La claveguera de Can Valls

Correu d’un lector

Escrit presentat al Registre de l'Ajuntament de Masquefa

el 27 de febrer de 2006, amb núm. de registre 1475/08 x

Denuncia pública

Denuncio al departament d'Urbanisme de Masquefa per incompetent i ignorant total a les necessitats del poble de Masquefa.
Quan el conseller de Convergència i Unió inaugurà la purificadora de Masquefa, es va comprometre a realitzar el tram de desguàs que va des de Can Valls a la purificadora. Llavors el regidor d’urbanisme i el seu grup li van llançar bosses d'escombraries a la porta de l'Ajuntament de Masquefa.
Avui, dos anys i mig més tard, el consell d'urbanisme no ha realitzat res en absolut, sinó que algunes clavegueres desemboquen al costat d'una font pública on hi ha nens jugant i poden agafar tot tipus de malalties. Això passa a Masquefa, no a Marroc ni a Bangla Desh que es consideren del tercer món.
Ara que aquest grup polític té la cartera tant a Masquefa com a la Generalitat diuen que aquest tram han de pagar-lo els veïns de Can Valls. Jo dic que caldria tirar-los a aquests senyors, que una vegada que han agafat la butaca, que és l'únic que sap desenvolupar, asseure's a la butaca i fer-se la foto, de les altres coses no té ni idea.
Sra. Alcaldessa, em contestarà dient que almenys traurà aquest focus d'infecció de tot tipus de gèrmens, i almenys el departament d'urbanisme realitzi alguna cosa beneficiosa pel poble de Masquefa.

Juan José García Mora
Moraben

[Text traduït de l’original en castellà]

L’Ajuntament de Masquefa s’ha enfadat

Per la noticia 'Vigileu amb l’aigua de l’aixeta'

L’Ajuntament de Masquefa està enfadat

amb Diari de Masquefa per reproduir

una informació del Parlament de Catalunya

Avui, dimecres dia 1 de març del 2006, l'Ajuntament de Masquefa ha penjat aquesta nota a la seva web:

"EL DIARI DE MASQUEFA. L'Ajuntament de Masquefa, com a ajuntament progressista havia introduït a la seva web un enllaç al Diari de Masquefa, pensant que la informació i la crítica són sempre constructives. Vist, que des de que persones anònimes, que escriuen en aquest diari, han caigut en una greu irresponsabilitat, creant alarma social infundada, i en el joc polític dient mentides, en concret sobre el tema de la qualitat de l'aigua a Masquefa. L'Ajuntament de Masquefa ha pres l'acord de retirar aquest enllaç de la seva web”

I Diari de Masquefa ha rebut aquesta mateixa nota acabada i signada Així: "Atentament, M. Teresa Estruch i Mestres. Alcaldessa. Ajuntament de Masquefa”

Aquesta irresponsabilitat a que és refereix l’alcaldessa és l’article Vigileu amb l’aigua de l’aixeta que es va posar el 24 de febrer i acompanyada de totes les fonts informatives.
I aquest article és la reproducció d’una informació del Parlament de Catalunya sobre els nivells de trihalometans de l’aigua subministrada des de la planta d’Abrera, que prové exclusivament de la conca del Llobregat. Informació acompanyada amb una explicació de que són els trihalometans, explicació treta de Hispagua de la Dirección General de Obras Hidráulicas y Calidad de las Aguas de la Secretaría de Estado de Aguas y Costas del Ministerio de Medio Ambiente i de l’Avui i d’un comentari dient que tot això no ens ho ha fet saber ni ens ho explica l’Ajuntament de Masquefa ni el servei subministrador d’aigua a càrrec d’Anaigua. No sabem si també han acusat aquestes tres institucions d’on s’ha tret la informació de caure en una greu irresponsabilitat, creant alarma social infundada i en el joc polític dient mentides. No ho sabem.

A la reacció de l’ajuntament i de la seva alcaldessa no li calen gaires comentaris, la seva reacció és prou sorprenent, explicita i lamentable. En comptes d’aclarir i explicar bé l’estat de l’aigua a Masquefa el que han fet és allò tant antic de culpar al missatger, en aquest cas no l’han matat físicament, només faltaria, però intenten matar-lo virtualment eliminant-lo de la seva web.

I algunes coses de les que diuen en aquesta nota no les hem acabat d’entendre, “ ... han caigut ... en el joc polític dient mentides”, vol dir això que el joc polític són les mentides, que només poden caure en el joc polític els que manen i els que estan en un partit polític, que la informació del Parlament de Catalunya és mentida.

Alguns ja ens havien advertit que la transparència informativa, la llibertat d'informació i d’expressió i la participació ciutadana en aquest ajuntament eren una fal·làcia i que només funcionava quan es reflexava la postura dels que manen, qui no passa per aquí és anatemitzat.
El proper pas podria ser que posin un censor.
De totes maneres, gràcies per la propaganda que ens esteu fent a Diari de Masquefa.

Ens dol tenir un Ajuntament amb uns polítics d’aquesta mena, però també està bé que cadascú es mostri tal com és o tal com la política l’ha convertit. Diuen que passa sovint, que de servidors de la ciutadania passen a ser intocables tirans elegits.
I aquesta mena de coses ajuden a tots els ciutadans a escollir amb més coneixement en les properes eleccions municipals.

Però l’Ajuntament encara no ha explicat que passa amb l’aigua ...

Vigileu amb l’aigua de l’aixeta

Pot haver-hi un excés de trihalometans

A Masquefa, beure aigua de l’aixeta
pot perjudicar greument la salut

En els controls obligatoris que s’han fet a l’aigua “potable” que es subministra a Masquefa, en els dos darrers anys, s’han superat els límits de trihalometans. Els trihalometans (THM) són uns contaminants cancerigens presents a l'aigua de l'aixeta a conseqüència de la contaminació dels rius. Però tot això no ens ho ha fet saber ni ens ho explica l’Ajuntament de Masquefa ni el servei subministrador d’aigua a càrrec d’Anaigua, ho hem pogut saber gràcies al diari interactiu Begues , al qual li donem les gràcies i en reproduïm bona part de la noticia.

Sobre tot res de beure aigua de l’aixeta...

El Rd 140/2003, fixa un valor paramètric per als trihalometans (suma de cloroform, bromoform, bromodiclormetà i dibromclormetà) de 150 μg/l que cal complir a partir de l’1 de gener 2004. Aquest Rd és transposició de la Directiva 98/83/CE i dóna un elevat grau de protecció a la població. D’acord amb la normativa les gestores estan obligades a realitzar autocontrols. Quan una xarxa supera aquest valor paramètric, la gestora ha de confirmar l’incompliment, prenent una nova mostra. Quan es confirma l’incompliment ho ha de notificar al Departament de Salut. Es fa una valoració de les mesures correctores i preventives i s’efectua el seguiment de l’incompliment fins a la seva correcció. Tanmateix, la gestora ha d’informar a l’Ajuntament corresponent.
A banda dels autocontrols de les gestores, el Departament de Salut té establerta la campanya de vigilància de la qualitat sanitària de les aigües de consum públic. Dins d’aquesta campanya de vigilància, el Departament revisa els autocontrols que realitzen les empreses subministradores i es prenen mostres de cadascuna de les zones de subministrament. La freqüència de presa de mostres és variable segons el paràmetre. Per als trihalometans, i dins de la campanya actualment vigent, es pren una mostra cada tres anys. El Departament de Salut ha tingut coneixement que de forma puntual, en algun moment dels dos darrers anys, s’han superat els nivells en algun punt de mostreig de les següents xarxes, si bé en el seu moment es va donar el tema per tancat: Avinyonet del Penedès, Barcelona, Begues, El Papiol, Flix, Fonollosa (Aigües de Manresa. Urbanització Canet Fals, Pla de la Vila), Masquefa (zona Llobregat Anaigua), Molins de Rei, Navarcles (Aigües de Manresa), Olèrdola (Urb. Can Trabal), Pla del Penedès, Puigdalver, Sabadell, Sant Andreu de la Barca, Sant Pere de Ribes, Sant Vicenç de Castellet, Sant Vicenç dels Horts, Tavertet, Terrassa, Ullastrell, Viladecavalls i Vilafranca del Penedès. (Font BOPC 07b293 del 21 de Febrer de 2006).

... com a molt dutxar-se ...

*

· Sobre tot res de beure aigua de l’aixeta...
· Nivells de Trihalometans a Catalunya
· Trihalometans
· BOPC 07b293 del 21 de Febrer de 2006
· Anaigua
· Ajuntament de Masquefa

Dimiteix un edil del Pp d’Alboraia

José Luís Sanfeliu, responsable d'Hisenda

Dijous 23-F, José Luís Sanfeliu, edil del Pp a l’ajuntament d’Alboraia ha dimitit del seu càrrec, el mateix dia que es debatia el pressupost municipal per a 2006. Segons l’alcalde: “pel que m’ha comentat, vol tornar al seu negoci. Al remat és tracta d’una qüestió personal”. Més tard l’alcalde afirma: “en alguns temes els membres de l’equip de govern discrepem però fora no es nota” i “ Sanfeliu diu que vol dedicar-se al seu negoci i no vol problemes”. Per la seua banda, concejals de l’oposició afirmen que Sanfeliu no hi estava d’acord amb les decisions de l’equip de govern.
Font: Levante-EMV

El Pp de València contra l’Estatut

Fan servir els folis de l’Ajuntament de València

L’Ajuntament de València implicat en
la recollida de firmes contra l’Estatut

El Pp de l’Horta Nord del País Valencià recull firmes contra l’Estatut de Catalunya amb folis de l’Ajuntament de València, tal com explica el diari Levante en la noticia que s’acompanya. Els folis de l’Ajuntament de la ciutat de València tenen una marca d’aigua amb l’escut de la ciutat en vermell clar al centre del full.

El País Valencià esta ple de bona gent, ple de gent que no es deixa enredar i ple de persones amb excel·lents relacions amb Catalunya i amb els catalans, el Diari de Masquefa n’és un bon exemple, la col·laboració i la entesa de Alboraiers i Masquefins, valencians i catalans, no pot pas ser més bona. Però als llocs de poder està ple d’aquella mena de gent que la seva manera de fer política és la demagògia, de fomentar la picabaralla allà on no n’hi ha, de fer servir qualsevol mena de mitjà per aconseguir el que volen i d’enredar la troca tant com poden, no tenen cap mena de vergonya. El que és trist de tot això és que sovint aconsegueixen enredar algú i crispar els ànims, però, per sort, a aquesta mena de gent se’ls acaba veient el llautó i el temps acaba posant les coses al seu lloc, tot i que sovint el mal ja està fet.

Alboraia redueix el pressupost de l'empresa pública Egusa

Egusa, l’empresa pública municipal que ha de costruir la marina artificial on ara és el supermercat Alcampo a més del nou centre comercial a l’horta de Vera, ha revocat el pressupost aprovat per a enguany que era de més de 36 milions d’euros. Concretament ha estat retallat en 33 milions quedant-se, per tant, en 3 milions. Aquest pressupost era la meitat del pressupost que l’ajuntament d’Alboraia també ha hagut de retirar. L’alcalde, del PP, ha manifestat que “el pressupost de l’ajuntament no s’ha vist afectat”.

Robatori de bens

A Gelida

Detenen dos lladres de bestiar per robar 70 bens

Els lladres de bestiar no només formen part de les pel·lícules de l'Oest americà. També apareixen, en ple segle XXI, a casa nostra i, més concretament, a Gelida (l'Alt Penedès).
La Guàrdia Civil ha detingut dos homes als quals va sorprendre transportant alguns dels 70 bens que van robar d'una granja de la localitat. Els animals tenen un valor de 3.780 euros al mercat.
Els fets van passar la matinada de dijous quan una patrulla de la Guàrdia Civil va interceptar a Les Planes d'Esparreguera (el Baix Llobregat) dues furgonetes que transportaven 13 bens. Els conductors no van saber explicar la procedència del bestiar però els agents van identificar els animals gràcies a les marques que porten. Els homes van ser deixats en llibertat.
Quan es va fer de dia, però, un ramader de Gelida va denunciar el robatori dels seus 70 bens assegurant que els lladres havien trencat el cadenat de la seva finca i s'havien endut els animals. La Guàrdia Civil va comprovar, aleshores, que les marques que havien enregistrat durant la nit coincidien amb les dels bens sostrets.
Així, van localitzar els dos homes que tenien identificats i van trobar, en una casa d'Esparreguera, els 57 bens que faltaven. Presumptament haurien d'haver anat a parar al mercat negre per ser sacrificats sense passar per l'escorxador. Es calcula que l bestiar tindria un valor de 3.780 euros.

Joan Escofet (laMalla.net)

· Article publicat a LaMalla el 21/2/2006

L’alcaldessa estrena bitàcola

Els polítics a la xarxa

L’alcaldessa de Masquefa també
s’ha afegit al mon bitàcoler

La Teresa Estruch, alcaldessa de Masquefa i diputada del Psc al Parlament de Catalunya, ha estrenat bitàcola (diari personal, bloc, ciberdiari, .. web personal per escriure-hi tot allò que vingui de gust o es consideri convenient). L'adreça del bloc de la Teresa Estruch és:

http://teresaestruch.blogspot.com/

El fenomen dels ciberdiaris està creixent molt de pressa arreu del món. Alguns han esdevingut més interessants i llegits que les pàgines webs convencionals.
Ja fa temps que alguns polítics de fora van descobrir-los i van iniciar el seu bloc, generalment amb la pretensió d’explicar de manera més planera la seva labor quotidiana i d’arribar de manera més directa a la ciutadania, encara que molts han acabat sent una eina més de propaganda política i de difusió de les consignes dels seus partits.
A Catalunya un dels primers polítics que va començar a fer una bitàcola va ser el Miquel Iceta del Psc. De mica en mica altres polítics, de tots els partits, han anat començant a fer el seu bloc. Últimament el Psc a fet un curset als seus quadres per tal que n’aprenguin i es vagin afegint a aquest mon del ciberespai. Així hem pogut veure que en aquest últims dies ha estat noticia la bitàcola que ha estrenat Pascual Maragall.
El temps i els dies ens diran si la bitàcola de la Teresa Estruch serà d’aquestes veritablement interactives, per explicar de manera més planera la seva labor quotidiana i per arribar de manera més directa a la ciutadania o serà una eina més de propaganda política i de difusió de les consignes del seu partit.

Bitàcola. Dip. Diari personal. Bloc.

Quadern. Ciberdiari. Blog. Weblog.

Plana web en que l'autor hi escriu quan vol tot allò que hi considera convenient. En general són planes webs molt intuïtives, on a través de sistemes de publicació automàtics qualsevol usuari novell pot fer-se la seva pròpia web sense coneixements de programació i amb qüestió de minuts. Aquests DIPs (Diaris Interactius Personals) poden tractar temes molt diferents. N'hi ha de temàtics, on l'autor sempre parla d'informàtica, de cinema, de literatura,... N'hi ha de generalistes, on l'autor parla de tot el que vol i n'hi ha de més personals, semblants als diaris personals de tota la vida. A més a la majoria de DIPs els lectors poden interactuar amb l'autor a través de comentaris que queden penjats a la web. La nomenclatura varia depenent de l'idioma. En anglès s'anomenen weblogs o, de forma reduïda, blogs. En castellà s'empra l'anglès weblog, blog o el terme bitácora. En català s'empren aquests noms o d'altres propis com Bloc, Bitàcola, Ciberdiari, o Dip (que és l'acrònim de la terminologia oficial, Diari Interactiu Personal).

· Diccionari de Catapings · Preguntes més freqüents Bitàcoles ·

Insalim i Castell d'Age a la Fira Biofach

Promoció de la producció agrària ecològica

Les empreses Insalim de Masquefa i Castell d'Age
de la Beguda a la Fira Biofach de Nüremberg

Les empreses Insalim, de vins, sucs i pasta, de Masquefa i Castell d'Age, de vins, de la Beguda, participen i és promocionen a la Fira Biofach de Nüremberg
Biofach és el Saló internacional monogràfic de Producte Biològic, que aplega expositors de tot el món, i convoca gairebé 18 mil visitants de més de 75 països. Es la més important manifestació de producció ecològica que se celebra a Europa, i convoca una panoràmica completa de productes biològics, des de la producció i certificació fins a la transformació i la comercialització.
Els estrictes criteris d’admissió per a expositors i productes, així com els controls de qualitat durant el certamen, confereixen a la fira una transparència única, fins el punt que la mateixa admissió a Biofach és reconeguda mundialment com a signe de qualitat.
El Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca organitza la participació d’empreses catalanes de producció agrària ecològica en el saló mundial Biofach, dedicat exclusivament a la producció ecològica. La col·laboració entre Prodeca, empresa pública adscrita al DARP, i el Consell Català de la Producció Agrària Ecològica – CCPAE – ha propiciat la participació destacada en aquest saló en les últimes edicions.
Demà divendres, dia 17 de febrer, el director general de Producció, Innovació i Indústries Agroalimentàries, Salvador Puig, visitarà el recinte firal de Biofach i s’entrevistarà amb les empreses catalanes expositores.

· Nota de premsa del DARP

Greu accident la carretera

A la zona de Sant Esteve

Sis ferits en una col·lisió frontal entre dos turismes,
un dels ferits és de Masquefa

Cap a ¾ de 5 de la tarda a la carretera B-224 PQ 24 en el terme de Sant Esteve Sesrovires, en un accident de trànsit han xocat frontalment dos turismes, un turisme Opel Corsa i un Honda Accord, ambdós amb matrícula de Barcelona, segons han informat els Mossos d'Esquadra.

Com a conseqüència del xoc, el conductor de l'Opel Corsa, Raul MC, de 27 anys i veí de Sant Adrià del Besòs ha resultat ferit molt greu i traslladat a l'Hospital de Bellvitge. Els altres dos passatgers del turisme, Joaquin GC, de 28 anys i veí de Blanes; i Cristian MM (no es tenen més dades), han estat traslladats, amb pronòstic greu, també a l'Hospital de Bellvitge.

D'altra banda, un dels passatgers del turisme Honda Accord, Ana Isabel RF, de 27 anys i veïna de Premià de Mar, ha resultat ferida greu i es troba hospitalitzada a l'Hospital de Martorell.

El conductor del turisme Honda Accord, Jose Maria OC, de 29 anys i veí de Masquefa; i Adrià OR, han resultat ferits lleus i es troben hospitalitzats a l'Hospital de Martorell.

Masquefa, cada vegada més envoltada

Ara la presó de Sant Llorenç

La presó de Sant Llorenç ja té forma

El Centre Penitenciari de Dones de Catalunya tindrà capacitat per a 400 recluses, les quals viuran en petits apartaments
A l’estiu es va saber que la presó de dones s’obriria a Sant Llorenç d’Hortons

L’Ajuntament de Sant Llorenç d’Hortons ja té a les seves mans l’avantprojecte del centre penitenciari de dones que es construirà al municipi i que obrirà portes el 2009. Del que es desprèn de l’avantprojecte és que la Generalitat vol que aquest centre sigui un referent per a tot Europa pel seu plantejament innovador a l’hora de buscar la inserció social i laboral de les recluses. La presó, amb capacitat per a 400 dones, tindrà fins i tot piscina, centre esportiu, centre cultural i diferents serveis comercials. Responsables del Departament de Justícia de la Generalitat han entregat ja al consistori hortonenc l’avantprojecte del Centre Penitenciari de Dones de Catalunya, que és el nom oficial que tindrà la presó. El mateix equip d’arquitectes que va dissenyar l’hotel del Fòrum de Barcelona ha estat l’encarregat de donar forma a un centre penitenciari que està destinat a ser un referent europeu, o com a mínim això és el que persegueix el Govern català. El plantejament, tant en la forma com en el contingut, té poc a veure amb la presó barcelonina de Wad-Ras, que és el centre d’on provindran bona part de les recluses (també en vindran unes desenes que es troben ara recloses a la presó de Can Brians). La configuració urbanística de la presó tindrà com a epicentre una gran plaça, al voltant de la qual s’aixecaran els edificis on hi haurà els petits apartaments on viuran les recluses. Aquests edificis tindran una alçada màxima de planta baixa més tres, tot i que la majoria d’ells seran de planta baixa més dos. Hi haurà piscina a l’aire lliure, un centre cultural, un pavelló esportiu i fins i tot un hort que podran cultivar les recluses. Tampoc no hi faltaran alguns serveis comercials, com una cafeteria, una bugaderia i un petit economat on podran adquirir productes de consum. Tot plegat perquè les recluses ho tinguin tot a l’abast per viure en un règim penitenciari que, a priori, faciliti la seva integració. Això sí, hi haurà algunes cel·les per a les recluses més conflictives i els tallers on podran realitzar tasques laborals. El projecte també ha previst un accés directe des de l’exterior per als fills de les recluses (podran viure amb elles fins als tres anys) perquè no hagin de passar els controls policials de l’entrada a la presó. Ara, l’equip d’arquitectes tindrà sis mesos per desenvolupar el projecte executiu. Les obres, que tindran una durada de dos anys, s’espera que puguin començar a principis del 2007. És a dir, el centre podria obrir portes a principis o mitjan 2009.

Canvi de lloc
El centre no es construirà dins la futura àrea industrial de Sant Joan Samora, tal i com s’havia previst inicialment, sinó que s’emplaçarà just al costat, a un nivell de superfície inferior al polígon. El canvi d’emplaçament s’ha vist amb molt bons ulls des de l’Ajuntament, ja que garantirà encara més que el centre no es vegi des de cap nucli de població del municipi. De fet, l’alcalde hortonenc, Carles Baiget, assegura que està satisfet amb l’avantprojecte perquè compleix els requisits que havia plantejat l’Ajuntament, com que fos respectuós amb l’entorn i que no es veiés des de cap nucli. El canvi suposarà que la presó quedi situada molt a prop de la línia de l’AVE, quasi al límit amb el municipi de Sant Esteve Sesrovires. El que no està del tot clar és quin serà l’accés definitiu al centre. Per a Baiget, estarà col·locada de tal manera que els hortonencs “ni s’adonaran que hi ha una presó”. A més, algunes parts del centre estaran envoltades amb una cortina d’arbres. Tot i que hi haurà lloc per a 400 dones, quan obri portes no estarà al 100% de la seva capacitat, ja que les recluses de Wad-Ras i de Can Brians no sumen aquesta xifra. La presó ocuparà un espai de set hectàrees. Els arquitectes no han volgut abusar del formigó perquè visualment tampoc no tingui gaire a veure amb les presons convencionals. D’altra banda, des de l’Ajuntament ja s’ha creat la Comissió de Seguiment, en la qual hi haurà representants dels grups polítics, de la Societat Cultural Hortonenca (com a entitat més representativa del municipi) i dels nuclis de Sant Joan Samora, la Beguda, el Grandet i la Vinya del Pollastre. Baiget destaca l’augment de seguretat al municipi que comportarà l’obertura del centre penitenciari.

P. Lobato

Sant Llorenç d’Hortons

El 3 de vuit. 10.02.2006

· Article publicat a El 3 de vuit del 10.02.2006

Alboraia, dia sí dia també als diaris

"Cal destacar especialment el tractament de l'important espai de l'Horta, ric, mil·lenari i poderòs, mostra de la mestria en la producció i gestió d'una agricultura i uns recursos que constitueix en si mateixa un dels elements més importants del patrimoni històric del territori". Així parla de l'horta el document de Concert Previ que promou l'ajuntament d'Alboraia. Mera retòrica, ja que l'alcalde i els promotors tenen previst arrasar el 60 % de l'horta.

Dijous 26 de gener l'alcalde d'Alboraia retirava de l'ordre del dia del Ple municipal l'aprovació del pressupost per a l'exercici 2006, el major de la història d'Alboraia segons les informacions aparegudes a la premsa valenciana. Aquest pressupost seria de 60 milions d'euros, el doble que el de l'any passat. Per poder tirar endavant aquest pressupost l'alcalde té previst ingressar el 41% del mateix mitjançant l'Impost de Construccions i de les llicències urbanístiques.
La retirada del pressupost ha estat motivada per l'auto judicial de lo Contenciòs i Administratiu No 2 de València que obliga l'ajuntament a la suspensió cautelar del procés de construcció de la nova marina de Port Saplaia, a més de la pressió social. En la reunió celebrada el dia 25 del mateix mes entre l'ajuntament i les associacions de veïns i les de llauradors, aquestes s'han mostrat majoritariament en contra dels plans de l'alcalde.
Segons l'informe de l'Interventor de l'ajuntament, l'empresa pública, Egusa, es finaciaria mitjançant l'operació urbanística de la marina i adverteix que els recursos vindrien de l'avançament de guanys d'una futura actuació mercantil i en el supòsit que aquesta no es pogués dur a terme, Egusa hauria de tornar els diners avançats per les promotores. Aquests diners són, com hem dit més amunt, la meitat del pressupost previst per l'alcalde per a enguany.
El mateix dia 25 l'alcalde oferia 150.000 euros per fanecada (832 m) als propietars de les terres d'horta de la partida de Vera afectats per les expropiacions. La resposta del president de la plataforma Salvem l'Horta de Vera, José Alonso, no es feu esperar: "no volem saber res de diners, volem que s'ature el projecte".
És convenient remarcar les postures d'altres col·lectius de llauradors del poble:
Mentre l'Associació de propietaris de la zona sud del barranc de Carraixet es mostra a favor del pla de requalificació d'una part de l'horta, els de la zona nord del barranc hi estàn en contra. I és que les terres de la zona sud són les que serien requalificades, passant a ser terra edificable i per tant podrien vendre a preus força elevats. Les terres de la zona nord passarien a ser paissatge municipal protegit.
Per altra banda Per l'Horta i la Plataforma SOS Alboraia, formada per més de 20 associacions han presentat al·legacions al Concert Previ que l'ajuntament ha presentat davant la Conselleria de Territori. Que siga aprovat per la Conselleria és un pas necessari per que l'ajuntament puga dur endavant la destrucció de l'horta d'Alboraia. Les al·legacions les pot presentar tothom qui vullga, tant a títol personal com col·lectiu i les podeu descarregar al web de Per l'Horta. Només haureu de canviar les dades de qui les presenta.

El Consell Comarcal contra l’abocador

Els consellers del PSC i ICV-EA s’abstenen

El Consell Comarcal de l'Anoia contra l’ampliació de l’abocador de Can Mata

El Consell Comarcal de l'Anoia va aprovar en l’últim ple una moció presentada per CiU en contra de l’ampliació de l’abocador de Can Mata, als Hostalets de Pierola.
La moció presentada argumenta que la construcció de l’ecoparc comportarà l’ampliació de l’abocador.
Van votar a favor d’aquesta moció en contra de l’ampliació de l’abocador els consellers de CiU, ERC i el PP. Els consellers del PSC i ICV-EA és van abstenir dient que no està clar que l’abocador s’ampliï.

En representació del municipi de Masquefa i pel PSC-PSOE, és conseller del Consell Comarcal de l'Anoia el regidor d’Administració i Hisenda i 2n. Tinent d'Alcalde de l’Ajuntament de Masquefa, en Josep Duran i Gàlvez, com a conseller de Règim Interior en l’Àrea de Règim Interior, Hisenda i Presidència del Consell.

El Bus de les Professions a Masquefa

Els dies 15 i 16 de febrer

Per ajudar a triar el que voleu fer quan sigueu grans

Els propers dies 15 i 16 de febrer visitarà Masquefa el Bus de les Professions del Departament d’Educació. L’objectiu d’aquest bus és portar a arreu de Catalunya tota la informació i orientació sobre les possibilitats d’estudis post-obligatoris (cicles formatius, batxillerat i accés a la universitat, programes de garantia social, proves d’accés als cicles formatius, beques i ajuts). Aquest Bus, que s’ubicarà al Recinte Rogelio Rojo, romandrà obert al públic en general, el dia 15 de febrer de 17.30 a 19.00h. i als alumnes dels instituts els dies 15 i 16 al matí.
Altrament, hi ha la possibilitat d’organitzar una xerrada informativa adreçada a les famílies per aprofundir en aquesta temàtica. La sessió es realitzaria el mateix dia (15 de febrer) a les 18h. a la Sala Petita del Recinte Rogelio Rojo.

Per tal d’assistir a aquesta sessió cal formalitzar la inscripció abans del dia 10 de febrer a:
► Regidoria d’Educació >
►► 93 772 50 30 ext. 6 ► educacio@masquefa.net
>
► Regidoria de Joventut >
►► 93 772 85 21 ► rojo.jove@masquefa.net
En cas de formalitzar la inscripció per correu electrònic, cal indicar el nom i cognoms del pare, mare o tutor i el centre i curs de l’alumne.

Una nova clatellada pels masquefins

“per Masquefa la merda i pels Hostalets els calés”

Cornuts i pagar el veure

Tota la merda acumulada a l’abocador de Can Mata i les greus molèsties que han generat fins ara hi són gràcies a la bona entesa que havien tingut en aquest tema els polítics de Convergència i Unió amb els del PSC-PSOE. Ara, gràcies a la continuïtat de la bona entesa entre els polítics de Iniciativa-Verds i el PSC-PSOE, tindrem al costat de les nostres cases, molta més porqueries i moltes més molèsties durant molts més anys.
En compensació de les molèsties que això incrementarà i continuarà donant a la gent de Masquefa i també d’Esparreguera i de Piera, l’Ajuntament dels Hostalets de Pierola cobrarà 7 milions € de la Generalitat i de l’EMMA, a més cal sumar-hi les aportacions milionàries que rebrà de Cespa-Ferrovial, l’increment de l’allau d’inversions que fan les diverses administracions i els molts diners que ja reben per l’abocador i les que rebran pel nou abocador.
I que en diuen de tot això els nostres polítics locals i la complicadissima Coordinadora d’afectats per l’abocador de Can Mata. Doncs gairebé com sempre, “no volem l’abocador” i poca cosa més. I està molt bé que diguin això, però no n’hi ha prou. Amb aquesta actitud beatifica i conformada sembla que estiguem tots disposats a posar-hi l’altre galta. I no és això.
Son moltes les accions i les iniciatives que caldria emprendre. Una de les coses que caldria haver fet ja fa molt de temps és reclamar que tots els diners i totes les inversions que rep l’Ajuntament dels Hostalets per tenir l’abocador i la Planta de Residus al seu terme, s’haurien de repartir entre els municipis que en pateixen les conseqüències, els que en son més propers i tenen més molèsties. I això no és cap proposta absurda i irrealitzable, en alguns llocs, en aquest país, a Europa i també més enllà, en casos semblants i equiparables, això s’ha reclamat i ho han aconseguit. I això no vol dir pas mai que s’estigui d’acord amb tenir aquestes instal·lacions al costat de casa, però la realitat és que hi son.
Conformats i mesells com som, no és gens estrany que sovint algunes persones dels Hostalets de Pierola ens diguin sorneguerament “per vosaltres la merda i la pudor i per nosaltres els calés”.

Joan P. S.

Clar i català?

I com passa gairebé sempre en aquests casos hi ha una pila de coses que no han explicat ni aclarit, n’assenyalarem només dues:
· Les bases del concurs fixava la ubicació en algun dels 33 municipis metropolitans de Barcelona. Com és que no es va respectar la clàusula de fer-lo a l’àrea metropolitana, és que no el volen?.
· Al moment d’adjudicar-ho a Cespa-Ferrovial van dir que el seu pressupost era de 58,7 milions d’euros. Com és que de 58,7 milions € s’ha passat a 71,3 milions €, on van a parar aquests diners de més?.

J.P.S

· Pel 2008 l’Ecoparc de Can Mata
· El Pierolapithecus Catalaunicus era de Masquefa
· 700.000 tones més de porqueria a l’any
· Encara més pudor a Masquefa

Pel 2008 l’Ecoparc de Can Mata

Els Hostalets de Pierola cobrarà 7 milions €

Signat l’acord per l’Ecoparc de Can Mata

Avui dilluns dia 30 de gener, el Conseller de Medi Ambient i Habitatge, Salvador Milà, Josep Cuervo, president de l’Entitat Metropolitana del Medi Ambient i Pere Barbado, alcalde dels Hostalets de Pierola, han signat l’acord de col·laboració per a la instal·lació del quart Ecoparc de Catalunya, a l’abocador de residus de Can Mata als Hostalets de Pierola.
Aquesta planta de residus tindrà una capacitat de tractament de 300.000 tones anuals de residus procedent de municipis metropolitans i de les comarques de l’Anoia i del Baix Llobregat i començarà a funcionar a principis del 2008.
L’Agència de Residus de Catalunya (ARC), del Departament de Medi Ambient i Habitatge, finançarà la construcció de la planta, que té un cost estimat de 71,3 milions €.
L’acord preveu la constitució d’un consorci promotor de la construcció i l’explotació de l’Ecoparc4, que estarà format per l’ARC, l’EMMA, l’Ajuntament dels Hostalets de Pierola i el Consell Comarcal de l’Anoia.
Dos representants d’aquest consorci s’incorporaran en l’actual comissió de seguiment de l’abocador de Can Mata.
El conveni estableix que tant l’ARC com l’EMMA es comprometen a promoure que en la contractació del personal que ha de formar la plantilla de l’Ecoparc s’estableixi un ordre de preferència: els Hostalets de Pierola, Esparreguera, Masquefa i Piera, així com treballadors del dipòsit controlat del Garraf, que acabarà la seva activitat el 31 de desembre d’enguany en compliment del Programa Metropolità de Gestió de Residus Municipals.
A més, ambdues institucions pagaran a l’Ajuntament dels Hostalets de Pierola 7 milions € (1.165 milions de pessetes) destinats al Pla d’equipaments i d’infrastructures municipals dels Hostalets de Pierola.

Joan P. S.

· El Pierolapithecus Catalaunicus era de Masquefa
· 700.000 tones més de porqueria a l’any
· Encara més pudor a Masquefa

L'alcaldessa deixa de fumar

La Teresa Estruch s'ha sentit sovint esclava del tabac
Estrès. L'activitat política sovint aboca a un elevat consum de tabac

Teràpia per a diputades

Testimonis · Quatre parlamentàries expliquen per què volen
deixar de fumar.
Ajuda · El Parlament ofereix
des d'ahir un programa
de deshabituació.
Llei · La norma antitabac
accelera els bons propòsits

Quatre diputades de diferents forces polítiques catalanes decidides a prescindir del cigarret, fins i tot enmig de la voràgine de la negociació de l'Estatut i de tot l'enrenou colateral. Marta Llorens (CiU) i Teresa Estruch (PSC) van assistir ahir, amb tres diputats més del Parlament i deu treballadors, a la primera sessió del programa de deshabituació que el departament de Salut ha posat a disposició del personal de la cambra que vulgui iniciar la proesa de deixar de fumar. Eva Garcia (PPC) va faltar a la primera cita, però seguirà el programa, mentre que Isabel Nonell (ERC) també ho està intentant, tot i que ella ha començat un tractament d'acupuntura pel seu compte. Totes han acceptat explicar els seus motius a l'AVUI. Ànims i molta sort!
Curiosament, quan des d'aquest diari vam demanar la col·laboració dels diferents grups parlamentaris per compartir aquest inici de teràpia, totes les respostes van arribar de dones diputades. Cap dels testimonis correspon a ICV-EUiA, perquè, entre els nou diputats del grup, asseguren que ja no n'hi ha cap que fumi, almenys de forma habitual.
Marta Llorens reconeix que l'entrada en vigor de la llei antitabac l'ha ajudat a plantejar-se seriosament l'abandó de l'hàbit. Tot sigui per la salut. "Si no hi ha una data concreta, vas pensant que és una cosa que has de fer, però no la fas mai", confessa. Fumadora des de joveneta i, darrerament, de gairebé dos paquets de tabac ros, aquest serà el segon cop que intenta deixar-ho. La primera vegada tenia 29 anys -ara en té 44- i se'n va sortir, però al cap de nou anys el cuquet es va tornar a despertar.
Des de l'1 de gener, el Parlament és un espai cent per cent sense fum. "Com que sabia que fins que no sortís no podria tornar a fumar, quan deixava el cotxe el primer que feia era encendre un cigarret", explica Llorens. La diputada socialista i alcaldessa de Masquefa, Teresa Estruch, també s'ha sentit sovint "una mica esclava" del tabac. Últimament consumia un paquet diari -i, "de vegades, més"-. La nova llei ha estat "l'ocasió" per deixar-ho.
Estruch té 48 anys i va començar a fumar als 16. Com moltes altres dones, fins ara només havia aparcat el tabac durant els embarassos, quan els seus fills eren petits i, més recentment, durant un any sencer, tot i que hi va tornar a caure l'abril passat.
La republicana Isabel Nonell s'ha avançat a la iniciativa del Parlament: s'ha posat en mans de l'acupuntura i fa quinze dies que no fuma. Va començar a fer-ho als 30 anys, una edat que molts consideren elevada per iniciar-se en el vici. Ara en té 52 i reconeix que en els últims deu anys ha fumat més que mai: al voltant del paquet i mig. Tot i haver tingut alguns períodes de reducció de consum o d'abstinència -per exemple, als embarassos-, admet que "sempre s'acaben trobant excuses per tornar-hi".
"No m'havia plantejat deixar-ho, però vaig pensar que amb la nova llei em sentiria incòmoda fins i tot al meu despatx", afirma Nonell. La ministra Salgado pot estar contenta, perquè gràcies a la llei antitabac, la diputada del PPC, Eva Garcia, també porta dues setmanes sense tastar el tabac, després de vint anys com a fumadora. "Confio que el programa reforci la meva decisió", afirma. Ara té moments de tot. També estones en què es fumaria "una planta". Garcia admet que "li agradava molt fumar", tant que no ho havia deixat mai fins ara ni en reduïa el consum quan estava malalta. "Sempre deia que ho deixaria quan fos gran", diu. Finalment, s'ha decidit als 34. Ja ha guanyat algun quilo, però tot sigui per la salut.

Marta Ciércoles

Avui. 27.01.2006

· Article publicat al diari Avui el 27.01.2006

UpM posava la catifa vermella

Correu d’un lector

Carta oberta a Josep Antoni Duran Lleida
La crispació com a eina política

Sr. Josep Antoni Duran Lleida,

M'adreço a vostè, com a màxim dirigent d'Unió Democràtica de Catalunya, per fer-li arribar quatre ratlles sobre els representants que té en aquest poble. Sobretot, per l'estil que fan servir, que no s'assembla gens al que des de sempre havia utilitzat CiU, que era dur i contundent quan calia, però respectuós i constructiu, i no entrava mai en l'atac personal, ni li feia cap falta. Però aquests últims mesos, en els debats dels Plens, tanco els ulls i em sembla sentir la COPE. No sé quina formació dóna Unió Democràtica als seus militants, però els regidors Xavier Boquete i Enrique Gómez semblen deixebles avançats de Zaplana i Acebes. Han decidit fer de la crispació permanent la seva arma política. Per això, si no hi ha problemes, no tenen cap mania a inventar-se'ls i a manipular la informació en benefici propi. Un cas clar és el circ que han muntat amb el Pla Especial de protecció del casc antic. A sobre, en el butlletí d'Unió per Masquefa, has d'aguantar que diguin que estan d'acord a protegir el nucli històric de Masquefa, però no així. Doncs ja em diran de quina manera!
Potser a Boquete li fa por que se li noti massa que quan era a l'equip de govern posava la catifa vermella per rebre els constructors. O també diu que les noves mesures del Pla Especial suposen un increment del cost de construcció del 25%. I es queda tan ample. Que m'expliqui com ha fet els números, que jo sóc de lletres i no ho entenc. La gota que ha fet vessar el got és un acudit que ni tan sols té la virtut de fer riure. Boquete sap de sobres que el que allà es diu és mentida, així, amb totes les lletres.
Boquete és una persona intel·ligent, però també molt ambiciosa, i aquesta ambició el cega i fa que prengui decisions bastant estúpides. Quan era regidor d'Urbanisme amb CiU es va barallar amb l'alcalde fins al punt que el va destituir. Quan ho va ser amb el PSC, van acabar tan malament que tots dos grups van descartar repetir el pacte. Aquest mandat, al regidor d'ERC li ha demanat la dimissió per una bestiesa abans i tot de sentir les seves explicacions. Primer dispara i després pregunta. Amb IPM es duia bé, però sembla que ara està disposat a arreglar-ho. S'està quedant sol, cosa que demostra que és un mal polític. De fet, ell formava part d'un equip de govern amb majoria absoluta. Va heretar la feina feta per molts militants.
Una bona feina. El 1999 semblava que a Masquefa hi havia CiU per anys. Ara, tot indica que hi haurà PSC per anys. Els socialistes tenien partit però els faltava un líder. I van ser els vots de Boquete els que van donar l'alcaldia a la candidata socialista i la van consolidar com a líder. I ara, quan ja ho ha destrossat tot, us fa venir a Masquefa per intentar salvar el que queda de la feina feta anys enrere. I ho fa amb una paella (és allò de l'estil Zaplana que us deia més amunt). Però hi ha més semblances amb Zaplana. La gestió de la construcció de l'escola bressol de Masquefa s'assembla molt a la de Terra Mítica. Que un projecte pressupostat en 127 milions de les antigues pessetes n'acabi costant 219 és un mèrit que no superarien molts dirigents del Partit Popular.
En resum, Boquete ha portat a Masquefa el virus de la crispació, utilitzada com a estratègia política per recuperar el poder perdut. I, no ho dubteu, és una mala estratègia. Confio que el seny de la bona gent de Convergència i Unió s'acabi imposant.
Cordialment,

Xavier Manuel i Altés
Regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament de Masquefa
Cap de llista dels Independents per Masquefa

Atropellament mortal a Piera

El vehicle autor dels fets va fugir del lloc

S'investiga la mort per un atropellament a Piera

El passat 31 de desembre cap a les 18:45 hores, a Piera, a la carretera BV-2242 punt quilomètric 2,9, un vehicle va impactar contra Miguel EP, de 48 anys i veí de Gavà (Baix Llobregat), qui presumptament va morir a conseqüència del cop. L'autor de l'atropellament va fugir del lloc sense ajudar a la víctima.
Agents del Cos de Mossos d'Esquadra avancen en la investigació per la mort de Miguel E P. Del vehicle autor dels fets, que va fugir del lloc, no es poden facilitar dades ja que la investigació està en curs.
Els Mossos d'Esquadra preguen a les persones que tinguin dades sobre els fets que col·laborin i no dubtin en trucar al 088 per aportar qualsevol tipus d'informació.
·

L'Home dels Nassos a Masquefa

L'home que té tants dies com té l'any

L'Home dels Nassos ens ha desitjat un bon any per a tots els masquefins

Gairebé com cada any, avui ens hem trobat passejant per Masquefa el mític personatge que té tants nassos com dies té l’any, l’Home dels Nassos.
Com sempre, només s’ha pogut veure en l’únic dia de l'any d’avui i sobretot a primera hora del matí, però nosaltres ens l’hem trobat cap al migdia a la vila, mirant les obres de l’Hostal. Ens ha dit que de feia molts anys que cada any s’aturava una bona estona a l’Hostal i a cal Boteller esperant a petits i grans per fer-la petar una estona i que aquesta vegada ha quedat sorprès en veure que l’Hostal ja no hi era. Quan vinc a Masquefa, cada vegada em desoriento més, ens ha dit, aquest poble ja no és el que era.
Ens ha explicat que sempre passa de camí cap a una terra imprecisa i que és un ambaixador de l’any, de l’any que s’acaba i del que està a punt de venir i que avui passa revista a tot el que convingui. Ens ha dit també que és descendent directe de l’antic déu Janus, el que tenia dues cares: una amb cara de jove i l'altre de vell, una mirant endavant i l'altre endarrera, la que mira cap al passat i la que mira cap a l’any que comença amb el mes de gener, mes de gener que encara porta el seu nom – Janus : Gener – i que porta dues claus, la del Cel i la de l'Infern. I deia que com que van fer plegar i van foragitar al seu avantpassat Janus, ell, l’Home dels Nassos, procura seguir fent la feina de passar cada any en el dia d’avui, de camí cap a una terra imprecisa i fer-la petar amb tothom qui hi estigui disposat.
Ens ha dit que anava a fer l’ultima passejada per Masquefa, ens ha desitjat un bon any per a tots els masquefins i ens em acomiadat fins l’any que ve.

Francesc Mas