Han convertit Masquefa en un gran abocador

ICV EUiA EPM Masquefa denuncia que l’Ajuntament de CiU ha convertit Masquefa en un gran abocador

La candidatura de ICV EUiA EPM Masquefa denuncia al seu bloc i en un butlletí que estant repartint que l’Ajuntament de CiU ha convertit Masquefa en un gran abocador, en reproduïm el tex sencer.

CiU ha convertit Masquefa en un gran abocador
L'Ajuntament de Masquefa ha hipotecat el territori per a tota la vida amb residus que perduraran durant molts anys

L’Ajuntament de Masquefa aquests últims anys a convertit gairebé tot el terme municipal de Masquefa en un gran abocador de runes i de terres. Runes i terres que venen qui sap de on i que molt sovint estan acompanyades de porqueries i residus de tota mena, asfalts, formigó, neumàtics, canonades, plàstics, fustes, metalls, ...

Terres, runes i que es poden veure per tot el terme municipal amb tota mena de porqueries que hi ha entre mig dels abocaments i moltes vegades a sota de les terres hi queden amagades moltes més porqueries que a la superfície no es veuen.D’aquesta manera, a canvi d’uns diners, l’Ajuntament hipoteca el territori per a tota la vida amb residus incontrolats que perduraran durant molts anys, amb el perill de contaminació dels aqüífers de les conques de l’Anoia i del Llobregat i amb el perill que amb les pluges i tempestes hi hagi esllavissaments als barrancs i que taponin el curs dels torrents i rieres i escampin els residus contaminants per tot arreu. Considerem que amb aquests abocaments es degrada el territori, el medi ambient i la natura i es perjudica la salut de les persones.
L’Ajuntament hauria d’explicar bé i clar amb quins criteris ha fet o ha permès fer aquests abocaments, hauria d’assenyalar tots els llocs on hi ha abocaments i hauria d’explicar quants diners ha ingressat l’Ajuntament per permetre-ho i explicar com s’han gastat aquests diners.
L’Ajuntament, que hauria de vigilar que no s’embruti el territori i es faci una gestió respectuosa amb el medi ambient i la natura i s’hauria de preocupar per tenir un territori saludable, a Masquefa fa tot el contrari.

Hi ha abocaments per tot arreu:
- A prop de la Beguda Alta, runes i terres.
- A la zona de l’escola Font del Roure, runes i terres de diferents procedències.
- El torrent del costat del Cementiri, diverses zones d'abocaments de runes, terres i altres porqueries, que es poden anar esllavissant cap el torrent i fer un tap a la riera. Han colgat arbusts i arbres. Sembla que volen omplir tot el torrent de la Font del roure.
- Al Polígon de la Pedrosa, han fet moviments de terres, colgat el barranc i el torrent amb terres de no se sap de on. S’hi han detectat terres que contenen metalls pesats i cal tenir en compte que són torrents de l’aqüífer de l'Anoia. Han colgat molta vegetació, matolls, pins, alzines i roures. També han colgat una font.
- A la urbanització Can Valls hi ha abocadors de runes i desperdicis, troncs, branques, etc ... Han tapat amb troncs i branques la llera de la riera de Can Torres. Hi podria haver esllavissaments i taponaments de la riera de Can Valls i Can Torres en les pluges i tempestes.
- El barranc de la Font del Roure i la plaça dels Jocs, s'ha tapat amb restes d’escòries de fosa, terres i runes, s'han colgat els arbres i la vegetació que aguantava l'antic talús, aquesta zona està considerada zona verda i habitat protegit per a la fauna.
- Abocaments de runes a prop de Can Bonastre dels Torrents i del Maset.
- Cap el polígon del Clot del Xarel•lo, al límit amb Sant Llorenç d'Hortons, davant de la Masia i al costat de l'antiga font, s'ha omplert tot una zona de desnivell amb runes, tapades després amb terra.
- El torrent del Mas Bernic, està ple de troncs i terres.
- Al costat de el Turó, la gran esplanada està replena de runes, troncs i restes de podes, terres i altres residus, tapant un antic rierol. Han colgat nombrosa vegetació i arbres. Les runes i terres estan tapant el tub de comunicació per sota de la carretera, així com els col•lectors d'aigües residuals i sobreeixidors d'aigües pluvials. Tot això en cas de fortes pluges, podria ocasionar moviments de terres, runes, plàstics, etc ... taponant el tub que passa per sota de la carretera, aquí hi ha una zona humida amb joncs, papirs, amfibis, que es pot perdre.
- El camí entre la Urbanització de El Maset amb la de Can Quisseró, també hi tiren terres i runes. A la Urbanització de Can Quisseró també hi ha diverses zones amb abocaments de runes triturada i a abocaments en zones verdes.
- Per tots els torrents i les rieres de Masquefa es poden veure abocaments de runes i porqueries.
- El circuit d’Autocròs de Masquefa s'ha omplert amb runes, terres i residus industrials tapant part del torrent de la Pedrosa i la seva vegetació incorporada.
- A la zona dels dipòsits de gas també hi han llençat runes, terres i materials de construcció, colgant els arbres.
- Als voltants de Can Torres, en el camí de Sant Llorenç d'Hortons, a Can Parellada, als costats de la via del tren, per tot el territori de Masquefa, hi ha abocadors de terres, runes i altres residus.
I encara més!
· CiU ha convertit Masquefa en un gran abocador ·

