El Roser de Masquefa

Imatges de la nostra història

La Capella del Roser de Masquefa
i la devoció a la Mare de Déu

Aquest mes d’octubre que s’acaba està dedicat a la Mare de Déu del Roser. La devoció a la Mare de Déu del Roser ve de molt antic i ha estat una de les més esteses a tot el país, on es poden trobar moltes capelles i altars dedicats a la seva figura. De fet és una devoció anterior al cristianisme, en les creences més antigues, tant aquí com en altres cultures, la rosa i el roser ja era un dels principals símbols de l’arribada del bon temps, de la primavera i dels conceptes d'amor i de bellesa, especialment la femenina. I aquests símbols ja es trobaven vinculats a les divinitats que veneraven o invocaven i a les quals també els ofrenaven roses. Posteriorment, el cristianisme, que va recollir i recrear moltes de les antigues creences que va trobar a cada indret, també ho va fer en aquest cas, va associar la festa de la rosa i el roser amb el personatge femení que més encarna aquestes virtuts pels cristians, la Mare de Déu.
Antigament la Festa del roser es celebrava sobretot el primer i segon diumenge de maig i també per Pentecosta, el Roser de Maig. A molts llocs hi havia Confraries del Roser, comandades per dones, encarregades d'organitzar les celebracions, caracteritzades pel cant dels goigs. Els goigs del Roser són uns dels goigs més antics i d’abast més general i conegut:

“
Vostres goigs amb gran plaer
cantarem Verge Maria:
Puix la Vostra Senyoria
és la Verge del Roser.
Déu plantà dins vós, Senyora,
lo Roser molt excel·lent,
quan vos féu mereixedora
de concebre'l purament,
donant fe al Missatger
que del cel vos transmetia,
Déu lo Pare que volia
fóssiu Mare del Roser.
Del Sant ventre produïda
la planta del Roser verd,
fou de àngels circuïda
i servida amb gran concert,
i restà pur i sencer
vostre Cos amb alegria,
quan parís en la establia
lo Celestial Roser.
“

A casa s’invocava “Verge Santa del Roser, feu que en aquesta casa no hi hagi ni poc ni massa, però si el just per viure bé”.
Posteriorment, el papa Gregori XIII, amb la finalitat de commemorar i donar gràcies per la batalla de Lepant, el dia 7 d’octubre del 1571, la victòria de la qual fou atribuïda a l'ajut de la Mare de Déu del Roser, va traslladar la festa del Roser al dia set d'octubre, que és quan se celebra actualment. En alguns llocs no va agradar aquest canvi de celebració, “festa traslladada, festa esguerrada”, i optaren per celebrar una o altre Festa del Roser, però molt sovint s’optà per celebra-les totes dues, al maig el Roser de Maig i a l’octubre el Roser de tot el Món.
A Masquefa també hi havia aquesta devoció i algunes persones expliquen que també hi havia una Confraria del Roser. Segurament que és per això que la Capella del Roser de Masquefa està dedicada a aquesta advocació. Algun dia o altre, algú, desprès d’escorcollar els arxius de la parròquia, ens deurà explicar amb tot detall l’historia del Roser a Masquefa, de la capella i de la seva devoció.
La capella del Roser de Masquefa és una edificació del segle XVII-XVIII sense gaire vàlua com a monument de la gran arquitectura, però amb una certa gràcia que la fa molt acollidora i força significativa com a mostra de les edificacions religioses populars del seu temps. Però el més important es que per a molts masquefins és un edifici entranyable, que cal conservar i preservar.
Tot hi aquesta estima, només dels últims 80 anys se’n poden explicar tota mena de coses. S’hi han fet algunes obres, reformes i reparacions, algunes d’aquestes necessàries i d’altres han estat discutides i segurament no gaire encertades. Hi ha hagut èpoques que s’ha fet servir la capella per tota mena d’usos religiosos, per celebrar el Roser de Maig i a l’octubre el Roser de tot el Món, als anys 60 va acollir a la Mare de Déu de Fàtima en la seva volta per la península. Ha servit per fer-hi actes culturals, concerts, exposicions, conferencies. Ha passat temporades gairebé abandonada i en total desús. L’anterior capellà de Masquefa, mossèn Esteve, se la volia vendre per tirar-la a terra i fer-hi pisos, la nombrosa i contundent oposició de molta gent el va fer rectificar i va garantir que es mantindria i restauraria, a rel això diverses entitats i l’Associació d’Amics de la Capella del Roser van recollir diners per ajudar a fer possible aquesta restauració, però han passat anys i ningú sap on van anar a parar tots aquest diners recollits. Ara hi ha un acord de col·laboració entre les administracions públiques i l’església, per fer possible la seva restauració, a veure si aquesta vegada s’acabarà bé.

Crist a la sagristia de la Capella del Roser a Masquefa

Aquestes fotografies van estar fetes a l’any 1914 pel fotògraf Josep Salvany, en placa de vidre estereoscòpica, 6x13 cm.

Josep Salvany i Blanch va néixer a Martorell el 4 de desembre de 1866. Va cursar estudis de medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona i es llicencià el 1891. Gran afeccionat a l'excursionisme científic i a la fotografia, l'any 1905 va ingressar al Centre Excursionista de Catalunya col·laborant activament en la publicació dels seus butlletins entre els anys 1918 i 1924. Van ser les seves excursions arreu de Catalunya les que li permetran crear una important col·lecció de fotografies. Va viatjar també per les Illes Balears i la resta d'Espanya, pels Estats Units, Europa, Egipte, Pròxim Orient, i en tots aquests viatges captà amb la seva càmera fotogràfica els monuments i la gent del diferents països. Bon coneixedor de les tècniques fotogràfiques i de les innovacions tecnològiques va utilitzar la fotografia estereoscòpica, tècnica molt emprada entre els fotògrafs de l'època. Josep Salvany va morir a Barcelona el 28 de gener de 1929.

Francesc Mas

· Imatges del Fons Fotogràfic Josep Salvany de la Biblioteca de Catalunya ·