Més control del soroll de vehicles

L’Ajuntament disposa d’un nou equip

Masquefa podrà controlar millor el soroll dels vehicles

El Servei de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona ha lliurat avui dimarts 22 de novembre a l’Ajuntament de Masquefa, en una jornada de treball, un equip de control de soroll a vehicles de motor, especialment ciclomotors i motocicletes, el qual consta de sonòmetre, tacòmetre, calibrador, escaire, trípode i tots els elements necessaris per tal de poder fer els controls. Aquest equip s’ha rebut de forma compartida amb Sant Llorenç d'Hortons i també n’han rebut 5 municipis més.
El control del soroll de vehicles correspon als ajuntaments. És per això que la Diputació de Barcelona ha signat un conveni amb cadascun dels ajuntaments que són objecte de la cessió del material, a través del qual es regulen els pactes i les condicions d'aquesta cessió, que bàsicament consisteixen en tenir una voluntat clara per part dels ajuntaments de fer front al problema del soroll dels vehicles i d'una manera especial de ciclomotors i motocicletes.
El lliurament va acompanyat d'una formació pràctica tant de la metodologia, procediment i els límits a aplicar. Al llarg de les jornades de treball, policies i tècnics municipals assistiran a la sessió de formació.
Està previst que aquest programa del Servei de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona tingui continuïtat amb noves cessions de cara l'any vinent.

Un nou Pla pel centre de Masquefa

Un nou Pla urbanístic pel centre urbà

L’Ajuntament fa una nova normativa pel nucli antic de Masquefa

El passat 10 de novembre l’Ajuntament de Masquefa va fer la presentació de la nova proposta de “Pla Especial del Centre Urbà de Masquefa”.
El Pla dota d’uns nous mecanismes urbanístics en la regulació parcel·laria i de les edificacions que formen el conjunt d’illes al voltant de l’eix viari antic de Masquefa i de la Beguda Alta.
Aquesta nova planificació i nova normativa afecta i regula considerablement els aspectes urbanístics, les alineacions i volumetria, els elements arquitectònics i de la construcció, els estètics, les activitats permeses, incorpora mesures mediambientals, etc.
Amb aquest Pla, l’Ajuntament introdueix importants mesures reguladores que poden condicionar, d’una manera o altre, l’ús futur de tota aquesta zona. Per això, creiem que tots els veïns del nucli antic de Masquefa haurien d’anar a l’Ajuntament a demanar informació ben detallada sobre aquest pla i si algú creu que les mesures l’afecten amb despropòsit o no són prou encertades, presentar-hi al·legacions. El terme per presentar-les és fins el 29 de novembre del 2005.
I l’Ajuntament potser hauria d’actuar donant una informació més directa i personalitzada, sobretot als veïns d’aquest nuclis, comunicant-ho directament i explicant bé i de manera clara i entenedora tota la nova normativa i planificació i allargant el període d’exposició pública i de presentació al·legacions.

·

· Pla Especial del Centre Urbà de Masquefa ·

Departament d’Urbanisme de l’Ajuntament de Masquefa
Horari d'atenció: Hores concertades.
Arquitecte: Joan Boada i Ferrarons (Dimarts de 10 a 13h. visita concertada)
Aparellador: Enric Garriga i Martínez (Dilluns i Dimecres 11:30 a 13h.)
Aparellador: Josep Ramon Mosteiro i Arias (Dilluns i Dimecres 11:30 a 13h.

Tel. 93 772 50 30

Les Caves Raventós Rossell a Ucraïna

En una missió comercial amb la Generalitat

Caves Raventós Rossell de Masquefa participa en una missió comercial a Ucraïna

Caves i vins Raventós Rossell de Masquefa, juntament amb diverses empreses catalanes del sector alimentari es promocionen a Ucraïna a través del DARP.

PRODECA, empresa adscrita al Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP) organitza, entre avui dimecres dia 16 i el proper divendres 18, una missió comercial a Ucraïna, adreçada a les empreses del sector d’alimentació i begudes de Catalunya. Els empresaris catalans es reuniran amb importadors d’aquell país, a les ciutats de Kíev i Odessa.

Ucraïna, país amb una superfície de 603.700 quilòmetres quadrats i 50.9 milions d’habitants, disposa d’un mercat capaç d’absorbir grans quantitats de productes. Odessa és el port més important del mar Negre.

Les Caves Raventós Rossell en pocs anys han aconseguit uns vins i uns caves de molt bona qualitat, dignes d’esmentar i recomanar, amb una bona, atractiva i extensa varietat. Els seus productes han obtingut diversos premis. Les caves estan situades a la masia de la Heretat Vall-Ventós a la carretera de Masquefa a Sant Sadurní d’Anoia.

· Prodeca · Nota de Premsa · Caves i vins Raventós Rossell ·

La censura de l’Ajuntament d’Alboraia

Contra la defensa de l’Horta

L'Ajuntament d'Alboraia arrenca un mural en defensa de l’Horta

En el terme d'Alboraia, a prop de l'horta de Vera, on hi ha projectat un Pla d'Actuació Integral (PAI), fa pocs dies s’hi va penjar un mural en defensa de l’Horta i contra l’especulació urbanística.

Aquest mural ha durat només dos dies, el dijous 3 de novembre dos funcionaris de l'Ajuntament d'Alboraia, un d'ells ben entratjat, com si fossin treballadors de la nova inquisició, van arrencar el mural.

Quines feines més tristes i ingrates que han de fer aquests dos homes.

És molt sorprenen i llastimós que les administracions públiques i els partits polítics encara exerceixin aquesta mena de censura i aquests atacs con- tra la llibertat d'expressió, d’opi- nió i d’informació.

En les fotografies podem veure a les dues persones mentre arrenquen el mural i el cotxe amb el qual hi arribaren

· D’Alboraia

Expropiacions forçoses a l’horta d’Alboraia

"tot es va fer amb nocturnitat i traïdoria”

Uns 200 veïns exigeixen a l'alcalde d'Alboraia que paralitzi els seus projectes

Uns 200 veïns d'Alboraia (21.500 habitants), la majoria afectats pels plans urbanístics del govern municipal, del Partit Popular, es van manifestar ahir davant el Consistori, que projecta urbanitzar 1.200.000 metres quadrats d'horta. Els manifestants van desplegar pancartes en contra de les intencions de l'alcalde, Manuel Álvaro. Aquest va expulsar del ple el regidor del Bloc, Francesc Navarro, per formular diverses preguntes sobre l’operació que contempla l'expropiació forçosa de 400.000 metres quadrats d'horta. Representants de Per L'Horta i Salvem L'Horta Vera-Alboraia van exigir a l'alcalde que paralitzi els seus projectes.
"Ningú no ens va informar de res", lamenta José Alonso, president de la plataforma Salvem L'Horta; "tot es va fer amb nocturnitat i traïdoria, un dia en ple mes d'agost." L'associació, que es va oposar des del principi al projecte, va contractar els serveis d'un prestigiós despatx d'advocats, que va recórrer els procediments de licitació iniciats per l'Ajuntament. La passada setmana, els jutjats 2 i 6 del Contenciós-Administratiu de València van admetre a tràmit els dos recursos interposats per Salvem L'Horta Vera-Alboraia.

J. PÉREZ ORTIZ
El País. València. 28.10.2005

· Extracte de l’article publicat a El País el 28.10.2005

D’Alboraia

La Unió Europea alerta i preocupada

Per l’urbanisme valencià i de l'Horta

L'Eurocambra demana al Govern valencià que constitueixi una comissió per indemnitzar les víctimes de la LRAU

L’informe preliminar elaborat pel Parlament Europeu sobre les al·legacions d'abusos urbanístics en la Comunitat Valenciana demana al Govern regional que constitueixi una comissió per indemnitzar les víctimes de la Llei Reguladora de l'Activitat Urbanística (LRAU), i reclama que la norma que la substitueixi respecti els drets dels propietaris i els principis mediambientals i de desenvolupament sostenible que promou la Unió Europea.
El text conclou que els propietaris han resultat "danyats" pels processos d'urbanització promoguts a l'empara de la LRAU, sobretot pels "mètodes lleonins d'expropiació, amb valoracions extremadament baixes per a una revenda posterior a un preu de mercat elevat, i sota condicions d'informació que no permeten als interessats reaccionar, la qual cosa crea un perjudici material i moral en molts casos".
Així mateix, considera que existeixen "sospites" sobre el sistema de contractació pública previst en la LRAU, que no seria conforme a la legislació comunitària, i "fins i tot s'esmenten sospites de corrupció". "Nombrosos plans d'urbanització semblen tenir un impacte desastrós sobre el medi ambient i l'ecologia de nombroses zones costaneres i, més en particular, sobre les condicions futures de subministrament d'aigua, una qüestió que preocupa l'UE", destaca l'informe.
Així mateix, l'informe reclama que es constitueixi "sota la responsabilitat del Govern regional" una comissió "ad hoc" per a indemnitzar als ciutadans "que han sofert de forma evident l'aplicació abusiva de la llei precedent", i exigeix que es mantingui informat al Parlament de l'evolució d'aquest procés d'examen i d'indemnització mitjançant comu- nicacions periòdiques enviades a la Comissió de peticions.

· Extracte de l’article publicat a Per l’Horta

· D’Alboraia

Per l’Horta

Salvem l'Horta

Per l’Horta, una associació, una web, ...

Pels diversos mitjans de comunicació i també en articles anteriors de Diari de Masquefa, "En defensa de l'horta d'Alboraia - Mals averanys per la Masquefa d'Alboraia", ja fa temps que podem veure l’especulació, la mala gestió política, les agressions, les amenaces i els perills que corren l’Horta d’Alboraia i l’Horta Valenciana.
Preocupats per tot això, ja fa un temps, que es va crear l’associació ciutadana PER L’HORTA.
Aquesta associació es dedica a realitzar campanyes d’informació i activitats de sensibilització i mobilització ciutadana per la protecció de l’Horta i la defensa del territori, el patrimoni i el medi ambient al País Valencià.
L’associació té una reeixida web a través de la qual ofereix una completa informació de tota la problemàtica de l’Horta i de les activitats i accions en la seva defensa. Val la pena mirar-la i val la pena prendre’n exemple.

Per l’Horta

· En defensa de l'horta d'Alboraia
· Mals averanys per la Masquefa d'Alboraia
· D’Alboraia

En defensa de l'horta d'Alboraia

Salvem l'Horta

Llauradors d'Alboraia s'organitzen en defensa de l'Horta
Llauradors, veinat, i Per l'Horta es mobilitzen per salvar l'Horta de Vera

Acaba de nèixer "Salvem l'Horta de Vera Alboraia" un col·lectiu format per un centenar de llauradors i veïns de l'horta de Vera a Alboraia, amb la finalitat d'oposar-se a les intencions de l'Ajuntament d'expropiar-los les terres per construir un centre comercial i vivendes de luxe.
Els 100 propietaris tenen uns 400.000 m2 de terres a la zona afectada pel pla urbanístic per al que l'alcalde d'Alboraia estaria buscant soci particular. L'operació pretén el trasllat del centre comercial que hi ha al sud de Port sa Playa cap a l'interior. Amb l'espai alliberat es farà vivendes de luxe i els tres negocis que hi ha al centre s'instal·laran als terrenys dels afectats. Aquests indiquen que l'Ajuntament ha iniciat un expedient d'expropiació forçosa adduint un suposat interés general que els propietaris no veuen per cap lloc tractan-se de comerços i vivendes de luxe.
Com podeu apreciar, no es tracta de una 'xixoteta part d'horta' com vol fer creure l'alcalde d'Alboraia, sinó d'un mos ben gran en una de les zones amb més valor paisatgístic i patrimonial de tota l'horta de Valéncia. A més, no se sosté que la destrucció del nostre patrimoni siga en interés general, sinó més bé tot el contrari.
DIGUEM PROU!
Ja n'hi ha prou de fer passar per Interessos generals un interés molt particular, de destroçar la vida de persones que han viscut per generacions a l'Horta, de fer-nos creure que el progrés és destruir el nostre patrimoni i la nostra agricutura i de furtar del debat ciutadà i democràtic decissions que ens afectaràn durant centenars d'anys i hipotequen el nostre futur i el dels nostres fills.

· Article publicat a PER L'HORTA el 26 Octubre del 2005

· Mals averanys per la Masquefa d'Alboraia
· D’Alboraia

El Pierolapithecus Catalaunicus era de Masquefa

Han descobert la família d’en Pau a l’abocador

El Pau, el Pierolapithecus Catalaunicus de més de 13 milions d’anys de antiguitat, trobat a l’abocador de Can Mata el 2002, va tenir molta més família del que es creia fins ara, segons han explicat els investigadors de les excavacions.
En aquesta mateixa zona s’han descobert fins ara uns 50 jaciments, on s'han trobat uns 12.000 fòssils de grans mamífers, remugants, rinoceronts, rosegadors, rèptils, porcs i senglars, elefants, primats, .. i les restes de vuit homínids d'entre 8 milions i 14 milions d'anys, que poden revolucionar els coneixements actuals sobre l'evolució dels avantpassats dels humans.
Molts d’aquests fòssils són d'una qualitat extraordinària i en només dos anys s'ha triplicat el material de primats fòssils que s'ha trobat al llarg de la història a Catalunya. Tot plegat converteix aquest jaciment en el més important del món, tant per la quantitat com per la qualitat de les troballes.
Cal destacar el crani parcial d'un antropoide que va viure fa uns 12 milions d’anys. És un crani completament diferent a tots els fòssils coneguts d’aquesta època. Aquest antropoide tenia una cara amb trets més moderns que els seus contemporanis, els investigadors creuen que es podria tractar de un nou gènere d’antropoide que va dels 14 als 8 milions d’anys.
Els paleontòlegs ja defineixen aquesta zona com el territori més ric del món en fòssils d’aquesta època i essencial en la evolució de la humanitat. I diuen que quant s’acabin les excavacions en l’abocador es començarà a estudiar els voltants i el sector que avarca Masquefa, Piera i Esparreguera.
L'equip d'investigadors també ha destacat que gràcies a les obres de l'abocador s’han pogut trobar aquestes importants restes fòssils. Cal dir que l'empresa de l’abocador, Cespa-Ferrovial, està finançant les excavacions.

SOMHI
Somhi és el nom del projecte de recerca d’aquestes excavacions, són les sigles en anglès d'Iniciativa per a la Recerca dels Orígens dels Homínids Moderns. Fa 12 milions d’anys que en aquestes contrades encara no es parlava el català, però ens sembla que l’anglès tampoc. Segurament que ens dirien que la recerca i la ciència es fa en anglès, però creiem que en una recerca catalana i a Catalunya caldria denominar-ho en català. Alguns diran que això és ser cosmopolita, d’altres creiem que és una pedanteria provinciana.

La família d’en Pau Maskefa
Aquests descobriments han confirmat allò que molta gent de Masquefa des de fa molts i molts anys ja sabia i també el que ja intuïa. De sempre, que a les vinyes i als horts i als torrents i rieres d’aquesta zona que s’hi han trobat fòssils de diverses menes. Troballes que algunes vegades s’han notificat a les autoritats o al món científic i que d’altres vegades s’han callat i deixat on eren. Fa anys que en algun museu hi ha fòssils trobats per aquí.
I totes aquestes recents troballes són gràcies a l’abocador, d’aquesta manera ho han dit i deixat ben clar els investigadors. Mentrestant, per tal de fer possible tot això, dia rera altre, la gent de Masquefa hem d’aguantar una pestilència que ofega i mina la salut de tothom i aguantar unes instal·lacions que espanten.
El més lògic i equitatiu seria que el centre d’investigació del projecte SOMHI que tenen previst posar als Hostalets es posi a Masquefa. Cal reclamar-ho amb contundència. Un centre a Masquefa que hauria d’estar finançat per l’Ajuntament dels Hostalets de Pierola, Cespa-Ferrovial, els propietaris de la finca de l’abocador: els marquesos de Camps, l'Entitat Metropolitana del Medi Ambient, l'Agència de Residus de la Generalitat Catalunya. Un gran i magnífic centre a Masquefa que hauria de ser gairebé la casa pairal del Pau Pierolapithecus. Seria d’esperar que les persones que ho han de reclamar i els que ho han de fer possible no facin l’orni i que així la família del Pau Pierolapithecus Catalaunicus esdevingui de ple dret la família d’en Pau Maskefa.

Joan P. S.

· 700.000 tones més de porqueria a l’any
· Encara més pudor a Masquefa

Masquefa s'està degradant ràpidament

Correu d’un lector

Us envio aquest correu per que sembla que la nostra vila s'està degradant molt ràpidament i posar de manifest los coses que tothom pot veure en un sol dia a Masquefa.
Es molt normal veure vehicles malmesos (vidres trencats, rodes punxades …) aparcats durant mesos al mateix lloc sense que ningú hi posi remei. Tanmateix tots hem vist com la gent no respecta els passos de vianants, els límits de velocitat ni les normes de convivència, posant la musica a tot drap en plena nit o simplement anant cridant pel carrer a altes hores de la matinada.
Dona la sensació que Masquefa esta descontrolada i que ningú te interès en posar-hi remei, es molt normal NO veure la policia si no és davant una benzinera fent una pausa (a la qual hi tenen dret) a hores en les quals el local no te dret a tindre clients a dins.
Sembla que a les generacions futures ningú els hi esta inculcant els valors essencials per a la vida en societat, sols cal atansar-se a la reixa del col·legit de "l'avinguda de la línia" i parar l'orella uns segons...
Podrem ser testimonis de que el recinte disposa de una cascada artificial, o això sembla ja que la font situada prop del camp d'esports es passa dies i dies rajant sense que ningú hi faci res, ni professors ni alumnes ni els responsables de manteniment del centre.
Segurament els polítics respondrien a tot això dient que Masquefa ha crescut massa ràpid i que no tenen mitjans econòmics per a posar-hi remei. Jo particularment penso que ells estan allà per a buscar solucions i no excuses.
Observacions com aquestes tots en podem fer i no descarto que moltes m'han passat per alt així que convido a tots els habitants de Masquefa a que aportin el seu gra de sorra per tal que algú posi remei als problemes que ens atenyen.
Atentament,
Un ciutadà.

Supressió de dos passos a nivell a Masquefa

Les obres costaran 1.075.095,26 €

La Generalitat adjudica les obres de supressió de dos passos a nivell de la línia d’FGC a Masquefa per import de 1 MEUR

La Generalitat ha adjudicat, per mitjà de l’empresa pública GISA, diverses obres per un import de 70 MEUR en matèria de carreteres i de transport. En les obres per tal de millorar el servei d’FGC, s’han adjudicat les obres de supressió de dos passos a nivell de la línia d’FGC al terme municipal de Masquefa per un import d’1 MEUR. Es preveu que les obres s’iniciïn el primer trimestre de 2006 i tinguin una durada de sis mesos.
El pressupost base de licitació era de 1.308.396,39 € (IVA del 16% inclòs). Es van presentar i acceptar 4 empreses i s’ha adjudicat a la UTE Six-Constructors Associats, SA & Ingenieria y Servicios Ferroviarios, SA per import de 1.075.095,26 €, la segona empresa que oferia més rebaixa pressupostaria.
Les obres substituiran els dos passos a nivell existents actualment per un únic pas inferior per a trànsit rodat. Aquests passos a nivell corresponen a camins particulars sense asfaltar que comuniquen les carreteres B-224a i B-224 amb els camps de conreu que envolten la via dels FGC. El nou vial projectat, que passa pel pas inferior i que connecta ambdues bandes de la via del ferrocarril, serà un camí rural de 340 metres de longitud. L’estructura prevista és un calaix de gàlib mínim de 5,5 metres i amplada 8 metres executat mitjançant empenta oleodinàmica, de manera que no s’afectarà cap instal·lació ferroviària.