Segona Jornada de l’Hanami a Masquefa

Diumenge 10 d’abril del 2011

花見
Celebració de l’Hanami a Masquefa
• Contemplació dels cirerers florits •
"En record i en solidaritat amb el poble del Japó"

Diumenge 10 d’abril del 2011
A les 10 del matí:
Trobada a la font dels jardins de la Plaça del Pla de l’Estany
per anar passejant cap a l’Hort dels Cirerers.

A l’Hort dels Cirerers, mentre s’esmorza o es fa una mossada,
asseguts sota els arbres:

Recital de poesia sota els cirerers florits a càrrec dels poetes :
Trini Casas, Rossend Sellarés, Pere Urpí i Jordi Muntané

Està previst que cap a les 12 del migdia es tornarà passejant cap a casa.

· Cadascú s’hauria de portar un entrepà o una mossada i alguna beguda (a l’acte ja hi haurà te per beure).
· Es demana als assistents que portin dolços casolans (coques, galetes, pastes) per prendre i compartir mentre es gaudeix de l'entorn i dels poemes.
· Com que allà no hi ha lloc per seure, els assistents s'han de portar una estora, catifa, coixí o sac de plàstic per seure a terra, si és possible que siguin de color blau tal i com es fa al Japó, o cadiretes plegables.
· A les 2 del migdia es farà un dinar amb els participants i tothom que hi vulgui estar. Preu del dinar: 15 euros. Reserva i compra de tiquets pel dinar fins el dijous dia 7 a les oficines de L’Alzinar (Tel. 93 772 68 61).
· A l’acte es podrà comprar un recull de poemes dels autors del recital.

El menjar del Hanami

“El menjar típic del Hanami s’elabora amb aliments propis de l’estació i, especialment amb flors i fulles del cirerer en conserva. Un dels aliments símbol de l’arribada de la primavera és el sakura-mochi, un pastís d’arròs embolicat en una fulla de cirerer. Les fulles del cirerer en conserva de vinagre també són un element bàsic en el sushi que es menja en aquest pícnic, i també un tipus de boles d’arròs amb flors de cirerer en conserva. Amb la flor del cirerer es fa un tipus de te molt especial anomenat sakura-ya. Aquest te es prepara amb flors de cirerer en conserva i aigua bullint.”

Del llibre “El menjar al Japó” de Muriel Gómez Pradas. Editorial UOC, 2006.

お花見

Organitza: Amics arbres · Arbres amics – L’Alzinar, Societat Recreativa i Cultural
Amb la col·laboració de: Ca la Roser - Cal Rafel - Els Poetes

Poesia sota els ametllers florits a Masquefa

Diumenge 27 de febrer del 2011

Poesia sota els arbres
"Poesia sota els ametllers florits"

Masquefa
Diumenge 27 de febrer del 2011

A 2/4 d’11 del matí:
Trobada a la Plaça de l’Estació
per anar passejant cap el camp d'ametllers

Al camp d'ametllers, mentre s’esmorza o es fa una mossada,
asseguts sota els arbres:

Recital de poesia sota els ametllers florits
a càrrec dels poetes :
Xènia Dyakonova, Oriol Prat, Marisa Olivera,
Pere Urpí i Jordi Muntané

Està previst que cap a les 12 del migdia
es tornarà passejant cap a casa.
•

A les 2 del migdia es farà un dinar amb els participants i els assistents que hi vulguin estar. Preu del dinar: 15 euros.
Reserva i compra de tiquets pel dinar fins el dijous dia 24 a les oficines de L’Alzinar (Tel. 93 772 68 61).

•

• Es podran comprar poemes dels autors del recital pel preu simbòlic de 2 euros •

• Pel recital, cadascú s’hauria de portar un entrepà o una mossada i una beguda.
• Com que allà no hi ha lloc per seure, els assistents que ho vulguin es poden portar una estora, catifa, coixí o sac de plàstic per seure a terra o cadiretes plegables.

Organitza: Amics arbres · Arbres amics – L’Alzinar, Societat Recreativa i Cultural
Amb la col•laboració de: Els Poetes i Cardús Llopart

· Més informació: Amics arbres · Arbres amics

Daniel Mas, director de cinema documental

Dos vídeos de Daniel Mas
de Masquefa han estat seleccionats pel documental internacional "La vida en un dia” (Life in a day)

El masquefí Daniel Mas és un dels autors i codirectors de la pel•lícula documental "La vida en un dia” (Life in a day), dirigida per Kevin Macdonald i produïda per Ridley Scott. Dos vídeos seus han estat seleccionats d’entre 80.000 vídeos de tot el món.
La participació de Daniel Mas en aquest documentals són dos petits reportatges sobre el correfoc de la Festa Major de Masquefa i sobre el ball del Drac Bufut. Imatges vibrants de festa, dansa, foc i llum que a partir d'ara donaran la volta al món i projectaran internacionalment les festes dels diables, els correfocs i a la vila de Masquefa.

Ridley Scott, director de pel•lícules com "Alien", "Blade runner" i "Thelma i Louise", entre d'altres, és ara el productor d'aquest documental que s’ha fet només amb imatges gravades en un dia per usuaris del YouTube. I Kevin Macdonald, el director de cinema de 43 anys que va aconseguir la fama amb la pel•lícula de 2006 "L'últim rei d'Escòcia", és el director d’aquest original projecte. Per fer-lo van demanar als usuaris del YouTube, el 24 de juliol passat, que gravessin un moment de la seva vida i que pengessin el vídeo a la xarxa.
D’aquesta crida es van rebre 80.000 vídeos de tot el món, de 192 països, amb un total de 4.500 hores de gravacions. D’aquests 80.000 vídeos n’han escollit 331 per a fer aquest documental, d’aquests 331, 8 procedeixen de l’estat espanyol i d’aquest 8, 3 són de Catalunya, dos dels quals són els realitzats per Daniel Mas de Masquefa.

I ara han enllestit el documental que s'estrenarà al festival de cinema Sundance, als Estats Units, el 27 gener. Durant els últims cinc mesos, el director Kevin Macdonald, l'editor Joe Walker i un equip d'especialistes han estat treballant per editar les gairebé 5 mil hores de filmació rebudes des de 192 països per convertir-les en aquest documental que dura 94 minuts.
D’aquesta manera “La Vida en un Dia” esdevé un documental de característiques úniques filmat per usuaris de YouTube per explicar com és la vida de diferents persones a tot el món el dia 24 de juliol de 2010.
Tots els participants en aquest projecte als quals els han seleccionat els vídeos apareixen en els crèdits del documental com a codirectors.
El 27 de gener es podrà accedir a la transmissió en viu del Festival de Sundance, la qual acabarà amb una sessió interactiva de preguntes i respostes amb el director. Els que no puguin veure-ho en viu a aquesta hora, podran veure les repeticions en diferents horaris en tot el món. Més endavant, també hi haurà disponible una versió per comanda del documental, que serà gratuïta.

Avui fa 35 anys

Avui fa 35 anys del 20 de novembre de 1975

Podrit botxí!
·

·

"Final!"

-Havies d'haver fet una altra fi;
et mereixies, hipòcrita, un mur a
un altre clos. La teva dictadura,
la teva puta vida d'assassí,

quin incendi de sang! Podrit botxí,
prou t'havia d'haver estovat la dura
fosca dels pobles, donat a tortura,
penjat d'un arbre al fons d'algun camí.

Rata de la més mala delinqüència,
t'esqueia una altra mort amb violència,
la fi de tants des d'aquell juliol.

Però l'has feta de tirà espanyol,
sol i hivernat, gargall de la ciència
i amb tuf de sang i merda. Sa Excremència!-

Glòria del bunyol,
ha mort el dictador més vell d'Europa.
Una abraçada, amor, i alcem la copa!

20 de novembre de 1975

Joan Brossa
(Barcelona 19 de gener de 1919 - 30 de desembre de 1998)
·
"Final!", cantat per Miguel Poveda:

Música: Miguel Poveda i Marcelo Mercadante
Arranjaments i bandoneó: Marcelo Mercadante
Piano: Gustavo Llull. Contrabaix: Andrés Serafini
·

Demanen 5 anys de presó per a un masquefí

El fiscal demana 5 anys
per tirar unes vambes
a l'alcaldessa de Collbató

"L'acusat, d'una plataforma veïnal opositora, nega que hi hagués una agressió"

"Sosté que pateix «una represàlia» per protestar contra un pla urbanístic"

Cinc anys de presó. Aquesta és la pena que demana el fiscal del Jutjat d'Instrucció número 2 de Martorell per a un veí de Collbató (Baix Llobregat) acusat de llançar-li unes vambes velles a l'alcaldessa, Josefina Martínez (PSC), en un ple municipal. Francesc Raset, de 52 anys, nega l'acusació i insisteix que només les va deixar caure «sense el propòsit de causar-li cap mal».

Francesc Raset, ahir a casa seva, a Masquefa. Marc Vila

Els fets es remunten al ple celebrat el 16 de març de l'any passat, després de la resolució favorable de la conselleria de Política Territorial i Obres Públiques al projecte d'ampliació del parc empresarial Les Ginesteres de Collbató. La plataforma Salvem Montserrat, de la qual Raset és portaveu, havia presentat 1.200 al·legacions i més de 80.000 firmes contra l'ampliació sense haver rebut cap resposta per part de l'ajuntament. «L'alcaldessa no havia tingut en compte l'opinió dels ciutadans i, ja que per la via formal no ens feia cas, vaig decidir fer-ho per la informal», explica Raset, que recentment ha traslladat la seva residència a Masquefa (Anoia).

«Vaig pensar que imitant el periodista iraquià que havia llançat les sabates a Bush, els mitjans de comunicació ens farien cas», narra l'acusat. No obstant, ell assegura que no ho va arribar a fer: «Em vaig aixecar cap a la taula i vaig deixar caure les vambes, no les hi vaig tirar a sobre. Va ser com si les hi passés. Les vambes van caure a sobre la taula i ni els gots de vidre ni les ampolles que hi havia es van moure».

En canvi, a les seves conclusions provisionals el fiscal exposa que Raset va llançar a la cara de l'alcaldessa les dues vambes mentre li deia «¡Josefina, per al cas que fas de les 1.200 al·legacions! Té, aquest és el poble que vols, ¿eh?». Per això l'acusa d'un delicte d'atemptat contra un membre de la corporació local i demana una pena de cinc anys de presó i una multa de 9 mesos a raó de 12 euros diaris, és a dir, 3.240 euros.

Negativa a parlar

L'alcaldessa de Collbató no va voler donar ahir la seva versió a aquest diari. Només va dir que «als tribunals es decidirà qui té raó i qui no» i que la polèmica no és bona per al municipi.

Tres regidors de l'oposició a l'alcaldessa, Josep Estradé, Jordi Serra i Eulàlia Sallés, del Grup d'Independents de Collbató (GIC), sostenen que no hi va haver agressió. «Les vambes es van llançar de dalt a baix, no com si volgués tocar ningú». R.G., veí de Collbató que era al saló de plens, coincideix que les vambes van ser llançades «en paràbola i no a la cara».

Al conèixer la petició del fiscal, Raset va enviar una carta a l'alcaldessa en què li demanava que retirés la denúncia. Davant la negativa de Martínez, Raset ha fet pública la carta, ja que considera que «l'actitud de l'alcaldessa és una represàlia per les protestes impulsades per Salvem Montserrat». En aquesta, l'acusat demana perdó «al membre de la corporació municipal que s'hagi pogut sentir ofès».

Salvem Montserrat ha iniciat una campanya de recollida de firmes a través de la seva pàgina web per evitar que Raset vagi a la presó. Ahir, més de 600 persones ja havien firmat.

Gemma Aleman

Manresa. ElPeriódico.cat

· Article publicat a El Periódico de Catalunya el 18.11.2010
· Més informació: Salvem Montserrat

Masquefa i La Beguda celebren la Diada d'Estellés

El dissabte 9 d'octubre de 2010
- Diada del País Valencià -

Masquefa i La Beguda
celebraran la Diada d'Estellés
amb un soparet valencià,
amanit de poesies

Fa poc s'ha celebrat la Diada Estellés. Del País Valencià ha sorgit la iniciativa de celebrar cada 4 de setembre la Diada d'Estellés. Cada 4 de setembre, dia del naixement del poeta de Burjassot, Vicent Andrés Estellés, es farà un àpat popular per reivindicar la cultura i la llengua del país. La festa, que hauria de ser lúdica i popular, es basa principalment en tres detalls: cuinar un plat típic valencià regat amb beguda de la terra; llegir un poema representatiu d'Estellés; i cantar poemes i cançons d'uns altres autors. Aquesta proposta l'ha fet l'escriptor Josep Lozano i una bona colla de grups i entitats se l'han fet seva i a hores d'ara ja són diversos els pobles valencians i d'arreu dels països catalans que han celebrat i estan celebrant la Diada Estellés amb un dinar o un sopar popular, en què es recitaran poemes seus i també d'altres poetes tot degustant plats típics valencians, tant presents en l'obra d'aquest poeta.

