Sega arran
Brau segador, sega arran,
ni una espiga deixis dreta,
que els ocells quan tornaran
trobaran la feina feta.
Massa temps s’hi han atipat
sens que res sa fam acalli;
el que vulgui collir blat
que se’l sembri i se’l treballi.
Segador, sega amb afany,
que l’espiga ja és madura
i cap any fou com enguany
la collita tan segura.
No t’espanti el sol roent
que l’espiga ha rossejada,
a encoratjar-te, somrient,
volarà la marinada.
Sega arran, brau segador,
decidit la falç empunya
amarant amb la suor
el terrer de Catalunya.
I al rebre-la de ton cos
prendrà tan forta embranzida
que esberlarà el jou odiós
que tant temps la té oprimida.
Segador, sega amb delit,
Que la pàtria t’ho demana
ans no salti de son llit,
bramulant, la tramuntana.
Tot el gra resguardarem
per si un jorn la fam s’hi aferra
i amb la palla cremarem
els botxins de nostra terra.
Castelló d’Empúries
Josep Gibernau i Clos
(Castelló d'Empúries, 1887 · Masquefa, 1945)
Buirac
*
· Falç i ginesta! · El Cant del Poble ·
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada