Ensorren l'Escola Republicana d'Alboraia

L'Escola de Santa Bárbera d'Alboraia

El PP enderroca l'Escola Republicana d'Alboraia

L’alcalde d’Alboraia, el popular Manuel Alvaro va enderrocar el passat divendres 21 de juliol l’Escola rural de Santa Bárbera, construïda durant la II República i que va ser un important centre educatiu per als xiquets de l’Horta d’Alboraia durant varies dècades.
Aquest fet ha estat denunciat pel Bloc d’Alboraia, mitjançant la seua regidora Ángels Belloch que ha afirmat que "l’alcalde sabia que s’estava replegant firmes per a demanar la conservació de l’escola i l’ha enderrocada amb premeditació, de forma que així intentarà evitar el debat públic sobre si convé conservar l’estructura de l’edifici o no".
Aquesta formació estava duent a terme una campanya de replega de signatures per a demanar la conservació de l’escola de Santa Bárbera, que a data de 21 de juliol ja duu més de 300 suports. Es demanava entre d’altres coses el manteniment de l’aspecte extern de l’edifici, encara que per dins es pogueren fer reformes per asegurar l’edifici, i que l’escola mantinguera un ús públic. Ja que a hores d’ara l’escola estava buida.
El Bloc va expressar en tot moment que no és incompatible el manteniment de l’estructura o apariència exterior de l’edifici amb la restauració tot convertint-ho en un edifici funcional que puga albergar serveis. Inclús el Bloc podria donar per bo un augment de l’espai construït, sempre seguint la volumetria que tenen els edificis anexos, i respectant l’estètica d’un edifici situat a l’Horta.
Alhora destaca les contradiccions del mateix Ajuntament d'Alboraia que ha fet i està presentant unes rutes turístiques per l’horta, que han sigut anunciades als Mitjans de Comunicació. En la ruta 6 (futllet publicat per l’ajuntament fa mig any) apareixen les escoles com una part d’una ruta. · Més informació ·

XM / Redacció.L'Avanç. 25.07.2006

· ·

Lliurament de signatures en protesta

per l’enderrocament de les

Escoles republicanes d’Alboraia

La regidora del Bloc, Àngels Belloch i l’ex regidor Francesc Navarro han presentat a l’ajuntament les signatures aquest matí.

Més de 300 veïnes i veïns d’Alboraia protesten per l’enderrocament de l’Escola de Santa Bàrbara, construïda en la II República.

El Bloc ha promogut la campanya de recollida de signatures, i va demanar en una moció la commemoració del 75 aniversari de la 2ª República i el manteniment de les escoles com a testimoni d’aquell moment històric
El Bloc d’Alboraia ha presentat a l’Ajuntament d’Alboraia aquest matí més de 300 signatures de veïnes i veïns d’Alboraia com a protesta per l’enderrocament de l’escola de Santa Bàrbara, construïda en la II República. L’enderrocament va ser dut a terme el divendres 21 de juliol per part de l’equip de govern del PP, el qual va ordenar que es tiraren a terra malgrat que s’estava duent a terme una campanya de replega de signatures per tal que les escoles es rehabilitaren. La regidora del Bloc, Àngels Belloch, ha declarat que l’enderrocament és “una mostra del comportament del PP d’Alboraia, que es mostra com una apisonadora amb el seu alcalde al cap, Manuel Álvaro, que en aquest cas ha destrossat una part del patrimoni d’Alboraia”.
Belloch: “la replega de firmes estava duent-se a terme abans de l’enderrocament, i la nostra obligació moral era entregar les signatures, malgrat que ja s’ha enderrocat l’edifici, per a demostrar que hi ha veïns i veïnes que no estan d’acord amb l’enderrocament i per agrair l’ajuda que ens han donat en la recollida de signatures”. En total s’ha presentat 338 signatures. · Més informació ·

AnnaNotícies. 31.07.2006

· Aquí podeu llegir tot l'article d'AnnaNotícies de 31.07.2006
· Aquí podeu llegir tot l'article de L'Avanç de 25.07.2006

Diari de Masquefa fa un any

Amb 140 articles i 9200 visites

El 30 de juliol del 2005

va començar Diari de Masquefa

Avui fa un any que vam començar a fer Diari de Masquefa, que el vam posar a la xarxa d’internet. I hem de dir que s’han superat per molt totes les expectatives que teníem. En un any s’han publicat 140 articles i s’ha entrat a aquesta web més de 9200 vegades. Volíem, i volem, contribuir a millorar només una mica la migrada informació i el poc debat a Masquefa i creiem que ho estem aconseguint, una mica.
El Diari de Masquefa no el fem amb cap afany de ser exhaustius ni d’explicar tot el que passa Masquefa, a Diari de Masquefa hi posem aquelles coses que sabem i les que ens agraden o trobem interessants, curioses, i també les noticies, els escrits i les cartes que ens fan arribar.
Ens agrada explicar tota mena de coses de Masquefa, tal com posa en el subtítol: “Articles, històries, informacions, noticies, reportatges, .. .. .. i altres curiositats masquefines“.
Diari de Masquefa es podia definir com un diari electrònic o digital no professional, però amb la voluntat de fer-ho tant bé com ens sigui possible.
Hem fet lectors, amics i coneixences arreu. Cal esmentar els amics i les col·laboracions de gent d’Alboraia, poble valencià que també té una Masquefa.
També hem fet un enemic, l’Ajuntament de Masquefa, que ens ha bescantat i llançat als abismes dels proscrits. No obstant l’hi hem d’agrair que això ens ha proporcionat molts lectors.
A tothom que ens ha donat informació o enviat coses per publicar, els que ens han escrit donant suport, els que ens llegeixen, a tots, els volem agrair la seva participació i volem compartir la felicitació d’aquest primer aniversari, d’aquest primer any .
Nosaltres, mentre puguem, continuarem, esperem que també ho feu tots vosaltres.

Es restaurarà la Capella del Roser

Amb la col·laboració de la Generalitat

S’invertiran 30.000 € per la restauració
de la Capella del Roser de Masquefa

15.000 € els aportarà la Generalitat

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i el bisbe de Solsona i delegat de Patrimoni de les diòcesis de Catalunya, Jaume Traserra, van presentar el 20 de juliol el conveni marc signat per la Generalitat i els bisbats catalans per al manteniment i restaura- ció del patrimoni cultural català. El conveni marc contempla una inversió total de 37 milions d’euros en el període 2006-2010, dels quals més de 18 milions els aporta la Generalitat. Aquesta inversió permetrà intervenir en 97 edificis eclesiàstics. Aquesta col·laboració permetrà assegurar l’ús cultural i social d’aquest bé patrimonial.
D’aquests 37 milions d’euros, la Generalitat i l’Administració de l’Estat, amb aportacions a càrrec de l’1% cultural, aportaran el 50% i l’altra meitat els bisbats i altres ens públics (locals o provincials) o privats (patrocinadors).
Entre les intervencions de restauració i manteniment ja acordades i previstes en el desplegament del conveni marc s’ha acordat invertir 30.000 € per la restauració de la capella del Roser de Masquefa, que rebrà una subvenció de 15.000 € de la Generalitat i els altres 15.000 € els hauran d’aportar o el Bisbat, la Parròquia, l’Ajuntament o d’altres ens públics locals o provincials o els patrocinadors privats.

Caldrà estar atent a veure si aquests 30.000 € s’administren i es gasten correctament, amb total transparència i s’expliquen els comptes a tots els masquefins i als feligresos. Cal assenyalar que en els anys 1993, 1994 i 1995 moltes entitats de Masquefa i l’Associació d’Amics de la Capella del Roser van organitzar tota mena d’activitats per recollir diners per la restauració de la Capella del Roser, la quantitat de diners recollida fou força considerable, però fins ara no s’ha explicat que en van fer, on són o on van anar a parar tots aquests diners. No sabem si ara és faran servir per cobrir l’aportació dels altres 15.000 €. Seria el més raonable.

El carrer Montserrat no es tallarà

Carta d'un lector

CIU ha perdut els papers

Els de la plataforma "Volem el tren soterrat" aprofitant que estem en Festa Major han fet una manifestació reivindica- tiva, sembla que en principi només es tractava de llegir un manifest, al final i dirigits per membres de CIU han tallat la via i fet parar el tren quasi una hora.
El dirigents de la plataforma entre ells en Julià saben perfectament que el pas del carrer Montserrat no es tallarà, varen estar en una reunió amb l'administració en la que els hi varen confirmar. En lloc d’actuar amb responsabilitat i explicar a la gent com a quedat to plegat es dediquen a muntar manifestacions.
Ara ja es veu clar que els de CIU de Masquefa estan utilitzant la plataforma "Volem el tren soterrat" per fins particulars del seu partit polític "CIU".
Jo em pregunto, com es possible que en Julià, president de CIU a Masquefa, encapçali ara moviments d'aquest tipus quant en la seva època d'alcalde de la dictadura franquista va fer tot el possible per aniquilar una plataforma que va sorgir arrel de que l'administració volia suprimir el pas del carrilet per Masquefa, fins i tot va fer venir a 12 membres de la Guardia Civil per reprimir l'acció ciutadana.
Realment es patètic que aquests personatges s'aprofitin d'una acció ciutadana pels seus interessos polítics.

Toti

Festa Major de manifestacions

Per Santa Magdalena l'avellana plena

Per demà 22 de juliol hi ha convocades dues manifestacions
Per exigir que no tallin el carrer Montserrat
Contra la prohibició de circulació de
motos, quads i ciclomotors per la nit

Estem en plena Festa Major. Els dies propis de la Festa Major de Masquefa, com tots els masquefins de sempre saben, són el 22 i el 23 de juliol i aquests dies se solen allargar per davant o pel darrera segons el dia de la setmana que s’escaiguin el 22 i el 23 i d’aquesta manera enguany ho han allargat pel davant.
Aquest any algunes de les activitats previstes, i potser insòlites en una Festa Major, són dues manifestacions de protesta.
La plataforma pro-soterrament de la via del tren a Masquefa ha convocat per demà dissabte 22 de juliol, a dos quarts de 2 del migdia a la plaça de l’Estació, una manifestació contra la Generalitat de Catalunya i contra l’Ajuntament de Masquefa i l’alcaldessa per exigir que no tallin el carrer Montserrat.
També pel dissabte 22, a les 10 del vespre, a la plaça de l’Estació, amb el lema ‘Si a les motos, no al soroll’ hi ha convocada una concentració d’usuaris de vehicles de dues o quatre rodes per fer una volta per tot el poble per protestar contra la normativa de l'Ajuntament de Masquefa que prohibeix la circulació de motos, quads i ciclomotors de les 22 hores a 6 hores del matí.
El dret a manifestar-se i a protestar és un dret intocable i cal constatar que hi ha moltes, moltissimes, coses de les que fan o deixen de fer les institucions públiques i els polítics que les governen que es podria i caldria sortir al carrer per queixar-se i protestar. I Masquefa no n’és pas una excepció, cada dia podríem i hauríem de manifestar-nos.
Cada dia, però el que no veiem massa adient és triar els dies de la Festa Major per fer-ho, i encara menys el dia principal de la Festa Major.
Per si no ho recordaven o sabien, la Festa Major és essencialment una parada de tota mena d’afers, el treball i les feines i també de tota mena de trifulgues i desavinences, per trobar-se els uns amb els altres i gaudir de tots els actes que es pugui i vingui de gust.
Els dies de Festa Major són, han estat sempre, com ara els dies de les antigues olimpíades gregues i els temps medievals de Pau i Treva, en els quals s’aturaven els conflictes i en aquells dies es convivia fraternalment.
Manifestar-se i protestar és legal, és legítim i sovint és necessari, però fer-ho en aquests dies i d’aquesta manera potser no és la manera més apropiada de fer-ho. Per la Festa Major i a la plaça de l’Estació en unes hores en les quals se suposa que ja estaran plenes de gent per gaudir de la Festa, és apropiar-se de la situació. A moltes persones els podrà semblar que hi ha una mica de tuf, segones i terceres intencions partidistes i no dites. I introduir el partidisme sectari en una Festa Major no s’adiu gaire amb el nostre tarannà.

Una Proposta
És molt possible que els convocants d’aquestes manifestacions no ens llegeixin i si ens llegeixen segurament que no ens faran cas, però no ens volem d’estar de fer un suggeriment, una proposta.
Si de veritat volen un recolzament ampli de la ciutadania, potser que ajornessin aquestes manifestacions per més endavant i abans de fer-les estaria bé que hi hagués més informació i més debat ciutadà. Caldria que totes les parts expliquessin a tots els masquefins les seves postures i que es fessin actes on es pogués preguntar i opinar. I després d’això convocar les manifestacions que faci falta. Segur que d’aquesta manera s’aconseguiria més i s’aconseguiria més recolzament dels masquefins.

Però es facin o no les manifestacions de protesta, sigui com sigui, nosaltres procurarem xalar força i gaudir de la Festa.

JPS.

90.462 € per La Fàbrica de Masquefa

De la Generalitat de Catalunya

L'Ajuntament de Masquefa
rebrà 90.462,60 € per
rehabilitar "La Fàbrica"

El 26 de juny el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va presentar a Barcelona el Pla d'Equipaments Culturals 2005-2007 (PEC). El Pla, amb una inversió de 49 milions d'euros, permetrà renovar o construir 232 equipaments a 222 municipis de Catalunya. Aquests 222 ajuntaments rebran una subvenció que els permetrà renovar o construir, al seu municipi, un nou equipament cultural: teatres o auditoris, espais d'arts visuals i sales polivalents. El termini d'aplicació d'aquest Pla és de dos anys.
L'import de la subvenció arribarà, en molts casos, fins al 50% del cost i les obres s'han de dur a terme, majoritàriament, abans d'acabar l'any 2007. El Govern de Catalunya ha destinat un total de 49 milions d'euros a aquestes subvencions, és a dir, que el PEC comportarà, com a mínim, sumant l'aportació que hauran de fer les administracions locals, una inversió total en equipaments culturals superior als 100 milions d'euros en dos anys.
En total s'han rebut 320 sol·licituds de les quals s'han pogut atendre 232. En concret, 13 espais d'art, 60 teatres o auditoris i 159 sales polivalents.
L'Ajuntament de Masquefa rebrà d'aquest Pla, 90.462,60 € destinats a la rehabilitació de "La Fàbrica" com a equipament i sala polivalent.

Si a les motos, no al soroll

Carta d'un lector

Convocatòria de protesta contra la prohibició de circulació de motos,
quads i ciclomotors

A la Sra. Alcaldessa:
En primer lloc voldria dir-li a la Sra. Alcaldessa, que "era un simpatitzant socialista" però des de que governa vostè han canviat les meves conviccions, doncs no havia vist governar un poble de 7.000 habitants d'aquesta manera tant dèspota.
Entenc que els sorolls per la nit son molestos i a ningú li agrada dormir amb les finestres tancades, sempre que no tinguis la possibilitat de tenir un aire condicionat.
Si no ho tinc mal entès el Reglament de circulació regula entre altres els sorolls dels vehicles a motor. A mi m'agradaria saber per que no s'aplica aquesta normativa, vull dir perquè els Mossos o la Policia del meu poble, no realitza els controls que corresponguin per fer efectiva aquesta normativa, sancionar als senyors que no la respectin i para de comptar.
Però no, la Sra. Alcaldessa estalvia feina a la policia i realitza una senyalització que prohibeix la circulació de motos, quads i ciclomotors tots el dies de les 22 hores a 6 hores del matí. Això SI, s’ha de dir que si has d’anar a treballar o tornes, la policia no et multa. Però Sra. Alcaldessa on hem arribat?
Clar, és mes fàcil fer el cartell i menys feina per tots encara que discrimini a la resta d'usuaris de motos que no poden donar una volta pel seu poble.
Això no és una manera democràtica de governar un poble i em temo molt que quan vinguin les eleccions tindrà el seu vot de càstig si no reacciona a temps.
Des d'aquí convoco a tots els usuaris de vehicles de dues o quatre rodes que es troben afectats per aquesta normativa a realitzar el pròxim dia 22 de juliol a les 22 hores una volta per tot el poble per protestar contra aquesta normativa de l'Ajuntament de Masquefa.

