Agustí Daura i Melich
Medalla d’Honor de Terrassa 2004
Gent de Masquefa
El 17 de novembre del 2004 va tenir lloc al Saló Capitular de l’Ajuntament de Terrassa el lliurament de les medalles d’honor de la ciutat de Terrassa. Una persona gairebé de Masquefa va rebre aquest reconeixement honorífic. L’Agustí Daura i Melich, el secretari fins l’any 2004 de l’Ajuntament de Masquefa.Felicitem a l’Agustí per aquest guardó i reconeixement i reproduïm el text glossant la seva persona que va sortir al Butlletí d'informació municipal núm. 81 del novembre del 2004 “Visquem Terrassa”.
Homenatge al bressol de la democràcia municipal
La commemoració dels 25 anys d’ajuntaments democràtics viurà un dels seus moments més àlgids i emotius amb l’atorgament de medalles d’honor de la ciutat de Terrassa als caps de llista de les primeres eleccions de la democràcia municipal, l’any 1979. Carles Puig i Vilanova, Joan Sales i Homs, Agustí Daura i Melich i Manuel Royes i Vila rebran el reconeixement de la ciutat al Saló Capitular de l’Ajuntament el dia 17 de novembre, a les set de la tarda. Manuel Royes -alcalde de Terrassa durant 23 anys- serà nomenat també fill predilecte de la ciutat
Un reconeixement extensiu
L’acte de lliurament de títols i medalles vol servir d’homenatge a totes les persones que van lluitar per la democràcia en uns anys marcats per la dictadura franquista. Per a l’ocasió, l’Ajuntament de Terrassa ha editat quatre opuscles sobre la trajectòria vital dels quatre homenatjats. Les publicacions recullen gloses d’amics o persones properes que han viscut o han col·laborat de forma estreta amb els personatges en algun moment de la seva vida. L’Ajuntament editarà 500 exemplars de cadascun dels opuscles. Les publicacions es podran consultar a les biblioteques i a l’Arxiu Municipal.
El compromís amb la llibertat i la justícia
Agustí Daura i Melich (Cornellà de Llobregat, 1941)
El 1952 ingressa al Seminari Menor Diocesà a Tiana. L'any 1965, amb 24 anys, arriba a una Ca n'Anglada que aixoplugava des de feia dues dècades homes i dones vinguts de fora de Catalunya per aconseguir un present i un futur més pròsper. La fe en un món més just i l'esperit de compromís amb els més febles van trobar a la plaça de l’església del barri -anomenada popularment Plaça Roja- mil i una causes per les quals lluitar. L'any 1969, després de sobreviure a diversos intents perquè abandonés la parròquia de Ca n'Anglada, Agustí Daura va ingressar al PSUC i va involucrar-se de ple en la lluita d'un barri per aconseguir uns mínims de dignitat que l'estament socioeconòmic defensor de la dictadura ofe-gava una vegada i una altra. L'any 1973 abandona la parròquia de Ca n'Anglada i viatja a París per seguir estudis de sociologia a la Universitat de la Sorbona, gràcies a una beca de l'Estat francès. Dos anys més tard participa en un míting autoritzat al pavelló de l'SFERIC del carrer Faraday i l'any 1979 es presenta com a cap de llista del PSUC en les primeres eleccions democràtiques de l'Ajuntament de Terrassa. De l'any 1982 al 1993 fixa la seva residència a Sant Cugat del Vallès i els Hostalets de Pierola. L'any 1984 és nomenat secretari interventor de l'Ajuntament de Masquefa. L'any 1994 torna a Terrassa i es llicencia en Dret a la UAB.
La commemoració dels 25 anys d’ajuntaments democràtics viurà un dels seus moments més àlgids i emotius amb l’atorgament de medalles d’honor de la ciutat de Terrassa als caps de llista de les primeres eleccions de la democràcia municipal, l’any 1979. Carles Puig i Vilanova, Joan Sales i Homs, Agustí Daura i Melich i Manuel Royes i Vila rebran el reconeixement de la ciutat al Saló Capitular de l’Ajuntament el dia 17 de novembre, a les set de la tarda. Manuel Royes -alcalde de Terrassa durant 23 anys- serà nomenat també fill predilecte de la ciutat
Un reconeixement extensiu
L’acte de lliurament de títols i medalles vol servir d’homenatge a totes les persones que van lluitar per la democràcia en uns anys marcats per la dictadura franquista. Per a l’ocasió, l’Ajuntament de Terrassa ha editat quatre opuscles sobre la trajectòria vital dels quatre homenatjats. Les publicacions recullen gloses d’amics o persones properes que han viscut o han col·laborat de forma estreta amb els personatges en algun moment de la seva vida. L’Ajuntament editarà 500 exemplars de cadascun dels opuscles. Les publicacions es podran consultar a les biblioteques i a l’Arxiu Municipal.
El compromís amb la llibertat i la justícia
Agustí Daura i Melich (Cornellà de Llobregat, 1941)
El 1952 ingressa al Seminari Menor Diocesà a Tiana. L'any 1965, amb 24 anys, arriba a una Ca n'Anglada que aixoplugava des de feia dues dècades homes i dones vinguts de fora de Catalunya per aconseguir un present i un futur més pròsper. La fe en un món més just i l'esperit de compromís amb els més febles van trobar a la plaça de l’església del barri -anomenada popularment Plaça Roja- mil i una causes per les quals lluitar. L'any 1969, després de sobreviure a diversos intents perquè abandonés la parròquia de Ca n'Anglada, Agustí Daura va ingressar al PSUC i va involucrar-se de ple en la lluita d'un barri per aconseguir uns mínims de dignitat que l'estament socioeconòmic defensor de la dictadura ofe-gava una vegada i una altra. L'any 1973 abandona la parròquia de Ca n'Anglada i viatja a París per seguir estudis de sociologia a la Universitat de la Sorbona, gràcies a una beca de l'Estat francès. Dos anys més tard participa en un míting autoritzat al pavelló de l'SFERIC del carrer Faraday i l'any 1979 es presenta com a cap de llista del PSUC en les primeres eleccions democràtiques de l'Ajuntament de Terrassa. De l'any 1982 al 1993 fixa la seva residència a Sant Cugat del Vallès i els Hostalets de Pierola. L'any 1984 és nomenat secretari interventor de l'Ajuntament de Masquefa. L'any 1994 torna a Terrassa i es llicencia en Dret a la UAB.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada