Dos detinguts per robar als Hostalets

Per agents dels Mossos d'Esquadra

Ingressen a presó dos detinguts per robatoris

Els Mossos d'Esquadra de la comissaria d'Igualada van detenir el passat 18 de maig dues persones: Jose Antonio MB, de 20 anys d'edat i veí de Piera i Eduardo AQ, de 19 anys d'edat i veí de Barcelona, com a presumptes autors de dos robatoris a l'interior de domicili.
El mes de febrer d'enguany es van rebre dues denúncies per robatori en habitatges de la urbanització Can Rovira de l'Estela, dels Hostalets de Pierola. En els dos casos es tractava de segones residències i no hi havia ningú a l'interior de les mateixes quan es van produir els fets.
Per diversos indicis trobats al lloc dels fets i per la investigació realitzada pels mossos, s'ha pogut determinar la presumpta autoria dels fets.
El dia 22 de maig es van realitzar les dues detencions als municipis de Piera i Igualada.
Els detinguts van passar el dimecres dia 24 de maig a disposició del Jutjat d'Instrucció número 4 d'Igualada i van ingressar a presó.

Treballar a l’Ajuntament de Masquefa

Convocatòria oberta

L’Ajuntament convoca
diverses places de treball

L’Ajuntament de Masquefa és una de les primeres empreses de Masquefa en nombre de persones que hi treballen i molt sovint convoquen places de treball.
Actualment hi ha convocades 1 o 2 places per a Policia Local, en algun butlletí oficial posa 1 plaça i en algun altre posa 2 places.
També hi ha convocades 4 places d'auxiliar administratiu.
Si alguna persona vol optar per alguna d’aquestes places cal que s’adreci ben aviat a l’Ajuntament de Masquefa, ja que els terminis de presentació s’acaben molt aviat.

Més informació:
Places per a Policia Local: · BOP · DOGC · BOE
Places d'auxiliar administratiu: · BOP · DOGC

La mala senyalització de Can Valls

A veure si l’autoritat hi posa remei

La caòtica senyalització del barri de Can Valls
i de les altres urbanitzacions

L’Associació de propie- taris de Can Valls es queixa i explica en la seva web de la pèssima senyalització vial del barri.
Com a exemple ens expliquen el cas d’una ambulància que no aconseguia trobar la casa i del metge que també li costa trobar l’adreça on va. “Realment es increïble que avui en dia passin casos com aquest, i la pregunta és obligada: Que hauria passat si hagués estat molt greu i la persona mor per no rebre assistència?”. També expliquen del repartidor de pizzes que no trobava la casa: “Si el carrer s’acaba aquí, comentava per telèfon. Efectivament, el següent número del carrer estava a l’altre costat de la variant. Finalment vam decidir quedar davant de l’Ajuntament i anar a buscar nosaltres la Pizza, perquè el noi era incapaç de comprendre-ho. I qui no?”. Diari de Masquefa té constància de força casos semblants en aquest barri i també en d’altres de Masquefa.
“El tema de senyalització de carrers i numeracions és tan caòtic tant en la nostra urbanització com en d’altres, que cal ser un veritable expert per a poder repartir el correu. Així ens va el repartiment al nostre municipi.
La senyalització i la seguretat vial és patètica i, ens fem la següent pregunta: la policia local, que està tot el dia donant voltes pel poble no hauria de tenir identificats la majoria de punts perillosos o mal senyalitzats, i posar-los en coneixement dels responsables polítics? Ells són els primers que haurien de vetllar per la seguretat de les persones i els que millor haurien de saber on es troben els llocs problemàtics.
Si la policia està fent el que acabem d’exposar, crec que haurien de fer-ho saber d’alguna manera, i així sabríem que els polítics prefereixen gastar-se els diners ens altres coses, encara que la gent mori a les cruïlles per mala senyalització.
Quan tindran consciència els responsables dels ajuntaments que el benestar i la salut dels ciutadans ha d’estar per sobre de tot. Pensant-ho millor, crec que es millor que els ciutadans prenguin consciència i no votin més a algú que no coneguin i els doni confiança en aquest aspecte.
Un bon punt de partida és la col·locació d’un mirall convex a l’entrada de Can Valls nord. Llàstima que això ens ha costat quatre anys i diverses instàncies.
Si li afegíssim una bona senyalització, hauríem aconseguit que les Pizzes arribessin a l’hora de sopar i sense accidents a la carretera. Esperem que no triguin tant en col·locar la senyalització com van trigar en col·locar el mirall convex. Sinó ... haurem de seguir sopant tard.”

L’Associació de propie- taris de Can Valls té força raó, a veure si l’autoritat és posa a la feina.

· Junts, però separats... · Can Valls, Masquefa ·

La petjada ecològica a Masquefa

Sobre la qualitat de l’aire i la manera de viure

Presentació de les conclusions del Taller Barcelona
Estudi sobre l’aire i la manera de viure a Masquefa i Cabrera de Mar

Avui, dimarts 9 de maig, a les 19.30h, coincidint amb la inauguració de l’exposició ‘Vers un nou equilibri natural’, a l’edifici de la Pedrera de Barcelona, Passeig de Gràcia 92, es presentaran les conclusions del Taller Barcelona, a càrrec dels seus responsables.

En el Taller Barcelona s’ha analitzat la manera de viure dels habitats de dues ciutats – en termes d’emissions de CO2- per tal d’avaluar el seu nivell de sostenibilitat. Durant tres setmanes, vint estudiants de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV) han analitzat la qualitat de l’aire de dues ciutats de dimensions i densitats similars, distanciades en el territori però situades a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i amb un model urbanístics de ciutat dispersa: Masquefa (Anoia) i Cabrera de Mar (Maresme).
A priori, els resultats sobre l’estudi de la petjada ecològica d’un i altre municipi haurien de ser semblants. Però contràriament, els resultats de l’anàlisi ofereix dues realitats marcades per dos impactes sobre el medi ambient molt diferents. En conclusió, l’estudi de l’impacte ambiental no pot centrar-se només en la forma urbana, determinada per l’urbanisme i l’ocupació del territori, sinó que ve condicionat per altres paràmetres que afecten el desgast del territori: la relació del territori amb els seus recursos naturals, el consum dels habitants, la seva renda, etc. Els responsables del Taller es qüestionen la creença d’una relació entre model de ciutat compacta i sostenibilitat, i afirmen que l’activitat arquitectònica ha d’incloure noves mirades sobre el territori que incloguin estudis geològics, biològics, geogràfics, sociològics, etc. El Taller Barcelona dedicat a l’AIRE ha estat coordinat pels arquitectes Coque Claret i Daniel Calatayud.
'Vers un Nou equilibri natural'
La presentació d'aquest estudi es fa en el marc de la inauguració de l'exposició-acció ‘Vers un Nou equilibri natural’, que podrà visitar-se a la Sala Entresòl de La Pedrera fins al proper 9 de juny de dilluns a dissabte de 10 a 20 h. Aquesta mostra reflexiona sobre la permanent malversació de matèria i generació de residus pròpies de la nostra societat i s’inscriu en un ampli projecte que inclou quatre tallers desenvolupats durant l’any 2005 i que porten el nom de les demarcacions on s’han portat a terme: Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona. Es tracta d’un estudi de l’impacte ecològic de quatre paràmetres ambientals: l’aire, l’aigua, el foc i la terra.
El projecte està impulsat per l’Agrupació Arquitectura i Sostenibilitat (AuS) del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) i la Fundació Territori i Paisatge de l’Obra Social de Caixa Catalunya. L’accés a l’exposició és gratuït.

Més informació:
· COAC. Col·legi d’Arquitectes de Catalunya
· Fundació Territori i Paisatge de l’Obra Social de Caixa Catalunya
· La Malla

L'Ajuntament es ven una parcel·la

Dels "Darreres de la Església"

L'Ajuntament de Masquefa convoca subhasta
pública per la venda d'un bé patrimonial

L'Ajuntament de Masquefa ha decidit convocar subhasta pública per la venda d'un bé patrimonial : Una parcel·la edificable de 106 m2 situada a la zona de "Darreres de la Església".
El plec de clàusules administratives particulars, que hauran de regir la subhasta pública per alienar el bé immoble patrimonial propietat de l’Ajuntament, està sotmets a informació pública pel termini de vint dies des de l'última publicació al BOP i DOGC, i si en aquest termini no hi ha ningú que s’hi manifesti contrari i s’hi formulin al·legacions, aquest plec de clàusules s'entendrà aprovat definitivament sense resolució expressa.
Simultàniament l’ajuntament també ha convocat subhasta pública per alienar l'esmentat bé immoble patrimonial, si bé en cas d'al·legacions al plec, s'ajornarà la licitació fins a la resolució de les mateixes.
La presentació de les ofertes també te la data límit de presentació de 20 dies des de l'última publicació al BOP i DOGC.
La data de publicació del BOP, Butlletí Oficial de la província de Barcelona, és el 27/04/2006, butlletí número 100, pàgines 78 i 79.
La data de publicació del DOGC, Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, és el 02/05/2006, butlletí número 4624, pàgina 19415.
Per més informacions i consultes tècniques, cal adreçar-se als Serveis Tècnics del Departament d'urbanisme de l’Ajuntament de Masquefa.

· BOP, Butlletí Oficial de la província de Barcelona
· DOGC, Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Els malaurats arbres de Masquefa

Histories de la mala gestió de l’arbrat urbà

Els arbres de la Plaça de l’Estació
i dels jardins de la torre
Cada any son més petits i amb ferides més grans

‘Amics arbres · Arbres amics’ continua explicant i lamentant el tracte que reben els arbres a Masquefa. Ara ens parlen dels arbres de la plaça de l’Estació i del jardí de la Torre, de com eren i de l’estat en que es troben ara.

La majoria d’arbres que hi ha a la Plaça de l’Estació i als jardins de la torre, de Masquefa, ja hi eren abans que aquest indret fos una plaça. Els plàtans de gairebé 100 anys que delimitaven el camí cap a l’estació, els arbres que els treballadors del tren van anar plantant, els que hi havia a la torre dels Tenes, els que va plantar la societat l’Alzinar. Aquest arbres creixien i eren respectats, admirats i fruïts per la gent.
Això fou així durant molts anys, però en fa prop de 30 que van començar a fer unes podes inadequades i exagerades. Recordo com el Quimet de ca la Mariagna, que ja era molt gran i havia fet de pagès tota la vida, mirava molt sorprès com tallaven les grans branques dels plàtans i deia que els plàtans eren per fer ombra i aquella gent els havien confós amb oliveres, i això encara dura.
Així, en els últims 30 anys s’ha pogut veure de tot, quan sembla que els arbres comencen a refer-se una mica ja hi tornen, a més cada dos per tres canvien de criteris del que cal fer-hi, sense que compti gens l’arbre. Uns arbres que no fan cap mena de nosa a enlloc i que els haurien de deixar viure força lliurament i fer-hi només tractaments de manteniment.
Tots aquests arbres, com els altres de Masquefa, els pocs que van quedant, cada any son més petits i amb ferides cada cop més grans.
Vegem com estan ara els arbres d’aquesta zona :
La vella Acàcia, la ‘Robinia pseudacacia’ és un arbre de flor que floreix sobre els brots de l’any anterior, cosa que no passarà si es poda de brocada any rera any. Amb aquests tipus de poda es minva molt l’ombra que podria fer i es produeix el creixement de llargues branques molt tendres i fràgils provocant l’aparició d’insectes: pugons, caparretes, mosquits, etc. I el conseqüent degoteig de mel·lassa que origina l’aparició de fongs com la negreta, embrutant els carrers d’una pasta enganxifosa.
Els grans Plàtans centenaris, tenen un tronc considerable per poder suportar una gran capçada. Els últims anys han sigut perniciosos, els Plàtans cada cop son més petits, quan comencen a fer una mica d’ombra ja s’ha acabat l’estiu. La poda indiscriminada any rera any els està debilitant de manera que els atacs externs són considerables: fongs com la cendrosa, mildiu, botritis, xancres, i els insectes com el tigre del plàtan i minadors. A tots aquests atacs cal afegir-hi la impermeabilització del sol i l’aportació de clorur potàsic a les darreres nevades. Aquests plàtans quan els deixen tranquils acullen sota la seva esplèndida ombra a moltes festes de Masquefa i a les passejades de la gent.
Les Mèlies també van patir un esquarterament considerable. La poda posterior segueix en el mateix criteri: cap, bé, sí, fer llenya.
Als jardins de la Torre conviuen diferents espècies arbòries: pi pinyoner (Pinus pinea), pi blanc (Pinus halepensis), negundo (Acer negundo), llaurer (Laurus nobilis), magnòlia (Magnolia grandiflora), til·ler (Tilia cordata), morera (Morus alba), perera (Pyrus communis), ... Tornem a veure els efectes d’una poda sense criteris, desconeixement de la fisiologia i morfologia de la espècie a tractar. A la magnòlia afectada per la salobritat de la sal potàsica llençada a tort i a dret per l’ajuntament duran la penúltima nevada no se li ha fet ni cas, té branques seques i un aspecte molt debilitat. El til·ler és un arbre que floreix a la seva maduresa, al voltant dels vint anys, produint l’apreciada til·la. Floreix en branca vella, del segon any com a mínim, per tant, la poda de brocada és un atac a l’arbre, als insectes mel·lífers i a les persones que en podrien gaudir. La perera que viu davant el consultori és un arbre de flor i mel·lífer. Les últimes temporades de poda promogudes pel regidor de serveis han servit per anar reduint el volum i la floració de la perera, forçant-la a fabricar més fusta, escurçant-li els anys de vida. I és llàstima deixar perdre un arbre fruiter, de plena flor, que molts l’hem vist florir els últims cinquanta anys.
Els arbusts i altres plantes que conviuen amb aquests arbres, l’arquitectura, (voravia, llambordes, bancs, baranes, papereres, fanals, etc.) i les agressions externes, (nens, joves, grans, gats, gossos, etc.) tenen un tractament erroni per part de l’ajuntament, que n’hauria de portar un bon seguiment fitosanitari i fisiològic vegetal i que hauria de procurar donar una correcta informació i una bona culturalització sobre els arbres adreçada a totes les persones que circulen per aquest indret i per tota la vila.

*

· El patiment dels arbres de Masquefa · · Amics arbres · Arbres amics ·
*

Un nou mitjà de comunicació a l’Anoia

La Veu Digital

Neix La Veu Digital

Acaba de sortir un nou mitjà de comunicació local: La Veu Digital. Es tracta d'una pàgina web de notícies locals i comarcals amb actualització diària (consultable de moment a: http://www.veuanoia.cat/ ).
En una aposta decidida per la seva presència a Internet es crea aquest portal per oferir a la ciutadania un nou mitjà de comunicació adaptat a les característiques de la nova societat de la informació. D’aquesta manera, la comarca de l’Anoia comptarà com ja tenen d’altres comarques, amb un potent diari digital, que pretén ser un punt de referència de l’actualitat informativa local i comarcal.
La web conté les notícies del dia, consultables per tothom i ben aviat comptarà amb un butlletí periòdic que serà l’encarregat d’enviar a la bústia de tothom que s’hi subscrigui les darreres notícies aparegudes. A més, com venia fent fins ara, la web s’actualitzarà cada divendres amb notícies destacades del setmanari referents a l’actualitat política i social d’Igualada, la Conca d’Òdena, l’Alta Anoia o l’Anoia Sud, a més de les corresponents a les seccions d’esports i cultura.
També hi ha una agenda actualitzada amb els actes destacats del dia i a més vol fomentar la participació a través d’una enquesta, en què tothom pot votar, sobre un tema d’actualitat de la comarca. Els resultats de l’enquesta seran també publicats a La Veu de l’Anoia i a l’Extra Comarcal un cop aquesta estigui tancada.
Igualment oferirà un espai per anuncis breus, per tal que la gent que busca compartir cotxe, està buscant un pis de lloguer, o bé s’ofereix per donar classes, pugui tenir el seu espai per anunciar-se de manera fàcil, ràpida i senzilla. Està previst que el nombre de serveis vagi creixent amb el temps, per tal de consolidar aquesta nova eina comunicativa.

· La Veu Digital ·

L'aigua torna a fer olor a dissolvent

Correu d’un lector

Segueix l'aigua en bon estat ?

Fa temps que no es parla del tema, i no ho recordo per que m'hagi vingut a la memòria, sinó per que d'uns dies a aquesta part hem notat canvis de nou. Després de la polèmica que es va generar després del tema de THM, vam notar un canvi substancial en l'olor que feia l'aigua, per a bé, això ha durat fins fa 3 dies que ens hem adonat que l'aigua que ens ve torna a fer olor a dissolvent, una mica menys que en èpoques anteriors però perfectament detectable.
Què passa? A la que no hi ha alarma social tornem a tenir un aigua amb productes estranys. Això no és seriós, hauria d'haver-hi un servei d'atenció on fer la queixa i que immediatament es realitzés un test, i així sortiríem de dubtes d'una vegada per sempre.
Crec que està en mans de l'Ajuntament de Masquefa el treure qualsevol sospita i donar-nos confiança, realitzant alguna acció semblant a la comentada.

