Joan Pinyol farà un taller de microcontes

A Vilanova i la Geltrú

Joan Pinyol donarà forma
a un taller dedicat a
l’art del microconte

En el marc de la campanya “Tot l’any lectura”, 2008, que organitza el Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, el proper divendres 21 de novembre a la Biblioteca Joan Oliva de Vilanova i la Geltrú, l’escriptor capelladí conduirà un taller dedicat al gènere narratiu del microconte.
Adreçat a adults i amb el nom de “El microconte, un petit gran gènere” l’activitat donarà a conèixer els trets distintius d’un gènere que Pinyol ha conreat en diversos llibres. A més, s’engrescarà als assistents a elaborar microtextos de collita pròpia a partir de la projecció en una pantalla i la lectura de diversos minitextos escrits per diversos autors d’arreu del món. Per acabar l’escriptor capelladí donarà a conèixer diverses tècniques que resulten d’allò més útils a l’hora d’aconseguir la brevetat textual i l’eficàcia narrativa més desitjada en l’art de dir molt en molt poc espai.
L’objectiu de la Campanya “Tot l’any lectura” és promocionar l’activitat cultural i de foment de la lectura a les biblioteques municipals i s’adreça a tots els ajuntaments que disposen d’una biblioteca pública a la Xarxa de Biblioteques Municipals de la província de Barcelona. D’ençà que es va iniciar a la campanya s’han adherit un total de 82 ajuntaments en representació de 105 biblioteques que han programat regularment diverses activitats adreçades al públic adult i al públic familiar.
El taller de microcontes començarà a les sis de la tarda a la Biblioteca Joan Oliva de Vilanova i la Geltrú, situada a la plaça de la Vila de la capital del Garraf.

"Zeitgeist. L'apèndix" al Tocat d'Alboraia

Diumenge 16 de novembre del 2008

Més cinema
al Tocat d'Alboraia

Aquesta setmana, des del Tocat d’Alboraia conviden a vore el documental "Zeitgeist. L'apèndix" (2008 - USA - 123') de Peter Joseph, demà diumenge dia 16 de novembre, es començarà a 2/4 de 5 de la tarda, es prega puntualitat.

Zeitgeist és un documental distribuït gratuïtament per internet, que va ser creat per a inspirar la gent a que comence a vore el món des d'una perspectiva més crítica, i a entendre que de vegades les coses no són com la majoria de la població es pensa que són. Ací el director continua amb els mateixos plantejaments de la versió anterior i constata l'existència de mecanismes de dominació absoluta dins de les institucions de control social convencionals, atribuint la causa dels problemes de la nostra civilització a l'escassetat intencionalment generada pel benefici de l'èlit controladora del sistema monetari vigent. El documental posseeix un rerefons quasi anarquista i proposa una alternativa de com la vida humana podria evolucionar en aquest segle.

Plànol de com arribar-hi, clica al damunt per obrir el plànol més gran.

Internet i els perills que l'envolten

Xerrada a l’Institut Guinovarda de Piera
a càrrec dels
Mossos d’Esquadra

Adreçades als alumnes de primer cicle de l’ESO de l’institut públic de Piera, des de la primera setmana de novembre es realitzen en aquest centre educatiu diverses xerrades organitzades per l’Oficina de Relacions amb la Comunitat de la comissaria de Mossos d’Esquadra d’Igualada (ABP Anoia Regió Policial Central), dins la campanya Escoles 2008-09.

El tema d’aquest curs, proposat per a l’alumnat de primer i segon d’ESO de l’IES Guinovarda està centrat en els perills que envolten la xarxa internàutica i que afecten els usuaris més joves.

Les xerrades, impartides per un dels mossos que es desplaça gairebé diàriament al centre, posen èmfasi en la necessitat, cada vegada més acusada per part dels joves, de trobar espais fiables d’informació a internet i, en aquest sentit, subratllen els aspectes negatius que té la xarxa. En aquestes conferències, doncs, es pretén promoure els beneficis que té internet i identificar alhora les pràctiques que no són recomanables a partir de la distinció entre els continguts il·legals i nocius, dels consells per garantir la seguretat amb el messenger, els xats i les web-cams, la producció i difusió d’accions delictives, l’ús correcte dels blocs, els programes maliciosos, els virus, els sistemes de contrasenyes i tot el que pugui suposar un perill per als joves davant de l’ordinador.

Incloses en la programació de xerrades i activitats formatives que du a terme cada curs l’IES Guinovarda, les xerrades dedicades als perills d’internet van començar el passat 4 d’octubre i s’acabaran el proper 12 de novembre una vegada hagin rebut la informació els deu grups de primer cicle que actualment hi ha a l’institut de Piera.

Un mosso impartint la conferència davant d’un grup de 1r. d’ESO

Robatori a Can Cartró de Masquefa

Roben el total del producte de la collita
de la casa de pagès de Can Cartró

Tal dia com avui, a la tarda del divendres dia 9 de l’any 1883, van saquejar la casa de pagès de Can Cartró de Masquefa. La quantitat robada va ser de 280 duros, el total del producte de la collita i amb el que s’havien de mantenir fins a la propera collita.

Imatge d'aquesta noticia tal com es pot llegir al diari La Vanguardia del dimarts dia 13 de novembre del 1883 a la pàgina 9.

Cinema al Tocat d'Alboraia

Diumenge 9 de novembre del 2008

El documental
"The Fourth World War"
(La Quarta Guerra Mundial)
de Rick Rowley

Per setena setmana consecutiva el Tocat programa una sessió de cinema i us convida a gaudir de la pel·lícula, demà diumenge dia 9 de novembre a les 5 de la tarda a Alboraia.

En aquesta sessió es projectarà el documental "The Fourth World War (La Quarta Guerra Mundial)", de Rick Rowley. Un documental independent des de la perspectiva del moviment global antiautoritari, que conceptualitza sobre l'anomenada "4a Guerra Mundial", identificada en l'existència d'un conflicte entre els ciutadans comuns i el poder instituït, representat aquest en els governs juntament amb les oligarquies econòmiques monopolistes. Imatges i històries de diferents conflictes d'arreu del món, en els quals, aquesta nova guerra ja no és entre els diferents governants de països en pugna, sinó entre els pobles i llurs classes dirigents tant a nivell local com global. Així aquesta guerra es tradueix en una guerra de l'imperi contra la munió de veus dissidents que es rebel·len contra l'ordre econòmic imperant; una guerra que no és localitzada en un camp de batalla a l'ús, sinó que és a tot arreu.

Plànol de com arribar-hi, clica al damunt per obrir el plànol més gran.

L’Esteve Miralles finalista del premi Just M. Casero

L’escriptor masquefí Esteve Miralles va quedar finalista de la 28a edició del premi de novel·la curta Just Manuel Casero

Ahir dijous dia 30 d’octubre del 2008 es va fer a Girona l’acte de proclamació i lliurament de la 28a edició del premi de novel·la curta Just Manuel Casero. L'obra finalista va ser ‘Set mesos’ de l’escriptor masquefí Esteve Miralles. El guanyador va ser L'escriptor badaloní Ricard Biel amb l'obra ‘A la roda de fira’.

El Jurat del XXVIII Premi de Novel·la Curta Just Manuel Casero, que convoca la Llibreria 22 de Girona, format per Josep M. Fonalleras, Imma Merino, Vicenç Pagès, Ponç Puigdevall, Eva Vázquez i Guillem Terribas, que actuà de secretari sense vot, va recomanar la publicació de l'obra finalista d'Esteve Miralles, ‘Set mesos’, la tremenda història de dos antics cooperants a l'Àfrica, un metge i una monja que han sobreviscut al segrest d'un comando salvatge de soldats infantils en una selva africana. El jurat va destacar que el narrador de ‘Set mesos’ és un personatge ambivalent, que es mou entre la ingenuïtat i la malícia. La història, de gran intensitat, atrapa el lector des dels primers compassos i que sembla evocar la crueltat latent dels contes per a infants". La novel·la d'Esteve Miralles salva la brutalitat del seu argument gràcies al fet que és narrat des de la distància.

L’Esteve Miralles va tenir un record per a la missionera Presentación López Vivar, de l'institut de religioses de Sant Josep de Girona, que dimarts va perdre les cames en un atac al Congo: “Aquest fet real és molt més atroç que no pas la meva novel·la, perquè en definitiva es tracta d'una mentida que em serveix per parlar de les mentides”, va dir l’Esteve.

Premis de novel·la curta Just Manuel Casero

Crisi a la Findlay de Masquefa

Un grup alemany estudia
la compra de les plantes
catalanes de Findlay
i Intier Automotive

Una multinacional alemanya estudia l'adquisició de les empreses auxiliars de l'automòbil Findlay i Intier Automotive per fusionar-les, la qual cosa suposaria una sortida per a ambdues companyies davant de la crisi en la qual es troba el sector, segons van informar a Europa Press fonts sindicals.
A la planta de Masquefa (Barcelona) de Findlay, proveïdor del fabricant espanyol Seat, treballen unes 80 persones. La direcció va presentar a finals de juliol un expedient concursal i espera trobar algun comprador.
El grup alemany interessat en la seva adquisició planteja fusionar aquesta planta amb Intier Automotive, també fabricant de components, amb seu a Vilafranca del Penedès (Barcelona), on preveu mantenir la producció.
Les negociacions que podrien culminar amb aquesta fusió que salvaria la factoria de Findlay començaran el pròxim mes. Entre les qüestions a tractar hi ha la sortida de l'excedent de la plantilla que no podria absorbir la nova empresa, així com qüestions de mobilitat dels treballadors actuals de Masquefa a Vilafranca.

