Alarmant temporal a Masquefa

El 27 de setembre

Cap a les dues del migdia del 27 de setembre del 1880 es va formar, cap a la part d’Olesa i Esparreguera, un immens núvol gris de sinistre aspecte que ha causat alarma ja que s’estava en plena verema.
De prompte s’ha vist caure una centella en la direcció d’Olesa i s’ha observat una gran fumera. Als dos minuts s’ha vist formada una immensa tromba que, cenyint-se en un serrat tocant quasi a Masquefa per uns dotze minuts, ha fet una gran destrucció de vinyes i ha anat avançant fins a La Fassina de Can Mata, on s’hi ha desencadenat amb tot vigor estacionant-s’hi 20 minuts, destruint munió de vinyes de les que res en queda i arrencant uns 50 arbres alguns d’ells de 50 cm de diàmetre. L’alarma de la gent d’aquella casa ha sigut gran, puig una forta alzina, arrencada per la força de la tromba ha caigut sobre la teulada.
Uns veïns d’aquesta vila que havien anat a fer una berenada per aquells contorns, han sigut sorpresos per la tempesta, de la que miraculosament han pogut escapar-se amagant-se en alguna de les coves d’aquelles marjades.
La tromba s’ha desfet per uns moments, refermant-se altre vegada per uns cinc minuts. El núvol de pols i pedres que ha aixecat estamordia a tothom. A una alçada de 70 metres es veien voleiar branques, feixines i sarments. Com que aquest fenomen no s’havia vist mai a la població, homes i dones corrien espantats pels carrers, xisclant cada vegada que es deixaven sentir els udols.
Dissipada la tromba han començat a refermar-se els trons i a caure molt clarament unes pedres de la grandària d’ous de gallina, fins que allisat el cel ha vingut una pedregada espessa que en pocs moments ha emblanquit tota la carretera. Les pedres han sigut després com ous de colom.

Com podem veure en aquesta noticia d’un gran temporal a Masquefa el 27 de setembre del 1880, publicada el 28 de setembre del 1880 al Diari Català per en P.A. (segurament el periodista Pere Aldavert, que en aquella època visitava sovint Masquefa), sempre i arreu hi ha hagut inclemències del temps que han deixat destrosses i han estamordit a les persones.

Francesc Mas