Joan C.

Masquefa tindrà tren tramvia

El TrenTram

S’adaptarà el ramal dels Ferrocarrils de la Generalitat entre Martorell i Igualada

El govern invertirà uns 600 milions per posar en marxa quatre trens tramvia. No seran ni trens convencionals ni tramvies sinó una barreja de les dues coses. El model no és cap invenció: ja existeix en algunes ciutats alemanyes i es tracta de crear una xarxa ferroviària prou flexible perquè pugui funcionar com a tren entre poblacions i com a tramvia –pis més baix, més parades i fins i tot semàfors– al pas pels nuclis urbans. El govern està redactant ara els projectes dels que seran els primers quatre trens tramvia de Catalunya. S'incorporaran al pla d'infraestructures del transport de Catalunya 2006-2026 amb un pressupost d'uns 600 milions d'euros.
El govern ha escoltat finalment les demandes del territori i ha decidit incorporar al pla d'infraestructures del transport de Catalunya (PITC) 2006-2026 la posada en funcionament dels primers quatre trens tramvia que s'explotaran a Catalunya. En la majoria dels casos es tracta d'aprofitar xarxes ferroviàries ja existents i introduir-hi una sèrie de canvis perquè els trens es puguin reconvertir en tramvies lleugers –una velocitat d'entre 50 i 60 quilòmetres per hora, amb plataforma més baixa, més parades i semàfors– quan passin per les ciutats. L'experiència no és nova, ja que, segons fonts del Departament de Política Territorial, funciona en algunes ciutats d'Alemanya.
Dels quatre nous trens tramvia proposats ara pel govern després d'estudiar les al·legacions presentades al pla d'infraestructures ferroviàries, un dels projectes de trens tramvia, coneguts també com trentram, és l'adaptació del ramal dels Ferrocarrils de la Generalitat entre Martorell i Igualada. En aquest cas, algunes de les localitats que es beneficiaran dels avantatges del tramvia seran Sant Esteve Sesrovires, Masquefa i Capellades.
Tot i que el projecte encara s'està redactant, fonts del Departament de Política Territorial han avançat un pressupost d'uns 300 milions d'euros.

· De l’article publicat a El Punt el 02.07.2006

Virtudes Pérez. Barcelona

El Punt. 02.07.2006

Detinguda una banda de la contornada

De Piera i Capellades

Desarticulada una banda
de lladres silenciosos
que actuaven a l'Anoia
i el Penedès

L'operació MUSSOL ha desarticulat tota la banda de lladres

Agents dels Mossos d'Esquadra de la Unitat d'Investigació de la Regió Policial Central i de la Unitat d'Investigació de la comissaria d'Igualada han detingut a 9 persones que conformaven una banda dedicada a realitzar robatoris silenciosos en domicilis i altres tipus de delictes, com robatoris en establiments comercials.
L'operació, anomenada Mussol, es va iniciar a principis del mes de març d'enguany en tenir coneixement d'un seguit de robatoris a domicilis dels tipus anomenats "silenciosos" a la comarca de l'Anoia.
El dispositiu SEDÀS, de prevenció i lluita contra els robatoris en habitatges en tot el territori on estan desplegats els Mossos, continuació -entre d'altres- del dispositiu MUSSOL, aplicat a la regió policial Central, ha permès la detenció de 9 persones el dimarts 27 de juny a la localitat de Capellades.
Aquestes persones formaven part d'un grup que es dedicava a realitzar robatoris a domicilis, concretament a cases aïllades d'urbanitzacions mentre els seus propietaris es trobaven dormint a l'interior.
També havien realitzat múltiples robatoris a establiments, botigues, bars i restaurants.
Aquests fets delictius s'havien realitzat a diverses localitats de la comarca de l'Anoia, concretament: La Torre de Claramunt, La Pobla de Claramunt, Capellades, Vallbona d'Anoia, Piera i al municipi de Mediona (Alt Penedès)
El dia 27 de juny es va realitzar una entrada i escorcoll en un domicili de la localitat de Capellades, on els Mossos havien detectat que la banda tenia el seu centre d'operacions i a guardava els objectes robats.
Arran de l'entrada s'han pogut recuperar diverses motocicletes sostretes dels garatges de les habitatges assaltades, així com gran quantitat de petits objectes (joies, rellotges, videojocs, telèfons mòbils, ...) dels quals s'està determinant la seva procedència, ja que es podrien relacionar amb altres robatoris.
En l'entrada també s'han recuperat 12 motocicletes, ja desballestades i amb els números de bastidor modificats per tal de dificultar la seva localització, així com material de construcció, possiblement sostret en diverses obres.
Al domicili ocupat pels delinqüents, hi havia també eines com ara tornavisos, palanquetes i potes de cabra, que normalment s'utilitzen per forçar portes i finestres. També s'hi van trobar armes simulades.
El dia 28 de juny es va realitzar una altra entrada i escorcoll en un domicili de la localitat de Piera i es va recuperar un ciclomotor amb les plaques falsificades i dos radiocasets, un d'ells amb el número de sèrie modificat.
Els detinguts són: Ángel C A, de 27 anys, Gerard A M, de 18 anys, Jordi C A, de 22 anys, veïns de Piera. Ali E A, de 23 anys, Said EA, de 18 anys, Enric S R, de 19 anys, Jose Antonio C P, de 24 anys, Eduardo CE, de 19 anys i un menor d'edat, veïns de Capellades.
Tots van ser detinguts a Capellades com a presumptes autors de múltiples delictes de robatori amb força a interior de domicili i a interior d'establiment comercial.
Dels 9 detinguts, el menor d'edat va passar a disposició de fiscalia de menors el dia 27 de juny. La resta de detinguts ha passat avui a disposició del jutjat d'instrucció en funcions de guàrdia d'Igualada. Posteriorment, dels 9 detinguts, el menor ha ingressat al centre Els Til·lers i dels vuit restants, set han ingressat a presó.

(Foto: Mossos d'Esquadra)

Tallades d'aigua a Can Parellada

Carta d’un lector

Els últims dies hi ha tallades d'aigua a Can Parellada

Hola,
Sabeu alguna cosa de les tallades d'aigua que hi està havent a Can Parellada?
Ahir dilluns de matinada, fins a les 7:00 h., no n’hi va haver, i després es va tornar a tallar, fins a migdia.
Avui dimarts tampoc no n’hi havia, ni tan sols a les 7:00 h.
Quant durarà? han informat? En la web de l'Ajuntament no hi he vist cap avís.
Gràcies,
Una salutació
JF.

S'espera que es restableixi el servei a les 20 hores
Diari de Masquefa ha preguntat que passava a l’empresa subministradora de l’aigua i ens han contestat:
‘Ahir dilluns es va restablir el servei a les 22 hores un cop reparada una avaria a la xarxa de subministrament i posada en càrrega de totes les canonades.
Avui s'ha produït un altre tall d'aigua per sectors, per localitzar en quin ramal hi havia una fuita que feia entrar aigua en una casa.
Un cop localitzat, s'està reparant en aquests moments i s'espera que es restableixi el servei a les 20 hores i que es normalitzi la pressió de la xarxa a tots els habitatges.’

FESTES MAJORS D'ALBORAIA

Dins de les Festes Majors D'Alboraia (de l'1 al 10 de juliol), a l'Espai Joves situat al Polígon d'Alboraia, Dimonis de l'Avern programa una sèrie d'activitats, a banda de la programació oficial de l'ajuntament. A continuació us oferim la programació de Dimonis de l'Avern i convidem aquells Masquefins que vulguen, a visitar Alboraia i conèixer les nostres festes. Una bona alternativa a la visita del Papa i l'Encuentro de las Familias.

Dissabte 1 Festa a la Barraca de l'Avern
Diumenge 2 Festa a la Barraca de l'avern
Dilluns 3 Concert de Menudos Mudos 22:30 h
Dimarts 4 Festa a la barraca de l'Avern
Dimecres 5 Pau Alabajos, organitzat per l'Ateneu Popular del Carme 23:00
Dijous 6 Concert de Laszlo Kovacs, Orxata Soun System i Sva-Ters 23:00
Divendres 7 Festa a la Barraca de l'Avern
Dissabte 8 Les Maedéus d'Alboraia, a l'altar no climatitzat de l'Avern 23:30
Diumenge 9 Santa misa a l'altar de l'Avern
Dilluns 10 Festa-Penitència a l'altar de l'Avern

També hi haurà Batucada i Malabars que s'hi apareixeran per miracle

L'ajuntament organitza a l'Espai Joves:

Dissabte 1 Concert de Seguridad Social
Divendres 7 Nit de discjoqueis

Altres associacions organitzen:

Diumenge 2 Concert de Los Pataconas
Dimarts 4 Nit de Jazz

Podeu contactar amb Dimonis de l'Avern:
per telèfon: 625078155 Àlex
per correu-e: alex[arrova]dimonisdelavern.org
o des de la secció contacta del nostre web on també podeu vore un plànol de com arribar des de València i des del Principat.

Masquefa TV obté una llicència de TDT

Del grup Canal Català

El CAC atorga les llicències de TDT locals privades
Una llicència és per a Masquefa TV

El dijous passat, dia 22, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) va fer públic l’informe vinculant sobre l’adjudicació de llicències per explotar els 59 canals de televisió digital local privats.
D’aquestes 59 llicències 1 ha estat per Masquefa TV, del grup Canal Català. Masquefa TV ha obtingut en la avaluació 726,5 punts, una de les puntuacions més altes en el conjunt de Catalunya.
El grup de Canal Català (el de Masquefa TV) ha estat l'operador que ha aconseguit més llicències en el repartiment, 16 de les 17 a què optava. Un altre grup que també ha sortit molt ben parat és Localia, del grup Prisa, l’hi han concedit 14 emissores al Principat. Cal destacar també les llicències atorgades a Urbe TV (Vocento), 25TV (vinculada a Luís del Olmo), TeleTaxi.
Òmnium Cultural, el Grup Cultura03 i els entorns del catalanisme popular que donaven suport a la creació d'un canal de televisió que pogués representar amb qualitat professional el model de país que inspiren aquests sectors es queden sense llicència de TDT. Òmnium Cultural ha lamentat que "la majoria de les llicències s'hagin atorgat a projectes vinculats a grans grups de comunicació espanyols en detriment de la potenciació d'un teixit de la indústria audiovisual pròpia de Catalunya".
El conseller del CAC Joan Manel Tresserras ha expressat el seu desacord amb les concessions a través d'un vot particular inclòs en l'informe en el que afirma que s'han sobrevalorat les propostes vinculades a grans grups de comunicació mentre que s'han infravalorat altres propostes de grups nous i vocació local i diu que la capacitat d'algunes propostes de 'dinamitzar i eixamplar els registres de la cultura catalana en un entorn cada vegada més divers i multicultural tampoc no em sembla que hagi estat prou entesa'.