· Noticia publicada a Finanzas.com el 04/10/2008

Els pegats de la salut a Masquefa

Masquefa
i recursos sanitaris

El fenomen de la immigració de grans ciutats a petits municipis des de fa una dècada ha suposat un augment de persones que hem realitzat una peregrinació a diferents punts de Catalunya, en un curt espai de temps. A pesar que els organismes oficials i ajuntaments són conscients que s'ha produït aquest increment de la població en municipis com Masquefa, la realitat passa perquè, fins al moment, ni el Govern ni les comunitats autonòmiques ni els propis ajuntaments han planificat els recursos sanitaris humans i assistencials de cara a adaptar-los a aquesta nova situació. Són els mateixos professionals sanitaris i els propis usuaris els quals estan donant avís a una població que segueix creixent.
Durant molts anys els petits municipis com el nostre han estat part de l'emigració de grans ciutats com Barcelona, i moltes altres per a poder assegurar-se el futur en els temps en els quals en aquestes mateixes ciutats era molt més complicat poder optar a un habitatge de propietat. No obstant això, amb el pas del temps, el nostre país ha experimentat un creixement econòmic vertiginós i les tornes han canviat radicalment.
Tots aquests municipis que es van convertir en pobles d'acollida de persones amb residència en grans ciutats i amb dret a rebre assistència sanitària en qualsevol dia de la setmana, tant festius com laborables, i en qualsevol hora del dia, amb centres oberts les 24 hores del dia, suposava un segur de benestar personal com recurs humà i assistencial del sistema Nacional de Salut.
La situació és manifestament pitjor ara que fa un lustre: l'escassesa de personal sanitari afecta a totes les comunitats autònomes i, els recursos ha suposat que la distribució de determinades poblacions com la nostra sigui caòtica.
D'aquesta manera, existeixen zones geogràfiques amb un nombre molt elevat de ciutadans on falten especialistes com pediatres, com una atenció especialitzada urgent per a nens menors d'edat, i pares amb dificultats a poder desplaçar-se a altres municipis per motius professionals familiars.
Sense entrar a valorar les conseqüències que aquests deficients serveis estan ocasionant a la nostra població de Masquefa, puc suposar que l'increment que es ve experimentant cada any en numero d'habitants marca una realitat a tenir molt en compte perquè aquest continu augment no s'ha vist acompanyat d'una mínima planificació dels recursos sanitaris humans, ja sigui per part del departament de salut com responsables de la cohesió del sistema, o dels petits ajuntaments com el nostre que ostenten competències per a poder oferir recursos sanitaris privats com a mesura d'actuació en un moment que no s'han pres mesures específiques de cara a adequar els recursos a la nova realitat de la nostra població.
Les situacions actuals que es vénen realitzant en el nostre ambulatori podrien descriure's com simples pegats que vénen a solucionar moments concrets però que no suposen una mesura eficaç i estudiada per a pal·liar la situació de deterioració a mig o llarg termini.
No haig d’entrar en debat en el model de salut. Per a respondre a la pregunta de quants necessitem, hem de tenir clar quin és el model de sanitat que necessitem en aquest municipi i assegurar els serveis d'urgències com una gestió d'assistència urgent per als nostres ciutadans.
Els nostres mandataris no han d’oblidar els problemes que sofreixen els nostres ancians i nens per no poder oferir els recursos humans sanitaris, que des de fa anys, se segueixen agreujant cada vegada més.
L'esperança d'una reflexió en consciència, ha de ser la resposta eficaç al malestar que ha sorgit d'una societat que sempre ha buscat el benestar.

Josep Belana
Doctor en Filosofia i Ètica

Duem estrella i penó barrat

·

11 de setembre
Diada Nacional de Catalunya
·

·
11 de setembre del 2008
Centenari de la senyera estelada
·
·
Cançó futura

Guerra a la guerra, fem-nos soldats:
serà la terra pels catalans.
Gent de Castella, deixeu-nos pas!

Feu-vos enrera la host vilana.
La mar és nostra! La branca ufana
quan l'estol passa.

La malvestat
s'és feta eixorca si som triomfants:
serà la terra pels catalans.

Duem estrella i penó barrat,
guerra a la guerra!

L'ardit es bat
per una engruna vol llibertat.
Serà la terra pels catalans!
Gent castellana, l'allau no us val!

[Poema escrit el desembre de 1921
amb motiu de la creació de l’Estat Lliure d’Irlanda]

Joan Salvat-Papasseit
(Barcelona 1894 - 1924)
·
·
El somni

Guardeu la terra els pagesos germans,
guardeu —beseu-la amb delit, pam a pam:
ara amb nosaltres, marins i gojats,
per Catalunya, els vaixells salparan.
Guardeu la terra els pagesos germans.

De cara al món altra volta, i firam!
Les gestes nostres no temin la mar:
—qui duu senyera els dofins li fan pas.
Per Catalunya un bell nom voleiant,
de cara al món altra volta, i firam!

Fornits atletes, a proa s’hi cap;
deixeu l’Estadi pels fadrins que es fan.
Preneu els estris de viure en combat
per Catalunya: Una passa endavant!
Fornits atletes, a proa s’hi cap.

Vosaltres, dones, heroiques com mai,
sigueu valentes, que l’empresa és gran:
les nostres filles que aprenguin l’afany.
Per Catalunya reseu català,
Vosaltres, dones, heroiques com mai.

Fendim les ones, tal guerrers d’abans;
—de nou la història que ens vegi avançant—
vulguem ésser-hi entre els pobles més grans:
Per Catalunya, els fanals ben endalt,
fendim les ones, tal guerrers d’abans.

Joan Salvat-Papasseit
(Barcelona 1894 - 1924)
·

[Veu de Rosa Novell]
·
·

·
· Mapa amb els ajuntaments adherits a la celebració del centenari de l´estelada ·
Mostra un mapa més gran

··
· Bon cop de fals! · Els Segadors ·
· Falç i ginesta! · El Cant del Poble ·
· Sega arran · Deslliurança ·

L’Ebre també té cel

Joan Pinyol s’acosta a l’Ebre, literalment

Durant aquest estiu l’escriptor de Capellades ha publicat una nova narració en l’antologia titulada El riu que parla, que acaba de publicar Aeditors. El llibre, que aplega trenta contes escrits per autors majoritàriament procedents de les Terres de l’Ebre, va ser presentat el passat 10 d’agost a Fondespala (Terol), en el marc de la III Trobada d’autors ebrencs que organitza anualment la llibreria Serret de Vall-de-roures.

