Orange torna 11.000 euros a un masquefí

Després de la reclamació de FACUA, Orange torna a un usuari gairebé 11.000 euros que li va cobrar per connexions a

Internet des d'Andorra

L'associació va esgrimir que l'afectat no havia estat informat per la companyia sobre les elevades tarifes que aplica en 'accés itinerant'.

Després de la reclamació de FACUA-Consumidors en Acció, l'operador de telecomunicacions Orange ha retornat a un usuari gairebé 11.000 euros que li va cobrar per connexions a Internet efectuades des d'Andorra.

L'associació va esgrimir en la seva reclamació que l'afectat, que tenia contractada una tarifa plana d'accés a Internet mòbil, no havia estat informat per la companyia sobre les elevades tarifes de dades que aplica en itinerància o desplaçament. L'usuari no va rebre informació d'Orange, ni contractual ni verbal, que aclarís que la tarifa plana només s'aplica dins d'Espanya ni quines són les tarifes a l'estranger.

El passat gener, Àngel AV, resident a Masquefa, va rebre una factura d'Orange que incloïa 10.983,94 euros en concepte de "consum en servei de dades / Internet" pels poc més de 7 Gigues que havien suposat les seves connexions durant un viatge a Andorra.

Va pagar per rebre un cotxe

FACUA ha resolt diverses reclamacions relacionades amb les desproporcionades quantitats que cobren les companyies de mòbil per les connexions a Internet a itinerància i la manca d'informació als usuaris sobre les mateixes.

L’especialment peculiar d’això és que l'afectat va pagar l'enorme quantitat facturada, ja que havia guanyat un cotxe en un sorteig d'Orange i la condició per a que li lliuressin era estar al corrent dels seus rebuts.

Davant la negativa de la companyia a cancel·lar el deute i el temor a perdre el premi, l'usuari va abonar la totalitat de la factura i es va associar a FACUA perquè actués en defensa dels seus drets. L'actuació de l'associació va provocar que Orange reduís en gairebé un 99% la quantitat facturada.

Orange va vulnerar la legislació sobre consum i telecomunicacions

FACUA adverteix que en no incloure informació sobre les tarifes de itinerància en el seu contracte ni haver remès a l'usuari dades sobre aquestes, l'operador vulnera el text refós de la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris (aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1 / 2007, de 16 de novembre).

Aquesta norma estableix en l'apartat 2.b que "en tota informació al consumidor sobre el preu dels béns o serveis, inclosa la publicitat, s'informarà del preu final complet, desglossant, en el seu cas, l'import dels increments o descomptes que siguin d'aplicació, de les despeses que es repercuteixin al consumidor i usuari i de les despeses addicionals per serveis accessoris".

La companyia també va incomplir l'article 105 del Reial decret 424/2005, de 15 d'abril, pel qual s'aprova el Reglament sobre les condicions per a la prestació de serveis de comunicacions electròniques, el servei universal i la protecció dels usuaris.

En el seu apartat 2.e es disposa que els contractes "precisaran", com a mínim, "els preus i altres condicions econòmiques dels serveis" i que "aquesta informació comprendrà les dades relatives als preus i tarifes que s'apliquen".

Després de la intervenció de FACUA, Orange va contestar que la reclamació "ha estat resolta en tots els seus extrems" i que "la devolució per import de 10.831,04 euros ha estat realitzada per transferència bancària". L'operador va reduir l'import de les connexions a Internet a roaming a 152,90 euros, reintegrant a Àngel gairebé el 99% de la quantitat facturada inicialment.

· Noticia publicada a FACUA.org el 03.08.2009

La Càcia de l’estació de Masquefa

La Càcia que ja no hi és

La vella Càcia de l’estació de Masquefa

El 29 juliol de l’any 1893, ara fa 116 anys, després d’un llarg i complicat procés es va inaugurar el tren de Martorell a Igualada. Als pobles on passava el tren es van fer grans i petites celebracions per a celebrar aquest gran esdeveniment, a Masquefa també, les autoritats i la gent van anar a l’estació a rebre el tren i a saludar les autoritats de Catalunya que hi anaven.

D’aquesta història se’n podrien explicar moltes coses, el desig i les ànsies dels masquefins per veure realitzat aquest projecte, els diners que hi van invertir i perdre molta gent en el primer projecte de la portada del tren, els lligams que es van establir entre alguns treballadors d’aquestes obres i gent de Masquefa, algunes histories d’amor, ... però ara i aquí volem parlar d’un dels arbres que aleshores van plantar a l’estació del tren.

Un dels arbres més profusament plantat a l’estació de Masquefa fou la Càcia, Robinia Pseudoacacia, la Càcia era un arbre relativament nou a Catalunya i que en certa manera s’havia posat de moda. Una arbre exòtic, una bonica planta ornamental, que anava molt bé per fixar talussos i marges i com a arbre d’alineacions a les vores de les vies del tren.

Al cap d’uns anys aquests arbres ja havien aconseguit un bon creixement i a l’estiu feien una ombra esplèndida i molt de goig, tal com es pot veure en aquestes postals antigues de Masquefa.

La Robinia Pseudoacacia

La Càcia, Robinia Pseudoacacia, és un arbre de la família de les lleguminoses i és d'origen americà. El botànic francès Jean Robin (1550-1629), un jardiner encarregat de cuidar les plantes medicinals dels reis francesos Enric lV i de Lluís Xlll, en va portar llavors des de les muntanyes Apalatxes a l'estat de Virgínia del nord d’Amèrica a l’any 1601. D’aquestes llavors, en Jean Robin en va plantar al jardí de casa seva a la plaça del Delfinat de Paris i al cap de 35 anys el seu fill Vespasien Robin va trasplantar les dues primeres robinies d’Europa, una a la plaça René-Viviani, Saint Julien le Pauvre, que encara viu i és l’arbre més vell de Paris i l’altre al Jardí del Rei, anomenat desprès Jardí Reial de les Plantes Medicinals i actualment Jardí de les Plantes, aquesta Robinia Pseudoacacia va viure fins a la dècada dels 1980.

Robinia plantada el 1601, a Paris

Ja en els segles XVII i XVIII es va anar introduint l’arbre per bona part d’Europa, primer en els parcs i jardins reials i després fou àmpliament difós com a planta ornamental utilitzada com a arbre de passeigs i d’alineacions. Sembla que a Barcelona fou introduït cap a mitjans del segle XVIII. Amb el temps aquest arbre s'ha naturalitzat i asilvestrat en moltes regions europees, com a Catalunya, on es troba sovint en boscos de ribera.

La Robinia Pseudoacacia s’ha utilitzat sovint com a arbre d’alineacions als marges i les vores de les carreteres i de les vies del tren. És útil per fixar talussos i fixar sòls. El seu sistema radicular és capaç de controlar l’erosió, gràcies als nombrosos rebrots que desenvolupa.

La Robínia fa unes flors papallonejades, blanques, en raïms penjants, lleugerament perfumades i amb gust dolcenc, hi ha qui se les menja. La Robínia és una planta melifera, les seves flors agraden molt a les abelles, que n’elaboren una mel molt preuada. D’aquestes flors també es preparen saborosos xarops i un vi tònic i s’extreu un oli, anomenat “essència d’acàcia”, usat en perfumeria.

La Càcia pot arribar a fer 25 metres d’alçada i pot viure de 200 a 300 anys i més. La Robínia del Jardin des Plantes de Paris va viure més de 380 anys, la de René-Viviani ja en té més de 400.

Alguns dels noms comuns de la Robinia Pseudoacacia emprats en català són: Robínia, Acàcia falsa, Falsa Acàcia, Acàcia blanca, Acàcia de bola, Càcia.

Amb els anys la majoria d’aquestes càcies de l’estació de Masquefa, que es van plantar ara fa 116 anys, van anar desapareixent, tot hi que n’hi ha algunes altres fruit d’algunes llavors que han anat germinant i dels rebrots que desenvolupa aquest arbre. Però d’aquestes més antigues en va sobreviure una “La vella Càcia de l’estació de Masquefa” que cada primavera s’omplia de fulles i els anys que l’Ajuntament no la maltractava ni li feia podes dràstiques també s’omplia dels raïms de flors blanques i oloroses.

Els últims 45 anys aquesta càcia havia viscut entremig d’uns pins que va plantar el cap de l’estació i que havien crescut força.

En la ventada del passat 24 de gener el pi que estava més a prop de la càcia es va tombar, però per sort el pi no va tocar gens la càcia i aquesta no va patir cap mena de dany.

Pi tombat i la vella Càcia de l’estació de Masquefa

Increïblement, quan l’Ajuntament va tallar i retirar el pi que havia caigut també va tallar i es va emportar aquesta vella Robinia Pseudoacacia. En un moment, en un tres i no res, l’Ajuntament de Masquefa va eliminar el que segurament era l’arbre més antic dels arbres urbans de Masquefa, l’únic arbre que encara era testimoni d’una de les fites més importants de la història de Masquefa, un arbre ple de records per a moltes generacions de gent de Masquefa. Una vegada més, les persones que manen en aquest ajuntament han mostrat el seu menyspreu pels arbres, pels records de molta gent i per la història d’aquest poble.

Ara, la vella Càcia de l’estació de Masquefa ja no hi és

· Article publicat a Amics arbres · Arbres amics el 29.07.2009

Nou disc de Daniel Sáez

Virivium

El cantautor de Masquefa en Daniel Sáez acaba de treure un nou disc, Virivium.

En aquest vídeo podeu escoltar una de les cançons, Cementiri Blanc :

El carrer Montserrat sense arbres

‘Amics arbres · Arbres amics’ denuncia que l’Ajuntament de Masquefa ha tallat
tots els arbres del
carrer Montserrat

‘Amics arbres · Arbres amics’ el grup de defensa dels arbres dels països catalans, denuncia la tala dels arbres del carrer Montserrat de Masquefa perpetrada per l’Ajuntament i ha fet arribar el següent escrit als mitjans de comunicació i autoritats del país:

“A Masquefa no hi hagut gaires governs municipals que hagin tractat bé els arbres urbans, però l’equip de govern actual, format per Unió Democràtica de Catalunya i el Partit Popular, està fent la pitjor política contra els arbres que en aquest poble s’hagi vist mai. Des que governa aquesta coalició dels dos partits de dretes demòcrata cristians, català i espanyol, que no han parat d’eliminar arbres dels carrers, places i jardins de Masquefa. Ara li ha tocat als arbres del carrer Montserrat, unes mèlies que es van plantar quan es va començar a urbanitzar el carrer i que ja tenien gairebé 50 anys.Això si, sempre troben una excusa per tallar els arbres, normalment diuen que estaven malalts o que feien nosa. En aquest cas dels arbres del carrer Montserrat l’excusa ha estat que s’han de fer noves les clavegueres dels carrers Montserrat, Verge de la Mercè i Virolai i que aquests arbres fan nosa i a més que són els culpables de que les velles clavegueres es fessin malbé. Però la veritat és que si les arrels dels arbres han entrat a les clavegueres és que aquestes ja s’havien fet velles i estaven fetes d’una manera i amb uns materials que han propiciat que això pogués passar. Si l’Ajuntament hagués volgut aquestes obres s’haurien pogut fer sense tallar cap arbre i posant uns col·lectors resistents a les arrels dels arbres i amb unes voreres noves amb uns escocells adaptats a la grandària d’aquestes mèlies.A l’Ajuntament ja ho saben que és molt important respectar els arbres, que els arbres són moltes coses, que són una companyia i un referent per a moltes persones, que aquests arbres eren un testimoni viu de la historia d’aquest carrer i aquest barri, que tenir arbres frondosos a prop ajuda a fer més felices a les persones, que la millor manera de fer més agradable i respirables els pobles i ciutats, de disminuir la calor de l’estiu i la contaminació i la pols ambiental de tot l’any és plantant arbres i respectant els que hi ha. Però els que manen a Masquefa això no els importa gens ni mica, han tirat pel dret i ens han mostrat un altre vegada la seva cara més agressiva contra els arbres i el seu menyspreu per les persones, el medi ambient i la natura.

Aquestes obres dels carrers Montserrat, Verge de la Mercè i Virolai estan finançades pel Fons Estatal d’Inversió Local del govern d’Espanya per a pal·liar l’atur, uns fons que molts ajuntaments han gastat molt malament, malbaratant els cabals públics en obres no prioritàries i que molt sovint han causat i produït pèrdues ambientals i patrimonials irreparables, com ara en aquest cas. Els que donen i demanen aquests diners haurien de vigilar més com es gasten i haurien d’assegurar-se que no és perjudicarà els arbres i no es produirà cap agressió mediambiental.”

En la versió d’aquest comunicat que han posat a la seva web també diuen que : “Aquest estiu, en propers articles, anirem explicant d’altres barrabassades que ha fet aquest ajuntament de Masquefa contra els arbres”.

· Un altre agressió als arbres de Masquefa · Amics arbres · Arbres amics ·

“Xicoteta Miss Sunshine” al Tocat d'Alboraia

Diumenge 28 de juny del 2009

El Tocat d'Alboraia projecta “Little miss Sunshine” (Xicoteta Miss Sunshine) de Jonathan Dayton i Valerie Faris

El proper diumenge 28 de juny, el Tocat d'Alboraia convida a gaudir de la pel·lícula “Little miss Sunshine” (Xicoteta Miss Sunshine), 2006, USA, 101’, dirigida per Jonathan Dayton i Valerie Faris, intèrprets principals: Greg Kinnear, Toni Collette, Abigail Breslin, Steve Carell, Alan Arkin, Paul Dano.

La projecció començarà puntualment a les 5 de la tarda.

Xicoteta Miss Sunshine … o no. Una carismàtica xiqueta, participant il·lusionada de passarel·les de jovenetes celebritats (una mena de concursos de bellesa i habilitats dançaires); un germà adolescent que, inspirat per les lectures de Nietzche i un odi visceral a la raça humana, ha fet vot de silenci; un avi maleducat i addicte a la cocaïna que estima els seus néts; un pare fracassat que, tanmateix, representa i es creu convulsivament la cultura de l’èxit; un oncle nouvingut, expert en Marcel Proust, que ha intentat suïcidar-se; i una mare enèrgica i treballadora que intenta dur endavant la casa, els fills, la seua relació marital i la recuperació del seu germà, composen la família americana dels Hoover. Una família desestructurada en què la comunicació és ben morta i quasi ningú es preocupa per ningú.

La cosa canviarà quan la filla serà acceptada en el concurs “Little Miss Sunshine” de Califòrnia i tots acaben, a desgrat, embarcats en la vella Volkswagen familiar, una andròmina oxidada que els durà a acompanyar a la menuda de la família en un viatge de tres dies per carretera. Les dificultats del camí i d’altres avinenteses tragicòmiques facilitaran, en un final ben entranyable, una entesa que pareixia molt difícil de recuperar.

Recorde que un company de llicenciatura em va parlar per primera vegada d’aquesta pel·lícula i a mi no em sonava de res. Ara que ja l’he vista un parell de vegades, he de dir que em pareix una història tan divertida com entranyable, en què les relacions humanes d’un grup familiar tan peculiar serveixen per a reflexionar des del sentit de l’humor sobre coses com allò que estàs disposat a donar a canvi de res. Té algun momentet fluix però reconec que el guió, la bona faena dels actors (amb eixe Greg Kinnear que fins ara no tornava a fer un bon paper des de Mejor… imposible), la cara de “com em toca tot els collons” del germà major o els savis consells del iaio, tot plegat, em fa recomanar-la. Ja me’n dieu.