El pacte de la socioconvergència
Per a molts analistes, en aquesta concessió de llicències, ja ha funcionat a la perfecció el pacte Mas-Zapatero, anomenat la socioconvergència. Els dos grups amb més llicències són el grup de Canal Català (16 llicències), proper a Convergència, i el grup Localia-Prisa (14 llicències), proper al Psoe. A més, els grans grups espanyols copen les llicències de TDT privada.

Més informació :

· VilaWeb · VilaWeb Vicent Partal · La Malla · Tribuna Catalana· Masnoví ·

El pamflet del PP de Masquefa

Contra l’Estatut

Si que tenim el pamflet del PP de Masquefa contra l’Estatut

Alguns lectors ens han demanat per correu i en un comentari si podíem posar a la web el pamflet del PP de Masquefa contra l’Estatut, ja que diuen que no l’han vist.
Aquí el teniu, si pitgeu sobre la imatge del pamflet i obriu una nova finestra, el podreu veure en una mida més gran.

S’escapa un pres de Sant Esteve

Mentre participava en una excursió

S'escapa un pres de
Can Brians durant
una excursió per
Sant Esteve Sesrovires

Un pres de la presó de Sant Esteve Sesrovires a Can Brians es va escapar ahir cap a quarts d'onze del matí. L'home, de 33 anys, mentre participava en una sortida per paratges de Sant Esteve amb tres presos i dos educadors més, es va allunyà del grup i va fugir.
El pres complia una condemna de 9 anys per violació i agressió sexual a la seva exparella, i actualment estava en el programa de tractament per agressors sexuals des del març del 2005.
Immediatament, es va avisar als cossos de seguretat per a la seva recerca i captura.
No és la primera vegada que un pres aprofita una excursió per intentar fugir. L'any passat ho van intentar nou interns de Can Brians, tot i que alguns van ser enxampats poques hores després.

La modificació del PGOU de Masquefa

Carta d'un lector

Els veïns ho hem viscut
com un autèntic calvari

Encara hi ha gent afectada
que no en sap res de tot això

A l’Ajuntament no hi
ha hagut qui ens defensi

Fa uns dies algun diari explicava força elogiosament que l’Ajuntament de Masquefa va aprovar una modificació del PGOU que protegeix la fesomia del centre històric del municipi i en remarcava la participació ciutadana en el procés d’aquesta modificació.
És molt evident que els que van escriure aquesta noticia només tenien la informació que els va facilitar l’Ajuntament. I les coses no han anat de manera tant feliç.
No he vist encara l’últim projecte que han aprovat, però, sigui com sigui, si que puc dir que ho hem viscut com un autèntic calvari.
En tot aquest procés no han preguntat ni consultat res de res als veïns d’aquesta zona, no s’han preocupat d’esbrinar quins eren els nostres problemes i necessitats, n’hi han notificat res a la gent afectada, encara n’hi ha, de gent afectada, que no en sap res de tot això.
La primera proposta de l’Ajuntament era inversemblant, penalitzava i discriminava als veïns de la zona a protegir.
A moltes persones, després de mirar les propostes d’aquest Pla, ens va semblar que era un Pla d’aquells de protecció i rehabilitació que el seu resultat final és que ha foragitat del barri a la gent que hi ha viscut de sempre i s’hi ha anat instal·lant la gent que econòmicament es podia permetre afrontar unes despeses més elevades. I si això acabés sent així seria una cosa molt trista i lamentable.
Per això hi va haver participació ciutadana, per queixar-nos per aquests despropòsits.
En aquest penós procés, l’Ajuntament ens ha donat unes explicacions gens plausibles, ens ha entabanat, ens ha enganyat i a sobre alguna vegada s’han negat a ells mateixos i ens han dit mentiders a nosaltres.
I la oposició municipal que ha fet?. La oposició només ha defensat els interessos dels que hi volen fer negocis o especular.
A la gent que vivim en les cases antigues d’aquesta zona i volem seguir-hi vivint, a l’Ajuntament no hi ha hagut qui ens defensi.

M.C.

L’Ajuntament rep 900.000 €

De la Diputació de Barcelona

L’Ajuntament de Masquefa rep
un préstec de 900.000 €

Setze ajuntaments han rebut un total de 14,4 milions d'euros, en forma de préstec per part de la Diputació de Barcelona, en el marc del Programa de Crèdit Local d'aquesta institució, per finançar projectes municipals. L’Ajuntament de Masquefa rep de préstec de 900.000 € i de subvenció 42.383,02 €.
A més de Masquefa, els ajuntaments beneficiats són Sant Joan Despí, Bagà, Caldes d'Estrac, Castelldefels, La Roca del Vallès, Molins de Rei, Montmeló, Navarcles, Rubí, Sant Pere Vilamajor, Sant Quirze de Besora, Santa Coloma de Gramenet, Vilanova del Camí, Vilassar de Dalt i Esparreguera.
El Programa de Crèdit Local és un instrument de cooperació econòmic municipal fruit del conveni que la Diputació i Caixa de Catalunya van signar l'any 1994 i que s'ha anat prorrogant any rere any. Mitjançant aquest conveni, gairebé la totalitat dels ajuntaments de la província han accedit a crèdits a baix interès per poder realitzar inversions municipals.

Caminada Popular a Serra Morena

El diumenge 25 de juny

Caminada Popular per aturar
la proliferació de parcs eòlics

El proper diumenge 25 de juny la Coordinadora d'afectades i afectats pel Parc eòlic de Serra Morena (Copons-Rubió), fent un pas més per aturar la proliferació de parcs eòlics a l'Alta Segarra / Alta Anoia, ha organitzat una Caminada Popular a Serra Morena.Serra Morena és una muntanya carregada d'història, i amb un patrimoni natural i humà que cal preservar. Per tot això, dintre tot el seguit d'accions que en els darrers dos mesos la Coordinadora ha anat realitzant, vam pensar que una bona manera per conèixer i estimar aquesta muntanya emblemàtica seria fent un recorregut a peu, per a totes les edats, pels seus espais de màxim interès: la font del Freixe, el centenari Pi del Quildo, tot passejant entre marges i barraques de pedra en sec, el camí de la carena, amb unes vistes de 360º, el casalot de Comalats i altres masies, i l'antiga sagrera del segle XI, amb ermita romànica inclosa, de Sant Pere de Copons.
La Coordinadora convida a totes i a tots a anar a fer una passejada agradable i un bon esmorzar sota la generosa ombra del Pi del Quildo. La sortida serà a ¾ de 9 del matí al poliesportiu de Copons (8:45).

‘Quants més siguem, més fort serà el nostre crit:

PROU PARC EÒLICS A LA NOSTRA COMARCA!’

Podeu trobar més informació sobre la lluita

contra el parc eòlic a la web ‘Vila de Copons’

Sant Llorenç crea un nou polígon

Entre Sant Llorenç i Masquefa

Sant Llorenç crea un nou polígon per fer-hi un parc logístic

Crearan un nou centre logístic entre Sant Llorenç d’Hortons i Masquefa

L’empresa mantenia negociacions amb l'Ajuntament de Masquefa

L’empresa Redur, dedicada a l’emmagatzematge, el transport industrial i la realització de controls de producció, crearà un nou centre logístic al Penedès, que se situarà entre els termes municipals de Sant Llorenç d’Hortons i Masquefa i que ocuparà 13 hectàrees del terme de Sant Llorenç. El ple de l’Ajuntament de Sant Llorenç celebrat fa uns dies va donar llum verd a la requalificació d’una zona agrícola i boscosa en zona industrial que permetrà la creació d’aquest centre i també de la seu social de l’empresa en aquest espai que ja es coneix com Torrentfondo 3. La requalificació dels terrenys va tenir els vots del govern (PSC i ICV) i els vots en contra dels dos regidors de CiU i la regidora del grup independent AIH. Una de les veus més crítiques de l’operació que ha impulsat el govern ha estat la cap del grup municipal de CiU, Flèrida Melgen, que acusa el govern de no complir el pla director i el pla general del municipi «només per interessos econòmics». Durant el mateix ple Melgen s’havia mostrat també molt crítica per l’aprovació, amb els vots només del govern, de la modificació de les densitats que marca el pla general, cosa que permetrà la creació de 350 habitatges més repartits en cinc sectors diferents. El govern municipal va justificar la necessitat de situar al terme municipal el centre logístic –que crearà 50 llocs de treball– per les negociacions que mantenia l’empresa amb el municipi de Masquefa. El cap de Medi Ambient i portaveu d’ICV, Ignasi Corral, ha justificat que el seu grup hagi votat a favor «perquè si s’hagués fet a Masquefa hauria afectat igualment el municipi i no s’hauria pogut fer res per minimitzar els impactes. Reconec que caldrà molta pedagogia per explicar-ho», deia Corral.

A.M. Sant Llorenç d’Hortons
El Punt. 17.06.2006

· Article publicat a El Punt del 17.06.2006

Masquefa vota sí però vota poc

La participació és molt baixa

El referèndum de l'Estatut a Masquefa

A Masquefa han votat Si
3 persones de cada 10
amb dret a vot

A Catalunya guanya el Sí amb el 73,90% dels vots, el No assoleix el 20,76% i els vots en blanc, el 5,34%.
A Masquefa guanya el Sí amb el 75,46% dels vots, el No assoleix el 20,25% i els vots en blanc, el 4,29%.
El Cens de persones amb dret a vota Masquefa és de 5.554 persones.
D’aquestes han votat un total de 2.455 persones (44,20%)
El total de persones que no han votat és de 3.099 (55,80%)
Hi ha hagut 10 vots nuls (0,41%)
Els vots vàlids ha estat 2.445 (99,59%)
Els vots Sí: 1.845 (75,46%)
Els No: 495 (20,25%)
En blanc: 105 (4,29%)
L’índex de la participació a Masquefa (44,20%) ha estat 5 punts més baix que l’índex de Catalunya (49,41%).
A Masquefa han votat que si un 33,21% del total de persones amb dret a vot.

Resultats a Masquefa:

Resultats a Catalunya:

Vassalls o lliures?

Del senyor de Masquefa al referèndum de l'Estatut

Alfons d’Aragó era vassall de Castella?