Tal com s’indica en el pròleg, es tracta d’una antologia de contes que tenen el riu Ebre com a motiu literari, que se situen al seu tram final abans que arribi a la mar i que volen explicar a la resta del país que la defensa de l’Ebre i del seu territori no només s’han d’interpretar políticament sinó també sentimentalment com un dret a la identitat i a la consciència del lloc.

La narració de Pinyol, titulada L’Ebre també té cel, està situada al cim del Mont Caro i es converteix en una al·legoria de les aspiracions de l’Abel, un jove ebrenc que vol ser ocell i que abans de saltar al buit porta el lector a l’escenari de la batalla de l’Ebre i en retornar-lo al present li reserva un final del tot inesperat.

A més d’aquest conte el llibre, que també incorpora trenta fotografies de la zona, presenta narracions de Jesús M. Tibau, Emigdi Subirats, Vicenç Sanz, Regina Bladé, Francesca Aliern, Laura Mur i Josep Igual, entre d’altres. Imprès a Capellades el recull El riu que parla ja s’ha distribuït en diferents llibreries del país.

Abandonament dels cavalls de Can Mas

Tots els cavalls estan en un estat lamentable

Seprona requisa els cavalls de l’hípica de Can Mas

Ahir dimecres dia 6 d’agost, es van requisar 4 dels 15 cavalls que mal vivien a l’hípica de Can Mas de Piera. S’havia denunciat l’estat lamentable en què estaven aquests animals a la Fundació Altarriba, i ahir Seprona els va anar a buscar.

Seprona, però, no es va poder emportar tots els cavalls, però seguiran amb el tema, sembla que va ser per algun problema burocràtic que no van poder emportar–se’ls tots, però els que queden no és perquè estiguin bé, de fet els de la Fundació Altarriba, que van acompanyar a Seprona volien donar aigua als cavalls abans de pujar-los al camió i no en van trobar enlloc.

Algun dels cavalls ja és irrecuperable, i una noia ha engegat una campanya per apadrinar-ne un (pagant 10 € al mes) i que visqui el temps que li queda en un refugi per a cavalls que té la Fundació Altarriba.

Informació i fotos: E.R.M.

Un Masquefa d’Oliva finalitza la 'Ironman' d’Àustria

Tres representants del Club Triatló Oliva aconsegueixen ser “Finishers“ en la "Turbulenten Ironman”

Toni Cots, Domingo Masquefa
i Joan Carles Gilabert

Tres representants del Club Triatló d'Oliva, han finalitzat l'Ironman d’Àustria 2008, 3800 metres de natació, 180 quilòmetres de ciclisme i una marató 42,195 quilòmetres de cursa a peu, amb els següents temps: Toni Cots 11h 04' 50'', Domingo Masquefa 11h 56' 20'' i Joan Carles Gilabert 13h 42'' 19', convertint-se en els primers representants del Club Triatló Oliva que aconsegueixen ser “ Finishers “ (Triatletes que finalitzen un Ironman).

La prova fou prou més dura per les inclemències del temps, amb fortes pluges que de forma intermitent però intensa, marcaren la prova. En els titulars de la premsa Alemagna i Austríaca destacaven la prova com a “Turbulenten Ironman”.

Domingo Masquefa

· Noticia publicada a València Noticies del 27.08.2008

Mor un ciclista de Masquefa en un accident

En Lluís Carrasco mor a conseqüència
d'un accident de trànsit a Piera

Ahir, dijous 17 de juliol, a la carretera BV-2241, punt quilomètric 5, al terme municipal de Piera hi va haver un accident de trànsit en el qual un turisme envestí un ciclista de Masquefa. Com a conseqüència de la col·lisió, el ciclista, Lluís Carrasco, de 65 anys, i veí de Masquefa, va resultar ferit greu i fou traslladat a l'hospital de Bellvitge. En un primer moment, no es temia per la seva vida, però el seu estat es va anar complicant fins que a les 21.20 hores el centre sanitari certificà la seva mort.
L'accident es va produir quan el vehicle avançà dos ciclistes i un d'ells caigué a terra per causes que s'estan investigant.
Fins al lloc dels fets s'hi van desplaçar els Mossos d'Esquadra, Policia Local de Piera i el SEM. La víctima fou atesa inicialment per una infermera i un metge del CAP de Piera que circulaven per la zona en el moment de l'accident.

Del conflicte entre Unió i Convergència a Masquefa

Es tornaran a presentar per separat Convergència i Unió a Masquefa?

Tothom sap els conflictes, les discrepàncies, les lluites pel poder que hi ha entre els partits Convergència i Unió, i que un dels llocs on més conflictes hi ha hagut sempre és a Masquefa, són de domini públic i ben coneguts a tot arreu. El cas dels conflictes a Masquefa es posat com exemple molt sovint en diversos fòrums polítics i d’opinió. Ahir, Lluís Recoder, el proper responsable de política municipal de Convergència va parlar de tot això i de la possibilitat que aquests dos partits es presentin per separat a les eleccions en els llocs conflictius, i avui a "Directe!cat!" hi ha un article que ho explica i que reproduïm a continuació.

Per Recorder no és "dramàtic" que CDC i UDC es presentin per separat a les municipals
Ha participat en una conferència de 'Desfederem-nos'

L'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, ha afirmat aquest dimecres que no s'ha de veure com una 'qüestió dramàtica' que Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i Unió Democràtica de Catalunya (UDC) es puguin presentar per separat en les pròximes eleccions municipals. Recoder opina que seria un bon marc perquè les dues formacions puguin presentar-se davant els ciutadans 'cadascun amb les seves sigles' en comptes de fer un 'esforç' per tancar un acord que després queda 'mal tancat'. En el col·loqui organitzat per 'Desfederem-nos', l'alcalde de Sant Cugat ha considerat que presentar-se per separat és una bona opció per aquelles poblacions on hi ha conflictes interns entre les dues formacions.

Lluís Recoder ha participat aquest dimecres a Salt en una xerrada col·loqui titulada 'la política municipal i les relacions amb UDC' que ha organitzat la plataforma 'Desfederem-nos'. Tot i que ha afirmat que veuria amb bons ulls que les dues formacions es puguin presentar per separat en aquestes poblacions més conflictives, ha deixat clar que personalment aposat per potenciar la fusió dels dos partits. 'Per ser el que la majoria de la ciutadania pensa que som, un sol partit', ha argumentat Recoder.
Malgrat aquest punt de vista considera que la federació nacionalista no s'ha 'd'obessionar' per anar sempre de bracet a les eleccions. Opina que 'a vegades' més val presentar-se per separat que protagonitzar disputes internes o 'acords mal tancats'. A més, ha volgut deixar clar que es tracta d'una opinió personal però que per arribar a una conclusió definitiva caldrà esperar als resultats del congrés de la federació previst per d'aquí dos dies. Recoder no ha aprofundit més en algunes de les esmenes que Desfederem-nos presentarà en aquest congrés.
Precisament el portaveu de la plataforma i president local de CDC a Salt, Lluís Rovira, ha posat sobre la taula els 30 motius que els duen a voler que CDC i UDC siguin, a partir d'ara, dos partits polítics diferents, tot i que deixen les portes obertes a pactes postelectorals puntuals. Rovira s'ha mostrat convençut que després del congrés –en el que preveuen rebre un ampli suport- seran les federacions locals les que decidiran si es presenten junts o per separat.
Rovira s'ha referit, sobretot, a les poblacions on hi ha 'conflicte' dins el mateix partit. Salt, Banyoles, Igualada, Gavà, Sant Fost, Masquefa, Lleida, Sitges, Verdú, Balaguer o Sant Quirze són un d'aquests punts conflictius segons Desfederem-nos.
El portaveu de la plataforma ha criticat que UDC no hagi complert el pacte de fusió dels dos partits d'ara fa quatre anys i, per això, considera que l'única opció és anar per separat. A més, considera que s'ha posar punt final a la 'por' d'anar per separat a pròximes cites electorals. 'Unió no és valenta per presentar-se sola a les eleccions i demostrar quin és el seu pes a la política catalana', aquest és només un dels arguments que posen sobre la taula per reclamar aquesta 'desfederació'.
Les discrepàncies polítiques entre les dues formacions, el paper d'UDC en la sentència del constitucional contra l'Estatut o la proximitat amb les tesis del PP són, segons Desfederem-nos, altres dels motius pels quals CDC i UDC haurien d'anar per separat.

· Article publicat a Directe!cat! el 10.07.2008

Es casaran l'any que ve

Un idil.li entre agents

La Isabel i la Dolors treballen a la policia
de Sabadell i són parella des de fa anys

D'uniforme Dolors (esquerra) i Isabel, amb Víctor Argelaguet.

Més informació:
• Els policies gais i lesbianes d'Europa es reuneixen a Barcelona

Dolors Lartuna, de 40 anys, i Isabel Tapia, de 43, es casaran l'any que ve. "És una primícia", confessen. Ja tenen data per a l'enllaç: el 23 d'abril. Des de fa 11 anys comparteixen les seves vides. Treballen a la policia municipal de Sabadell. La Dolors és motorista i la Isabel està destinada a l'oficina de denúncies, atestats i accidents.
Aquestes dues dones es van conèixer al cos policial, quan la Isabel va arribar procedent de Masquefa. L'1 d'abril del 1997 va començar el seu camí a la capital vallesana i als 23 dies, per Sant Jordi, va començar a sortir amb la seva actual parella. "Va ser molt ràpid, com un amor a primera vista. Tenim caràcters diferents, però ens complementem bé", explica.
"Els nostres companys ens accepten tal qual. Potser algun veterà, a l'haver rebut una educació diferent, no ens comprèn, però mai ens han dit res", explica la Isabel. "Hem demostrat des del primer moment el que som. I diferenciem la feina i la nostra relació personal. Ho portem amb normalitat, com una parella heterosexual", relata, conscient que altres agents sí que han tingut problemes de discriminació en altres poblacions.
"Has de ser un bon policia, un bon professional, al marge del que és la teva vida privada. Els companys ens tracten com a policies, que és el que som". La Dolors afegeix: "Els meus companys de feina sempre han conegut la meva vida. Entre ells, sóc un més".

