dilluns, 30 d’octubre del 2006

El Roser de Masquefa

Imatges de la nostra història

La Capella del Roser de Masquefa
i la devoció a la Mare de Déu
Aquest mes d’octubre que s’acaba està dedicat a la Mare de Déu del Roser. La devoció a la Mare de Déu del Roser ve de molt antic i ha estat una de les més esteses a tot el país, on es poden trobar moltes capelles i altars dedicats a la seva figura. De fet és una devoció anterior al cristianisme, en les creences més antigues, tant aquí com en altres cultures, la rosa i el roser ja era un dels principals símbols de l’arribada del bon temps, de la primavera i dels conceptes d'amor i de bellesa, especialment la femenina. I aquests símbols ja es trobaven vinculats a les divinitats que veneraven o invocaven i a les quals també els ofrenaven roses. Posteriorment, el cristianisme, que va recollir i recrear moltes de les antigues creences que va trobar a cada indret, també ho va fer en aquest cas, va associar la festa de la rosa i el roser amb el personatge femení que més encarna aquestes virtuts pels cristians, la Mare de Déu.
Antigament la Festa del roser es celebrava sobretot el primer i segon diumenge de maig i també per Pentecosta, el Roser de Maig. A molts llocs hi havia Confraries del Roser, comandades per dones, encarregades d'organitzar les celebracions, caracteritzades pel cant dels goigs. Els goigs del Roser són uns dels goigs més antics i d’abast més general i conegut:

Vostres goigs amb gran plaer
cantarem Verge Maria:
Puix la Vostra Senyoria
és la Verge del Roser.
Déu plantà dins vós, Senyora,
lo Roser molt excel·lent,
quan vos féu mereixedora
de concebre'l purament,
donant fe al Missatger
que del cel vos transmetia,
Déu lo Pare que volia
fóssiu Mare del Roser.
Del Sant ventre produïda
la planta del Roser verd,
fou de àngels circuïda
i servida amb gran concert,
i restà pur i sencer
vostre Cos amb alegria,
quan parís en la establia
lo Celestial Roser.
A casa s’invocava “Verge Santa del Roser, feu que en aquesta casa no hi hagi ni poc ni massa, però si el just per viure bé”.
Posteriorment, el papa Gregori XIII, amb la finalitat de commemorar i donar gràcies per la batalla de Lepant, el dia 7 d’octubre del 1571, la victòria de la qual fou atribuïda a l'ajut de la Mare de Déu del Roser, va traslladar la festa del Roser al dia set d'octubre, que és quan se celebra actualment. En alguns llocs no va agradar aquest canvi de celebració, “festa traslladada, festa esguerrada”, i optaren per celebrar una o altre Festa del Roser, però molt sovint s’optà per celebra-les totes dues, al maig el Roser de Maig i a l’octubre el Roser de tot el Món.
A Masquefa també hi havia aquesta devoció i algunes persones expliquen que també hi havia una Confraria del Roser. Segurament que és per això que la Capella del Roser de Masquefa està dedicada a aquesta advocació. Algun dia o altre, algú, desprès d’escorcollar els arxius de la parròquia, ens deurà explicar amb tot detall l’historia del Roser a Masquefa, de la capella i de la seva devoció.