Els arbres de Masquefa

Per una gestió més respectuosa

Demanen a l’Ajuntament de Masquefa que es respecti i millori l’arbrat

En la tardor i l’hivern del 2003 al 2004 es van lliurar a l’Ajuntament de Masquefa varis plecs de signatures, de professionals i treballadors d’activitats relacionades amb el medi natural i el medi ambient i també d’altres ciutadans que estimen els arbres, demanant que s’apliquessin diverses mesures per una gestió més respectuosa dels arbres a Masquefa, també es va parlar amb la Sra. alcaldessa i el regidor de serveis i medi ambient, als quals se’ls va lliurar diversos escrits, articles i documents sobre la poda exagerada dels arbres urbans.
Tot i el temps transcorregut, s’ha pogut constatar que cap de les mesures demanades i proposades s’han portat a terme.
Per tal cosa, el 27 de setembre, van entrar al registre de l’Ajuntament de Masquefa un altre carta reiterant tot el que es deia i demanant que s’adoptin les mesures que s’havien proposat per a millorar la gestió de l’arbrat urbà :

De manera molt especial i urgent :

· Que s’aturi d’immediat la poda agressiva que es fa i es realitzi una poda correcta, respectuosa amb els arbres, d’acord amb les normes tècniques de l’arboricultura i dirigida i efectuada per professionals competents i qualificats per aquesta feina.
· Que en les planificacions urbanístiques, en els carrers i places, es prevegi sempre l’espai necessari per a poder plantar, viure i créixer adequadament nous arbres.

I també :

· Que s’estableixin polítiques i normatives de protecció i respecte a l’arbre.
· Que es planifiqui adequadament la plantació de nous arbres, atenent la idoneïtat amb el carrer o lloc on s’ha de plantar, el seu microclima, la resistència al medi urbà, la diversitat d’espècies, etc.
· Que es porti a terme el manteniment i la gestió de l’arbrat urbà, planificadament, de manera professional i respectuosa amb l’arbre i en condicions de qualitat i dignitat
· Que es plantin arbres a tots els carrers i places on sigui possible.
· Que no s’arrenquin arbres de manera capriciosa, només s’hauria de fer en cas dels arbres morts i en els que sigui un perill cert per la seguretat de les persones i les coses.
· Que en les obres, sobretot les dels carrers i espais públics, es respectin els arbres i s’eviti arrencar-los, cosa que sovint es fa amb l’excusa que fan nosa.
· Que es facin campanyes per difondre, informar i formar als ciutadans en general, als joves i als adults, a les escoles i als diversos col·lectius i grups, sobre la importància essencial de l’arbre en la vida dels pobles i ciutats i de la necessitat de respectar-los i fer-ne una gestió, manteniment i poda correcta i acurada.

També es demana, a la senyora alcaldessa i a tots els senyors i senyores regidors que, cadascú d’acord amb les seves atribucions, prenguin les mesures i iniciatives per assolir una gestió més respectuosa dels arbres a Masquefa.
Aquest grup d’amics dels arbres pensa seguir fent noves propostes encaminades a millorar més l’arbrat de Masquefa.

*

Si sabés que el món s'ha d'acabar demà,

jo avui encara plantaria un arbre.

Martin Luther King

*

“L’arbre és un element essencial, en els pobles i ciutats, per assolir uns entorns urbans més saludables i més habitables i agradables.
Els arbres proporcionen ombra, desprenen oxigen i eliminen CO2, absorbeixen substàncies contaminats, filtren i minoren la contaminació, ajuden a regular la temperatura i la humitat ambiental, retenen la pols, disminueixen el soroll, apaivaguen les ventades.
Els arbres influeixen positivament en l’ànim de les persones i alegren i embelleixen els espais públics.
L’arbre contribueix a l’arrelament de la cultura en el lloc, propicia espais de sociabilitat i convivència ciutadana.
L’arbre millora substancialment la qualitat de vida dels ciutadans i ajuda a assolir els pobles i els entorns més sostenibles.
Per assolir amb plenitud totes aquestes finalitats cal situar l’arbre en el seu paper bàsic, com a un dels primers recursos ambientals, socials i patrimonials dels pobles i ciutats.
Cal planificar adequadament la plantació, el manteniment i la gestió de l’arbrat urbà, de manera professional i respectuosa amb l’arbre i en condicions de qualitat i dignitat.
Es pot constatar que a Masquefa en els últims anys s’ha portat una gestió de l’arbrat urbà molt poc sensible i molt desafortunada. S’han urbanitzat molts carrers sense deixar-hi espai per posar-hi arbres, en alguns carrers i d’altres llocs ha arrencat arbres esplèndids sense substituir-los o posant-n’hi uns d’esquifits i d’espècies no gens apropiades. S’està fent una poda dràstica i exagerada, mutilant i torturant els arbres, perjudicant greument la seva salut i dificultant els múltiples beneficis que ens proporcionen els arbres urbans.
L’arboricultura ens diu de manera molt clara que els arbres urbans i els ornamental no s’han de tractar mai com si fossin arbres fruiters o arbres per fer llenya, si no que la seva poda a de ser molt prudent, que només cal podar les branques malaltes, les malmeses i les mortes i si s’escau, les branques que facin nosa. A Masquefa s’està fent tot el contrari.”

* Masquefa estima els arbres?