J. G. A. Barcelona

El Periódico de Catalunya. 30.06.2008

· Noticia publicada a El Periódico de Catalunya del 30.06.2008

De Joaquim Pons, alcalde de Pierola

La invasió francesa, Cuba i la Lleva del Biberó

En el bicentenari de la invasió de les tropes de Napoleó a Espanya, parlem de 1808, és just de recordar la pagesia catalana que s´enfrontà als soldats francesos. Entorn del timbaler del Bruc, els pobles de sota Montserrat s’adjuntaren per frenar-los el pas. El meu tresavi que es deia Joaquim Pons i era l´alcalde de Pierola organitzà una guerrilla que amb armes molt rudimentàries intentaren espantar els gavatxos. Tingué mala sort. Els francesos el feren presoner, li clavaren una descomunal pallissa com a cap de la resistència i l´estimbaren rostes avall d´aquelles descomunals pedres montserratines. Però el meu tresavi era de molt bona fusta i no va morir, si bé estigué diverses setmanes al llit baldat de cap a peus.
Com pogué, un dia s´aixecà i anà a la Casa del Poble, cridà tota la gent i els parlà des del balcó municipal. Recordà als piarolencs que l´havien nomenat alcalde perquè era de les poques persones que llavors sabia llegir i escriure en el poble. Davant de tothom va dir que no volia que el seu fill sofrís les penúries que ell havia passat i va prometre que no li ensenyaria de llegir ni d´escriure, i així mai no podria ser alcalde. Però el seu fill, ja gran i el pare mort, s´adonà de la falta que li feia la lletra per la vida social i comercial i va jurar que el seu fill que també es deia Joaquim Pons com l´avi, el faria instruir i seria el vailet més espavilat de la comarca. Però l´home proposa i Déu disposa. Vingué la guerra de Cuba i el jove Quim va ser reclutat com molta joventut catalana per embarcar al Mar de les Antilles. Recordant la pallissa del seu avi, el jove Quim es negà a embarcar i desertà. Anà a fer de pastor a una masia de Gombrèn, un poblet muntanyenc entre Ripoll i Berga. I ho aprofità per estudiar la carrera de mestre i fou un gran dibuixant.
En record del meu avi, tinc escrita una havanera sota el nom de L´Avi Quim no va anar a Cuba. Hi posà música el jove compositor Paco Viciana i l´estrenà les Veus de Besalú, amb gran èxit. Una estrofa de l´havanera diu: «Què se’ns ha perdut a Cuba? Per què hi hem de dar la sang? No us mogueu, no, fills del poble. Digueu que no, catalans!».
I la història continua. Sempre he tingut una gran simpatia i una profunda pena per la joventut que el govern republicà reclutà tenint 17 anys, per anar a la guerra. Ara són coneguts per la Lleva del Biberó. Un error militar i polític, ja que en quedar aïllada Catalunya de l´Espanya republicana en arribar les tropes nacionals a Vinaròs l´abril de 1938, el més assenyat era demanar la pau, com volien molts dirigents. Contràriament, a instància del més violents, es desencadenà la Batalla de l´Ebre, que costà mes de seixanta mil morts i una fulminant derrota republicana. Han passat setanta anys d´aquells fets, i els de la Lleva del Biberó que sobrevisqueren, cada any es reuneixen. Ens els recorda, també, una havanera que duu per nom En Quim no vol anar a l´Ebre i que és una adaptació de l´havanera de Cuba. Una estrofa diu: «Catalunya rica i plena, recobrarà la il·lusió, Volem pau, no volem guerra, la quinta del biberó». Dimarts, dia 29 del passat mes d´abril, l´havanera En Quim no vol anar a l´Ebre es va estrenar a Banyoles amb motiu de la XXVII Trobada de Germanor dels Supervivents de la Lleva del Biberó. La cantà la Coral Plenitud del Casal de la Gent Gran de Ba­nyo­les sota la direcció de la simpàtica directora Carme Cornellà.

Francesc A. Picas i Pons. La Jonquera.

Cartes. Diari de Girona. 18.06.2008

· Carta publicada a Diari de Girona el 18.06.2008

La cançó “L'Avi Quim no va anar a Cuba” és un dels títols de l’àlbum “Cada Veu Un Petó” del grup “Veus De Besalú”.

·

L'Avi Quim no va anar a Cuba

L'Avi Quim no va anar a Cuba,
Cuba és terra de valents.
No volen ser més d'Espanya,
volen fer-se independents.
Què se'ns ha perdut a Cuba,
perquè hi hem de dar la sang?
No us mogueu, no, fills del poble!
Digueu que no, catalans!

L'Avi Quim no va anar a Cuba,
no volgué fer-hi el soldat
Cuba és una terra lliure,
té dret a la llibertat!
No us embarqueu cap a Cuba,
que hi vagin els de Madrid.
Nosaltres mar i muntanya,
i una rosa al mig del pit.

Lletra: Francesc A. Picas i Pons
Música: Paco Viciana

Els Bastoners tenen una nova web

La Colla de Ball de Bastons
de Masquefa ha estrenat
una nova pàgina web

La Colla de Ball de Bastons de Masquefa ja fa temps que tenen un apartat a la pàgina web de la Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya ‘Bastoners de Masquefa’, ara, tot hi conservant aquesta pàgina, han estrenat una nova web, la seva adreça és: ‘www.amasquefa.com/bastoners’.
En aquesta nova web s’hi pot trobar força informació sobre els Bastoners de Masquefa, els orígens, la historia, les activitats, noticies, imatges, ... i la manera de posar-s’hi en contacte.