[Jero Méndez a Totes les cares del dau]

Tràiler pel·lícula :

“L'home de la terra” al Tocat d'Alboraia

Diumenge 14 de juny del 2009

El Tocat d'Alboraia projecta
“The man from earth”
(L'home de la terra)
de Richard Schenkman

Demà diumenge 14 de juny, el Tocat d'Alboraia convida a gaudir de la pel·lícula “The Man from Earth” (L'home de la terra), 2007, USA, 90’, dirigida por Richard Schenkman, basada en una obra de Jerome Bixby (un escriptor dels millors episodis de Star Trek), interpretada per John Billingsley, Ellen Crawford, Ellen Crawford, Annika Peterson, Richard Riehle, David Lee Smith, Alexis Thorpe, Tony Todd, Steven Littles, Chase Sprague, Robbie Bryan.

La projecció començarà puntualment a les 5 de la tarda.

És possible una pel·lícula de Ciència-Ficció sense efectes especials? Clar que sí, aquesta pel·lícula és una bona mostra. Ni un míser efecte especial i amb un baix pressupost. Tot guió, tot diàleg. Tot en una xicoteta sala d'estar d'una caseta al camp. Allí, un grup de persones, professors universitaris tots ells (biòlegs, antropòlegs, psicòlegs, religiosos...), es reuneix per acomiadar un company que després de deu anys abandona el lloc, i el tipus decideix contar-los una història… Si hom té suficient imaginació, en acabant la pel·lícula i pensar en ella, pot sentir que ha viscut una experiència quasi mística, i per aconseguir eixe efecte només es necessiten 8 actors, una habitació amb pocs mobles, un Johnnie Walker Etiqueta Verda, i una fogata. Una de les millors pel·lícules de ciència-ficció dels últims anys, per a gent de ment oberta i que no et deixarà indiferent.

Tràiler pel·lícula :

L'Institut de Piera a Sitges

Viatge cap al
Romanticisme i
el Modernisme

El passat 28 de maig i com a complement de l’assignatura de Llengua Catalana i Literatura, els alumnes de primer de batxillerat de l’Institut Guinovarda de Piera van desplaçar-se fins a Sitges per visitar de manera combinada el Museu Romàntic d’aquella població del Garraf, casa que havia estat propietat de la família Llopis i que reprodueix la seva manera de viure entre els segles XVIII i XIX i de l’altra, el Cau Ferrat, la casa que en el seu moment adquirí Santiago Rusiñol i que convertí en un punt de trobada dels modernistes a tocar de la mar. Tant en un lloc com l’altre van poder gaudir d’una visita guiada que situà l’alumnat en cada època com a complement dels estudis sobre el Romanticisme i el Modernisme que han fet a classe.

Diputats per un dia

Els alumnes de l’Institut
Guinovarda de Piera,
diputats per un dia
al Parlament català

Tal i com es va anunciar en la darrera edició de “Vila de Piera”, els alumnes de primer de batxillerat de l’IES Guinovarda de Piera fa ben poc es van posar a la pell dels diputats del Parlament de Catalunya per participar al projecte Fem una llei, que enguany han seguit vint centres de tot Catalunya. Al llarg d’aquest curs escolar els nois i noies van haver de pensar, discutir i redactar un projecte de llei sobre el tema de l’aigua. A través d’aquesta simulació els joves van poder conèixer el funcionament del treball parlamentari i van aprofundir en un tema que està a l’ordre del dia, com és la gestió de l’aigua a Catalunya.

Després de tot aquest treball parlamentari el passat divendres 22 de maig tingué lloc un ple parlamentari presidit pel president de la Cambra, Ernest Benach i retransmès en directe pel Canal 33, durant el qual l’alumne de l’Institut Guinovarda Xavier Andreu va exposar les conclusions a les quals van arribar.

Un maig intens a l'Institut de Piera

Un maig ple d’activitats interescolars i extraescolars a l'Institut de Piera

Un mes més, i a banda de les activitats acadèmiques obligatòries, durant els darrers mesos l’IES Guinovarda ha dut a terme diverses activitats interescolars, com la celebració de la Diada de Sant Jordi al centre, i múltiples activitats extraescolars, com les següents.

El 5 de maig els alumnes de primer de batxillerat van anar a Barcelona a seguir la ruta literària fixada a partir de la novel·la Nada, de Carmen Laforet, que han treballat durant el curs. L’endemà, 6 de maig, al centre tingué lloc una trobada esportiva d’alumnes de quart d’ESO amb la participació d’alumnes de l’Escola Apiària de Piera, de l’IES Molí de la Vila de Capellades i de l’IES de sant Esteve de ses Rovires. El dia 7 els alumnes de 3r. d’ESO es van desplaçar fins a Mollerussa per visitar el Museu de l’Aigua. El 12 de maig els alumnes de 2n d’ESO van anar al Cosmocaixa i al Laberint d’Horta de Barcelona i els dies 14 i 21 de maig els alumnes de 4t. d’ESO van participar en una jornada informativa a la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona. Del 15 al 19 de maig els alumnes de segon de batxillerat dugueren a terme el viatge de final d’estudis a Londres. El 26 de maig aquests mateixos alumnes de l’últim curs de batxillerat van anar a veure la representació teatral de Terra Baixa, al Teatre Romea de Barcelona i, per últim, els alumnes de primer de batxillerat de la modalitat científica l’endemà 29 de maig es van desplaçar fins a al Centre de Recerca biomèdica de Barcelona. Així mateix els alumnes de quart, del 9 al 12 de juny van realitzar el seu viatge de final d’ESO a Cantàbria, just durant la setmana en què la resta de nivells d’ESO van dur a terme els diferents crèdits de síntesi obligatoris. Igualment el passat diumenge 24 de maig el centre acollí una competició esportiva organitzada per l’entitat “Malalts de bici” i divendres 29 de maig el centre acollí la visita dels alumnes que actualment cursen 6è de primària i que el curs vinent començaran els seus estudis de secundària a l’IES Guinovarda.

Premis pels alumnes de l'Institut de Piera

Diversos premis per a treballs
de recerca d’alumnes de
l’IES Guinovarda de Piera

Al final d’aquest curs diversos alumnes de segon de batxillerat de l’IES Guinovarda han estat guardonats pels treballs de recerca que han elaborat com a complement de la seva formació acadèmica.
És el cas de Jordi Roca i Udivert, que va guanyar el primer premi dels “Premis Igualada Recerca Jove 2009”, amb el treball titulat “Overclocking i refrigeració extrema en ordinadors personals” en què ha demostrat una forma d’augmentar el rendiment dels ordinadors personals. Segons va declarar el mateix alumne pierenc “Per a poder realitzar aquest augment de rendiment he utilitzat l’overclocking, una tècnica que permet modificar certs paràmetres dels components que integren l’ordinador, com poden ser la freqüència o el voltatge. Dur a terme l’overclocking, a part d’augmentar el rendiment dels components, també suposa un augment de l’escalfor que alliberen degut al fet que treballen per sobre les seves especificacions. Així doncs, per a resoldre aquest problema he dissenyat i construït íntegrament un sistema de canvi de fase per evaporació directa, un sistema de refrigeració extrema basat en el procés de condensació i evaporació d’un gas frigorífic que permet mantenir el processador a temperatures de -40ºC.”. D’aquesta manera va demostrar que amb l’ Overclocking es pot augmentar el rendiment del nostre ordinador, i fer que un ordinador un pèl antiquat pugui durar un temps més, o fer que amb aquesta tècnica, un ordinador pugui superar en rendiment un altre de components més bons, i, per tant, més cars.
El premi li va ser lliurat dimecres 22 d’abril a la capital de l’Anoia en un acte oficial amb representació de les diferents entitats convocants, és a dir, l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial d’Igualada, el Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada, el Rotary Club, la Unió Empresarial de l’Anoia, l’Ajuntament d’Igualada i el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.
D’altra banda, i dins la segona convocatòria dels Premis TREC, convocats per l’Ajuntament de Piera per a treballs de recerca elaborats per alumnes que cursen Batxillerat al municipi, els guanyadors van ser els següents : Primer premi de temàtica local per a Jordi Delgado Granados, pel treball titulat “Gegants: creant tradició, història i construcció dels gegants de Piera”. Segon premi de temàtica local per a Ester Montaner Novellon per al treball “Estudi dels hàbits saludables i de lleure dels nens i nenes escolaritzats a Piera de 10 a 12 anys”. Primer premi de temàtica general per a Jordi Roca Udivert per al treball “Overclocking i refrigeració extrema en ordinadors personals” i Segon premi de temàtica general per a Sílvia Pino Villuendas per al treball titulat “La guerra dels mitjans de comunicació. La guerra d’Irak”.
Aquests premis van ser lliurats a l’Ajuntament de Piera el passat 23 d’abril amb la presència de l’alcaldessa de la població, la regidora d’Educació, la directora de l’IES Guinovarda, el coordinador de Batxillerat de l’IES Guinovarda i la tutora de 2n de Batxillerat.
Per últim, i dins el marc dels premis “Llavors de Lletres” convocats pel setmanari “La Fura” i la Fundació Ferrer-Freixenet a Sant Sadurní d’Anoia, el treball "La guerra dels mitjans de comunicació. La guerra d l'Irak" de l’alumna Sílvia Pino Villuendas ha guanyat el tercer premi al millor treball de recerca de Batxillerat, amb una dotació de 1000 euros.

Es crea la ruta enològica de l'Anoia

S’ha creat una ruta
enològica de l'Anoia
que inclou dinou
establiments vinícoles

Amb la finalitat de potenciar el valor de la producció vinícola de la comarca de l’Anoia s’ha creat una ruta enològica d’aquesta zona. La ruta inclou dinou establiments vinícoles i diversos indrets d'interès cultural i turístic.

En l'actualitat, la vinya és el tercer conreu de la comarca, per darrera del blat i l'ordi. La majoria dels vins produïts a l'Anoia s'apleguen sota la Denominació d'Origen Penedès, tot i que també n'hi ha alguns que s’acullen a la DO Catalunya.

La DO Penedès es caracteritza per una variada diversitat en la producció de vins, gran productora de vins blancs, la majoria d’ells destinats a l’elaboració del cava. El fet que l'Anoia estigui inclosa en aquesta marca de qualitat ha fet que es plantegi la possibilitat d'incorporar aquest itinerari als que ja existeixen al l' Alt Penedès.

Per a divulgar aquesta “Ruta enològica de l'Anoia” s’ha editat un fulletó amb la informació de cada establiment vinícola i el mapa de la zona, aquest fulletó inclou tretze cellers de grans dimensions que ofereixen visites guiades i altres sis més reduïts que es poden visitar prèvia sol·licitud.