* Amics arbres · Arbres amics

Alarmant temporal a Masquefa

El 27 de setembre

Cap a les dues del migdia del 27 de setembre del 1880 es va formar, cap a la part d’Olesa i Esparreguera, un immens núvol gris de sinistre aspecte que ha causat alarma ja que s’estava en plena verema.
De prompte s’ha vist caure una centella en la direcció d’Olesa i s’ha observat una gran fumera. Als dos minuts s’ha vist formada una immensa tromba que, cenyint-se en un serrat tocant quasi a Masquefa per uns dotze minuts, ha fet una gran destrucció de vinyes i ha anat avançant fins a La Fassina de Can Mata, on s’hi ha desencadenat amb tot vigor estacionant-s’hi 20 minuts, destruint munió de vinyes de les que res en queda i arrencant uns 50 arbres alguns d’ells de 50 cm de diàmetre. L’alarma de la gent d’aquella casa ha sigut gran, puig una forta alzina, arrencada per la força de la tromba ha caigut sobre la teulada.
Uns veïns d’aquesta vila que havien anat a fer una berenada per aquells contorns, han sigut sorpresos per la tempesta, de la que miraculosament han pogut escapar-se amagant-se en alguna de les coves d’aquelles marjades.
La tromba s’ha desfet per uns moments, refermant-se altre vegada per uns cinc minuts. El núvol de pols i pedres que ha aixecat estamordia a tothom. A una alçada de 70 metres es veien voleiar branques, feixines i sarments. Com que aquest fenomen no s’havia vist mai a la població, homes i dones corrien espantats pels carrers, xisclant cada vegada que es deixaven sentir els udols.
Dissipada la tromba han començat a refermar-se els trons i a caure molt clarament unes pedres de la grandària d’ous de gallina, fins que allisat el cel ha vingut una pedregada espessa que en pocs moments ha emblanquit tota la carretera. Les pedres han sigut després com ous de colom.

Com podem veure en aquesta noticia d’un gran temporal a Masquefa el 27 de setembre del 1880, publicada el 28 de setembre del 1880 al Diari Català per en P.A. (segurament el periodista Pere Aldavert, que en aquella època visitava sovint Masquefa), sempre i arreu hi ha hagut inclemències del temps que han deixat destrosses i han estamordit a les persones.

Francesc Mas

700.000 tones més de porqueria a l’any

A Can Mata, Els Hostalets de Pierola

700.000 tones més de porqueria a l’any al costat de Masquefa

L'Entitat Metropolitana del Medi Ambient (EMMA) va anunciar ahir que el proper dia 27 aprovarà la construcció d’una planta de tractament de residus a Can Mata (Els Hostalets de Pierola). L’adjudicatària serà l’empresa Cespa (Ferrovial) amb un pressupost de 58,7 milions d’euros, finançats per l'Agència de Residus de la Generalitat Catalunya.
La posada en marxa d’aquestes plantes de residus encarirà els rebuts d’escombaries un 20%.
Les bases del concurs fixava una ubicació en el marc dels 33 municipis metropolitans de Barcelona, però s’ha incomplert aquest punt i han optat per fer-la als Hostalets de Pierola a l’Anoia, fora de l’àmbit de l'Entitat Metropolitana del Medi Ambient.
Segons diu l'Entitat Metropolitana del Medi Ambient, la nova planta de residus d'Hostalets de Pierola compta amb el consens polític i institucional. Amb això s’interpreta que els partits polítics i les diverses institucions públiques hi estan d’acord, encara que s’incompleixi el compromís manifestat per alguns polítics de no posar cap més instal·lació de residus d’àmbit supracomarcal a la comarca de l’Anoia.

En aquesta planta es tractaran 300.000 tones de residus a l’any i a partir del 2007 aniran a parar a l’abocador de Can Mata les 400.000 tones a l’any de residus sense tractar que actualment s’aboquen al Garraf, cosa que farà que tinguem 700.000 tones més de porqueria a l’any al costat de Masquefa.

Joan P. S.

· Nota de l'Entitat Metropolitana del Medi Ambient
· Nota de l'Agència de Residus de la Generalitat Catalunya

Tardes “de la paraula”

A Piera el 5 de novembre del 2005

Amb l’objectiu de tenir unes bones .. “Tardes de la paraula”, s’organitzen periòdicament a Piera unes tardes per conèixer’s parlar, llegir, per “sintonitzar” entre gent que l’interessi tot el relacionat amb el món de la paraula, del llenguatge.
Unes “Tardes” per veure’s, parlar i llegir els respectius escrits: contes, poesia, narracions, etc. un cop al mes, buscant llocs adequats, prenent un cafè, una infusió, un suc, o el que vingui mes de gust, sols o acompanyats, gent amb ganes de llegir, gent amb ganes d’escoltar, ..
Tothom hi està convidat, persones de qualsevol llengua, de qualsevol ètnia, ..
La propera trobada serà el dia 5 de novembre i el lloc triat es el Cafè del Foment de Piera, a les 5 de la tarda.

Per qualsevol informació: Josepa 93 776 07 39

Signat un acord per a millorar la sanitat

Amb el Departament de Salut

Masquefa ha signat un acord amb el Departament de Salut per a millorar la sanitat del municipi.