· Colla de Ball de Bastons de Masquefa

Detingut un jove de Masquefa

Un jove de Masquefa i un de
Sabadell detinguts per intentar
vendre droga i atracar
una parella de mossos de paisà

Els arrestats, després d'oferir cocaïna als agents, els van intimidar amb una arma simulada perquè els donessin els diners que portaven.
Els delinqüents van fer ús de la violència durant la detenció i els mossos van patir diverses contusions.

Una parella de Mossos d'Esquadra que realitzaven tasques de seguretat ciutadana vestits de paisà van detenir el passat dijous 5 de juny dos individus que van intentar atracar-los a la plaça de l'Església de Sant Llorenç d'Hortons. Els detinguts són José Manuel A.G., de 24 anys i veí de Masquefa, i José Antonio M.M., de la mateixa edat i veí de Sabadell, tots dos de nacionalitat espanyola.

Els fets van passar de matinada quan un dels arrestats, José Manuel A.G., es va apropar fins als policies per preguntar-los d'on eren i si tenien diners en efectiu. Acte seguit, el jove va oferir als mossos la possibilitat de comprar droga, segons ell, de molt bona qualitat. Davant la negativa dels agents, l'ara detingut va decidir marxar tot i que abans de fer-ho va insistir de forma reiterada en la pregunta de si tenien o no diners. Només uns segons més tard d'haver-se allunyat del lloc on es trobava el vehicle policial no logotipat i els dos agents de paisà, José Manuel A.G. va tornar, aquest cop en un cotxe i acompanyat de José Antonio M.M. Després de baixar del vehicle, els dos individus van amenaçar els mossos a crits dient-los que volien diners i va ser aleshores quan un dels detinguts, José Antonio M.M., es va aixecar la samarreta per treure una arma de foc i apuntar a la parella de policies. Els agents, després d'identificar-se com a mossos d'esquadra, van reduir els dos atracadors que en tot moment van tenir una actitud molt violenta i van arribar, fins i tot, a lesionar els policies.

A banda de l'arma que portava un dels detinguts, a l'interior del seu vehicle es va localitzar també una navalla amb una fulla de 12,5 centímetres i cinc beines. Els dos detinguts van passar a disposició judicial de jutjat de guàrdia de Vilafranca, que en va ordenar la posada en llibertat amb càrrecs.

Desmantellen un laboratori de cocaïna a Masquefa

A Masquefa s’han detingut dues persones

Desarticulada una xarxa de narco- traficants i detingudes tretze persones

La Policia Nacional ha desmantellat a Masquefa, en un xalet del carrer Esparraguera de Can Parellada, un laboratori dedicat a l'elaboració de cocaïna En aquest laboratori hi treballava un experimentat "químic", J.J.R.H., colombià de 37 anys, que no només col·laborava per a l'organització desarticulada, sinó també ho feia per a altres que contractessin els seus serveis. El mateix, donada la seva solvència econòmica, té autonomia suficient i tenia el seu propi laboratori i un taller on preparaven els compartiments ocults als vehicles sense risc de ser vistos. També mantenia diversos ajudants que ocupava en tasques de vigilància, protecció, transport i manipulació de la cocaïna. És al seu laboratori on s'ha localitzat la major quantitat de substàncies utilitzades com a precursors i per al tall i manipulació de la cocaïna. A Masquefa s’han detingut 2 persones.
En aquesta mateixa operació els agents de la Policia Nacional han desmantellat a Premià de Mar un altre laboratori de cocaïna i detingut a diversos llocs onze persones més, que fan un total de tretze persones detingudes, dotze de nacionalitat colombiana i un espanyol. En tota l’operació han estat intervinguts 22 quilograms de cocaïna i uns 200 quilos de precursors i substàncies de tall. L'organització, perfectament estructurada, comptava amb experts químics que tractaven les substàncies estupefaents. Els components de l'organització s'havien instal·lat en xalets i pisos dels voltants de Barcelona ciutat, realitzant tasques de distribució per Catalunya. Investigadors del Grup V de l'UDYCO de la Direcció Superior de Policia de Barcelona, junt amb el Grup de Policia Judicial de la Comissaria de L'Hospitalet de Llobregat, van iniciar les investigacions que han permès la detenció de 13 persones. Se'ls imputa, segons els casos, la seva presumpta participació en els delictes de tràfic d'estupefaents i tinença il·lícita d'armes.

Modus operandi

Els investigadors, després de tenir coneixement dels fets, van localitzar diversos pisos i xalets utilitzats per l'organització i van comprovar que a les localitats barcelonines de Masquefa i Premia de Mar, podien trobar-se sengles laboratoris per a la manipulació i tall de la cocaïna. Van detectar la compra d'estris propis per a la manipulació de l'esmentada droga.

Els individus detinguts tenien organitzada una estructura consolidada per a la recepció, adulteració, tractament i manipulació de cocaïna, així com per a la seva posterior distribució. Estaven perfectament estructurats. Vivien exclusivament del tràfic de substàncies estupefaents i portaven un bon nivell de vida, com demostra la quantitat de diners intervinguts i els xalets on ubicaven els laboratoris.

La droga arribava als laboratoris via Saragossa i per carretera, usant els seus propis vehicles. Es va comprovar que aquest grup utilitzava, per transportar la droga, uns compartiments que havien practicat rere la placa de matrícula posterior dels vehicles que utilitzaven, així com dobles fons. De fet, dels nou vehicles confiscats, sis tenien compartiments ocults on transportaven diversos quilos de cocaïna i armes curtes.

La intervenció d'armes denota la seva perillositat. Aquestes eren utilitzades per a les seves cites concertades en la compra i venda de drogues, així com per protegir els habitatges i llocs de seguretat on l'emmagatzemaven i per defensar-se d'un eventual assalt o robatori.

La figura clau en aquest tipus d'organitzacions és la del "cuiner" que té els coneixements necessaris de química. S'encarrega de transformar la droga que arriba oculta de maneres molt diverses en una substància apta per a la seva distribució. Per a això compten amb laboratoris perfectament equipats amb utillatge i reactius adequats. Una vegada obtinguda la substància estupefaent, l'adulteren amb substàncies que rebaixen la seva puresa i que permet generar més guanys per al grup. Aquesta organització comptava amb dos laboratoris, un a Premia de Mar i un altre a Masquefa.

A finals de la setmana passada i, amb el concurs de G.O.E.S., es va dur a terme la detenció de tretze persones, tots colombians excepte un que és espanyol. Es van realitzar registres a Premia de Mar i Masquefa, on es van localitzar sengles laboratoris, i a Badalona i Barcelona. Vuit dels detinguts es troben ja a presó, no descartant-se noves detencions ja que l'operació continua oberta.

De tot l'intervingut, a part dels diners i de l'armes, destaca la quantitat de precursors i substàncies de tall localitzats, el que fa sospitar una capacitat de manipulació molt superior i que no es correspon amb la quantitat de substància estupefaent intervinguda. Els efectes intervinguts són: 22 quilos de cocaïna, 52.750 euros, 1 pistola calç. 9 mm parabellum i el seu carregador amb 15 cartutxos, 1 pistola calç. 7,65 mm., amb nou cartutxos al carregador, 1 pistola calç. 9 mm Lloc, 9 vehicles, El contingut de dos laboratoris: microones, ventiladors, campana, calefactor, batedora, premsa i motlles, i més de 200 quilos de substàncies precursores i per al tall i adulteració, 14 telèfons mòbils, i diversos efectes.

Avui es preestrena l’espectacle "Marônia"

Als Hostalets de Pierola

"Marônia",
un viatge crític per
la mediterrània,
un espectacle per a grans i per a petits

Avui diumenge dia 1 de Juny a 2/4 de 6 de la tarda, al Teatre del Casal Català dels Hostalets de Pierola, es farà la preestrena de l’espectacle "Marônia" del grup Bauma i de la companyia PuntMoc i Cia. Un espectacle musical per a petits i per a grans, a través d’un viatge crític per la mediterrània. El preu de l’entrada és de: 4 Euros i 2 Euros per als socis del Casal.

El grup de música folc Bauma i la companyia de pantomima Punt Moc, després de treballar conjuntament en diferents ocasions, decideixen dur a terme un projecte d’envergadura, a partir de l’èxit obtingut en aquestes petites col·laboracions originals. En aquest primer treball de gran format, seguint la filosofia inicial s’han arriscat a l’autoproducció, prescindint de grans avaladors per a conservar la seva pròpia línia expressiva. Posant en comú les dues inquietuds artístiques s’ha buscat l’equilibri entre la crítica social i desvergonyida de Punt Moc amb la melodia contrastada i professional de Bauma. Volent parlar de com perceben la realitat no sols dins les fronteres, sinó del que senten com a nostre, han conjugat el mètode comú de l’expressió total sense paraules. Essent dos grups que prescindeixen de la forma de llenguatge verbal i volent dir molt, han creat un espectacle amb un gran pes críticament visual i sensorial.

"Marônia" és un llagut amb el que emprenem el viatge que ens durà a diversos països de l’arc mediterrani, mitjançant l’humor, audiovisuals, mim i acrobàcia, sota la batuta d’un septet de música tradicional, que ens presenta una exquisida banda sonora completa de cançons i efectes especials en directe.

Fent-nos reflexionar sobre l’actual societat on vivim i alhora gaudint i divertint-nos en un dinàmic, fresc i original espectacle que no deixarà indiferent als adults i distraurà als més menuts.
Ens trobem en una societat on el ritme frenètic del dia a dia ens cega i no ens deixa empatitzar amb la vida dels ciutadans de l’altre costat del mar ni les inquietuds dels nostres veïns més propers.
Tots som el viatger que des de Catalunya com a punt de partida, decideix embarcar-se en el llagut, petit vaixell de vela llatina, i recórrer França, Itàlia, Grècia, Israel i Marroc; bressolats a cada port sobre un coixí musical d’estil vuitcentista, que ens mostra l’essència de cada poble. En les seves peripècies coneixerem diferents cares de la cultura mediterrània des del tour de França i Napoleó, gastronomia italiana, mitologia i filosofia grega, el conflicte armat entre Israel i Palestina o el xoc nord-sud amb el Marroc.
A bord del Marônia, quedaran a l’aire qüestions com la venda de la cultura, l’actual culte al cos, la dictadura de la publicitat, la guerra entre religions, els abusos fronterers...
Roda el món i torna al Born... Com a ultima parada, la tornada a Catalunya, on descobrim que l’autèntic esperit de les civilitzacions està en l’individu en si. Aprenem a mesclar les experiències viscudes i a fusionar-les acrobàticament per poder rodar millor.