Els itineraris proposats visiten les següents poblacions de la comarca:

Cabrera d’Anoia: Finca Can Feixes. Mas dels Clavers. Cava Ivan Saldanya.
El Bruc: Celler Can Pascual.
Els Hostalets de Pierola: Can Grau Vell.
La Llacuna: Celler Puig – Romeu.
Masquefa: Can Bonastre Wine Resort. Raventós – Rosell, Heretat Vall-Ventós. Castell d’Age.
Òdena: Cava Bohigas.
Piera: Agrícola Anoia. Pagès Entrena, S.A. Torrens Moliner. Caves Mungust. Caves Cuscó i Comas. Vinya Sant Josep Michel.
Santa Maria de Miralles: Celler Torres.
Vallbona d'Anoia: D’Melis (Hidromel). Castell de Leonard.

A part de les visites a caves i cellers, el tríptic publicat inclou una sèrie de punts d'interés de l'Anoia, que es poden combinar amb la visita enològica, com ara la ciutat d'Igualada, el Castell d'Òdena, Santa Margarida de Montbui o el Bruc.

· Fulletó de la Ruta enoturística de l'Anoia: Arxiu pdf 955 Kb

“David Icke" al Tocat d'Alboraia

Diumenge 31 de maig del 2009

El Tocat d'Alboraia projecta “David Icke, Live at The Oxford Union Debating Society”, "Algo que debes saber" -Quelcom que has de saber-, conferència de David Icke a The Oxford Union Debating Society, de Miki Zoric

El proper diumenge 31 de maig, el Tocat d'Alboraia convida a gaudir del documental “David Icke, Live at The Oxford Union Debating Society”, "Algo que debes saber" -Quelcom que has de saber-, conferència de David Icke a The Oxford Union Debating Society, de Miki Zoric, 2008, GB, 112’.

La projecció començarà puntualment a les 5 de la tarda.

David Icke, coguionista de la película Matrix, és un teòric de la conspiració com tants d’altres: un govern secret domina el món des de l’antiguitat; utilitzen els governants com a titelles, i encaminen el món a una govern únic, una moneda única, a un exèrcit únic i a un control de la població per mitjans informàtics; provoquen guerres, catàstrofes naturals i pandèmies per aconseguir els seus mitjans o, dit d’una altre manera, les guerres, les pandèmies i les catàstrofes naturals, o sigui el mal i aquelles coses que ens provoquen temor, estan programades per uns pocs per tal de tenir aterrits i controlats a uns molts.

Aquesta conferència de David Icke a la universitat de Oxford, es podria dir que és una actualització imprescindible de la versió Orwelliana de la realitat i del funcionament dels grups de poder a la nostra societat.

Fragment del documental:

Un premi per a Joan Pinyol

Joan Pinyol guanya el
Primer Premi d’un
concurs de relats
curts de terror

Amb el microconte titulat “Mirades” l’escriptor capelladí ha obtingut el primer premi del concurs de microcontes de terror organitzat pel portal d’internet “Hespèria”.

El veredicte del premi, al qual es van presentar més d’un centenar d’obres, es va donar a conèixer el passat 27 de maig, tal com va explicar l’organització, perquè coincidia amb l’aniversari dels naixements tant de Vicent Price com de Cristopher Lee, una data, per tant, clau per als amants del cinema de terror i molt apropiada per a donar a conèixer el final d’un premi de narrativa també de terror.

Després del període de deliberacions, el jurat, a través del web www.hesperia.cat va fer públic el següent veredicte: “Reunides les nostres ànimes turmentades i després dels sacrificis rituals i les ofrenes als foscos déus de l'Hades els oracles han parlat i el jurat del concurs de relats curts de terror decideix que el Guanyador del Calze Sagnant de l'Infern és el relat següent : Mirades, de Joan Pinyol, que diu així “La pilota arribà al pou i ella mirà avall. -Hi ha ulls que em miren! -És clar! Són els teus reflectits! No la convencé. N'hi havia tres”. I el mateix jurat va remarcar la seva elecció de la següent manera : “Perquè essencialment era el que cercàvem; senzillesa, suggeriment, capacitat de síntesi i sobretot sentiment d'intranquil·litat i por. Aquesta nena que capta quelcom estrany i no accepta l'argument de l'adult, aquesta innocència escapçada ens treu de la nostra illa d'ignorància; com deia el mestre H.P. Lovecraft:" La cosa més misericordiosa del món penso que és la incapacitat de ment humana per a relacionar tot allò que hi conté. Vivim en una illa de plàcida ignorància entre les boires dels obscurs mars de l'infinit, fet que no implica que viatgem gaire lluny." Bé; nosaltres, mitjançant la protagonista hem abandonat aquesta illa.

Així mateix, el jurat també va concedir un accèssit al microconte titulat Buh! , presentat amb el pseudònim de Mary Lovecraft, que diu així : Després de devorar al nen i llepar la sang que havia espargida sobre el llit, el monstre va tornar al conte del que havia sortit" .

Tal com deien les bases els dos guanyadors veuran editats els seus textos en un llibre digital i també en format paper juntament amb altres microcontes presentats, i rebran un lot de llibres i de pel·lícules de terror.

