La masquefina Mercè Sabi
va crear un petit taller tèxtil
que amb els anys ha esdevingut
una de les empreses catalanes
més internacionals
El passat divendres 9 de gener del 2009 va morir a Barcelona l'empresari de moda Armand Basi a l'edat de 85 anys. L’Armand Basi, juntament amb el seu germà Josep Basi, que es va morir el 25 de desembre del 2007, van transformar un petit negoci familiar, que havia iniciat la seva mare, en una firma de prestigi internacional.
La mare de l’Armand i el Josep Basi i Sabi, era la Mercè Sabi Martínez, masquefina de naixement i de família de Masquefa, d’una família de pagesos que sembla que vivien en una casa al barri de la ‘vila’ de Masquefa.
Mercè Sabi Martínez va néixer a Masquefa el 14 de juliol del 1884, els seus pares eren Josep Sabi Torras, pagès i Matilde Martínez Càlix, els avis paterns eren Josep Sabi (pagès) i Madrona Torras i el avis materns: Silvestre Martínez (fuster) i Maria Càlix. Fou batejada al cap de vuit dies, el dia 22 de juliol del 1884, diada de Santa Magdalena i Festa Major de Masquefa, en el bateig li van posar els noms: Mercè, Magdalena, Ramona i els seus padrins foren Salvador Viladoms Oller (forner) i Magdalena Martínez, muller de Josep Mas.
Mercè Sabi era la petita de set germans, Catalina, Madrona, Engràcia, Josep i dos més que van morir al cap de poc de néixer. La família es va traslladar a Barcelona, i en aquesta ciutat, la jove Mercè es va casar amb Josep Basi Rullan el 25 de desembre del 1918 a la Parròquia de Sant Joan Bautista de Gràcia. Van tenir dos fills, el Josep, nascut el 1919 i l’Armand nascut l’any 1924. La Mercè Sabi Martínez va morir a Barcelona el 5 de setembre de 1963.
A conseqüència de la Guerra Civil, es va quedar viuda amb els dos fills petits. Llavors, va decidir muntar un petit taller de confecció en una habitació de casa seva, al carrer Sant Salvador, en el barri de Gràcia, amb les poques màquines que va poder salvar de la fàbrica del seu marit, destruïda pocs anys abans en un bombardeig. Els seus fills Josep i Armand, es van criar entre els mitjons que teixia la seva mare.
El primer crèdit li va concedir la Banca Rosés. Eren temps en què les dones tenien poques oportunitats laborals i havien de lluitar molt per aconseguir-ne. Fabricava mitjons i samarretes d’alta qualitat, que comercialitzava als millors establiments del nostre país, amb la raó social de “Mercedes Sabi, Creaciones en géneros de punto”. Van ser anys de molt esforç per les dificultats a obtenir primeres matèries, pels talls d’energia elèctrica i per altres inconvenients de l’època de la postguerra, però va aconseguir arrencar el negoci i assentar uns fonaments molt sòlids, que permetrien que l’empresa ben aviat es consolidés.
Més endavant, els seus fills es van incorporar al negoci familiar. En Josep, després de tornar de la lleva del biberó, es va formar en l’àrea comercial. L’Armand ho faria en enginyeria tèxtil; va dissenyar i llimar peça a peça una màquina de tricotar, i la seva aportació de noves idees en dissenys i colorit en la confecció de peces de roba amb un alt nivell de qualitat, va permetre un notable creixement de l’empresa. El 1962 l’empresa va aconseguir la llicència de la marca Lacoste per fabricar i distribuir a Espanya.
El 5 de setembre de 1963, la Mercè Sabi Martínez , va morir a Barcelona.
El 1986 l’empresa va llançar la marca de moda de disseny Armand Basi. Actualment Basi té la fàbrica, oficines centrals, centre de disseny i departament comercial a Badalona i el seu centre d’estocs està ubicat a Barberà del Vallès. Compta amb més de 500 persones treballant-hi i comercialitza els seus productes a botigues pròpies, franquícies, botigues multimarca i grans magatzems a Espanya i l’estranger.
Amb els anys l’empresa Basi SA ha esdevingut una de les empreses catalanes més internacionals i sembla que és una de les empreses tèxtils i de moda que han sabut superar millor les dificultats amb què s'ha enfrontat en les últimes dècades la indústria tèxtil catalana, afectada en molts casos per tancaments o pel trasllat de la producció a altres països, tota la producció de Basi es realitza a Espanya. La firma que actualment presideix Núria Basi, filla de Armand Basi, va facturar 117,5 milions d'euros el 2007.
Tres membres de la tercera generació, Núria, Isabel i Josep, es troben plenament integrats en la gestió de l’empresa, que va crear una mestressa de casa i artesana a partir de la pròpia capacitat emprenedora buscant sempre l’excel·lència.
La persona que va posar la primera llavor d’aquesta empresa, la masquefina Mercè Sabi Martínez ha estat considerada una de les dones emprenedores, dones amb empenta, de Catalunya el segle XX. L’any passat, el 2008, l’Institut Català de les Dones de la Generalitat de Catalunya la va incloure en un calendari dedicat a ‘Dones d’empresa’, dones pioneres que van iniciar el camí cap a la transformació cultural i social que ha permès la incorporació de les dones a tots els sectors de la societat.
Francesc Mas
· Viquipèdia ·
· Calendari 2008 ‘Dones d’empresa’ ICD · Exposició ‘Dones d’empresa’ ICD ·
Diumenge 1 de març del 2009
El 7 d'agost de 1974, el jove funambulista francès Phillippe Petit, va trepitjar un cable de 60 metres penjat il·legalment entre les torres bessones del World Trade Center de Nova York, aleshores els edificis més alts del món. Després d'una hora caminant pel cable, va ser arrestat, examinat psicològicament i empresonat abans de ser finalment alliberat. La història que conta aquest documental està excel·lentment narrada, amb imatges originals de l'època combinades amb altres de «dramatització» i entrevistes als protagonistes 30 anys després. Al documental, Petit ens trasllada la seua passió per fer allò prohibit sense fer mal a ningú. La gesta va requerir sis anys de preparació, com si es tractés del robatori d'un banc: estudi sobre el terreny sobre la seguretat de les torres (que acabaven de ser construïdes), com entrar, ocultar i pujar tot l'equip, especialment el cable metàl·lic de més de 200 quilos, com llançar-lo d'una torre a una altra, ancorar-lo i tensionar-lo per a suportar els vents i el moviment de vaivé dels edificis. L'estesa del cable es va fer de nit, en complet secret. A les 7:15 AM, Philippe va començar a passejar pel cable a 400 metres d'altura per damunt dels carrers de Manhattan. Petit va comptar amb un munt d'amics i còmplices en la preparació de la gesta i l'assumpte va estar no exempt de problemes que en diverses ocasions va semblar que acabarien amb el projecte. El documental de James Marsh dóna vida a l'extraordinària aventura de Petit a través del testimoni de Philipe i algun dels conspiradors que el van ajudar a crear l'espectacle magnífic i únic que es va conèixer com el crim artístic del segle.
Plànol de com arribar-hi, clica al damunt per obrir el plànol més gran.
Entrades