Avui, dimarts 11 d’octubre, al migdia s’ha signat a la Sala Imperial de l'Hotel AC de Martorell el Pacte per a la Salut al Baix Llobregat Nord. Han signat aquest acord, Marina Geli, consellera de Salut, Carles Manté, director del Servei Català de la Salut i els alcaldes i alcaldesses de la zona compresa en el Pacte: del Baix Llobregat: Martorell, Sant Andreu de la Barca, Olesa de Montserrat, Esparreguera, Abrera, Pallejà, Sant Esteve Sesrovires, Collbató i Castellví de Rosanes; de l'Anoia: Masquefa i el Bruc, i de l'Alt Penedès: Gelida i Sant Llorenç d'Hortons.
Segons la Generalitat de Catalunya, aquest conveni és un pas més per fer realitat la participació del món local en el govern i la direcció del sistema sanitari, amb l'impuls de la descentralització de competències i recursos en favor dels governs locals, en aquells àmbits en els quals la proximitat als ciutadans repercuteix en l'agilització i la millora de la gestió. Per aconseguir-ho la Generalitat es gastarà, entre el 2005 i el 2007, 33 milions d'euros en actuacions per a la millora de la sanitat en els tretze municipis, repartits en 20 milions per ampliar l’hospital de Martorell i 13 per a millores i ampliacions en alguns ambulatoris, entre ells el Cap de Masquefa.

En els últims 8 o 10 anys, els serveis de salut a Masquefa han anat quedant col·lapsats dia rera altre. Els masquefins, els usuaris, els malalts, no han, no hem parat de reclamar més bon servei, més personal sanitari, més hores i més dies d’atenció. Sovint s’ha tingut la impressió que les autoritats eren com els tres micos savis: sords, muts, cecs. Ara sembla que s’han decidit a donar un pas. Esperem que sàpiguen gastar bé aquests diners, gestionar bé aquesta millora i que en puguem veure els resultats ben aviat.

Nebot Torrens i Martinell Brunet a Masquefa

Arquitectura de Masquefa

Masquefa es un poble escàs en edificis i construccions significades, però això no vol dir que no n’hi hagin. Com a tot arreu té edificis i habitatges d’arquitectura tradicional que són i ens diuen molt del passat i de la història de la nostra vila, molts en vies i en perill de desaparició. També hi ha edificacions d’arquitectes coneguts i reconeguts a Catalunya i arreu.Segurament que el que passa és que hi ha poca gent, o ningú, que ho hagi estudiat o que ens ho hagi explicat. Avui i aquí volem deixar constància d’unes intervencions arquitectòniques que van fer els arquitectes Nebot Torrens i Martinell Brunet a Masquefa entre el 1920 i el 1930.

L’arquitecte Francesc de Paula Nebot i Torrens va néixer a Barcelona el 10 de juliol del 1883 i es va titolar l’any 1911, va morir el 23 d’abril del 1966. Fou catedràtic i director de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. Considerat un referent de l’arquitectura noucentista i un arquitecte de bon ofici i versatilitat.
Va deixar una significada i nombrosa obra, sobretot a Barcelona. Algunes de les seves obres més significatives són: El Cinema Coliseum de Barcelona (1920-1925). El projecte del tram final de la Diagonal (1924). Reformes i jardins del Palau de Pedralbes. Façana de l’edifici de la Telefònica (1927). Passeigs i jardins de l’Escola Industrial (1927-1928). Nombrosos edificis públics i d’habitatges de l’Eixample de Barcelona.

Cèsar Martinell i Brunet va néixer a Valls el 1888 i va morir el 1973 a Barcelona. Va acabar els seus estudis d'arquitectura el 1916. El 1923 va ser designat degà del Col·legi d'Arquitectes de Barcelona i també va ser anomenat Professor i Secretari de l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona l'any 1929. Estudiós de l’art i l'arquitectura, deixeble de Gaudí, va escriure una important quantitat de llibres. Considerat per alguns un arquitecte pont entre el modernisme i el noucentisme.
Va projectar i construir nombrosos cellers i altres construccions agrícoles, que es coneixen com les Catedrals del Vi, com ara els cellers de Pinell de Brai, Gandesa, Falset, Cornudella de Montsant, Verdú, Montblanc, Arbeca, Rocafort de Queralt. També va ser l'arquitecte d'edificis públics i residències privades, on aplica una diversitat d'estils. Entre les seves obres de restauració destaquen el campanar de la Seu Vella de Lleida, l'església de Sant Climent de Coll de Nargó o l'església de Santa Maria d'Igualada.Si les nostres fonts d’informació no estan equivocades, podem dir que amdos arquitectes van fer obres en una mateixa casa de Masquefa, a la masia de Can Parellada, propietat en aquell temps d’en Josep Mª Valls Masana.

Francesc de Paula Nebot i Torrens, a l’any 1924, va fer diverses reformes a la casa, la llar de foc, etc.Cèsar Martinell i Brunet, a l’any 1929, va fer la re- forma i adaptació del celler, en règim cooperatiu entre el senyor Valls i els parcers de la finca.

El que no sabem és si l’Ajuntament de Masquefa té aquest edifici i aquest celler catalogats i amb alguna mesura de protecció.

Francesc Mas

Masquefins del sud, masquefins del nord

Correu d’un lector

Sóc de Masquefa i he entrat al Diari de Masquefa per casualitat. M’he quedat sorprès per les notícies que doneu de la Masquefa valenciana. Ja fa uns 10 anys, dos amics i jo vam anar a Alboraia convidats per l’Ajuntament d’allà, a les primeres jornades d’història del municipi. Ens van tractar molt bé. Ens van convidar a una paella enmig de l’horta i tot, i ens van fer tastar la millor orxata precisament a l’avinguda de l’Orxata. Vam fer fotos
i vam muntar una exposició per la Festa major de Sant Isidre: “Masquefins del sud, masque- fins del nord”. És per aquell viatge que avui a Masquefa hi ha el carrer Alboraia. El més trist és que quan vaig enviar una carta a l’Ajuntament d’Alboraia, per explicar que es posava el nom del seu poble a un carrer de Masquefa, l’única resposta que vaig rebre és que s’escriu amb y: Alboraya, segons un acord d’un Ple. En fi.

Xavier

El cotxe del Jutjat de Masquefa

En aparcament perpetu

A principis de l’estiu l’Ajuntament de Mas- quefa va posar a prop del Jutjat de Pau una senyal de prohibició d’aparcar en els horaris del Jutjat, els laborables de 8 a 15 hores.

Al cap de poc es va poder veure que hi aparcava un cotxe del Departament de Jus- tícia de la Generalitat de Catalunya, aquest de la foto.

Però aquest automòbil no ha fet servir aquest tros de carrer només a les hores que estava reservat pel Jutjat, ha estat allà dies sencers, les 24 hores, laborables i festius, i molts molts dies seguits. Semblava un cotxe abandonat, hi havia qui va arribar a pensar que no se l’hagués deixat descuidat algun funcionari del Departament de Justícia o qui sap si l’havia abandonat algun fugit de la presó de Can Brians. Però no, sembla ser que és el cotxe que té a la seva disposició la secretària del Jutjat de Pau.

No sabem si això de deixar un cotxe oficial aparcat en el mateix lloc tants dies i tantes hores seguides és o no és legal, però sigui com sigui, avui en dia, que els llocs per aparcar són un bé escàs, no és gaire bonic, ni es veu com una cosa gaire correcte, ni equitativa, ni justa.

Els polítics haurien de reflexionar

Si estem en un país on tots els ciutadans som iguals, on els que manen ja no son monarques ni sobirans, ni els funcionaris són mandarins ni treballadors amb privilegis, mentre els ajuntaments no puguin garantitzar aparcament per a tots els ciutadans al davant de la feina i al davant de casa seva, tampoc ho haurien de fer per a ells ni pels funcionaris i els altres treballadors dels ens públics. Tret, està clar, dels vehicles dels serveis d’auxili i ajuda ciutadana, en els moment que estiguin en actiu, els serveis de salut, bombers, policies, etc, per aquests i prou.

Encara més pudor a Masquefa

S’allarga la vida a l’abocador de Can Mata

L'Ajuntament dels Hostalets de Pierola ha requalificat mil hectàrees del municipi, al costat de l’abocador, per construir el quart Ecoparc de Barcelona.

Els Ecoparcs són plantes de triatge i tractament de residus, on es transforma la matèria orgànica en compost i biogàs, es recupera tot el que es pot de les diferents fraccions de residus que s’hi porta i el que en resta s’incinera o s’aboca a l’abocador. Plantejats inicialment com unes bones instal·lacions 3R per reciclar, recuperar i reduir els residus, en aquest país no acaben de funcionar tant bé com alguns preveien i reben tota mena de critiques, socials, tècniques, ambientals, etc, i de fer-se servir com elements de maqui- llatge per perpetuar l'existència d’aboca- dors, incineradors, etc.
A l’abocador, segons l’empresa, cada dia s’hi aboquen 2.500 tones de residus provinents de varies comarques. Amb la clausura de l’abocador del Garraf, bona part dels residus que s’hi porten aniran a parar a l’abocador i a l’Ecoparc de Can Mata.
Com molt clarament ha dit l’Ajuntament dels Hostalets de Pierola i el seu alcalde, això allargarà la vida de l’abocador i comportarà una font d'ingressos força importants.
Si amb l’ampliació de l’abocador s’esperava duplicar la seva vida i els seus ingressos, amb l’Ecoparc segura- ment que les dues coses es podran triplicar.
Hi ha qui calcula que l’Ajuntament dels Hostalets, en els últims 30 anys, ha ingressat de l’abocador uns 5.000.000.000 de pessetes (30.050.605 €) i que amb l’ampliació de l’abocador i l’Ecoparc pot ingressar de 60.101.210 € a 90.151.815 € (10.000.000.000 a 15.000.000.000 pessetes) més. Tot això sense comptar les nombroses obres, ajudes, inversions i subvencions que han realitzat d’altres ens als Hostalets de Pierola en compensació de tenir l’abocador en el seu terme municipal.

El que molta gent no entén és com pot ser que els Hostalets rebi tants diners i a Masquefa, que la gent en pateix les conseqüències, els perills, moltes molèsties i n’aguanta una fètida pudor, no n’arribi ni un euro en concepte d’indemnització i ningú hi digui res.

Joan P. S.

·Nota de l'Ajuntament dels Hostalets de Pierola