Un lector

Una història de terror a Masquefa

Buscant pis per viure

La difícil tasca d'independitzar-se

Una anècdota que podria ser més aviat una història de terror és la vegada en què vaig anar a visitar un pis a Masquefa. Tenia només una minsa idea d'on és Masquefa, a prop de Martorell, vaig pensar. L'anunci deia que estava ben comunicat, a prop de la Renfe i dels Ferrocarrils de la Generalitat; un pis d'una habitació, estil rústic, amb piscina comunitària en una finca amb pocs veïns. La realitat és que aquell pis era un autèntic horror. "Ben comunicat, a prop de la Renfe i dels ferrocarrils," significava a 20 minuts amb cotxe. Pis d'una habitació significava que tot el pis era dins d'una sola habitació (cuina, menjador i habitació, tot en un). "Finca amb pocs veïns i estil rústic", significava realment que era una casa de pagès, perduda en meitat del no res, reconvertida en habitatges. Mentre m'ensenyava tota la masia, la propietària m'anava dient "aquest val 700 euros, aquell d'allà 800 perquè té jardí... " Quan vaig veure el jardí vaig pensar, "jardí? La idea que jo tinc d'un jardí és un lloc on els nens poden jugar, cosa que justifica que el pis sigui més car, però això? Això no és un jardí: això és un hortet per plantar marihuana!" Em va ensenyar dos pisos, a qual més petit, i a sobre la mestressa en veure la cara d'espant que posava servidora, encara va tenir la barra de dir-me " Ui! Doncs aquí vivia abans una parella amb una nena petita... " i tan petita, senyora: si el "pis" (entre cometes) és una capsa de sabates, espero que la nena pogués dormir en una capsa de llumins... I la piscina, ni us ho explico: més que piscina era una bassa. I tot això pel mòdic preu de 400 euros... Tota una ganga, escolti, me'l treuen de les mans.

Jéssica Fillol

Qué!. 12.04.2006

· Article traduït del castellà i publicat a Qué! el 12.04.2006

· Bienvenido a la República Independiente de mi Casa
· Chesi Portal de noticias y reflexiones

Es convoca el 26è Premi Enric Valor

De Narrativa Juvenil

Convocatòria del 26è

Premi de Narrativa

Juvenil Enric Valor

L'Ajuntament de Picanya i Edicions del Bullent convoquen, com cada any, el Premi Enric Valor de narrativa juvenil. Per a tothom qui li pugui interessar i s’hi vulgui presentar, en publiquem les seves bases.

Bases del Premi de Narrativa Juvenil Enric Valor 2006

1. Els originals que opten al Premi de Narrativa Juvenil Enric Valor han de ser inèdits i escrits en català, adreçats a lectors joves majors de 12 anys. Es presentaran mecanografiats a doble espai i per una sola cara i hauran de tenir una extensió entre els 80 i els 150 fulls Din-A4.
2. Les obres hauran de ser presentades per quintuplicat i, en un sobre a banda, s’hi farà constar el nom, l’adreça i el telèfon de l’autor/a. Si aquesta persona desitja que l’obra siga feta pública amb pseudònim, haurà d’indicar-ho.
3. La presentació d’una obra comporta que l’autor no en té compromesos els drets d’edició.
4. Les obres aspirants hauran de trametre’s certificades abans del 31 d’octubre de 2006 a EDICIONS DEL BULLENT, carrer de la Taronja 16, 46210, Picanya (l’Horta Sud). Telefoneu al 961 590 883 o per e-mail a info@bullent.net .
5. L’import del premi és de 4.510 euros en concepte d’acompte de drets d’autor, després de la signatura prèvia del contracte d’edició corresponent, a més d’un esplèndid gravat de Rafael Armengol.
6. Formaran el jurat Sabina Asencio, Marc Candela, Josep-Joan Miralles, Eduard Ramírez i Núria Sendra.
7. El premi podrà, a parer del jurat, deixar de ser adjudicat, però no podrà fraccionar-se.
8. EDICIONS DEL BULLENT tindrà una opció preferent, durant el termini d’un mes, per a decidir la publicació de les obres no guardonades.
9. L’adjudicació del premi es farà el dia 16 de desembre de 2006.
10. La presentació dels originals comporta l’acceptació íntegra d’aquestes bases i dels drets i les obligacions que se’n deriven.

Darrers guanyadors:
Matinada de llops, de Josep-Joan Miralles
Ferum de silenci, de Pep Castellano
L'habitació de la Bàrbara, de Montserrat Galícia

· Edicions del Bullent

Bicifestació per l'Horta de Vera d’Alboraia

HORTA DE VERA - ALBORAIA

I LES MENTIDES DE LA PREMSA CONVENCIONAL

Passat dissabte 8 d’abril es va celebrar una marxa en bicicleta en contra de la destrucció de l’horta de Vera. Segons el diari Levante eren unes 200 persones, segons Las Províncias, (font: policia local) no van arribar a 80. Segons un servidor que hi era present, erem bastants més de 100. A més a més, la policía local i el diari Las Províncias destaquen que només 10 persones eren del poble, donant a entendre que qui no és del poble no té dret a defensar l’horta. Tanmateix, només el grupet amb el qual jo anava ja n’erem 10 persones del poble, a banda vaig poder vore que hi havia molts més. Ara, entre la policía, jo no vaig vore cap persona del poble. Però no acaben ací les falsedats. Segons Las Províncias: “El recorrido que hicieron los asistentes comenzó en el casco antiguo de la localidad. Después en bicicleta llegaron al centro comercial de la Patacona.” (?) Impressionant; no tenen ni idea.
La marxa va començar a l’ermita de Vera, que està com a 2 o 3 km de distància del poble. Va fer una aturada al centre comercial Alcampo, ubicat en Port Saplaia (res a vore amb La Patacona) on es va llegir un manifest després del qual un propietari va prendre la paraula i megafonia en mà va afirmar que: “els meus avantpassats van nàixer, viure i van treballar a l’horta igual que jo, i ací m’estaré mentre em quede una gota de sang”. Prenga nota senyor alcalde, vosté que s’entesta a remarcar qui és del poble i qui no. (Per cert, vosté d’on és?). La marxa va continuar el seu recorregut com estava previst, passant per l’ermita dels Peixets i per la depuradora (encara que la policia, no sabem perquè, va intentar desviar la caravana de bicis per un altre lloc), i va finalitzar al Molí de la Gamba, una alqueria que ha sigut molí de blat, torrador de garrofes, rentador de xufes… i que la familia propietària té constància de la seua existència des del segle XVIII. En arribar al Molí es va convidar a tots els assistents a orxata i fartons.

Les versions que fan de la notícia aquest dos diaris les podeu consultar a: Levante-emv i a Las Provincias

Accident d’un noi de Masquefa

A les Flandes de Piera
Un noi de Masquefa ferit greu al caure en un barranc amb la moto

Foto: Les Flandes de Piera

Un noi de Masquefa va caure amb la moto per un barranc de 10 metres de les Flandes de Piera, ahir dissabte a la tarda.
El noi, que va ser traslladat a l'Hospital de Martorell, està ferit de gravetat.

L’ Associació de Can Valls estrena web

Can Valls, Masquefa

Masquefa guanya un
nou espai d’informació
i de comunicació

El passat 28 de març l’Associació de propietaris Santa Magdalena de Can Valls van estrenar web, Can Valls, Masquefa.
Tal com molt bé expliquen, Can Valls, Masquefa neix amb la intenció que millori la informació i comunicació entre els ciutadans de Masquefa, contribuir a que les informacions d’especial transcendència per la salut, l’economia, treball, seguretat, etc. arribin al màxim nombre de persones possibles, a la administració local i a les administracions competents i siguin tinguts en compte a l’hora de pensar en el benestar de les urbanitzacions i ajudi també a millorar els serveis i les condicions del barri. Des de la web també es demana la col·laboració de la gent i s’ofereix la possibilitat de participar-hi.
L'adreça de la bitàcola de Can Valls, Masquefa és:

http://canvalls.blogspot.com/

Les diverses possibilitats que ofereix Internet, els fòrums, les webs, les bitàcoles, han esdevingut un bon instrument d’informació i de comunicació per a tota mena de moviments, grups i associacions ciutadanes, són un excel·lent mitjà interactiu per a comunicar, comunicar-se i fer arribar les més diverses propostes i problemàtiques a tot arreu.
Amb aquesta iniciativa Masquefa guanya un nou espai d’informació i de comunicació, que segur que ajudarà a millorar algunes coses.

Benvinguts a la xarxa i llarga vida.

Escabetxina a les Mèlies de Masquefa

Queixa d'Amics arbres · Arbres amics

Les pobres Mèlies
de Masquefa
Van ser arbres,
ara són troncs

Amics arbres · Arbres amics es fa ressò del malestar per la poda tant exagerada de les mèlies del carrer Rogelio Rojo, explica les conseqüències que aquesta mala pràctica comportarà i lamenta que passin coses així i que l’ajuntament no vulgui escoltar.

*

*

Malgrat les nombroses queixes fetes a l'Ajuntament de Masquefa per la seva política amb l'arbrat urbà, de com continuadament maltracta als arbres, que fa unes podes i unes tales exagerades i indiscriminades, malgrat les propostes fetes i l'aportació de documents per a una poda i gestió correcta i respectuosa de l'arbrat. Malgrat tot això, l'ajuntament continua amb la seva política de no escoltar i maltractar els arbres tant com pot.
Un bon exemple d'aquesta irracionalitat son les mèlies que hi ha al carrer Rogelio Rojo, a la vorera de la Llar d'Infants, i que es poden veure en aquestes fotos.
Eren unes mèlies maques amb una bona capçada, que no feien nosa a res ni a enlloc i que quan florien feien un bonic que enamorava. Eren uns arbres que feien goig i ara només son uns troncs. Aquesta poda que hi ha fet l'ajuntament, de la guillotina i l'escabetxina, és una animalada que no du enlloc.
Sembla que aquest criteri arbitrari de l'Ajuntament és d'aquesta manera per que identifica aquesta feina amb el volum de brossa extret. Pensen que com més volum de restes de poda i com més és vegi la feina que han fet que millor i això és un greu error de fatals conseqüències.
Els arbres passen per la guillotina i més tard o mes d'hora hauran de ser substituïts per causa de morts prematures o estructures de capçada dèbils provocades per anteriors ferides de motoserra.
Després, ja els ha passat algunes vegades, es desprenen branques rebrotades i no saben per que ha passat. Els rebrots no tenen ancoratge i per tant tenen més risc de despreniment que les branques veritables. També, en eliminar capçada, l'arbre elimina arrel, ja que compensa el sistema reticular a la quantitat de fulles que poden processar aliment, i per tant, es debilita l'ancoratge a terra. De les ferides que l'arbre no pugui compartimentar, seran atacades per fongs i insectes menjadors de fusta que faran l'arbre buit, i per tant, no sabrem mai si una branca gran o petita serà prou forta.
A més, és perd floració al proper estiu, la mèlia fa una flor blavosa i perfumada bastant atractiva, malgrat ser petita. Es perd la fructificació que engalana l'arbre amb boles naturals de color daurat durant l'hivern. La capçada tenia una forma harmònica i no creixeria perceptiblement més.
Cal dir també, que aquestes actuacions són un malbaratament de diners públics, es pot dir clarament que és una despesa inútil, operaris, tractament de la brossa, etc. ja que no hi ha cap motiu que justifiqui aquesta obra.
A més de les queixes que ja fa temps es presenten a l'ajuntament, quan van començar a escapçar aquestes mèlies, diverses persones és van exclamar i és va posar un cartell a prop de l'ajuntament demanant clemència pels arbres, el cartell el van fer retirar ben aviat i com sempre ni una mica de cas .
Tot plegat, molt trist i lamentable, diuen a Amics arbres · Arbres amics.