La capella del Roser de Masquefa és una edificació del segle XVII-XVIII sense gaire vàlua com a monument de la gran arquitectura, però amb una certa gràcia que la fa molt acollidora i força significativa com a mostra de les edificacions religioses populars del seu temps. Però el més important es que per a molts masquefins és un edifici entranyable, que cal conservar i preservar.
Tot hi aquesta estima, només dels últims 80 anys se’n poden explicar tota mena de coses. S’hi han fet algunes obres, reformes i reparacions, algunes d’aquestes necessàries i d’altres han estat discutides i segurament no gaire encertades. Hi ha hagut èpoques que s’ha fet servir la capella per tota mena d’usos religiosos, per celebrar el Roser de Maig i a l’octubre el Roser de tot el Món, als anys 60 va acollir a la Mare de Déu de Fàtima en la seva volta per la península. Ha servit per fer-hi actes culturals, concerts, exposicions, conferencies. Ha passat temporades gairebé abandonada i en total desús. L’anterior capellà de Masquefa, mossèn Esteve, se la volia vendre per tirar-la a terra i fer-hi pisos, la nombrosa i contundent oposició de molta gent el va fer rectificar i va garantir que es mantindria i restauraria, a rel això diverses entitats i l’Associació d’Amics de la Capella del Roser van recollir diners per ajudar a fer possible aquesta restauració, però han passat anys i ningú sap on van anar a parar tots aquest diners recollits. Ara hi ha un acord de col·laboració entre les administracions públiques i l’església, per fer possible la seva restauració, a veure si aquesta vegada s’acabarà bé.
Crist a la sagristia de la Capella del Roser a Masquefa
Aquestes fotografies van estar fetes a l’any 1914 pel fotògraf Josep Salvany, en placa de vidre estereoscòpica, 6x13 cm.
Josep Salvany i Blanch va néixer a Martorell el 4 de desembre de 1866. Va cursar estudis de medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona i es llicencià el 1891. Gran afeccionat a l'excursionisme científic i a la fotografia, l'any 1905 va ingressar al Centre Excursionista de Catalunya col·laborant activament en la publicació dels seus butlletins entre els anys 1918 i 1924. Van ser les seves excursions arreu de Catalunya les que li permetran crear una important col·lecció de fotografies. Va viatjar també per les Illes Balears i la resta d'Espanya, pels Estats Units, Europa, Egipte, Pròxim Orient, i en tots aquests viatges captà amb la seva càmera fotogràfica els monuments i la gent del diferents països. Bon coneixedor de les tècniques fotogràfiques i de les innovacions tecnològiques va utilitzar la fotografia estereoscòpica, tècnica molt emprada entre els fotògrafs de l'època. Josep Salvany va morir a Barcelona el 28 de gener de 1929.
Francesc Mas

· Imatges del Fons Fotogràfic Josep Salvany de la Biblioteca de Catalunya ·

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Estic temptat d'amagar el meu nom com fa molta gent que escriu en aquest vostre diari (cosa que encara ara no puc entendre) però no ho faré. He llegit aquest article amb atenció i he rellegit l'altre al qual feu referència.
Un apunt: si teniu temps i ganes, esbrineu i pregunteu on van anar a parar tots els cèntims que la gent de bona fe de l'Associació d'Amics de la Capella del Roser van aplegar per a la seva restauració.
La rentada de cara que se li va fer (inclosa la pintada de color "merda d'oca") va fer finançada per l'Ajuntament. Dels doblers i els esforços que la gent de bona fe vàrem aplegar, dintre dels quals m'incloc penseu el que penseu, no se n'ha sabut mai res.
On van anar a parar les pessetes... bona pregunta.
Siusplau, els comentaris típics, infundats, crematoris i d'altres feu-me el favor d'estalviar-vos-els. Gràcies.

Esteve Sánchez

Anònim ha dit...

I... ja que hi som i parleu de plaques de vidre, una persona de Masquefa (ja em perdonareu que no escrigui el nom de terceres persones sense demanar permís) i jo vam poder veure plaques de vidre amb les "fotografies" del projecte de l'església parroquial de sant Pere de Masquefa. Quan dic "fotografies" el que vull dir és que vam veure com estava projectat l'acabament de les obres. L'actual església parroquial havia d'acabar amb punxes i el resultat havia de ser diferent de l'aspecte que ara presenta. No sé si teniu present la imatge de la "casa de les punxes" a la Diagonal de Barcelona. Es tracta d'un edifici modernista força característic i sant Pere, dintre de la diferència entre un edifici laic i un altre de religiós, no s'allunyava pas massa d'aquesta estètica.
La pregunta no és per què la diferència entre el projecte i el resultat, això tots ens ho podem imaginar només mirant les dates de construcció i l'economia del moment, ni de conya, la pregunta és: on són aquestes "fotografies"? Potser al mateix lloc on és l'harmònium que hi havia a l'església parroquial, que deu ser molt ben acompanyat, o no, per la "trona". Quan dic la "trona" vull dir el púlpit elevat des d'on, molts anys enrere, el capella feia l'homilia (més coneguda com a "sermó"). Els que anàvem a missa en temps de Mossèn Enesi, recordeu la trona amb les imatges dels quatre evangelistes? A la darrera columna de l'esquerra de l'església.
Posats a fer preguntes ja no ve d'una, oi?
Direu... i quina importància té tot això?
Potser cap ni una, sobretot pels més joves que no pas jo i pels nouvinguts, però per a uns quants, segur que més d'un i més de dos pensen com jo, sí que en té. Ep! comtpe! que he dit potser! Que ningú no s'ofengui! Tant de bo que aquestes desaparicions tinguessin molta importancia. Ja m'agradaria.

Apa, salut i peles i que sigui per molts anys.

Anònim ha dit...

I el tàlem de l’església, que es feia servir a les processons, que l’havien fet, cosit i brodat les dones de Masquefa, tampoc no hi és.
On va anar a parar?

Anònim ha dit...

Las iglesias son del Vaticano y propiedad de la Iglesia católica. El Vaticano es otro pais que lidera una religión y España es aconfesional (eso dice la consitución) donde existe la libertad de culto.¿Por que con el dinero de todos los contribuyentes sean de la religión que sean se deben pagar los proyectos de la iglesia?¿Por que no ceden la propiedad al pueblo y le cobramos un alquiler al cura? Si la iglesia esta dispuesta a cambiar esas cosas entoces podemos arreglarla con dinero de todos y "el talem" y todo lo demás será de todos pero por ahora toda la iglesia y lo que hay dentro es del Vaticano y aunque yo como católico quiero que sea la casa de Dios y un lugar de reunión del pueblo actualmente es un negocio más.

Anònim ha dit...

¿Algú sap perquè es va treure aquesta portalada i aquest campanaret que es veuen a la fotografia?

Anònim ha dit...

Les coses de la Capella del Roser sovint han anat o s’ha acabat com el rosari de l’aurora.

Anònim ha dit...

Sobre el campanar, la meva àvia em va explicar que el Doctor Rotllant, que té un carrer a Masquefa, el va fer tirar per igualar les façanes del carrer. Sembla que a més de metge va ser alcalde, però no ho sé segur.

Anònim ha dit...

És una mica difícil enfilar un debat si primer de tot no sé ni a qui li escric però bé, tant se val. Li vull respondre a un tal "Anonymous" que va escriure el 3/11/06 a les 21:41.
Aviam, anem a pams. Venim d'on venim i la majoria de les esglésies, a més de ser lloc de culte, tenen uns quants valors afegits. Amb els diners de tots també se subvencionen entitats privades amb valor afegit, com patronats, fundacions, oenegés... Qualsevol persona que li agradi l'art acostuma a visitar la catedral o esglèsia de torn del lloc que visita (almenys allà on la tradició és catòlica, clar, a altres llocs se visiten altres coses) i és normal que tothom hi contribueixi. El fet que s'hi faci culte no ho veig excloent perquè s'hagi d'ajudar o no. En efecte, l'estat espanyol és aconfesional i laic cosa que vol dir que no té una religió oficial no pas que no pugui col·laborar o ajudar a qualsevol institució de caràcter religiós. El que cal valorar és què s'hi fa amb els cèntims. Un exemple: a Masquefa hi ha 3 esglèsies (o dues esglèsies i una capella) De debò creus que si les institucions públiques no col·laboren amb la parròquia i el bisbat seria fàcil la seva restauració? Mira, al meu parer s'hi llencen tants quartos en tonteries que m'estimo més que es dediquin a que un edifici històric del meu poble no li caigui el sostre.

Esteve Sánchez