Ara a Masquefa i a La Beguda també s’han animat a celebrar-ho, es farà amb un soparet valencià - amanit de poesies - el dissabte 9 d’octubre de 2010 – Diada del País Valencià – a 2/4 de 10 del vespre a la Fonda de Can Parellada. Amb la participació dels poetes: Xènia Dyakonova, Gemma Arimany, Trini Casas, Jordi Muntané, Marisa Olivera, Rossend Sellarès, Pere Urpí i Joan Franch.

Els organitzadors conviden a tothom assistir a aquest soparet, diuen: ‘creiem que aquesta Diada d'Estellés es mereix que hi hagi força participació’. El preu del sopar és de 9 Euros i es pot reservar i comprar els tiquets pel sopar a les oficines de L'Alzinar de Masquefa i de la Unió Begudenca de La Beguda, les places són limitades.

Aquest acte està organitzat per L’Alzinar de Masquefa, la Unió Begudenca de La Beguda, Amics del País Valencià i Poetes de l’Ateneu.

Avui és la Diada d'Estellés

Diada d'Estellés 2010

Homenatge del país al poeta Vicent Andrés Estellés
En l'aniversari del seu naixement


Propietats de la pena

Assumiràs la veu d'un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t'han parit per a dormir:
et pariren per a vetllar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules,
sinó l'home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les síl.labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.
No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d'antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.
Potser et maten o potser
se'n riguen, potser et delaten;
tot això son banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res sino s'és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.
·

Horacianes

I

res no m'agrada tant
com enramar-me d'oli cru
el pimentó torrat, tallat en tires.

cante, llavors, distret, raone amb l'oli cru, amb els productes de la terra.

m'agrada molt el pimentó torrat,
mes no massa torrat, que el desgracia,
sinó amb la aquella carn molla que té
en llevar-li la crosta socarrada.

l'expose dins el plat en tongades incitants,
l'enrame d'oli cru amb un pessic de sal
i suque molt de pa,
com fan els pobres,
en l'oli, que té sal i ha pres una sabor del pimentó torrat.

després, en un pessic
del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa,
agafe un tros de pimentó, l'enlaire àvidament,
eucarísticament,

me'l mire en l'aire.
de vegades arribe a l'èxtasi, a l'orgasme.

cloc els ulls i me'l fot.

(1974)
·

Antibes

*

diria catalunya
diria molt poc més
acariciaria amb els dits la terrosa cal.ligrafia

*

tant si vostè ho permet o com si no
aquest és el meu lloc
aquest és el meu lloc i el lloc dels meus

(1976)
·

Quaderns de la derrota

.....

Valencià de catalana arrel,
de permanent convicció central,
em sé i em dic i em declare fidel
per sempre més al més íntim principi.

.....
·

Restes llunyanes

*

Tot és inútil.
I això no obstant espere,
com aquest poble,
camins clars de banderes
enlairades que tornen.
·

Assaig d'un adéu

Països Catalans

Prendrem la copa de terra
i beurem àvidament
tota la terra i el mar
d'un lent got inacabable.
Beurem el cel i la selva.
Pujarem llargues escales,
els extingits patrimonis,
la queixa de les guitarres,
i mirarem la finestra
i enlairarem la bandera.
·
Vicent Andrés Estellés
- Burjasot, 4 setembre 1924 - Valencia, 27 març 1993 -

·

·

Aquest estiu, del País Valencià ha sorgit la iniciativa de celebrar cada 4 de setembre la Diada d’Estellés.

Cada 4 de setembre, dia del naixement del poeta de Burjassot, Vicent Andrés Estellés, es farà un àpat popular per reivindicar la cultura i la llengua del país.

La festa, que hauria de ser lúdica i popular, es basarà principalment en tres coses: cuinar un plat típic valencià regat amb beguda de la terra; llegir poemes representatius d'Estellés; i dir i cantar poemes i cançons d'altres autors.

Aquesta proposta la fet l’escriptor Josep Lozano i una bona colla de grups i entitats se l’han fet seva i a hores d’ara ja són diversos els pobles valencians i d’arreu dels països catalans que han celebrat, celebren o celebraran la Diada Estellés amb un dinar o un sopar popular, en què es recitaran poemes seus i també d’altres poetes tot degustant plats típics valencians, tant presents en l’obra d’aquest poeta.

La xarxa blocaire també s’ha afegit a aquesta celebració, fent des de cada bloc un petit homenatge al poeta Vicent Andrés Estellés. Diari de Masquefa també hi vols ser present, creiem que és just i encertat fer aquest merescudissim homenatge a aquest gran home i gran poeta de la terra.

Anys enrera Masquefa era un dels pobles més actius en organitzar i celebrar tota mena d’activitats culturals i cíviques, segur que fa uns anys també s’hagués afegit a una diada com ara aquesta, però actualment sembla que el poble estigui com endormiscat, gairebé només es fan activitats recreatives i d’entreteniment, cosa que esta molt bé que es faci, però es troba a faltar l’esperit creatiu, lúdic, crític, cívic i reivindicatiu en les coses que es fan.

Estaria bé que els grups i associacions de Masquefa es comencessin a desvetllar i fossin més actius.

I si n’hi ha ganes, encara s’hi és a temps per a celebrar a Masquefa una Diada d’Estellés.

· Blocs participants a la Diada d'Estellès ·

Festes Majors Autogestionades d'Alboraia

Del 3 a l’11 de juliol de 2010

Fesmal 2010

Una forma diferent de gaudir de les Festes Majors d’Alboraia

Des del dia 3 fins al dia 11 de juliol tindran lloc a Alboraia (L’Horta Nord, País Valencià) les Festes Majors Autogestionades, concerts, tallers, contacontes, circ… Tota la gent de Masquefa, i d’arreu, hi està convidada. Es pot consultar la programació detallada al seu web Fesmal.

>>>

Amb aquestes festes majors autogestionades es vol oferir activitats pensades des del poble i per al poble i fomentar les diferents expressions de cultura popular.

Amb l’assemblea com a òrgan sobirà per prendre les decisions.
Autogestionades perquè prescindeixen de les subvencions de les administracions o empreses privades per tal de no perdre autonomia.
Són espais de treball voluntari on ningú no cobra per treballar i la principal font de finançament són les barres.

Enguany ja son quatre els col·lectius que les organitzen, units pel mateix objectiu: fomentar la participació activa de la ciutadania en tots els afers de la vida diària d’aquest poble, però començant per ací, per les festes majors, alhora que s’aprofundeix en la cohesió social.

Es vol fer una programació amb uns continguts culturals i artístics on tinguen cabuda els i les artistes del poble -una gran mancança de l’ajuntament-, i en aquest sentit, es vol mostrar l'agraïment als artistes del poble que han accedit a col·laborar amb aquestes festes i demanar disculpes aquells amb qui, per diverses raons, no s’ha pogut contactar. Salut i bona Festa Major Autogestionada.

Clica per veure el cartell més gran

FESMAL és un espai impulsat unitàriament des de quatre col·lectius d’Alboraia: Alboraia per la Cultura, Dimonis de l’Avern, Espai de Circ i Llaurant Cultura, però obert a la resta de la població.

Aquestes quatre associacions integrants estan d’acord amb els següents punts:
- que el finançament de les festes no provinga en cap percentatge d’entitats oficials o privades que posen en compromís la independència i l’autonomia dels projectes;
- que en l’organització d’aquestes no hi participen partits polítics ni ONG vinculades directament a aquestos;
- que no hi entren a participar associacions ni ONG que promouen el maltractament dels animals, la discriminació sexual ni les idees feixistes;
- que siguen models organitzatius horitzontals/assemblearis;
- i que tots els beneficis que puguen generar les festes es destinen a iniciatives de caire social i/o cultural.
FESMAL també valora com a molt important l’agermanament amb la Coordinadora de Festes Majors Autogestionades (CFMA), per tal de coordinar esforços i tindre capacitat de resposta comuna.

Clica per veure el plànol més gran

Més informació: Fesmal2010 - Fesmal al Facebook

Han ampliat l'abocador de Can Mata

La Mort Silenciosa

Aquestes ultimes setmanes hem pogut veure com l'abocador de Can Mata als Hostalets de Pierola ha estat silenciosament ampliat, sense avisar, sense que els afectats se n'assabentin, sense cap protecció al ciutadà que respira dia a dia els gasos tòxics i les horribles pestes que aquest enorme abocador genera.
Còmplices, els ajuntaments dels Hostalets de Pierola i de Masquefa, que sota el lema de "no podem fer res" s'embutxaquen anualment una bona quantitat de eurets a canvi de la salut dels afectats, més de 50.000 i de la destrossa del medi ambient.
Culpable, la Generalitat, que sota la direcció d'un membre d'IU, Manuel Hernández, en principi, i ara Genoveva Català, es va dur, i es porta a terme la major ampliació i abocament d'aquest "dipòsit controlat", perquè després vagin presumint de renovadors i ecologistes i defensors del poble.

El desastre ecològic és irreparable, més de 500 hectàrees han estat arrasades i omplertes de milions de tones de brutícia, fems, productes químics i purins. Tot això dipositat sobre part d'un parc paleontològic de Miocè únic al món, ubicat a les faldes de les emblemàtiques muntanyes de Montserrat. Va ser en aquesta zona on van sortir a la llum restes d'homínids de més de 12 milions d'anys.
Ara després d'ubicar en aquesta zona un horrible i enorme Ecoparc, destrossant l'impacte visual, i amb la destrossa de 50 hectàrees de parc forestal i biològic únic a la zona, la vida de l'abocador s'ha allargat indefinidament, davant la impotència dels afectats .
Un cop més podem veure com els polítics, siguin del color i de la "ideologia" que siguin, i sota les sigles que es presenten, es rendeixen ferventment a la calor dels diners i de l'endoll governamental i els organismes públics.

Coordinadora d'afectats per l’abocador dels Hostalets de Pierola

Poesia sota els Roures a Masquefa

Diumenge 20 de juny del 2010

Recital de poesia sota els Roures
amb els poetes Xènia Dyakonova, Trini Casas, Marisa Olivera,
Pere Urpí i Jordi Muntané

Poesia sota els arbres

"Poesia sota els Roures"

Masquefa
Diumenge 20 de juny del 2010

A 2/4 d’11 del matí:

Trobada a la Plaça de l’Estació
per anar passejant cap a la Font del Roure

A la Font del Roure, mentre s’esmorza o es fa una mossada,
asseguts sota els roures:

Recital de poesia sota els Roures
a càrrec dels poetes :
Xènia Dyakonova, Trini Casas, Marisa Olivera,
Pere Urpí i Jordi Muntané

Està previst que cap a les 12 del migdia
es tornarà passejant cap a casa.

· Cadascú s’hauria de portar un entrepà o una mossada.
· S'invita als assistents a portar dolços casolans (coques, galetes, pastes) per prendre i compartir mentre es gaudeix de l'entorn i dels poemes.
· Com que allà no hi ha gaire lloc per seure, els assistents que ho vulguin es poden portar una estora, catifa, coixi o sac de plàstic per seure a terra o cadiretes plegables.

Organitza: Amics arbres · Arbres amics – L’Alzinar, Societat Recreativa i Cultural

Amb la col·laboració del Grup de Poetes

· Més informació: Amics arbres · Arbres amics

L'alcalde de Masquefa rendeix plebeisme a Madrid

Els alcaldes rendeixen plebeisme
a la «Cort econòmica espanyola»

Els batlles de 40 municipis catalans van a
"vendre" polígons catalans a Espanya.

Trobada dels alcaldes amb representants
dels sectors econòmics de Madrid.

No van anar a París, ni Marsella, ni Washington, ni a Milà, ni a Singapur. L'entelèquia mundana de la hispanocentralitat del "Madrid Villa y Corte" encara marca l'ADN de molts alcaldes catalans. La darrera mostra fou aquest divendres, quan un quarantena d'alcaldes catalans van presentar a Madrid el seu projecte conjunt de promoció de sòl industrial. Vendre terra catalana a Espanya perquè facin el seu negoci.
Es tracta de més de 50 milions de metres quadrats de sòl industrial que tenen a la seva disposició més de 900 kilòmetres d'autopistes, una completa xarxa de carreteres i ferrocarrils, sis ports estratègics del mediterrani i aeroports amb connexions estatals i internacionals. D'aquesta manera els alcaldes busquen atraure inversió industrial 'de qualitat' oferint 'confiança' a l'inversor, una posició geogràfica estratègia i unes 'importants' infraestructures.
Els municipis que s'han unit per promocionar plegats la indústria en temps de crisi són: Barberà, Barcelona, Castellar del Vallès, Cerdanyola, Cornellà, Gavà, Llinars, Manresa, Les Masies de Voltregà, Masquefa, Mataró, Òdena, Olvan, Parets, Pineda, Polinyà, Ripollet, Sabadell, Sant Cugat, Sant Quirze, Santa Margarida de Montbui, Santa Maria de Palautordera, Subirats, Terrassa, Torelló, Ulldecona, Viladecans, Vilanova del Camí, Agramunt, Les Borges Blanques, Cervera, Lleida, Vilagrassa/Anglesola, Vilanova de la Barca, Ascó, Móra la Nova, Reus, Tarragona i Salt.
A l'acte també s'hi van afegir representants de tots els sectors que pequen pel mateix defecte. L'empresarial amb les cambres de comerç, el sindical amb UGT i CCOO, l'institucional representat per Incasòl, el govern espanyol, els alcaldes i els organitzadors, la Federació Catalana de Municipis.
A part de vendre valor estratègic de Catalunya per la seva situació geogràfica, els assistents van "vendre altres factors". Un dels més curiós fou el del secretari general d'UGT a Catalunya, Josep Maria Álvarez. El sindicalista va destacar que Catalunya pot estar ben orgullosa de la seva “centenària cultura industrial i això no ho poden aportar moltes comunitats autònomes”.

Quico Sallés

· Article publicat a Nació Digital el 22.05.2020
· Altres articles relacionats:
· Repugnància
· Es promociona el sól industrial català a Madrid

Què fan amb les nostres deixalles?

Xerrada i debat a Piera

El proper dimecres 12 de maig a les 7 de la tarda, a l'Espai d'Entitats de Piera, és farà una xerrada i debat amb el tema de “Què fan amb les nostres deixalles?”, amb el periodista i escriptor mediambientalista José Luís Gallego, organitzada pel Grup de Medi Ambient Anoia Sud Ecologistes en Acció - Catalunya.

En aquesta xerrada s’intentarà esbrinar quin és el procés que segueixen les nostres deixalles i si val la pena fer aquest "esforç" de separar-les. Es veurà si son certs els tòpics que diuen que, al final, tot va a parar a l'abocador. Si teniu algun dubte, no deixeu passar aquesta oportunitat! L'acte és gratuït.

També hi haurà la presència del Regidor de medi ambient de Piera que ens podrà detallar la situació al municipi.

L'Espai d'Entitats de Piera està situat al carrer Folch i Torres, entre la policia i els bombers.

Debat sobre la vinya i el vi a Sant Sadurní

Dijous 29 d’abril del 2010

La situació actual i les perspectives
en l’horitzó 2020 de la vinya i el vi

El proper dijous 29 d’abril tindrà lloc a l'Escola de Viticultura i Enologia “Mercè Rosell i Domènech” de Sant Sadurní d'Anoia, la quarta conferència del cicle de Jornades del Col·legi d’Enginyers Agrícoles, amb el lema: L’Enginyeria Tècnica Agrícola treballa per al futur. L’Agricultura cap a l’horitzó 2020

En aquesta propera jornada del dijous 29 d’abril a Sant Sadurní d’Anoia es debatrà la situació actual i l’horitzó 2020 de la vinya i el vi, amb la participació de Juan Muñoz, President de la Unió d’Associacions Espanyoles de Sommeliers, qui serà l’encarregat de fer la presentació. Oriol Guevara i Sendra, Director General del Incavi farà la ponència marc i tot seguit hi haurà una taula rodona amb Toni Carbó del Celler Mas Candi; Josep M. Albet i Noya, Director Tècnic del Celler Albet i Noya; Isabel Vidal. Responsable sectorial de la vinya del JARC i Lídia Raventós, Representant de l’Escola Politècnica Superior Universitat de Vic. Es debatrà sobre les línies de futur en el conreu de la vinya i opcions de futur en el mercat del vi. El moderador de la taula rodona serà Eduard Puig Vayreda, Enginyer Tècnic Agrícola. Finalment, la cloenda de les Jornades anirà a càrrec de Ramon Ll. Lletjós i Castells, President del Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Perits Agrícoles de Catalunya (COETAPAC).

Aquestes Jornades volen ser una reflexió sobre els nous reptes professionals i socials que s’obren en els propers deu anys i tenen com a objectiu visualitzar la figura de l’Enginyer Tècnic Agrícola a la societat civil catalana i donar a conèixer el paper d'aquests professionals, treballant conjuntament amb els agricultors i empresaris agraris.

Cada sessió tractarà d’un tema diferent, però tenint com a element comú l’anàlisi de la situació actual i de les perspectives en l’horitzó 2020 i el paper de l’enginyer tècnic agrícola en el disseny de les polítiques agràries, mediambientals i de desenvolupament del món rural. Es comptarà en cada jornada amb la presència de ponents destacats.
Al web creat per a les Jornades es poden consultar les dades relatives a les sessions previstes en cada demarcació, així com les de la jornada de clausura. Totes les sessions es desenvoluparan entre les 10:00 i les 13:45 hores.

· Més informació: Jornada la vinya i el vi · Jornades Agricoles 2010 ·