dimarts, 9 d’agost del 2005

Piera és un poble de parla castellana al mig de Catalunya

Impressions d’un canadenc de viatge per Catalunya

A la xarxa d’internet es troba una bitàcola “Del QUÉBEC a CATALUNYA”, d’un xicot canadenc, en Marc, que ens explica les seves impressions del seu viatge a Catalunya. Clares, precises, ben retratades. Gairebé tot el que hi diu també es podria dir de Masquefa. En reproduïm algunes.

"
Piera és un poble de parla castellana al mig de Catalunya. Quan vam arribar a Piera ens vam anar a refrescar a la piscina. No es pot dir que hagi estat un bany relaxant, tota l'estona vam tenir la música molt alta a la piscina, i tota l'estona eren cançons en espanyol que els meus amics van qualificat de cutres. Realment eren espantoses. Piera és un poble destartalat, tot el mobiliari urbà té un clau, una fusta o un ferro a punt de caure, i pel carrer només se sent parlar en castellà amb accent andalús (però amb un to camperol, com el dels pagesos andalusos que vaig conéixer l'any passat en el meu viatge a España). Els meus amics diuen que, ara que hi ha molts marroquins, l'ambient és més tranquil, perquè els marroquins no criden tant com els andalusos. Això m'ho diuen dos que tenen pare i mare andalusos, per tant és una curiositat que em sorprèn.

A Vilanova m'insulten o m'amenacen?. A Vilanova del Camí. No he tingut gaire bon començament, en un bar ple del tipus de gent que els amics van anomenar "cutre", paraula que ja he après a usar en la correcta acepció, una colla de joves, que només s'expressaven en castellà, en un mal castellà, i que tenien l'aspecte de no saber parlar ni res més ni gens millor, han començat encuriosits del meu accént anglès, però després s'han posat a insultar-me directament, pel fet de parlar català i no saber parlar castellà.

A Monistrol em "criden" en espanyol. La majoria de la gent em parlava en espanyol, i quan no els entenia bé, tornaven a dir-m'ho en espanyol però CRIDANT MÉS. Jo els deia "dieu-m'ho en català que us entendré millor, perquè no se espanyol per molt que crideu" i també que com parlo ITALIA i FRANCES m'és més fàcil el català que l'espanyol ...però no hi havia manera!

Els catalans som tan tacanyus que no gastem ni en ensenyar català !. Cercava un curs obert d'acolliment en català similar als que hi ha al meu país. Però també n'hi ha a França, quan vaig baixar a Marsella em van donar de seguida un full de propaganda del sindicat d'iniciatives oferint-me el curs obert. I a Alemanya també m'ho vaig trobar. Quan he dit que això ho trobem a tot el món i que a llocs amb idiomes amb dificultats com Catalunya encara és més inadmissible no tenir-ho, em respon el funcionari: sí, realment som tan "tacanyus" que no gastem ni en el nostre idioma. Una frase magnífica, si m'hagués dit "som tan gasius, o tan avars..." no hauria estat antològica.-
"
·
· Del QUÉBEC a CATALUNYA
· Piera és un poble de parla castellana al mig de Catalunya
· A Vilanova m'insulten o m'amenacen?
· A Monistrol em "criden" en espanyol
· Els catalans som tan tacanyus que no gastem ni en ensenyar català!

·