No és la primera vegada que el portal “Hesperia” organitza amb èxit un premi literari a través de la xarxa. L’any passat va convocar un premi de microcrelats en aquella ocasió de ciència ficció del qual també en derivà un llibre electrònic i un llibre imprès el juliol de 2008..

I tampoc no és la primera vegada que Joan Pinyol obté un premi literari amb la pràctica del gènere del microconte. L’any 2000 fou mereixedor del I Premi de Narrativa Vila d’Almassora amb el recull Noranta-nou maneres de no viure encara a la lluna (Setimig, 2001), l’any 2004 obtingué a Olot el II Premi de Microliteratura Santa Juliana de Nicomèdia i també el I Premi de Microliteratura Caldes de Malavella. I l’any 2006 guanyà el XXII Premi de Narrativa Vila de Puçol amb el recull Micromèxics (Brosquil, 2007). A més, acostuma a impartir tallers dedicats a aquest gènere narratiu i xerrades en centres de secundària i biblioteques.

D’aquí uns dies i en format digital es podrà accedir als microcontes seleccionats en aquest I Concurs de Relats Curts de terror a través del web www.hesperia.cat. No us els perdeu!

Contra la impunitat dels crims franquistes

Dissabte 30 maig del 2009

Concentració contra
la impunitat dels
crims del franquisme

El proper dissabte 30 de maig, a les 12 del migdia, a la plaça Sant Jaume de Barcelona, es farà la “Propera concentració per la veritat, la justícia i la reparació”. Aquesta propera concentració no és una més. Es vol visualitzar que darrera de molta feina, de la lluita per la Veritat, la Justícia i la Reparació, hi ha un compromís de tots els que estan treballant pels drets de les víctimes del franquisme. Per això es demanem un petit esforç, que no és massa comparat amb els sacrificis dels que ens van precedir i dels que encara ens acompanyen, i saben perfectament que va ser la repressió franquista perquè la van patir personalment. Tots els que estan implicats en la defensa dels drets de les víctimes del feixisme a aquest Estat, tots som víctimes del passat, d'aquest present desagraït i, si no es reivindica i exigeix serem víctimes per sempre d'un futur d'oblit. Tots plegats hem de sortir al carrer a demanar allò que ens deuen, ho farem aquesta vegada?

Cal que cadascú convoqui els seus familiars, amics i companys, a totes les persones conscienciades de que l'estat espanyol té un deute que saldar amb els ciutadans que van lluitar i lluiten per la llibertat i la democràcia a aquest país. És molt trist haver de demanar Justícia pels lluitadors antifeixistes després de més de 30 anys de Transició, però encara ho és més no fer-ho.

Cal fer d'aquesta quarta concentració un acte multitudinari, entre tots podem! Prou impunitat pels crims del franquisme! No oblideu les fotos dels vostres familiars.

La Mesa de Catalunya d'Entitats Memorialistes.

L’Anoia, terra de poetes

L'article
“L’Anoia, terra de poetes”,
en una revista de Sabadell

El darrer número de la revista bimestral “Quadern”, que edita la Fundació Ars, de Sabadell i que correspon al número d’abril, acaba de publicar un article de l’escriptor capelladí Joan Pinyol dedicat a l’activitat poètica de la nostra comarca des del segle XIX i fins als nostres dies.
L’article deriva de l’estudi que Pinyol va fer en el seu moment a propòsit de l’activitat lírica de les comarques del Bages i de l’Anoia per encàrrec de la Residència d’Investigadors de Barcelona i que va culminar en el cicle “Terres, ponts i paisatges” que durant setmanes abordà des de Barcelona la realitat poètica de diverses comarques catalanes.
Amb el títol, “L’Anoia, terra de poetes”, l’escriptor capelladí –que és una dels caps de la secció literària d’aquesta revista- repassa dècada rere dècada les principals manifestacions i noms propis que va donar de si la nostra comarca. Poetes com Josep Costa Pomés, Maria Trulls, Alexandre de Riquer, Joan Serra i Constansó, Jaume Boloix i Canela, Joan Llacuna, Ramon Castelltort, Antoni Canals… entre molts altres entre els quals hi ha també Josep Romeu i Figueras, Xavier Miquel, Celdoni Fonoll, Ernest Farrés, Francesc Rossell, Lleonard del Rio. Així mateix, l’article –que s’il·lustra amb diverses fotografies d’aquests poetes i amb un mapa comarcal perquè es pugui ubicar l’origen geogràfic de molts d’ells- també es fa ressò de diverses iniciatives poètiques i culturals, com la primera època de la Revista d’Igualada, o de la Revista “Romanços” de Piera, la publicació de diverses antologies, la convocatòria de premis de poesia, i un llarg etcètera de manifestacions poètiques anoienques.
El mateix número 170 de “Quadern” també publica una nova crítica literària de la periodista i bibliotecària Magda Bartrolí, dins la secció dedicada als llibres oblidats. En aquest cas analitza la novel·la “El retorn amarg” de Lluïsa Forrellad.
Podeu adquirir la revista a través de l’adreça info@fundacioars.org - Fundació Ars.