· Les pobres Mèlies de Masquefa · · Amics arbres · Arbres amics ·

*

*

· Més Informacions:

· A Diari de Masquefa:
· Els arbres de Masquefa
· Que Masquefa signi la carta del Dret de l'Arbre

· A Amics arbres · Arbres amics:
· Masquefa estima els arbres?
· Molts arbres dels pobles i ciutats es poden erròniament
· El dret de l’Arbre a la ciutat
· L’esporga ben feta
· Canvis en els criteris de poda
· Arbres maltractats

· Problemes d'arrel: L'arrel del problema

L’abandonament de Can Valls

Preocupació de l'Associació de Propietaris

La urbanització de Can Valls, abandonats de la
ma de l’Ajuntament

El motiu d’aquest escrit està relacionat amb el comportament dels actuals responsables de l'Ajuntament de Masquefa (encara que per les dades que tinc, en el passat no eren molt millors), i ja que publiqueu articles que poden ajudar i informar a la gent de Masquefa, us donaré la informació que jo tinc per veure una faceta del poble que només alguns vivim:

Als responsables de l'Ajuntament de Masquefa no els preocupa en absolut la seguretat de les persones que componen aquesta població, encara que fins hi tot perdin la vida per la seva falta de preocupació.
Fa més de 3 anys que s'ha sol·licitat, per diverses instàncies, un mirall convex per a col·locar-lo a l'entrada de Can Valls Nord, ja que està situada en un revolt pronunciat amb canvi de rasant molt pronunciat, i si pugen del Maset una mica ràpid l'accident està garantit, ja que el que entra a Can Valls no pot veure’ls.
Que passarà quan hi hagi un accident i mori algú. Qui serà responsable?
Hem denunciat per instància en multitud d'ocasions que hi ha diversos constructors que no compleixen la reglamentació de seguretat i deixen multitud d'elements al mig de la calçada.
La contestació del Policia local l'última vegada que el cridarem fou molt significativa “ bé…., aquest fa el que vol i qualsevol li diu res….”. L'Ajuntament és responsable dels danys que sofreixin les persones per objectes o desperfectes que existeixin en la via pública.

Les lleis no s'han fet per a ells, encara que les hi exposis i expliquis, t'obvien, i segueixen al seu propi interès, bé seria més correcte dir que si la llei beneficia els seus interessos, llavors si les compleixen.
Estem immersos en la polèmica qüestió d'urbanització o millor dit, acabar d'urbanitzar la zona de Can Valls, doncs bé, aquesta Associació ha enviat a l'Ajuntament de Masquefa per mitjà d'instàncies; sentencies del Tribunal Suprem, estudi exhaustiu d'un arquitecte de Figueres i fins hi tot la resolució d'un ple de l'Ajuntament de Figueres a un recurs, on es treu la següent conclusió: En zones urbanes consolidades no procedeix urbanitzar com si fos nou (quotes urbanístiques) sinó per mitjà del cobrament de contribucions especials, que a banda de ser el que obliga la llei per a aquestes zones en concret, té diversos avantatges: L'Ajuntament ha de col·laborar com a mínim en un 10 % del cost de l'obra i obliga que hi hagi una comissió de seguiment perquè es faci correctament.
En base a la informació que hem recopilat podem establir les següents conclusions:
a.- Si es fa una obra que deixa la zona semblant a com estava (és a dir no genera un augment de valor de la zona, per tenir més serveis que abans), no procedeix pagar.
b.- Si l'obra afegeix serveis com a Clavegueram, primera pavimentació de la calçada, o altres, correspon pagar contribucions especials.
c.- Igual a l'anterior però en zones on els propietaris/promotors no han realitzat les cessions obligatòries per a carrers i zones verds, no disposen de serveis bàsics (aigua, llum, etc), correspon quotes urbanístiques per considerar-se com a nova.
Actualment després de no haver rebut la més mínima explicació que es basi en sentències o legislació, hem posat aquest tema i molts altres en mans del Síndic de Greuges.

Els responsables de l'Ajuntament de Masquefa no dubten a beneficiar a tots aquells que els són afins i perjudicar, ignorar o difamar als que els exposen les lleis perquè les compleixin.
S'ha permès que promotors particulars realitzin obres públiques que només l'Ajuntament pot escometre, però el realment curiós és que s'ha fet sense projecte aprovat, sense llicència, sense licitació, a l'Agost, ……. i sense parar-la quan es realitzà l'oportuna queixa. Damunt, un regidor passà una circular en nom de l'Ajuntament indicant la quantitat que cada propietari havia de pagar directament al constructor .
Hem rebut diverses queixes dels parcel·listes, indicant que quan parlen amb algun responsable de l'Ajuntament, preguntant-li quan s'acabarà d'urbanitzar la zona, els indiquen que el problema és l'Asociació de Propietaris que no deixem que es continuí, la qual cosa no és certa: volem que es faci com marca la llei i garantint una obra de qualitat, i no el que normalment s'està realitzant.

Si fa falta es falsegen documents i es lliuren certificats falsos, si amb això s'obté algun benefici econòmic o polític.
Escrits lliurats per mitjà d'instància per aquesta associació, foren manipulats extraient zones de text i unint-les, per a posteriorment ser enviats a un organisme públic, donant a entendre que dèiem una cosa, quan en realitat havíem dit el contrari.
En el mateix ordre de coses i per l'afany recaptador, l'Ajuntament de Masquefa està lliurant certificats de qualificació urbanística, on indica que les parcel·les tenen la consideració de solar (és a dir, té tot el que la llei exigeix perquè es pugui començar a realitzar l’habitatge), això ho fan per a poder cobrar els corresponents impostos, i a continuació et diu que la zona és una Unitat d'Actuació Urbanística reparcel·lada, que no disposa de cap servei i per això per acabar d'urbanitzar la zona aplicaran Quotes d'Urbanització, la pitjor opció i més cara per als propietaris.

No té la més mínima transparència i és més quan consideren a algú com a contrari, encara que aquest només vetllí pel bé dels seus conciutadans, ni es dignen a contestar les instàncies, cosa que d'altra banda és obligatori i més si afecta a la seguretat de les persones.
Hem realitzat instàncies de tota mena, de seguretat per als vianants, zones perilloses, incompliment reglamentació obres, sol·licitant taulers d'anuncis, sol·licitant subvencions, requeriments d'informació, sobre obres il·legals, etc., en resum; de tot el que hem sol·licitat no se'ns ha concedit res, i de les 30/35 instàncies que hem enviat (es pot dir que calia contestar a totes) ens han contestat unes 5, i millor no comentar el que han exposat.

Si algú té algun dubte que allò que s'ha exposat no és cert o està exagerat, indiqueu-m'ho, el dossier que tinc ja supera els 500 folis.
Només d'haver informat en algun aspecte, a algú que ho desconeixia, em dono per satisfet, encara que al final i com em van indicar un dia en una reunió a l'ajuntament: “l'ajuntament és sobirà i si decideix que cal fer-ho així, s'ha de fer així…”.

Marcos Sánchez Martín

President de l'Associació de Propietaris Santa Magdalena de Can Valls

Impossible utilitzar l’aigua per a beure

Correu d’un lector

Ni per a dutxar-se

He tingut coneixement de vosaltres a través del meu fill, que em comentà la notícia de l'aigua amb THM que apareixia publicada al Diari de Masquefa. Per cert, ell va haver d'anar a urgències per una reacció al·lèrgica a la pell que li afectà tot el cos, després d'haver-se dutxat. Més tard vam comprovar que li apareixia si es dutxava en els moments que més pudor feia l’aigua. Des de que es dutxa amb aigua emmagatzemada en dipòsit no té al·lèrgies, ja que sembla que la proporció de THM o alguna altra substància disminueix (no estem parlant de clor, ja que aquesta olor la coneixem).
A la zona on estem és impossible utilitzar l’aigua per a beure o cuinar. Quan surt calenta i forma vapor fa olor, literalment, a dissolvent pur.
Segons el meu parer, no ha de ser bona ni per a dutxar-se.

Un lector

Presentació d’EUiA de Masquefa

El 25 de març a 2/4 de 12 del migdia

Esquerra Unida i Alternativa presenta
la seva nova assemblea de Masquefa

El proper dissabte 25 de març del 2006 a 2/4 de 12 del migdia, a la sala de Plens de l’Ajuntament de Masquefa es farà l’acte de presentació de l’Assemblea d'Esquerra Unida i Alternativa de Masquefa.

La presentació de l’acte anirà a càrrec de Jordi Garcia Duran, coordinador de l’Assemblea d’EUiA de Masquefa i de Jordi Miralles, coordinador de d’EUiA i Diputat al Parlament de Catalunya.

Benvinguda sigui l’Assemblea d’EUiA de Masquefa, esperem que això sigui en benefici d’un millor i més divers debat i polític i enriqueixi l’acció ciutadana a la nostra vila.

* EUiA

Aneu amb compte amb l’aigua

Un tema delicat

L’aigua és, ha estat i serà font de conflictes

Avui dia 22 de març és el Dia Mundial de l’Aigua. L’aigua és un bé de primera necessitat i és un recurs escàs i de difícil accés en molts llocs. És un dia per parlar-ne, per pensar-hi i per reflexionar sobre l'aigua. Els estudiosos i els centres especia- litzats ja fa anys que adverte- ixen que l’aigua serà en aquest segle 21 una de les greus i principals fonts de conflictes a tots els nivells, a nivell mundial a nivell interterritorial i a nivell local.

L’Aigua, qüestió polèmica a Masquefa

L’Ajuntament no celebra ni fa esment d’aquesta diada de l’aigua, almenys no en tenim informació, deu ser per no generar conflictes. Que l’aigua pot generar conflictes a Masquefa, els lectors de Diari de Masquefa ho han pogut constatar molt clarament. En l’article Vigileu amb l’aigua de l’aixeta que vam publicar el 24 de febrer del 2006, on s’alertava que a l’aigua hi podria haver un excés de trihalometans, ja que aquests nivells s’havien superat més d’una vegada, l’Ajuntament de Masquefa va reaccionar atacant i insultant a Diari de Masquefa. L’Ajuntament ens ha acusat reiteradament de dir mentides, de donar una informació falsa, de ser irresponsables, que hem creat alarma social, ... i de moltes altres coses que més aviat fan riure. Els que hagin pogut llegir o sentir les seves declaracions hauran pogut constatar que s’han contradit i embolicat de mala manera.

Malgrat el que digui l’Ajuntament de Masquefa, el Diari de Masquefa es ratifica en la veracitat de tota aquesta informació donada, aclarim que si alguna vegada l’aigua de Masquefa no és massa clara que la culpa no és nostra i lamentem, o no, que la irada reacció de l’Ajuntament hagi fet disminuir la confiança que algú pogués tenir en les institucions, però la confiança és guanya dia a dia fent les coses ben fetes. No tenim cap intenció d’alimentar polèmiques eixorques, ja s’ho faran. Però volem deixar clar que no ens espanten ni ens cosiran la boca.

Però dels conflictes algunes vegades en surten algunes coses bones o mig bones. L’Ajuntament ha penjat a la seva web una nota on diu que:
“Es pot beure l'aigua de l'aixeta a Masquefa i no perjudica la salut. L’Ajuntament de Masquefa disposa de les analítiques que així ho certifiquen i aquestes estan a la disposició de tots aquells vilatans que vulguin més informació. .. Els vilatans de Masquefa tenen la garantia de que, en cas que s’excedeixin els límits de THM (150 m g/l) i Salut Pública entengui que hi ha un risc per la salut, l’Ajuntament de Masquefa els hi comunicarà.”

Diuen que es comunicarà en cas que s’excedeixin els límits de THM (150 m g/l) i s’entengui que hi ha risc. Però cal recordar que a partir del gener del 2006 el valor màxim són de 100 micrograms per litre. O a l’Ajuntament no s’han llegit les normatives o no ens volen avisar gaire o les dues coses.

El que no ha fet l’Ajuntament i creiem que hauria de fer és penjar aquestes analítiques a la web de l’Ajuntament i el que tampoc ha fet és repartir tota aquesta informació per totes les cases del municipi, la web municipal només la consulta un nombre escàs de vilatans. I la llei és molt clara en la informació que cal donar als ciutadans sobre l’aigua “la informació donada als consumidors haurà de ser puntual, suficient, adequada i actualitzada”, i el que fa l’Ajuntament amb això és donar una informació limitada, parcial i subjecta a la seva voluntat.

El que podem fer els ciutadans i cal fer, és demanar aquesta informació. No s’hi poden negar, estan obligats a donar-les.
Aquests són alguns dels llocs on es poden demanar les analítiques:
· Aigües Ter Llobregat. Ctra. Martorell/Olesa, km. 4.6. 08630 Abrera.· registre@atll.es
· Agència Catalana de l'Aigua. Provença, 204-208. 08036 Barcelona.· aca@gencat.net
· Ajuntament de Masquefa. Major, 93. 08783 Masquefa.· masquefa@diba.es
· Anaigua. Escoles, 25. 08783 Masquefa.· sorea.mqf@agbar.net

El nostre agraïment a les nombroses persones que ens han enviat correus i deixat missatges donant-nos suport i animant-nos a seguir endavant.
I tornem a agrair l’Ajuntament la propaganda que ens han fet. Quan vam posar aquesta noticia, del 24 al 28 de febrer havien entrat a la nostra web unes 30 persones, entre el dia que l’Ajuntament va avisar de les nostres suposades “mentides” i l’endemà, en dos dies van visitar la web del Diari de Masquefa més de 300 persones i en una setmana vam sortir en una bona colla de mitjans d’informació, per nosaltres un rècord.

... i sobretot, aneu amb compte amb l’aigua

· Dia Mundial de l'Aigua
· Vigileu amb l’aigua de l’aixeta
· L’Ajuntament de Masquefa s’ha enfadat

Ànsies recaptatòries de l’Ajuntament

Correu d’un lector

Lucrar-se a costa de les entitats no lucratives

La situació econòmica de les entitats del poble obliga moltes vegades a haver de fer activitats extraordinàries per poder mantenir les activitats que normalment porten a terme.
Aquest és el cas de dues entitats del poble de Masquefa: el Club Patí Masquefa i L’Alzinar. Es tracta de dues entitats diferents, però amb un objectiu comú: poder fer front a les despeses que els suposa el dia a dia de cada entitat, gràcies al treball de gent que voluntàriament dedica part del seu temps lliure a fomentar l’esport, la cultura i les activitats recreatives.
És per això que les dues entitats s’han posat d’acord per organitzar la festa de Cap d’Any a una sala de l’Ajuntament de Masquefa, l’única del poble que pot acollir l’aforament previst per aquesta festa; tal com en anys passats va fer la colla de diables de Masquefa.
Les ànsies recaptatòries de l’Ajuntament han vist la possibilitat de treure diners ràpids a costa del treball dels voluntaris. Exigint d’entrada 1.200 euros, que després d’un intens enfrontament verbal amb la regidora de Cultura, van rebaixar-se fins a 900. La regidora va arribar a dir que “L’ajuntament no té cap obligació de fer una festa de cap d’any”, preferint que la gent jove marxi fora del poble, en un dia en què la probabilitat d’accidents de trànsit és molt alta. Cal recordar que les ordenances fiscals de l’Ajuntament preveuen 150 euros per deixar la sala a una empresa, que té com a finalitat guanyar diners. I a sobre de cobrar aquesta barbaritat exigeixen que consti que hi col·labora l’Ajuntament a la publicitat de l’acte. Quina barra!.
No seria més lògic plantejar-ho d’una altra manera? Si a les entitats que donen un servei al poble els falten diners per poder tirar endavant, deu ser perquè l’Ajuntament no els ajuda prou. Però si a sobre de no rebre prou ajuts, estan disposades a treballar els dies de festa per aconseguir recursos per continuar fent la seva tasca. És vergonyós que a sobre de no ajudar-les prou, vulguin treure’n benefici molt més per sobre del que cobrarien a una empresa privada. Això és política social i la resta són històries!.

Un masquefí descontent

[Carta publicada també a La Fura el 27.01.2006]

Els vins de Can Bonastre al Japó

A la Fira Foodex de Tòquio

Els productes masquefins no paren
de promocionar-se a l’exterior

Del 14 al 17 de març, els vins i caves de les bodegues Can Bonastre SL estaran a la Fira Foodex de Tòquio en l’estand de Catalunya organitzat per l’empresa pública Prodeca, adscrita al Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca.
Foodex és el Saló Internacional d’Alimentació i Begudes més important de Japó, amb notable influència en tota l’àrea asiàtica més propera, i un dels punts d’entrada en aquella zona per als productes alimentaris i les begudes. Val a destacar que la majoria de visitants són professionals, caps de compres de grans superfícies, importadors, xefs de restaurants i sommeliers.
La progressiva occidentalització dels hàbits i costums dels japonesos, que cada vegada tenen més interès per una alimentació saludable i de prestigi, fa que els productes de la dieta mediterrània resultin especialment atractius. Els productes catalans, emmarcats dintre de la dieta mediterrània, i la projecció de Catalunya com a país especialment atractiu per als japonesos, són aspectes positius per a l’establiment i consolidació de contactes comercials.

· Foodex

· Can Bonastre

· Nota de premsa del DARP