havien crescut força.
En la ventada del passat 24 de gener el pi que estava més a prop de la càcia es va tombar, però per sort el pi no va tocar gens la càcia i aquesta no va patir cap mena de dany.
Pi tombat i la vella Càcia de l’estació de Masquefa
Increïblement, quan l’Ajuntament va tallar i retirar el pi que havia caigut també va tallar i es va emportar aquesta vella Robinia Pseudoacacia. En un moment, en un tres i no res, l’Ajuntament de Masquefa va eliminar el que segurament era l’arbre més antic dels arbres urbans de Masquefa, l’únic arbre que encara era testimoni d’una de les fites més importants de la història de Masquefa, un arbre ple de records per a moltes generacions de gent de Masquefa. Una vegada més, les persones que manen en aquest ajuntament han mostrat el seu menyspreu pels arbres, pels records de molta gent i per la història d’aquest poble.
Ara, la vella Càcia de l’estació de Masquefa ja no hi és

· Article publicat a Amics arbres · Arbres amics el 29.07.2009

dimarts, 21 de juliol del 2009

Nou disc de Daniel Sáez



Virivium






El cantautor de Masquefa en Daniel Sáez acaba de treure un nou disc, Virivium.

En aquest vídeo podeu escoltar una de les cançons, Cementiri Blanc :

dilluns, 6 de juliol del 2009

El carrer Montserrat sense arbres


‘Amics arbres · Arbres amics’ denuncia que l’Ajuntament de Masquefa ha tallat
tots els arbres del
carrer Montserrat


‘Amics arbres · Arbres amics’ el grup de defensa dels arbres dels països catalans, denuncia la tala dels arbres del carrer Montserrat de Masquefa perpetrada per l’Ajuntament i ha fet arribar el següent escrit als mitjans de comunicació i autoritats del país:
“A Masquefa no hi hagut gaires governs municipals que hagin tractat bé els arbres urbans, però l’equip de govern actual, format per Unió Democràtica de Catalunya i el Partit Popular, està fent la pitjor política contra els arbres que en aquest poble s’hagi vist mai. Des que governa aquesta coalició dels dos partits de dretes demòcrata cristians, català i espanyol, que no han parat d’eliminar arbres dels carrers, places i jardins de Masquefa. Ara li ha tocat als arbres del carrer Montserrat, unes mèlies que es van plantar quan es va començar a urbanitzar el carrer i que ja tenien gairebé 50 anys.Això si, sempre troben una excusa per tallar els arbres, normalment diuen que estaven malalts o que feien nosa. En aquest cas dels arbres del carrer Montserrat l’excusa ha estat que s’han de fer noves les clavegueres dels carrers Montserrat, Verge de la Mercè i Virolai i que aquests arbres fan nosa i a més que són els culpables de que les velles clavegueres es fessin malbé. Però la veritat és que si les arrels dels arbres han entrat a les clavegueres és que aquestes ja s’havien fet velles i estaven fetes d’una manera i amb uns materials que han propiciat que això pogués passar. Si l’Ajuntament hagués volgut aquestes obres s’haurien pogut fer sense tallar cap arbre i posant uns col·lectors resistents a les arrels dels arbres i amb unes voreres noves amb uns escocells adaptats a la grandària d’aquestes mèlies.A l’Ajuntament ja ho saben que és molt important respectar els arbres, que els arbres són moltes coses, que són una companyia i un referent per a moltes persones, que aquests arbres eren un testimoni viu de la historia d’aquest carrer i aquest barri, que tenir arbres frondosos a prop ajuda a fer més felices a les persones, que la millor manera de fer més agradable i respirables els pobles i ciutats, de disminuir la calor de l’estiu i la contaminació i la pols ambiental de tot l’any és plantant arbres i respectant els que hi ha. Però els que manen a Masquefa això no els importa gens ni mica, han tirat pel dret i ens han mostrat un altre vegada la seva cara més agressiva contra els arbres i el seu menyspreu per les persones, el medi ambient i la natura.
Aquestes obres dels carrers Montserrat, Verge de la Mercè i Virolai estan finançades pel Fons Estatal d’Inversió Local del govern d’Espanya per a pal·liar l’atur, uns fons que molts ajuntaments han gastat molt malament, malbaratant els cabals públics en obres no prioritàries i que molt sovint han causat i produït pèrdues ambientals i patrimonials irreparables, com ara en aquest cas. Els que donen i demanen aquests diners haurien de vigilar més com es gasten i haurien d’assegurar-se que no és perjudicarà els arbres i no es produirà cap agressió mediambiental.”
En la versió d’aquest comunicat que han posat a la seva web també diuen que : “Aquest estiu, en propers articles, anirem explicant d’altres barrabassades que ha fet aquest ajuntament de Masquefa contra els arbres”.
· Un altre agressió als arbres de Masquefa · Amics arbres · Arbres amics ·

dissabte, 27 de juny del 2009

“Xicoteta Miss Sunshine” al Tocat d'Alboraia

Diumenge 28 de juny del 2009

El Tocat d'Alboraia projecta “Little miss Sunshine” (Xicoteta Miss Sunshine) de Jonathan Dayton i Valerie Faris

El proper diumenge 28 de juny, el Tocat d'Alboraia convida a gaudir de la pel·lícula “Little miss Sunshine” (Xicoteta Miss Sunshine), 2006, USA, 101’, dirigida per Jonathan Dayton i Valerie Faris, intèrprets principals: Greg Kinnear, Toni Collette, Abigail Breslin, Steve Carell, Alan Arkin, Paul Dano.
La projecció començarà puntualment a les 5 de la tarda.
Xicoteta Miss Sunshine … o no. Una carismàtica xiqueta, participant il·lusionada de passarel·les de jovenetes celebritats (una mena de concursos de bellesa i habilitats dançaires); un germà adolescent que, inspirat per les lectures de Nietzche i un odi visceral a la raça humana, ha fet vot de silenci; un avi maleducat i addicte a la cocaïna que estima els seus néts; un pare fracassat que, tanmateix, representa i es creu convulsivament la cultura de l’èxit; un oncle nouvingut, expert en Marcel Proust, que ha intentat suïcidar-se; i una mare enèrgica i treballadora que intenta dur endavant la casa, els fills, la seua relació marital i la recuperació del seu germà, composen la família americana dels Hoover. Una família desestructurada en què la comunicació és ben morta i quasi ningú es preocupa per ningú.
La cosa canviarà quan la filla serà acceptada en el concurs “Little Miss Sunshine” de Califòrnia i tots acaben, a desgrat, embarcats en la vella Volkswagen familiar, una andròmina oxidada que els durà a acompanyar a la menuda de la família en un viatge de tres dies per carretera. Les dificultats del camí i d’altres avinenteses tragicòmiques facilitaran, en un final ben entranyable, una entesa que pareixia molt difícil de recuperar.
Recorde que un company de llicenciatura em va parlar per primera vegada d’aquesta pel·lícula i a mi no em sonava de res. Ara que ja l’he vista un parell de vegades, he de dir que em pareix una història tan divertida com entranyable, en què les relacions humanes d’un grup familiar tan peculiar serveixen per a reflexionar des del sentit de l’humor sobre coses com allò que estàs disposat a donar a canvi de res. Té algun momentet fluix però reconec que el guió, la bona faena dels actors (amb eixe Greg Kinnear que fins ara no tornava a fer un bon paper des de Mejor… imposible), la cara de “com em toca tot els collons” del germà major o els savis consells del iaio, tot plegat, em fa recomanar-la. Ja me’n dieu.
[Jero Méndez a Totes les cares del dau]
Tràiler pel·lícula :

dissabte, 13 de juny del 2009

“L'home de la terra” al Tocat d'Alboraia

Diumenge 14 de juny del 2009

El Tocat d'Alboraia projecta
“The man from earth”
(L'home de la terra)
de Richard Schenkman


Demà diumenge 14 de juny, el Tocat d'Alboraia convida a gaudir de la pel·lícula “The Man from Earth” (L'home de la terra), 2007, USA, 90’, dirigida por Richard Schenkman, basada en una obra de Jerome Bixby (un escriptor dels millors episodis de Star Trek), interpretada per John Billingsley, Ellen Crawford, Ellen Crawford, Annika Peterson, Richard Riehle, David Lee Smith, Alexis Thorpe, Tony Todd, Steven Littles, Chase Sprague, Robbie Bryan.
La projecció començarà puntualment a les 5 de la tarda.
És possible una pel·lícula de Ciència-Ficció sense efectes especials? Clar que sí, aquesta pel·lícula és una bona mostra. Ni un míser efecte especial i amb un baix pressupost. Tot guió, tot diàleg. Tot en una xicoteta sala d'estar d'una caseta al camp. Allí, un grup de persones, professors universitaris tots ells (biòlegs, antropòlegs, psicòlegs, religiosos...), es reuneix per acomiadar un company que després de deu anys abandona el lloc, i el tipus decideix contar-los una història… Si hom té suficient imaginació, en acabant la pel·lícula i pensar en ella, pot sentir que ha viscut una experiència quasi mística, i per aconseguir eixe efecte només es necessiten 8 actors, una habitació amb pocs mobles, un Johnnie Walker Etiqueta Verda, i una fogata. Una de les millors pel·lícules de ciència-ficció dels últims anys, per a gent de ment oberta i que no et deixarà indiferent.
Tràiler pel·lícula :