Servitud, subjecció, és la definició en el Diccionari de la Enciclopèdia Catalana de “vassallatge”. Històricament és un “vincle feudal constitutiu d'una relació de servei, amistat i protecció pactada entre dues persones de condició noble, per la qual una d'elles (vassall) s'encomana a l'altra (senyor) mitjançant jurament de fidelitat (homenatge), amb el compromís de servir-lo.” Espanya no existia. Després de la derrota dels francs a Roncesvalles davant les tropes musulmanes, l’Emperador Carlemany, que volia fer de Catalunya (Gothia, dels gots, visigots) un territori fronterer que servís de barrera als musulmans, l’any 801 va crear la Marca Hispànica fins el riu Llobregat. La vall baixa del Llobregat era un territori de soldats i guerrers de la marca fronterera, per defensar-la, es construïren castells en llocs estratègics com el castell dels “moros” de Molins de Rei anomenat Ciuró o Cidró, on hi havien cigrons.
L’any 988 el comte Borrel II va deixar de jurar fidelitat als reis francs. Això va suposar la fi de la Marca Hispànica i el naixement de Catalunya. Per la defensa de Barcelona es comptava amb el castell de Montcada i el de Cervelló. El castell de Cervelló, fou venut el 992 pels fills del comte Borrell II, a Ènnec Bonfill, senyor de Gelida i Masquefa, vicari de Miralles, procurador i besnebot del comte Guifré I; els seus descendents adoptaren el nom de Cervelló. Ènnec Bonfill (Bon fill, Bofill) casar la seva única filla Eliarda amb Hug de Queralt, Baró de Castellfollit de la Roca, veguer de Cervera, Gran Conseller de la Duquessa Regent de Hispània-Barcelona Ermessenda de Carcassona. La Hispània dels gots aplegava tots els comtats catalans, Catalunya i no te res a veure amb l’Espanya que coneixem. Els descendents del Senyor de Cervelló seran bisbes de Barcelona, Arquebisbes de Tarragona, ambaixadors a Còrdova, signaran els “Usatges de Barcelona”, es casaran amb filles dels comtes de Barcelona i Tolosa i participaran activament en la conquesta i expansió de Catalunya per la Mediterrània... (L’exPresident de la Generalitat de Catalunya en el exili, Josep Tarradellas va néixer a Cervelló).
Trobem a Hug de Cervelló, entre els testimonis del testament del comte Ramón Berenguer IV (“Signum Ugonis de Cervilione, barchinonensis sacriste”), on el comte de Barcelona mana ser enterrat a Santa Maria de Ripoll i reparteix els seus dominis entre els fills Ramon (futur Alfons el Trobador) i Pere. Al primer li deixa Aragó i Barcelona, i a Pere, Narbona, Cerdanya i Carcassona. A la seva esposa Peronella, Besalú i Ribes, on habitava. Deixa els fills sota la tutela d’Enric rei d’Anglaterra. En el testament és reconeix un préstec de Hug de Cervelló “Ugoni de Cervilione mille aureos in suo pignore de Villamaiore”.
El rei Alfons d’Aragó es va casar amb Sança de Castella, tia d’Alfons VIII de Castella de qui obtenir la renúncia al vassallatge aragonès per Saragossa, que Alfons VII de Castella havia imposat al seu pare, el comte Ramon Berenguer IV. Alfons d’Aragó va emprendre la conquesta del sud d'Aragó, on l’any 1171 va fundar Terol, base per a possibles atacs contra València. Amb Terol es completà l’Aragó que coneixem en l’actualitat.
A la mort del rei Ibn Mardanis de València, Alfons d’Aragó assetjà València, on concertà una aliança amb el nou rei sarraí a canvi de duplicar el tribut a pagar. En el Tractat de Cazorla, Alfons el Trobador va cedir la conquesta de Múrcia a Castella, a canvi de suprimir el vassallatge per València. Alfons de la Corona d’Aragó no va signar mai cap document a favor de ser vassalls de Castella. Tot el contrari, Alfons a més d’aconseguir els vassallatges de Saragossa i València, en el sud de França els seus dominis arribaven des de Itàlia fins l’oceà atlàntic. Espanya no existia, existia el regne de Castella. Aquí es parlava català i es decidia amb total independència de França i de Castella, no érem vassalls de ningú, ni havíem de fer cues per pagar peatges a fosques Hisendes forasteres.
Com ens deia el Profesore Francesco Cèsare Casula: ”no existe una Cerdeña catalana, existe un Reino de Cerdeña unido a la Corona de Aragón. Cerdeña no fue nunca una colonia, fue un estado de la Corona de Aragón.” Els vassalls del rei català tindrien el dret de gaudir de la seva pròpia selecció esportiva. Els vassalls de Castella no tenim ni aquest dret.
Aquesta terra n’ha vist néixer uns quants, bastants, ben predisposats a vendre’s la llibertat dels catalans per 4 monedes. El Senyor Rodríguez ZP prou que desitja que li jurem fidelitat (homenatge), el que no s’entén, és que podent ser amos i senyors de les nostres vides, no defensem els nostres interessos i els dels nostres fills. Ni límits de la Constitución Española, ni amors, ni carinyos, com els pobres afganesos, tot és qüestió de diners. Quan s’acabi el petroli deixaran als iraquians viure en pau. Ja sabem que no els importa ni el burka afganès, ni les armes químiques de la dictadura iraquiana, tampoc els importa que els catalans tinguin raó o siguin bona gent.
Si ara volem continuar sent vassalls dels Senyors de Castella, guanyarà el SÍ en el referèndum. El nostre Futur, és ja el nostre Present. NO A L'ESTAFATUT.

Josep Barba Raventós

· Article publicat a Guai i a Todo Politica