“Xicoteta Miss Sunshine” al Tocat d'Alboraia

Diumenge 28 de juny del 2009

El Tocat d'Alboraia projecta “Little miss Sunshine” (Xicoteta Miss Sunshine) de Jonathan Dayton i Valerie Faris

El proper diumenge 28 de juny, el Tocat d'Alboraia convida a gaudir de la pel·lícula “Little miss Sunshine” (Xicoteta Miss Sunshine), 2006, USA, 101’, dirigida per Jonathan Dayton i Valerie Faris, intèrprets principals: Greg Kinnear, Toni Collette, Abigail Breslin, Steve Carell, Alan Arkin, Paul Dano.

La projecció començarà puntualment a les 5 de la tarda.

Xicoteta Miss Sunshine … o no. Una carismàtica xiqueta, participant il·lusionada de passarel·les de jovenetes celebritats (una mena de concursos de bellesa i habilitats dançaires); un germà adolescent que, inspirat per les lectures de Nietzche i un odi visceral a la raça humana, ha fet vot de silenci; un avi maleducat i addicte a la cocaïna que estima els seus néts; un pare fracassat que, tanmateix, representa i es creu convulsivament la cultura de l’èxit; un oncle nouvingut, expert en Marcel Proust, que ha intentat suïcidar-se; i una mare enèrgica i treballadora que intenta dur endavant la casa, els fills, la seua relació marital i la recuperació del seu germà, composen la família americana dels Hoover. Una família desestructurada en què la comunicació és ben morta i quasi ningú es preocupa per ningú.

La cosa canviarà quan la filla serà acceptada en el concurs “Little Miss Sunshine” de Califòrnia i tots acaben, a desgrat, embarcats en la vella Volkswagen familiar, una andròmina oxidada que els durà a acompanyar a la menuda de la família en un viatge de tres dies per carretera. Les dificultats del camí i d’altres avinenteses tragicòmiques facilitaran, en un final ben entranyable, una entesa que pareixia molt difícil de recuperar.

Recorde que un company de llicenciatura em va parlar per primera vegada d’aquesta pel·lícula i a mi no em sonava de res. Ara que ja l’he vista un parell de vegades, he de dir que em pareix una història tan divertida com entranyable, en què les relacions humanes d’un grup familiar tan peculiar serveixen per a reflexionar des del sentit de l’humor sobre coses com allò que estàs disposat a donar a canvi de res. Té algun momentet fluix però reconec que el guió, la bona faena dels actors (amb eixe Greg Kinnear que fins ara no tornava a fer un bon paper des de Mejor… imposible), la cara de “com em toca tot els collons” del germà major o els savis consells del iaio, tot plegat, em fa recomanar-la. Ja me’n dieu.

[Jero Méndez a Totes les cares del dau]

Tràiler pel·lícula :