Masquefa s'està degradant ràpidament

Correu d’un lector

Us envio aquest correu per que sembla que la nostra vila s'està degradant molt ràpidament i posar de manifest los coses que tothom pot veure en un sol dia a Masquefa.
Es molt normal veure vehicles malmesos (vidres trencats, rodes punxades …) aparcats durant mesos al mateix lloc sense que ningú hi posi remei. Tanmateix tots hem vist com la gent no respecta els passos de vianants, els límits de velocitat ni les normes de convivència, posant la musica a tot drap en plena nit o simplement anant cridant pel carrer a altes hores de la matinada.
Dona la sensació que Masquefa esta descontrolada i que ningú te interès en posar-hi remei, es molt normal NO veure la policia si no és davant una benzinera fent una pausa (a la qual hi tenen dret) a hores en les quals el local no te dret a tindre clients a dins.
Sembla que a les generacions futures ningú els hi esta inculcant els valors essencials per a la vida en societat, sols cal atansar-se a la reixa del col·legit de "l'avinguda de la línia" i parar l'orella uns segons...
Podrem ser testimonis de que el recinte disposa de una cascada artificial, o això sembla ja que la font situada prop del camp d'esports es passa dies i dies rajant sense que ningú hi faci res, ni professors ni alumnes ni els responsables de manteniment del centre.
Segurament els polítics respondrien a tot això dient que Masquefa ha crescut massa ràpid i que no tenen mitjans econòmics per a posar-hi remei. Jo particularment penso que ells estan allà per a buscar solucions i no excuses.
Observacions com aquestes tots en podem fer i no descarto que moltes m'han passat per alt així que convido a tots els habitants de Masquefa a que aportin el seu gra de sorra per tal que algú posi remei als problemes que ens atenyen.
Atentament,
Un ciutadà.

Supressió de dos passos a nivell a Masquefa

Les obres costaran 1.075.095,26 €

La Generalitat adjudica les obres de supressió de dos passos a nivell de la línia d’FGC a Masquefa per import de 1 MEUR

La Generalitat ha adjudicat, per mitjà de l’empresa pública GISA, diverses obres per un import de 70 MEUR en matèria de carreteres i de transport. En les obres per tal de millorar el servei d’FGC, s’han adjudicat les obres de supressió de dos passos a nivell de la línia d’FGC al terme municipal de Masquefa per un import d’1 MEUR. Es preveu que les obres s’iniciïn el primer trimestre de 2006 i tinguin una durada de sis mesos.
El pressupost base de licitació era de 1.308.396,39 € (IVA del 16% inclòs). Es van presentar i acceptar 4 empreses i s’ha adjudicat a la UTE Six-Constructors Associats, SA & Ingenieria y Servicios Ferroviarios, SA per import de 1.075.095,26 €, la segona empresa que oferia més rebaixa pressupostaria.
Les obres substituiran els dos passos a nivell existents actualment per un únic pas inferior per a trànsit rodat. Aquests passos a nivell corresponen a camins particulars sense asfaltar que comuniquen les carreteres B-224a i B-224 amb els camps de conreu que envolten la via dels FGC. El nou vial projectat, que passa pel pas inferior i que connecta ambdues bandes de la via del ferrocarril, serà un camí rural de 340 metres de longitud. L’estructura prevista és un calaix de gàlib mínim de 5,5 metres i amplada 8 metres executat mitjançant empenta oleodinàmica, de manera que no s’afectarà cap instal·lació ferroviària.

Els arbres de Masquefa

Per una gestió més respectuosa

Demanen a l’Ajuntament de Masquefa que es respecti i millori l’arbrat

En la tardor i l’hivern del 2003 al 2004 es van lliurar a l’Ajuntament de Masquefa varis plecs de signatures, de professionals i treballadors d’activitats relacionades amb el medi natural i el medi ambient i també d’altres ciutadans que estimen els arbres, demanant que s’apliquessin diverses mesures per una gestió més respectuosa dels arbres a Masquefa, també es va parlar amb la Sra. alcaldessa i el regidor de serveis i medi ambient, als quals se’ls va lliurar diversos escrits, articles i documents sobre la poda exagerada dels arbres urbans.
Tot i el temps transcorregut, s’ha pogut constatar que cap de les mesures demanades i proposades s’han portat a terme.
Per tal cosa, el 27 de setembre, van entrar al registre de l’Ajuntament de Masquefa un altre carta reiterant tot el que es deia i demanant que s’adoptin les mesures que s’havien proposat per a millorar la gestió de l’arbrat urbà :

De manera molt especial i urgent :

· Que s’aturi d’immediat la poda agressiva que es fa i es realitzi una poda correcta, respectuosa amb els arbres, d’acord amb les normes tècniques de l’arboricultura i dirigida i efectuada per professionals competents i qualificats per aquesta feina.
· Que en les planificacions urbanístiques, en els carrers i places, es prevegi sempre l’espai necessari per a poder plantar, viure i créixer adequadament nous arbres.

I també :

· Que s’estableixin polítiques i normatives de protecció i respecte a l’arbre.
· Que es planifiqui adequadament la plantació de nous arbres, atenent la idoneïtat amb el carrer o lloc on s’ha de plantar, el seu microclima, la resistència al medi urbà, la diversitat d’espècies, etc.
· Que es porti a terme el manteniment i la gestió de l’arbrat urbà, planificadament, de manera professional i respectuosa amb l’arbre i en condicions de qualitat i dignitat
· Que es plantin arbres a tots els carrers i places on sigui possible.
· Que no s’arrenquin arbres de manera capriciosa, només s’hauria de fer en cas dels arbres morts i en els que sigui un perill cert per la seguretat de les persones i les coses.
· Que en les obres, sobretot les dels carrers i espais públics, es respectin els arbres i s’eviti arrencar-los, cosa que sovint es fa amb l’excusa que fan nosa.
· Que es facin campanyes per difondre, informar i formar als ciutadans en general, als joves i als adults, a les escoles i als diversos col·lectius i grups, sobre la importància essencial de l’arbre en la vida dels pobles i ciutats i de la necessitat de respectar-los i fer-ne una gestió, manteniment i poda correcta i acurada.

També es demana, a la senyora alcaldessa i a tots els senyors i senyores regidors que, cadascú d’acord amb les seves atribucions, prenguin les mesures i iniciatives per assolir una gestió més respectuosa dels arbres a Masquefa.
Aquest grup d’amics dels arbres pensa seguir fent noves propostes encaminades a millorar més l’arbrat de Masquefa.

*

Si sabés que el món s'ha d'acabar demà,

jo avui encara plantaria un arbre.

Martin Luther King

*

“L’arbre és un element essencial, en els pobles i ciutats, per assolir uns entorns urbans més saludables i més habitables i agradables.
Els arbres proporcionen ombra, desprenen oxigen i eliminen CO2, absorbeixen substàncies contaminats, filtren i minoren la contaminació, ajuden a regular la temperatura i la humitat ambiental, retenen la pols, disminueixen el soroll, apaivaguen les ventades.
Els arbres influeixen positivament en l’ànim de les persones i alegren i embelleixen els espais públics.
L’arbre contribueix a l’arrelament de la cultura en el lloc, propicia espais de sociabilitat i convivència ciutadana.
L’arbre millora substancialment la qualitat de vida dels ciutadans i ajuda a assolir els pobles i els entorns més sostenibles.
Per assolir amb plenitud totes aquestes finalitats cal situar l’arbre en el seu paper bàsic, com a un dels primers recursos ambientals, socials i patrimonials dels pobles i ciutats.
Cal planificar adequadament la plantació, el manteniment i la gestió de l’arbrat urbà, de manera professional i respectuosa amb l’arbre i en condicions de qualitat i dignitat.
Es pot constatar que a Masquefa en els últims anys s’ha portat una gestió de l’arbrat urbà molt poc sensible i molt desafortunada. S’han urbanitzat molts carrers sense deixar-hi espai per posar-hi arbres, en alguns carrers i d’altres llocs ha arrencat arbres esplèndids sense substituir-los o posant-n’hi uns d’esquifits i d’espècies no gens apropiades. S’està fent una poda dràstica i exagerada, mutilant i torturant els arbres, perjudicant greument la seva salut i dificultant els múltiples beneficis que ens proporcionen els arbres urbans.
L’arboricultura ens diu de manera molt clara que els arbres urbans i els ornamental no s’han de tractar mai com si fossin arbres fruiters o arbres per fer llenya, si no que la seva poda a de ser molt prudent, que només cal podar les branques malaltes, les malmeses i les mortes i si s’escau, les branques que facin nosa. A Masquefa s’està fent tot el contrari.”

* Masquefa estima els arbres?

* Amics arbres · Arbres amics

Alarmant temporal a Masquefa

El 27 de setembre

Cap a les dues del migdia del 27 de setembre del 1880 es va formar, cap a la part d’Olesa i Esparreguera, un immens núvol gris de sinistre aspecte que ha causat alarma ja que s’estava en plena verema.
De prompte s’ha vist caure una centella en la direcció d’Olesa i s’ha observat una gran fumera. Als dos minuts s’ha vist formada una immensa tromba que, cenyint-se en un serrat tocant quasi a Masquefa per uns dotze minuts, ha fet una gran destrucció de vinyes i ha anat avançant fins a La Fassina de Can Mata, on s’hi ha desencadenat amb tot vigor estacionant-s’hi 20 minuts, destruint munió de vinyes de les que res en queda i arrencant uns 50 arbres alguns d’ells de 50 cm de diàmetre. L’alarma de la gent d’aquella casa ha sigut gran, puig una forta alzina, arrencada per la força de la tromba ha caigut sobre la teulada.
Uns veïns d’aquesta vila que havien anat a fer una berenada per aquells contorns, han sigut sorpresos per la tempesta, de la que miraculosament han pogut escapar-se amagant-se en alguna de les coves d’aquelles marjades.
La tromba s’ha desfet per uns moments, refermant-se altre vegada per uns cinc minuts. El núvol de pols i pedres que ha aixecat estamordia a tothom. A una alçada de 70 metres es veien voleiar branques, feixines i sarments. Com que aquest fenomen no s’havia vist mai a la població, homes i dones corrien espantats pels carrers, xisclant cada vegada que es deixaven sentir els udols.
Dissipada la tromba han començat a refermar-se els trons i a caure molt clarament unes pedres de la grandària d’ous de gallina, fins que allisat el cel ha vingut una pedregada espessa que en pocs moments ha emblanquit tota la carretera. Les pedres han sigut després com ous de colom.

Com podem veure en aquesta noticia d’un gran temporal a Masquefa el 27 de setembre del 1880, publicada el 28 de setembre del 1880 al Diari Català per en P.A. (segurament el periodista Pere Aldavert, que en aquella època visitava sovint Masquefa), sempre i arreu hi ha hagut inclemències del temps que han deixat destrosses i han estamordit a les persones.

Francesc Mas

700.000 tones més de porqueria a l’any

A Can Mata, Els Hostalets de Pierola

700.000 tones més de porqueria a l’any al costat de Masquefa

L'Entitat Metropolitana del Medi Ambient (EMMA) va anunciar ahir que el proper dia 27 aprovarà la construcció d’una planta de tractament de residus a Can Mata (Els Hostalets de Pierola). L’adjudicatària serà l’empresa Cespa (Ferrovial) amb un pressupost de 58,7 milions d’euros, finançats per l'Agència de Residus de la Generalitat Catalunya.
La posada en marxa d’aquestes plantes de residus encarirà els rebuts d’escombaries un 20%.
Les bases del concurs fixava una ubicació en el marc dels 33 municipis metropolitans de Barcelona, però s’ha incomplert aquest punt i han optat per fer-la als Hostalets de Pierola a l’Anoia, fora de l’àmbit de l'Entitat Metropolitana del Medi Ambient.
Segons diu l'Entitat Metropolitana del Medi Ambient, la nova planta de residus d'Hostalets de Pierola compta amb el consens polític i institucional. Amb això s’interpreta que els partits polítics i les diverses institucions públiques hi estan d’acord, encara que s’incompleixi el compromís manifestat per alguns polítics de no posar cap més instal·lació de residus d’àmbit supracomarcal a la comarca de l’Anoia.

En aquesta planta es tractaran 300.000 tones de residus a l’any i a partir del 2007 aniran a parar a l’abocador de Can Mata les 400.000 tones a l’any de residus sense tractar que actualment s’aboquen al Garraf, cosa que farà que tinguem 700.000 tones més de porqueria a l’any al costat de Masquefa.

Joan P. S.

· Nota de l'Entitat Metropolitana del Medi Ambient
· Nota de l'Agència de Residus de la Generalitat Catalunya

Tardes “de la paraula”

A Piera el 5 de novembre del 2005

Amb l’objectiu de tenir unes bones .. “Tardes de la paraula”, s’organitzen periòdicament a Piera unes tardes per conèixer’s parlar, llegir, per “sintonitzar” entre gent que l’interessi tot el relacionat amb el món de la paraula, del llenguatge.
Unes “Tardes” per veure’s, parlar i llegir els respectius escrits: contes, poesia, narracions, etc. un cop al mes, buscant llocs adequats, prenent un cafè, una infusió, un suc, o el que vingui mes de gust, sols o acompanyats, gent amb ganes de llegir, gent amb ganes d’escoltar, ..
Tothom hi està convidat, persones de qualsevol llengua, de qualsevol ètnia, ..
La propera trobada serà el dia 5 de novembre i el lloc triat es el Cafè del Foment de Piera, a les 5 de la tarda.

Per qualsevol informació: Josepa 93 776 07 39

Signat un acord per a millorar la sanitat

Amb el Departament de Salut

Masquefa ha signat un acord amb el Departament de Salut per a millorar la sanitat del municipi.

Avui, dimarts 11 d’octubre, al migdia s’ha signat a la Sala Imperial de l'Hotel AC de Martorell el Pacte per a la Salut al Baix Llobregat Nord. Han signat aquest acord, Marina Geli, consellera de Salut, Carles Manté, director del Servei Català de la Salut i els alcaldes i alcaldesses de la zona compresa en el Pacte: del Baix Llobregat: Martorell, Sant Andreu de la Barca, Olesa de Montserrat, Esparreguera, Abrera, Pallejà, Sant Esteve Sesrovires, Collbató i Castellví de Rosanes; de l'Anoia: Masquefa i el Bruc, i de l'Alt Penedès: Gelida i Sant Llorenç d'Hortons.
Segons la Generalitat de Catalunya, aquest conveni és un pas més per fer realitat la participació del món local en el govern i la direcció del sistema sanitari, amb l'impuls de la descentralització de competències i recursos en favor dels governs locals, en aquells àmbits en els quals la proximitat als ciutadans repercuteix en l'agilització i la millora de la gestió. Per aconseguir-ho la Generalitat es gastarà, entre el 2005 i el 2007, 33 milions d'euros en actuacions per a la millora de la sanitat en els tretze municipis, repartits en 20 milions per ampliar l’hospital de Martorell i 13 per a millores i ampliacions en alguns ambulatoris, entre ells el Cap de Masquefa.

En els últims 8 o 10 anys, els serveis de salut a Masquefa han anat quedant col·lapsats dia rera altre. Els masquefins, els usuaris, els malalts, no han, no hem parat de reclamar més bon servei, més personal sanitari, més hores i més dies d’atenció. Sovint s’ha tingut la impressió que les autoritats eren com els tres micos savis: sords, muts, cecs. Ara sembla que s’han decidit a donar un pas. Esperem que sàpiguen gastar bé aquests diners, gestionar bé aquesta millora i que en puguem veure els resultats ben aviat.

Nebot Torrens i Martinell Brunet a Masquefa

Arquitectura de Masquefa

Masquefa es un poble escàs en edificis i construccions significades, però això no vol dir que no n’hi hagin. Com a tot arreu té edificis i habitatges d’arquitectura tradicional que són i ens diuen molt del passat i de la història de la nostra vila, molts en vies i en perill de desaparició. També hi ha edificacions d’arquitectes coneguts i reconeguts a Catalunya i arreu.Segurament que el que passa és que hi ha poca gent, o ningú, que ho hagi estudiat o que ens ho hagi explicat. Avui i aquí volem deixar constància d’unes intervencions arquitectòniques que van fer els arquitectes Nebot Torrens i Martinell Brunet a Masquefa entre el 1920 i el 1930.

L’arquitecte Francesc de Paula Nebot i Torrens va néixer a Barcelona el 10 de juliol del 1883 i es va titolar l’any 1911, va morir el 23 d’abril del 1966. Fou catedràtic i director de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. Considerat un referent de l’arquitectura noucentista i un arquitecte de bon ofici i versatilitat.
Va deixar una significada i nombrosa obra, sobretot a Barcelona. Algunes de les seves obres més significatives són: El Cinema Coliseum de Barcelona (1920-1925). El projecte del tram final de la Diagonal (1924). Reformes i jardins del Palau de Pedralbes. Façana de l’edifici de la Telefònica (1927). Passeigs i jardins de l’Escola Industrial (1927-1928). Nombrosos edificis públics i d’habitatges de l’Eixample de Barcelona.

Cèsar Martinell i Brunet va néixer a Valls el 1888 i va morir el 1973 a Barcelona. Va acabar els seus estudis d'arquitectura el 1916. El 1923 va ser designat degà del Col·legi d'Arquitectes de Barcelona i també va ser anomenat Professor i Secretari de l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona l'any 1929. Estudiós de l’art i l'arquitectura, deixeble de Gaudí, va escriure una important quantitat de llibres. Considerat per alguns un arquitecte pont entre el modernisme i el noucentisme.
Va projectar i construir nombrosos cellers i altres construccions agrícoles, que es coneixen com les Catedrals del Vi, com ara els cellers de Pinell de Brai, Gandesa, Falset, Cornudella de Montsant, Verdú, Montblanc, Arbeca, Rocafort de Queralt. També va ser l'arquitecte d'edificis públics i residències privades, on aplica una diversitat d'estils. Entre les seves obres de restauració destaquen el campanar de la Seu Vella de Lleida, l'església de Sant Climent de Coll de Nargó o l'església de Santa Maria d'Igualada.Si les nostres fonts d’informació no estan equivocades, podem dir que amdos arquitectes van fer obres en una mateixa casa de Masquefa, a la masia de Can Parellada, propietat en aquell temps d’en Josep Mª Valls Masana.

Francesc de Paula Nebot i Torrens, a l’any 1924, va fer diverses reformes a la casa, la llar de foc, etc.Cèsar Martinell i Brunet, a l’any 1929, va fer la re- forma i adaptació del celler, en règim cooperatiu entre el senyor Valls i els parcers de la finca.

El que no sabem és si l’Ajuntament de Masquefa té aquest edifici i aquest celler catalogats i amb alguna mesura de protecció.

Francesc Mas

Masquefins del sud, masquefins del nord

Correu d’un lector

Sóc de Masquefa i he entrat al Diari de Masquefa per casualitat. M’he quedat sorprès per les notícies que doneu de la Masquefa valenciana. Ja fa uns 10 anys, dos amics i jo vam anar a Alboraia convidats per l’Ajuntament d’allà, a les primeres jornades d’història del municipi. Ens van tractar molt bé. Ens van convidar a una paella enmig de l’horta i tot, i ens van fer tastar la millor orxata precisament a l’avinguda de l’Orxata. Vam fer fotos
i vam muntar una exposició per la Festa major de Sant Isidre: “Masquefins del sud, masque- fins del nord”. És per aquell viatge que avui a Masquefa hi ha el carrer Alboraia. El més trist és que quan vaig enviar una carta a l’Ajuntament d’Alboraia, per explicar que es posava el nom del seu poble a un carrer de Masquefa, l’única resposta que vaig rebre és que s’escriu amb y: Alboraya, segons un acord d’un Ple. En fi.

Xavier

El cotxe del Jutjat de Masquefa

En aparcament perpetu

A principis de l’estiu l’Ajuntament de Mas- quefa va posar a prop del Jutjat de Pau una senyal de prohibició d’aparcar en els horaris del Jutjat, els laborables de 8 a 15 hores.

Al cap de poc es va poder veure que hi aparcava un cotxe del Departament de Jus- tícia de la Generalitat de Catalunya, aquest de la foto.

Però aquest automòbil no ha fet servir aquest tros de carrer només a les hores que estava reservat pel Jutjat, ha estat allà dies sencers, les 24 hores, laborables i festius, i molts molts dies seguits. Semblava un cotxe abandonat, hi havia qui va arribar a pensar que no se l’hagués deixat descuidat algun funcionari del Departament de Justícia o qui sap si l’havia abandonat algun fugit de la presó de Can Brians. Però no, sembla ser que és el cotxe que té a la seva disposició la secretària del Jutjat de Pau.

No sabem si això de deixar un cotxe oficial aparcat en el mateix lloc tants dies i tantes hores seguides és o no és legal, però sigui com sigui, avui en dia, que els llocs per aparcar són un bé escàs, no és gaire bonic, ni es veu com una cosa gaire correcte, ni equitativa, ni justa.

Els polítics haurien de reflexionar

Si estem en un país on tots els ciutadans som iguals, on els que manen ja no son monarques ni sobirans, ni els funcionaris són mandarins ni treballadors amb privilegis, mentre els ajuntaments no puguin garantitzar aparcament per a tots els ciutadans al davant de la feina i al davant de casa seva, tampoc ho haurien de fer per a ells ni pels funcionaris i els altres treballadors dels ens públics. Tret, està clar, dels vehicles dels serveis d’auxili i ajuda ciutadana, en els moment que estiguin en actiu, els serveis de salut, bombers, policies, etc, per aquests i prou.

Encara més pudor a Masquefa

S’allarga la vida a l’abocador de Can Mata

L'Ajuntament dels Hostalets de Pierola ha requalificat mil hectàrees del municipi, al costat de l’abocador, per construir el quart Ecoparc de Barcelona.

Els Ecoparcs són plantes de triatge i tractament de residus, on es transforma la matèria orgànica en compost i biogàs, es recupera tot el que es pot de les diferents fraccions de residus que s’hi porta i el que en resta s’incinera o s’aboca a l’abocador. Plantejats inicialment com unes bones instal·lacions 3R per reciclar, recuperar i reduir els residus, en aquest país no acaben de funcionar tant bé com alguns preveien i reben tota mena de critiques, socials, tècniques, ambientals, etc, i de fer-se servir com elements de maqui- llatge per perpetuar l'existència d’aboca- dors, incineradors, etc.
A l’abocador, segons l’empresa, cada dia s’hi aboquen 2.500 tones de residus provinents de varies comarques. Amb la clausura de l’abocador del Garraf, bona part dels residus que s’hi porten aniran a parar a l’abocador i a l’Ecoparc de Can Mata.
Com molt clarament ha dit l’Ajuntament dels Hostalets de Pierola i el seu alcalde, això allargarà la vida de l’abocador i comportarà una font d'ingressos força importants.
Si amb l’ampliació de l’abocador s’esperava duplicar la seva vida i els seus ingressos, amb l’Ecoparc segura- ment que les dues coses es podran triplicar.
Hi ha qui calcula que l’Ajuntament dels Hostalets, en els últims 30 anys, ha ingressat de l’abocador uns 5.000.000.000 de pessetes (30.050.605 €) i que amb l’ampliació de l’abocador i l’Ecoparc pot ingressar de 60.101.210 € a 90.151.815 € (10.000.000.000 a 15.000.000.000 pessetes) més. Tot això sense comptar les nombroses obres, ajudes, inversions i subvencions que han realitzat d’altres ens als Hostalets de Pierola en compensació de tenir l’abocador en el seu terme municipal.

El que molta gent no entén és com pot ser que els Hostalets rebi tants diners i a Masquefa, que la gent en pateix les conseqüències, els perills, moltes molèsties i n’aguanta una fètida pudor, no n’arribi ni un euro en concepte d’indemnització i ningú hi digui res.

Joan P. S.

·Nota de l'Ajuntament dels Hostalets de Pierola

Mals averanys per la Masquefa d'Alboraia

L'horta d'Alboraia en perill

Especulació a l'horta d'Alboraia

M'agradaria donar a conèixer a tot el món a través d'aquesta carta i a través del seu mitjà de comunicació la injustícia i les males actituds i fets que s'estan tramant en el govern de l'Ajuntament d'Alboraia, dirigit pel PP.

L'alcalde, arbitràriament, vol canviar d'emplaçament les empreses privades Alcampo, Norauto i Leroy Merlín, ubicades en un lloc estratègic de Port Saplatja. Una acció que amaga dues finalitats. Una, legalitzar un edifici amb més de 200 habitatges, situat entre el mar i l'autopista, una construcció que si en un termini relatiu no es legalitza entrarà en la fase de demolició. Fa més de 12 anys que l'Administració del Govern central està pressionant perquè l'alcalde doni una contestació a aquest recurs.

El segon és substituir l'emplaçament dels centres comercials per un port esportiu d'alt nivell. Un lloc només accessible per a una minoria que permetria especular i obtenir grans beneficis al soci que està buscant per a aquest projecte.
Per aconseguir aquestes finalitats l'Ajuntament ha decidit portar endavant l'expropiació forçosa de les nostres terres de cultiu a les partides de Vora, Calvet i Masquefa del terme municipal d'Alboraia. Aquestes terres són d'horta protegida, promulgada a l'Agenda 21 i que l'alcalde es passa pel folre, canviant-les de rústiques a urbanes i expropiant-les amb finalitats especulatives. Una zona en la que es pretén construir un nou centre comercial i de lleure per beneficiar una sèrie d'empreses privades, així com substituir la terra per una zona terciària amb què especular. Totes aquestes terres sumen més de 500 fanegues de terrenys de cultiu d'horta. Més de vuitanta famílies afectades. Propietaris que són allà, mantenint-les des de més de 500 anys. Terres que passen de pares a fills i que permeten, a canvi de treball, subsistir. Estem orgullosos de poder fer-ho i volem continuar amb aquesta tradició hereditària. No volem vendre-les, ni que no ens les robin, només que es quedin com estan i poder decidir la nostra vida com a millor ens convingui. No volem que ningú decideixi el nostre futur, ni el de les nostres terres, i menys especulant-hi.

José Luis Alonso - Alboraia
Cartas al director: Opinión del lector
EL PAÍS · C. Valenciana · 22-09-2005 ·

· Carta traduïda del castellà,
publicada al diari EL PAÍS · C. Valenciana del 22-09-2005

Els Mossos detenen 4 persones de Masquefa

Per robatori i compra d'objectes robats

Els Mossos d'Esquadra han detingut entre els dies 19 i 20 de setembre Juan SH, de 27 anys; Ivan DP, de 35, i un menor de 15, com a presumptes autors de diversos robatoris a locals i habitatge, i a Juan Luis GC, de 23 anys, com a presumpte autor d'un delicte de compra d'objectes robats, tots ells veïns de Masquefa.
Durant les darreres setmanes s'havien produït un seguit de robatoris a locals i habitatges de la població. En el decurs de la investigació, els mossos van considerar, pel modus operandi, la localització de la zona i l'espai , que els autors d'aquests robatoris eren les mateixes persones.
Els agents van localitzar els tres sospitosos als quals van detenir desprès de relacionar-los amb un total de tres robatoris, perpetrats a l'Ateneu Popular, a un centre esportiu i en una associació de veïns del municipi.
Posteriorment, es va detenir una quarta persona, Juan Luis GC com a presumpte autor d'un delicte de receptació. En el moment d'identificar-lo, se li va trobar un dels objectes sostrets a un dels locals. A més a més, els Mossos han pogut recuperar altres objectes de valor, com una càmera fotogràfica que ja ha estat retornada.
El menor va passar el dia 19 a disposició de Fiscalia de Menors, i els altres tres detinguts han passat avui a disposició del Jutjat d'Instrucció en funcions de Guàrdia d'Igualada.

· Nota dels Mossos d'Esquadra

Agustí Daura i Melich

Medalla d’Honor de Terrassa 2004
Gent de Masquefa

El 17 de novembre del 2004 va tenir lloc al Saló Capitular de l’Ajuntament de Terrassa el lliurament de les medalles d’honor de la ciutat de Terrassa. Una persona gairebé de Masquefa va rebre aquest reconeixement honorífic. L’Agustí Daura i Melich, el secretari fins l’any 2004 de l’Ajuntament de Masquefa.

Felicitem a l’Agustí per aquest guardó i reconeixement i reproduïm el text glossant la seva persona que va sortir al Butlletí d'informació municipal núm. 81 del novembre del 2004 “Visquem Terrassa”.

Homenatge al bressol de la democràcia municipal
La commemoració dels 25 anys d’ajuntaments democràtics viurà un dels seus moments més àlgids i emotius amb l’atorgament de medalles d’honor de la ciutat de Terrassa als caps de llista de les primeres eleccions de la democràcia municipal, l’any 1979. Carles Puig i Vilanova, Joan Sales i Homs, Agustí Daura i Melich i Manuel Royes i Vila rebran el reconeixement de la ciutat al Saló Capitular de l’Ajuntament el dia 17 de novembre, a les set de la tarda. Manuel Royes -alcalde de Terrassa durant 23 anys- serà nomenat també fill predilecte de la ciutat

Un reconeixement extensiu
L’acte de lliurament de títols i medalles vol servir d’homenatge a totes les persones que van lluitar per la democràcia en uns anys marcats per la dictadura franquista. Per a l’ocasió, l’Ajuntament de Terrassa ha editat quatre opuscles sobre la trajectòria vital dels quatre homenatjats. Les publicacions recullen gloses d’amics o persones properes que han viscut o han col·laborat de forma estreta amb els personatges en algun moment de la seva vida. L’Ajuntament editarà 500 exemplars de cadascun dels opuscles. Les publicacions es podran consultar a les biblioteques i a l’Arxiu Municipal.

El compromís amb la llibertat i la justícia
Agustí Daura i Melich (Cornellà de Llobregat, 1941)
El 1952 ingressa al Seminari Menor Diocesà a Tiana. L'any 1965, amb 24 anys, arriba a una Ca n'Anglada que aixoplugava des de feia dues dècades homes i dones vinguts de fora de Catalunya per aconseguir un present i un futur més pròsper. La fe en un món més just i l'esperit de compromís amb els més febles van trobar a la plaça de l’església del barri -anomenada popularment Plaça Roja- mil i una causes per les quals lluitar. L'any 1969, després de sobreviure a diversos intents perquè abandonés la parròquia de Ca n'Anglada, Agustí Daura va ingressar al PSUC i va involucrar-se de ple en la lluita d'un barri per aconseguir uns mínims de dignitat que l'estament socioeconòmic defensor de la dictadura ofe-gava una vegada i una altra. L'any 1973 abandona la parròquia de Ca n'Anglada i viatja a París per seguir estudis de sociologia a la Universitat de la Sorbona, gràcies a una beca de l'Estat francès. Dos anys més tard participa en un míting autoritzat al pavelló de l'SFERIC del carrer Faraday i l'any 1979 es presenta com a cap de llista del PSUC en les primeres eleccions democràtiques de l'Ajuntament de Terrassa. De l'any 1982 al 1993 fixa la seva residència a Sant Cugat del Vallès i els Hostalets de Pierola. L'any 1984 és nomenat secretari interventor de l'Ajuntament de Masquefa. L'any 1994 torna a Terrassa i es llicencia en Dret a la UAB.

Camí de Barrina

Racons encisadors

Camí de Barrina

Partida de Masquefa d’Alboraia

El camí de Barrina està situat a la partida de Masquefa d’Alboraia, és a dir, la zona situada més al sud del terme municipal, ja lindant amb la ciutat de València. En concret, correspon a l’illot de terra que es troba més pròxim a la nova circumval·lació de València. Este camí, a més, ha patit algunes reformes en els darrers temps, donada la modificació d’un dels dos accessos que té. Al camí tradicionalment s’entrava per al costat de la barraca de Rhin, i després de fe un gir de 90 graus, ja se seguia tot el camí, vorejant la sèquia de Masquefa. Actualment la fesonomia ha variat, i la forma d’accedir (que és provisional), és per al costat del concessionari de la Citröen. Des d’ací, poc després de 20 metres, s’enllaça en el camí de Barrina tradicional.

·

· Barranc direcció Oest ·

·

Es tracta d’un camí d’un quilòmetre de llarg més o menys, que dóna servici a unes 10 cases i per la seua part est eix junt al carril bici, a l’altura de l’encreuament del carril bici amb el camí farinós. Si fem el recorregut en sentit est a oest, el primer que veiem a mà esquerra, tal i com ens comenta Juan Genís Barberà, “Barrina”, és l’antiga alqueria del Patach, hui totalment reformada i amb un aspecte molt vistós. A l’esquerra del camí veiem dos vivendes, que corresponen a ca Bronquina (Maties Sanfeliu i Gonzalo Sanfeliu).

·

· Carraixet ·

·

Si continuem més endavant, a la dreta del camí veiem dos cases més, molt menudíues. Es tracta de ca Sigaleta (Vicente Montañana) i Ca Monzó. Sempre remontant el camí cap a Alboraia, i bordejant la sèquia de Masquefa, arribem a la nostra esquerra a l’altura de ca Gori (Vicente Dolz), que té a la seua dreta una caseta més menuda (de Tofolet el de Bernat), construïda farà uns 40 o 50 anys. Ca Gori té el centre bonsai més conegut de la zona. Un poc més endavant, de nou a la dreta, ja trobem la casa que dóna nom a l’entrada: ca Barrina, propietat de Juan Genís Barberà. Finalment, a poc ja d’eixir del camí veiem un desviament a mà esquerra, el qual ens duu a ca les Marianes. Abans trobem una caseta de camp per a guardar atifells hortolans.

·

· Barraca del coix Navarro ·

·

En esta zona, la propietat de la terra ja s’ha repartit fa temps, i no hi ha arrendaments. En concret, sorprèn, respecte a l’altra banda del carril bici i l’altra part de la partida de Masquefa, l’alta separació que hi ha entre les vivendes. Ací, a més, trobem algun taronger, el centre bonsai, i també hi ha plantes ornamentals, juntament amb els cultius tradicionals de tota la vida al nostre poble. Un lloc bonic per on passejar, sempre respectant els cultius existents.

·

· Casa de Maria i Peris Quiles ·

·

Agustí Hernàndez Dolz
Alboraia

Impugnen la prohibició de circular motos

·

El dia 6 de setembre EUiA va entrar a l’Ajuntament de Masquefa un escrit, signat per en Jordi Garcia i Duran, coordinador a Masquefa, impugnant el Ban de prohibició de circular motos que l’Ajuntament va emetre el 3 d’agost del 2005.
Els principals arguments de la impugnació són: Que és una mesura radical i injusta, ja que per defensar la qualitat de vida d’un sector del poble es va contra els drets i llibertats de la resta de la població. Que no s’ha tingut en compte la estructura dels barris de Masquefa, separats els uns dels altres. Que no s’ha tingut en consideració la joventut del poble. Que es un abús d’autoritat fora de llei.
I sol·liciten que s’anul·li l’acord de prohibició, que estudiïn altres alternatives per reduir els sorolls i demanen també diverses informacions, sobre el nombre de queixes registrades pel soroll, els controls que s’ha fet dels sorolls i les campanyes de sensibilització i altres mesures que ha realitzat l’Ajuntament.

· Enllaços :

· EUiA

· Ajuntament de Masquefa

· Noticies relacionades :
· Contra el soroll de les motos
· Cremen un vehicle de la policia municipal

Subhasta d'una parcel·la a Masquefa

A Can Parellada

El Butlletí Oficial de la Província de Barcelona núm. 201 del 23 d’agost del 2005 informa que la Tresoreria General de la Seguretat Social subhasta una parcel·la de 646 m2 situada al carrer Josep Mª Valls 8 de Can Parellada.
La subhasta serà el dia 29 de setembre a les 10 del matí al carrer Aragó 273 de Barcelona i es poden fer ofertes fins el 28 a les 14 hores.

· Més informació :
· Butlletí Oficial de la Província
· Tresoreria General de la Seguretat Social

Tragèdia a la riera de Ca n’Esteve

Dolor i consternació a La Beguda i a Can Parellada,
a Masquefa i Sant Llorenç d’Hortons

Els temporals i les altres inclemències del temps produeixen estralls i desgracies massa sovint en un lloc o altre del mon. Generalment son aquella mena de coses que gairebé sempre es veu com una cosa que passa lluny i no es pensa gaire que et pot afectar.

L’aiguat que el passat dimecres dia 7 va caure a la carena de la zona de La Beguda i Masquefa, entre el Llobregat i l’Anoia, va generar unes d’aquelles rierades de grans consideracions, rierades que baixen de sobte sense avisar, les rierades que han fet que les torrenteres i les rieres d’aquesta zona sigui tan fondes i escarpades.

L’infortuni va fer que l’aiguat d’una d’aquestes rierades agafes per sorpresa un cotxe i se l’emportés aigua avall a la riera de Ca n’Esteve i amb el cotxe els seus dos ocupants, el Paco (de La Beguda) i el Salva (de Can Parellada).
El divendres van trobar el cos sense vida d’en Francisco A.C. a prop del vehicle que tots dos ocupaven. El seu enterrament es farà avui dimarts a La Beguda. Fins ara encara no s’ha trobat a Salvador P.V.
Efectius de la Guàrdia Civil, dels Bombers, Mossos d'Esquadra, Policia municipal, ADF, Protecció Civil i nombrosos voluntaris, prosseguiran la recerca per la riera, les basses i pous, el riu, durant tota la setmana.

No hi havia la Senyera

Al Casal l’Alzinar

“L’Alzinar, Societat Recreativa i Cultural”, amb els seus diversos grups, ha estat històricament una de les entitats masquefines més representativa, amb més incidència, més combativa i reivindicativa, avançada en exercir amb normalitat en català i catalanament, que en temps de la dictadura ja organitzava activitats en català i exhibia en els seus actes la bandera catalana. Però aquest any per la diada de l’11 de setembre no van posar la senyera.

Ja sabem que això només és un símbol i que la bandera no fa la cosa.

¿Però no serà això la senyal que la societat l’Alzinar es va esllanguint i es va fent, en tots els sentits, cada vegada més petita?

Bon cop de fals!

11 de setembre

·
Els Segadors

Catalunya, comtat gran,
qui t'ha vist tan rica i plena!
Ara el rei Nostre Senyor
declarada ens te la guerra.

Segueu arran!
Segueu arran,
que la palla va cara!
Segueu arran!

Lo gran comte d'Olivars
sempre li burxa l'orella:
- Ara es hora, nostre rei,
ara es hora que fem guerra.-

Contra tots els catalans,
ja veieu quina n'han feta:
seguiren viles i llocs
fins al lloc de Riu d'Arenes;

n'han cremat un sagrat lloc,
que Santa Coloma es deia;
cremen albes i casulles,
i caporals i patenes,
i el Santíssim Sagrament,
alabat sia per sempre.

Mataren un sacerdot,
mentre que la missa deia;
mataren un cavaller,
a la porta de l'església,
en Lluís de Furrià,
i els àngels li fan gran festa.

Lo pa que no era blanc
deien que era massa negre:
el donaven als cavalls
sols per assolar la terra.

Del vi que no era bo,
n'engegaven les aixetes,
el tiraven pels carrers
sols per regar la terra.

A presencia dels parents
deshonraven les donzelles.
Ne donen part al Virrei,
del mal que aquells soldats feien:

- Llicència els he donat jo,
molta més se'n poden prendre.-
Sentint resposta semblant,
enarboren la bandera;
a la plaça de Sant Jaume,
n'hi foren les dependències.

A vista de tot això
s'és avalotat la terra:
comencen de llevar gent
i enarborar les banderes.

Entraren a Barcelona
mil persones forasteres;
entren com a segadors,
com érem en temps de sega.

De tres guàrdies que n'hi ha,
ja n'han morta la primera;
ne mataren al Virrei,
a l'entrant de la galera;
mataren els diputats
i els jutges de l'Audiència.

Aneu alerta, catalans;
catalans, aneu alerta:
mireu que aixís ho faran,
quan seran en vostres terres.

Anaren a la presó:
donen llibertat als presos.
El bisbe els va beneir
Amb la ma dreta i l'esquerra:

- On es vostre capità?
On és vostre bandera?-
Varen treure el bon Jesús
Tot cobert amb un vel negre:

- Aquí és nostre capità,
aquesta es nostre bandera.-
A les armes catalans,
Que ens ha declarat la guerra!

Segueu arran!
Segueu arran,
que la palla va cara!
Segueu arran!

[Versió tradicional]
·
·