“2 Filhos de Francisco” a Piera

Diumenge 24 de maig del 2009

Cinèfils de Piera projecta “2 Filhos de Francisco” -Los dos hijos de Francisco- de Breno Silveira

El grup Cinèfils de Piera convida a veure, el proper diumenge dia 24 de maig, a la Sala Polivalent del Casal per a Joves i Grans, a 2/4 de 7 de la tarda, la pel·lícula “2 Filhos de Francisco” -Los dos hijos de Francisco- de Breno Silveira, Brasil, 2005, 129’. Interpretada per Angelo Antônio, Dira Paes, Márcio Kieling, Thiago Mendonça, Paloma Duarte i amb música de Caetano Veloso.

Aquesta pel·lícula serà la de l’última sessió de la temporada.

“2 Filhos de Francisco” està inspirada en una història real que aconsegueix seduir els espectadors per la seva bellesa dramàtica. La història de Zezé Di Camargo i Luciano, dos destacats exponents de la cançó popular brasilera. Una brillant història d’un pare que fa tot el que pot per tal que els seus fills es converteixin en superestrelles de la música brasilera. En l’intent per triomfar, els nois viuran una sèrie d’imprevistos i aventures, tot al ritme de la música original composta per Caetano Veloso. Marcio Kieling, Thiago Mendonça i els germans Zezé i Luciano de Camargo, que s’interpreten a sí mateixos al final de la pel·lícula, completen l’extraordinari repartiment de la pel·lícula.

Des de “Dona Flor e seus Dois Maridos” de 1976, 2 Filhos de Francisco es la pel·lícula brasilera amb major recaptació dels últims 25 anys.

Tràiler pel·lícula :

Jordi Muntané a "Taula Emparaulada"

25 de maig del 2009

El masquefí
Jordi Muntané
participa a la Setmana
Barcelona Poesia 2009

El proper dilluns dia 25 de maig del 2009, el grup d’acció poètica 'Escac al Vers' presenta el recital poètic: "Taula Emparaulada". El grup de poetes d''Escac al Vers' que participaran en aquest recital són: Gemma Arimany, Sílvia Bel, Trini Casas, Joan Franch, Marisa Olivera, Oriol Prat, Rossend Sellarés, Pere Urpí i el poeta de Masquefa Jordi Muntané.
Els membres del grup intentaran, amb aquest recital poètic, despertar els sentits dels assistents a través de la degustació de poemes cuinats a foc lent amb textures, aromes i sabors diversos: dolç, salat, amarg, àcid, picant...

El recital serà al Jardí Romàntic de l’Ateneu Barcelonès, carrer Canuda 6 de Barcelona, a les 7 de la tarda. L’entrada és lliure.

El ral·li País del Cava a Masquefa

17 de maig del 2009

Aquest any el ral·li
País del Cava
començarà a Masquefa

Demà, diumenge dia 17 de maig, se celebra el quart ral·li País del Cava que organitza la Confraria del Cava i el Clàssic Motor Club del Bages. Una quarantena de vehicles anteriors al 1930 desfilaran des de primera hora del matí arreu del nord del Gran Penedès, al País del Cava, fent parada a vuit caves.

Aquest any el ral·li començarà a Masquefa, la comitiva es concentrarà a 2/4 de 9 del matí a Can Bonastre de Santa Magdalena a Masquefa, on es servirà un esmorzar de benvinguda, i a les deu es partirà cap a la Masia Bach. D'aquí la ruta seguirà cap a les Caves Roger Goulart de Sant Esteve Sesrovires, i després cap a les Caves Ramon Canals Canals de Castellví de Rosanes. Es reprendrà el camí direcció a Gelida, fent parada a les Caves Torelló de Can Martí de Baix i després a les Caves Rosell Mir al Rebato de Subirats. Es continuarà fent parada a les Caves Castell de Sant Antoni, al passeig del Parc de Sant Sadurní i després a les Caves Berral i Miró, a la plaça Manuel Raventós. Els vehicles d'època recorreran diversos carrers de Sant Sadurní, de 2/4 de 12 a ¼ d’1 els cotxes faran una plantada al carrer del Raval, on els visitants podran votar quins són els que més els agrada i després arribaran a la plaça de l'Ajuntament, on es presentaran tots els models participants i es donarà coca i cava per tothom.

Als volts de quarts de dues, els vehicles es posaran de nou en marxa cap a la seu de la Confraria del Cava a Torre Ramona, on es celebrarà un dinar de germanor i es lliuraran els premis, on es reconeixerà el cotxe més antic i els dos més votats pels assistents, i records per als assistents.

Poetes al Museu Vicenç Ros de Martorell

16 de maig del 2009

Lluís Julià, Jordi Llavina i Ricard Garcia recitaran els seus poemes

Entre els diversos actes que el Museu Vicenç Ros de Martorell ha organitzat pel Dia Internacional dels Museus, hi haurà el que s'ha anomenat ‘Poetes al Museu’. Els poetes convidats a participar-hi són el Lluís Julià, el Jordi Llavina, de Gelida i el Ricard Garcia, de Sant Llorenç d’Hortons, que recitaran els seus poemes i després es podrà xerrar i prendre una copa de cava.

La lectura de poemes es farà el proper dissabte 16 de maig a les 7 de la tarda al Museu Vicenç Ros (Av. Vicenç Ros, s/n., Martorell) i té l’al·licient afegit de poder veure la important col·lecció de ceràmica del Museu.

L'activitat és gratuïta i hi haurà servei de llibreria per qui vulgui adquirir algun dels llibres d’aquests poetes.