Mercè Sabi, una emprenedora de Masquefa

La masquefina Mercè Sabi
va crear un petit taller tèxtil
que amb els anys ha esdevingut
una de les empreses catalanes
més internacionals

El passat divendres 9 de gener del 2009 va morir a Barcelona l'empresari de moda Armand Basi a l'edat de 85 anys. L’Armand Basi, juntament amb el seu germà Josep Basi, que es va morir el 25 de desembre del 2007, van transformar un petit negoci familiar, que havia iniciat la seva mare, en una firma de prestigi internacional.

La mare de l’Armand i el Josep Basi i Sabi, era la Mercè Sabi Martínez, masquefina de naixement i de família de Masquefa, d’una família de pagesos que sembla que vivien en una casa al barri de la ‘vila’ de Masquefa.

Mercè Sabi Martínez va néixer a Masquefa el 14 de juliol del 1884, els seus pares eren Josep Sabi Torras, pagès i Matilde Martínez Càlix, els avis paterns eren Josep Sabi (pagès) i Madrona Torras i el avis materns: Silvestre Martínez (fuster) i Maria Càlix. Fou batejada al cap de vuit dies, el dia 22 de juliol del 1884, diada de Santa Magdalena i Festa Major de Masquefa, en el bateig li van posar els noms: Mercè, Magdalena, Ramona i els seus padrins foren Salvador Viladoms Oller (forner) i Magdalena Martínez, muller de Josep Mas.

Mercè Sabi era la petita de set germans, Catalina, Madrona, Engràcia, Josep i dos més que van morir al cap de poc de néixer. La família es va traslladar a Barcelona, i en aquesta ciutat, la jove Mercè es va casar amb Josep Basi Rullan el 25 de desembre del 1918 a la Parròquia de Sant Joan Bautista de Gràcia. Van tenir dos fills, el Josep, nascut el 1919 i l’Armand nascut l’any 1924. La Mercè Sabi Martínez va morir a Barcelona el 5 de setembre de 1963.

A conseqüència de la Guerra Civil, es va quedar viuda amb els dos fills petits. Llavors, va decidir muntar un petit taller de confecció en una habitació de casa seva, al carrer Sant Salvador, en el barri de Gràcia, amb les poques màquines que va poder salvar de la fàbrica del seu marit, destruïda pocs anys abans en un bombardeig. Els seus fills Josep i Armand, es van criar entre els mitjons que teixia la seva mare.

El primer crèdit li va concedir la Banca Rosés. Eren temps en què les dones tenien poques oportunitats laborals i havien de lluitar molt per aconseguir-ne. Fabricava mitjons i samarretes d’alta qualitat, que comercialitzava als millors establiments del nostre país, amb la raó social de “Mercedes Sabi, Creaciones en géneros de punto”. Van ser anys de molt esforç per les dificultats a obtenir primeres matèries, pels talls d’energia elèctrica i per altres inconvenients de l’època de la postguerra, però va aconseguir arrencar el negoci i assentar uns fonaments molt sòlids, que permetrien que l’empresa ben aviat es consolidés.

Més endavant, els seus fills es van incorporar al negoci familiar. En Josep, després de tornar de la lleva del biberó, es va formar en l’àrea comercial. L’Armand ho faria en enginyeria tèxtil; va dissenyar i llimar peça a peça una màquina de tricotar, i la seva aportació de noves idees en dissenys i colorit en la confecció de peces de roba amb un alt nivell de qualitat, va permetre un notable creixement de l’empresa. El 1962 l’empresa va aconseguir la llicència de la marca Lacoste per fabricar i distribuir a Espanya.

El 5 de setembre de 1963, la Mercè Sabi Martínez , va morir a Barcelona.

El 1986 l’empresa va llançar la marca de moda de disseny Armand Basi. Actualment Basi té la fàbrica, oficines centrals, centre de disseny i departament comercial a Badalona i el seu centre d’estocs està ubicat a Barberà del Vallès. Compta amb més de 500 persones treballant-hi i comercialitza els seus productes a botigues pròpies, franquícies, botigues multimarca i grans magatzems a Espanya i l’estranger.

Amb els anys l’empresa Basi SA ha esdevingut una de les empreses catalanes més internacionals i sembla que és una de les empreses tèxtils i de moda que han sabut superar millor les dificultats amb què s'ha enfrontat en les últimes dècades la indústria tèxtil catalana, afectada en molts casos per tancaments o pel trasllat de la producció a altres països, tota la producció de Basi es realitza a Espanya. La firma que actualment presideix Núria Basi, filla de Armand Basi, va facturar 117,5 milions d'euros el 2007.

Tres membres de la tercera generació, Núria, Isabel i Josep, es troben plenament integrats en la gestió de l’empresa, que va crear una mestressa de casa i artesana a partir de la pròpia capacitat emprenedora buscant sempre l’excel·lència.

La persona que va posar la primera llavor d’aquesta empresa, la masquefina Mercè Sabi Martínez ha estat considerada una de les dones emprenedores, dones amb empenta, de Catalunya el segle XX. L’any passat, el 2008, l’Institut Català de les Dones de la Generalitat de Catalunya la va incloure en un calendari dedicat a ‘Dones d’empresa’, dones pioneres que van iniciar el camí cap a la transformació cultural i social que ha permès la incorporació de les dones a tots els sectors de la societat.

Francesc Mas

· Viquipèdia ·
· Calendari 2008 ‘Dones d’empresa’ ICD · Exposició ‘Dones d’empresa’ ICD ·

"Mouth to mouth" al Tocat d'Alboraia

Diumenge 18 de gener del 2009

El Tocat d'Alboraia projecta
"Mouth to mouth"
(Boca a boca)
d'Alison Murray

El proper diumenge 18 de gener el Tocat d'Alboraia convida a gaudir de la pel·lícula "Mouth to mouth", (Boca a boca), 2005, CAN/UK, 100’, d'Alison Murray. La projecció començarà a les 5 de la tarda i es prega puntualitat.

Sherry és una jove que intenta escapar de la seua vida anterior, coneix un grup radical del carrer, els S.P.A.R.K. (Street People Armed with Radical Knowledge - Gent del carrer armada d'ideologia radical), quan és vivint als carrers d'una ciutat europea. Decideix pujar a la furgoneta dels SPARK i recórrer el continent, reclutant gent dels grups del carrer. Mouth to mouth s'endinsa en l'estudi d'un grup de joves idealistes, duts per la passió, el desig, la recerca d'una vida gairebé impossible de sostenir si no és amb egos, mentides, i injustícies. En un grup que va en contra de l'ordre i el sistema, també cal un ordre, i per tant un nou sistema. Cadascun dels membres de l'S.P.A.R.K. és un retrat universal, els hi ha de tots en la pel·lícula. Tots cerquen la llibertat, però aconseguir-la pot resultar més difícil i fer-ho no sempre justifica els mitjans.

Tràiler pel·lícula:

Plànol de com arribar-hi, clica al damunt per obrir el plànol més gran.

“On és Osama Bin Laden?”, a Alboraia

Diumenge 11 de gener del 2009

El Tocat d'Alboraia projecta

"Where in the world is Osama Bin Laden"

(On és Osama Bin Laden?)
de Morgan Spurlock

El proper diumenge 11 de gener el Tocat d'Alboraia convida a vore la pel·lícula "Where in the world is Osama Bin Laden" (On és Osama Bin Laden?), USA 2008, 90’, de Morgan Spurlock. La projecció començarà puntualment a les 5 de la tarda i es prega també puntualitat.

Escrita, dirigida i actuada per Morgan Spurlock, ‘Where in the World Is Osama Bin Laden?’ mostra com l'Spurlock cerca a través d'Egipte, Israel, Palestina, El Marroc, Aràbia Saudita, Afganistan i Pakistan al desaparegut líder d'Al Qaeda. Es planteja la qüestió que des de fa anys es fa mig món: On és l'Osama Bin Laden? Com pot un país com Estats Units, que va detindre Noriega, va trobar Saddam i es passa mitja vida enviant missions encobertes a l'estranger, amb un dels equips de seguretat més complets i suposadament més competents del món, estar incapaç de localitzar un individu que ja és de sobres conegut a tot el món i que, per tant, no té capacitat de moviment? Orografia, política, o simplement no els convé trobar-lo? Però, a més aconsegueix no sols deixar-nos a tots impressionats amb algunes de les seues reflexions, sinó també mostrar-nos als habitants de Gaza, Agfanistan o Cisjordània, no com ens els volen vendre en TV (estranys éssers que odien occident i estan assedegats de sang i venjança) sinó com a persones com nosaltres.

Tràiler pel·lícula:

Plànol de com arribar-hi, clica al damunt per obrir el plànol més gran.

“Eduard mans de tisores” a Piera

Diumenge 11 de gener del 2009

Cinèfils de Piera projecta
"Eduardo Manostijeras"
(Edward Scissorhands),
de Tim Burton

El grup Cinèfils de Piera convida a veure, el proper diumenge dia 11 de gener, la pel·lícula "Eduardo Manostijeras" (Edward Scissorhands), 103’, 1990, de Tim Burton, a la Sala Polivalent del Casal per a Joves i Grans a 2/4 de 7 de la tarda. Una pel·lícula emotiva, divertida i ingeniosa, recomanable per a tothom sense manies als contes.

La idea inicial d’aquesta pel·lícula volia ser una nova versió de Frankenstein, en la que l’inventor-pare del noi mans de tisores, un ancià Vincent Price, es mor deixant-lo inacabat, i en el seu resultat final esdevé un conte mig fantàstic ple de poesia i crítica social, molt ben dirigit per Tim Burton ("Bitelchus", "Batman", "Sleepy Hollow"), i ben interpretat per Johnny Depp, Winona Ryder, Diane Wiest, Anthony Michael Hall, Kathy Baker i Vincent Price. Música: Danny Elfman. Molt ben ambientada i fotografiada, sensible i màgica. La critica l’ha assenyalat com una obra mestra del cine modern que en la seva estrena no fou massa ben rebuda, però que amb els anys, s’imposa com una de les millors pel·lícules de la historia del cine.

Tràiler pel·lícula:

Concert de Segals a Capellades

El passat dissabte dia 3

Segals va oferir un
concert memorable a
La Lliga de Capellades

El de dissabte dia 3, des del Teatre de La Lliga de Capellades i a partir de les onze de la nit, va ser un concert memorable per part d’aquest grup musical cada vegada més consolidat.

I no ho va ser a base de minuts d’actuació, com passa a la majoria de concerts del país, sinó des del primer moment, des de la primera aixecada de teló, en què, sota els efectes de llum, so i una escenografia que retia culte al passat, els SEGALS van començar a obrir butxaques per encabir-hi el nombrós públic assistent.

Sí, no és amor de "tiet" només. Dissabte a Capellades es van viure uns moments únics i esperem que repetibles entre un grup de joves músics i un públic entregat que acompanyà les cançons amb mans i veus des del primer instant d’un concert que gairebé va arribar a les tres hores.

Però hi va haver més gràcies…

Un dels molts detalls que preservaran aquesta nova actuació dels SEGALS per a la memòria musical capelladina, va ser la interpretació de diferents registres a càrrec d’una formació que en el seu moment ja va començar amb força i que en poc temps ha pres una volada impressionant.

Sota unes prediccions de concert acústic que no sempre es van complir per alegria dels que omplíem fins al capdamunt la sala de la Lliga, es van interpretar cançons pròpies, com el primer tema Carn d’escorxador (del qual s’oferí per sorpresa també de l’autor de la lletra, un versió fins i tot apta per a vegetarians de les sintonies), una altra també de collita pròpia titulada Ànimes en pena –que fa dies que corre i que el públic ja va seguir amb la veu-, i temes de diverses formacions musicals com els Beatles, Dire Straits, Sopa de Cabra, Lluís Llach, Maceo Parker, Leonard Cohen, entre d'altres, en un ampli repertori que sorprengué tots els assistents. Des del fill més petit que ahir començava a sortir de marxa fins a l’àvia de major experiència que ho tornava a fer.

Una altra singularitat van ser els col•laboradors musicals que al llarg de la nit van pujar a l’escenari per afegir-se a la moguda SEGALS. El Ton, pare de l'Oriol bateria, que també actuà contínuament, l’Eduard Rodríguez –que interpretà a la perfecció un tema dels Dire Straits-, l’Ester i la Mireia que sumaren també les seves veus en una altra de les cançons més melòdiques de la nit, l'Hallelujah, de Cohen , el Xarli –que va fer reviure el famós “Carajillo” que el grup FICSISI- B servia per moltes sales de la comarca a començaments dels 90, la Marta Banqué –que clogué el concert amb una magistral interpretació d’una cançó de Tina Turner-, el Moreno Brown –que féu aixecar-se, ballar i davallar la sala sencera a ritme de Hip Hop i que s’esncarregà de presentar cadascun dels SEGALS-, l’Àlex Cassanyes –que se sumà a la festa a ritme del seu mític trombó- i una parella de cantants, els Chemical Cusins que tampoc passaren desapercebuts, ni per la tonada de la seva cançó ni pel muntatge audiovisual que els acompanyà durant la seva actuació.

I encara hi ha un altre tret destacable. La mirada musical enrere que també oferiren ahir els SEGALS. No pas perquè la sala era plena d’antics components de bandes mítiques en aquest poble, com els ja anomenats FICSISI B o els PERE FLIPAT, sinó perquè l’Oriol, el Marc, el Quico, l’Aran i el Carles volgueren també homenatjar des de l’escenari, de manera que interpretaren també la cançó mítica de PERE FLIPAT mentre bona part de la sala es posava dempeus per saltar i picar de mans al ritme d’unes emocions que es van viure en una època determinada i que no s’han oblidat mai. D’aquesta manera els SEGALS van demostrar davant de tothom que volen continuar una línia traçada per uns joves que avui ja estan envoltats de fills i que en alguns casos ja marquen bona panxa, i que ho volen fer com a tribut a tot el que van donar també en el seu moment en el panorama més musical i estripat d’aquest poble.

En fi, una meravella de concert que fins i tot es féu curt si tenim en compte la sintonia i el bon ambient que es respirà ahir en tot moment.

Gràcies SEGALS, per la vetllada de dissabte i que no pari mail a música!

Joan Pinyol

"Die Welle" al Tocat d' Alboraia

Diumenge 4 de gener del 2009

El Tocat d'Alboraia projecta
"Die Welle" (L'Onada)
de Dennis Gansel

Demà diumenge dia 4 de gener el Tocat d'Alboraia convida a vore la pel·lícula "Die Welle" (L'Onada),104' 2008, de Dennis Gansel. La projecció començarà a les 5 de la tarda i es prega puntualitat.

Basada en fets reals: A la tardor de 1967 Ron Jones, un professor d'història d'un institut de Palo Alto a Califòrnia, no va tindre resposta per a la pregunta d'un dels seus alumnes: Com és possible que el poble alemany al·legue ignorància a la massacre del poble jueu? En eixe moment Jones va decidir fer un experiment amb els seus alumnes: va instituir un règim d'extrema disciplina a la seua classe, restringint-los les seues llibertats i fent-los formar en unitat. El nom d'aquest moviment va ser The Third Wave (La Tercera Onada). Davant la sorpresa del professor, els alumnes es van entusiasmar fins a tal punt que als pocs dies van començar a espiar-se els uns als altres i acosar als que no volien unir-se al seu grup. Al quint dia Ron Jones es va vore obligat a acabar amb l'experiment abans que arribés més lluny.

El director alemany Dennis Gansel ha traslladat aquesta experiència als nostres dies i a la seua terra natal: Alemanya. Aquesta vegada és el professor qui fa la pregunta als seus alumnes: Creieu que és impossible que una altra dictadura torne a implantar-se a Alemanya? I comença l'experiment…

Plànol de com arribar-hi, clica al damunt per obrir el plànol més gran.

Detenen un jove per atracaments a Masquefa

Detingut i empresonat un jove que
es dedicava a robar a Masquefa
i als pobles de la contornada

El dimarts passat, 30 de desembre del 2008, els Mossos d’Esquadra van detenir un jove que es dedicava a robar a Masquefa i als pobles de la contornada. El jove, de 25 anys, Tijani B., de nacionalitat marroquina i veí de Molins de Rei, se li atribueixen diversos robatoris a tot Catalunya, quatre dels quals a Capellades, Vallbona d'Anoia i Masquefa, entre setembre i el 6 de novembre.

El detingut arribava en tren a les poblacions de la contornada, anava als horts dels afores, a prop de la via, i allà abordava les persones que trobava treballant o passejant, els preguntava si coneixien algú de qui s'inventava el nom i després de la negativa, els amenaçava i els robava diners en efectiu que portaven a sobre, a més del telèfon mòbil perquè no truquessin a la policia. Després se n'anava del lloc i tornava a agafar el tren per marxar a casa seva.

El jove va ser identificat perquè ja tenia antecedents policials i havia complert tres anys de presó per motius similars. Els mossos van trobar les seves empremtes dactilars al cotxe on va acorralar la seva última víctima, qui l'ha reconegut fotogràficament. El seu darrer robatori va ser el 6 de novembre a Vallbona d'Anoia. El sospitós va ser detingut dimarts a Molins de Rei, i dimecres va passar a disposició judicial i posteriorment fou ingressat a la presó Model de Barcelona per ordre del jutge, acusat de diferents robatoris amb violència i intimidació.

A Masquefa la taxa d'escombraries serà gratis

A partir de l'any que ve
la recollida d'escombraries de Masquefa serà de franc per a tots els veïns

Gràcies a les constants reclamacions de veïns de Masquefa a la Generalitat de Catalunya, sobre la contaminació, les insuportables pudors i les constants molèsties que ocasiona l'abocador de Can Mata dels Hostalets de Pierola a la població de Masquefa, la Generalitat ha reconegut que és un greu problema que cal solucionar i ha accedit a crear una comissió que determinarà el tancament d'aquest abocador i estudiarà l'obertura de nous petits abocadors dintre la zona de l'àrea metropolitana de Barcelona, d'acord amb la premissa que cal tractar els residus en origen, en plantes properes als llocs on es generen els residus. Aquesta comissió també estudiarà les mesures per a reparar i compensar les molèsties i els danys produïts a les persones, al medi ambient i i al territori per aquest immens abocador.

La primera mesura acordada és que partir de l'any que ve, el 2009, la recollida d'escombraries de Masquefa serà de franc, gratis, per a tots els veïns i per un temps igual al nombre d'anys que hagi funcionat l'abocador de Can Mata. A més, en el transcurs del proper any s'aniran implementant nous sistemes de recollida, la gent podrà seguir tirant les escombraries als contenidors corresponents i també podran deixar les bosses d'escombraries als portals de les cases, cada fracció de residus en una bossa o galleda de diferent color i el servei de recollida també ho recollira casa per casa. També es donaran facilitats per tal que les famílies que ho desitgin puguin fer compost dels seus residus orgànics. A totes les famílies que ho sol·licitin se'ls proporcionarà gratuïtament un compostador amb les instruccions per aconseguir un bon compostatge i se'ls donarà 120 euros a l'any com a compensació per reciclar la matèria orgànica. L'Agència de Residus de Catalunya i l’Entitat Metropolitana de Tractament de Residus seran els organismes responsables de la implementació d'aquest serveis i del seu correcte funcionament.

Bones festes

Bones festes...
i que no et prengui el pèl,
el Pare Noel!
·

·
Que no et prengui el pèl. El Pare Noel

Que no et prengui el pèl, el Pare Noel
de Maó a Fraga és com una plaga per tot arreu.
Fora del balcó! És un impostor!
Per les nostres festes el que volem veure és el tió

Un paio barbut, gras petit i brut, arriba a l’escola
Ningú l’ha cridat, és l’home del sac, de la coca-cola
Té cara de vell, i el nas vermell, perquè es fot cassalla
És un indecent, espanta a la gent i a la canalla

Li diuen Noel, és un paio cruel, que ve de Lapònia
Ve cada Nadal, a fotre’ns el pal, amb la parsimònia
Per ell lo ideal, en plan comercial, vol que facis gasto
Ell vol que llencem, tot el que guanyem, en qualsevol trasto

Que no et prengui el pèl, el Pare Noel...

Un símbol dels rics, i de nens bonics i de casa bona
No és la tradició, és globalització, d’aquesta icona
En veus pel carrer, pels "xinus" també, entra arreu d’estranquis,
I ja n’estic tip, d’aquest malparit "putu" invent dels ianquis

La nostra il·lusió, fer cagar el tió i cantar nadales
Veure els Pastorets, i pels més xiquets, anar a la cavalcada
Cava o xampany, torró d’Alacant, i el caganer al racó
I sigues rebel, al pare noel, fot-li amb el bastó

Que no et prengui el pèl, el Pare Noel...

J.Domingo - Terratombats
·

·
Fés clic aquí per veure tota la felicitació
·

Terratombats treu disc i el presenta a Igualada

El nou CD del grup de rumba anoienc Terratombats [Que no et prengui el pèl!] , ja està al carrer. El CD inclou cinc peces enregistrades en un estudi de la comarca i serà la carta de presentació de la formació arreu del país.

Aquest Nadal, 'que no et prengui el pèl, el Pare Noel'

Un any més la Plataforma pro tradicions nadalenques catalanes ha començat l'agenda d'activitats de promoció dels símbols nadalencs catalans. La campanya, que fa ja un parell d'anys que es duu a terme a Igualada, té com a objectiu sensibilitzar la població en vers la presència de símbols foranis a les celebracions nadalenques, que arriben a eclipsar les figures pròpies, com són el tió, els reis o els Pastorets.

El Nadal a l’Institut de Piera

L’Institut Guinovarda
de Piera celebra
les festes del Nadal

Com ja ve sent tradicional des de fa una bona colla de cursos, el darrer dia lectiu abans de les vacances de Nadal va ser molt especial a l’IES Guinovarda per la celebració de la Festa de Nadal.

Les activitats van començar a primera hora del matí amb una cantata col·lectiva al gimnàs del centre. A continuació, i segons el nivell educatiu, es van dur a terme diferents tallers i activitats per totes les aules i espais del centre (de construcció d’instruments musicals, de microcontes, de nadales, de versos nadalencs, de ciclisme –amb un ruta per l’entorn de l’institut…). I després de l’hora de l’esbarjo tot l’alumnat i el professorat va formar el mosaic que reprodueix la imatge des del pati mateix. A continuació es van entregar diversos premis corresponents al concurs de Nadales que es va convocar durant el primer trimestre i a diverses competicions esportives i hi va haver una nova audició musical a l’escenari del mateix pati. A la darrera hora de classe es van dur a terme les tutories d’entrega de notes i d’intercanvi de regals a partir dels diferents amics invisibles organitzats en cada grup-classe. Tot plegat organitzat per la coordinació d’activitats extraescolars del centre i integrat en les celebracions que es duen a terme cada curs a l’institut públic de Piera.

Alumnes i professors de l’Institut Guinovarda de Piera

"Grizzly man" al Tocat d' Alboraia

Diumenge 21 de desembre del 2008

El Tocat d'Alboraia projecta "Grizzly man" (L'home ós)
de Werner Herzog

Aquest proper diumenge dia 21 de desembre el Tocat d'Alboraia convida a vore el documental "Grizzly man" (L'home ós), 104', 2005, dirigit per Werner Herzog. La projecció començarà a les 5 de la tarda i es prega puntualitat.

Aquest increïble documental conta la història de Timothy Treadwell, un aventurer autodidacta, que va passar catorze estius convivint entre óssos grizzly de la salvatge Alaska, fins que un dia un d'ells simplement se'l va menjar. La seua estada allí i la seua obsessiva relació amb els seus estimats óssos va quedar documentada per ell mateix amb la seua càmera de vídeo al llarg de més de cent hores de gravacions casolanes.

El veritable objecte d'estudi d'aquest documental no són els óssos salvatges, sinó la contradictòria personalitat de Timothy que atrevint-se a envair l'hàbitat natural dels óssos, va pretendre, en el fons, convertir-se en un d'ells, per trobar així sentit a la seua vida i exorcitzar els seus propis dimonis i frustracions humanes.

Plànol de com arribar-hi, clica al damunt per obrir el plànol més gran.

El tió més gran del món

Diumenge 21 de desembre del 2008

El programa
“Eduqueu les criatures”
farà cagar el tió més gran del món davant de Catalunya Ràdio
amb fins solidaris

El programa “Eduqueu les criatures” de Catalunya Ràdio ha convocat aquest diumenge, dia 21, els nens i les nenes per fer cagar el tió més gran del món davant dels estudis de Catalunya Ràdio a Barcelona.

Es tracta d’un tió de 14 metres de llargada i 7 metres d’alçada. Només la barretina fa més d’1,60 metres d’alçada, i al darrere, a més de regals, hi ha tota una acció solidària organitzada conjuntament amb el Banc dels Aliments, amb la col·laboració de la cadena de supermercats Bon Preu Esclat i la Cooperativa Abacus.

Per fer gran el tió caldran les aportacions de tots els oients, que podran seguir com es va engreixant a través del web de Catalunya Ràdio. S’hi pot participar de dues maneres. Una és comprant un val per valor d’1 euro als establiments Bon Preu Esclat. El Banc dels Aliments transformarà els diners recollits en menjar. L’altre sistema és que les famílies i les escoles recullin menjar -tenint en compte que només s’accepta pasta, arròs i llegums secs-, que es podrà dur els dies 20 i 21 de desembre al punt de recollida que el Banc dels Aliments muntarà al costat del tió (11 h a 17 h).

La campanya culminarà col·locant el tió més gran del món, els dies 20 i 21 de desembre, al mig de l’avinguda Diagonal de Barcelona, davant de Catalunya Ràdio. A més, el dia 21 de desembre, a dos quarts de deu del matí, durant l’emissió del programa “Eduqueu les criatures”, i a dos quarts de dotze del migdia, el tió cagarà regals i sorpreses.

Tots els nens i les nenes que hi participin podran fins i tot entrar a dins del tió a buscar els regals i així en veuran l’interior. Aquesta festa la transmetrà en directe Carles Capdevila, que condueix el programa “Eduqueu les criatures”, i el programa “El Suplement” també hi farà diverses connexions.

Aquest serà el tió més gros del món. Fa 14 metres de llargada i 7 metres d’alçada i segons els ideòlegs, l’empresa Events Catalunya, no es tenen referències d’un tió més gros que aquest. El tió, dissenyat per un reputat faller valencià, pot obrir els ulls i, per tant, es desperta en directe, davant de les mirades il·lusionades dels nens.

El Banc dels Aliments és una fundació que lluita des del 1987 contra el malbaratament alimentari com a resposta a la fam. La funció dels bancs d’aliments és recuperar tots aquells aliments que no són comercialitzables però sí que són consumibles, i distribuir-los entre les persones que els necessiten.

A Barcelona i la seva àrea metropolitana, unes 130.000 persones reben l’ajuda alimentària del Banc dels Aliments, que recull aliments d’unes 400 empreses que per diferents motius no els poden comercialitzar però que són aptes per consumir. Els reparteix a més de 500 entitats benèfiques que els distribueixen entre persones necessitades d’aquí; se n’assegura així, una distribució justa. El banc gestiona unes 70 persones voluntàries que fan possible el pont solidari entre empreses i persones necessitades.

El desdonament d'uns masquefins

Els problemes de la vivenda a la capital catalana|Del minipís al carrer

Una família de l'Eixample denuncia, en vigílies de ser desnonada, les precàries condicions en què ha viscut

• Han viscut més de tres anys en un pis de 25 m2

Últims dies: Martín i Isabel, a la minúscula cuina que hi ha a l'entrada de la vivenda que han d'abandonar d'aquí a un mes. Foto: Julio Carbó

Al cor de l'Eixample, on els pisos solen ser amplis i cars, on els sostres solen ser alts i les vistes privilegiades... també hi ha infravivendes. Hi ha caus que un dia van ser de la portera o que van albergar rancis comptadors de llum i fa uns anys es van convertir en estudis per obra i miracle de l'especulació immobiliària. Cotitzen desproporcionadament cars, com el de Bailèn, 388, on la família Morata pagava uns 470 euros (amb llum i aigua) per menys de 25 metres quadrats. Era l'únic que podien permetre's quan van arribar a la ciutat. Però ara ni tan sols els arriba per a aquest rebut. Si res o ningú ho arregla, Isabel Barragán, el seu marit i el seu fill dormiran al ras a partir del mes que ve. Ampliaran la llista de desnonaments a Barcelona, que creix diàriament sota la convulsió de la crisi.

La família, un matrimoni amb un nen de 10 anys, ha volgut fer pública la seva desgràcia amb dos objectius: demanar ajuda als quatre vents i alertar futurs arrendataris sobre les condicions de molts minipisos reciclats de la capital catalana.

El seu cas només és un més, un còctel d'infortunis que s'aguditza en una ciutat amb lloguers desenraonats en proporció als salaris de la majoria. Isabel es va quedar sense feina el març passat, quan va haver de tancar la seva petita ferreteria, a la mateixa zona. El seu marit, mecànic frigorista, tampoc té feina des del juny. Tots dos eren autònoms i no compten amb subsidi de desocupació. Ella té 47 anys, i ell, 50, una edat que en l'actual mercat laboral s'ha convertit en un llast. "Jo he sigut molts anys paleta, he treballat en una fàbrica i a la meva botiga, però estic disposada a fer qualsevol feina", confessa.

Supervivència

La dona planxa un dia a la setmana i fa algunes tasques de neteja, amb les quals obté uns 20 euros que donen per a aliments bàsics. La resta de la seva alimentació l'hi deuen a la par- ròquia de Sant Francesc de Sales. Martín fa feinetes ocasionals, però els comptes no donen per pagar el lloguer. No l'abonen des de l'agost i una sentència de desnonament (que van tractar de frenar intentant --sense èxit-- pagar tres mesos a la vegada amb ajuda d'un amic) ja ha dictat que el 16 de gener és el dia límit perquè abandonin la seva petita llar. Des de la sentència, pateixen talls d'aigua inesperats.

Els Morata van arribar el setembre del 2005 a la finca. Es tractava d'un minúscul pis habilitat on anys enrere es van ubicar els dipòsits de l'aigua. Tot és elèctric i les dues microhabitacions amb prou feines tenen espai per a un llit, però van pensar que només seria temporal. Isabel té un problema en un ronyó i necessitava supervisió mèdica, així que van deixar Masquefa i es van instal.lar a Barcelona. Amb la indemnització pel desmantellament de la fàbrica on treballava i un crèdit, va muntar la fallida ferreteria. Ara, una petita paga de 300 euros per discapacitat crònica del seu marit (que no li impedeix pas treballar) se'n va íntegrament per afrontar aquest préstec.

En aquests més de tres anys, la família s'ha endarrerit algun mes en el pagament del lloguer, però sempre ha anat a pagar-lo en mà a la societat propietària --titular de tota la finca i que no ha volgut fer declaracions a aquest diari--, com demostra amb els rebuts. Però al marge dels seus problemes econòmics, els inquilins han anat descobrint les males condicions de la vivenda, un cinquè sense ascensor que corona l'edifici. "La primera vegada que vam voler desgravar el lloguer vam descobrir que el pis no estava registrat per no tenir cèdula d'habitabilitat", es lamenta la dona. La vivenda estava pintada i rehabilitada, amb una minúscula cuina a l'entrada, dues petites estances i un lavabo.

La història es va complicar quan van voler augmentar la potència elèctrica, ja que el pis no té gas i així que encenen un calefactor se'n va la llum. "A l'hivern passem molt fred i no podem escalfar el pis per falta de potència elèctrica", denuncien. No van aconseguir mai la cèdula, de manera que a l'estiu, amb el sol que cau sobre l'estudi es veuen obligats a treure un matalàs a la terrassa de l'edifici per poder dormir.

La meteorologia és la seva amenaça. Quan plou es produeixen filtracions d'aigua i pateixen perillosos enrampades. Les parets són fines, hi ha humitat i les portes són tan baixes que una persona d'estatura mitjana ha d'anar amb compte per no donar-se un cop al cap. Però en poc més d'un mes, un altre inquilí els agafarà el relleu.

Patricia Castán. Barcelona. EPC

· Article publicat a El Periódico de Catalunya el 14/12/2008

"Golfus de Roma" a Piera

Diumenge 14 de desembre del 2008

Cinèfils de Piera projecta
"Golfus de Roma"
(A funny thing happened on the way to the forum)
de Richard Lester

El grup Cinèfils de Piera convida a veure, el proper diumenge dia 14 de desembre, la pel·lícula Golfus de Roma de Richard Lester, a la Sala Polivalent del Casal per a Joves i Grans a 2/4 de 7 de la tarda.

Cinèfils de Piera, és una branca de l'Associació de Dones de Piera que donada la manca de cinema que hi ha a Piera i des de que es va tancar el cinema Savoy a l'any 2006 va decidir fer una petita programació mensual d'una pel·lícula diferent, dos diumenges al mes i en horari de tarda, que venen oferint al public en general i que sense ser, generalment, de primera actualitat, son força interessants, algunes vegades pel·lícules conegudes que han estat mes aplaudides per tothom i arreu i moltes vegades poc conegudes però també d'interès.

Golfus de Roma, títol original : "A funny thing happened on the way to the forum" que es podria traduir com ara: “Alguna cosa divertida va passar de camí cap al Fòrum”, és una pel·lícula de l'any 1966 dirigida per Richard Lester i protagonitzada per Zero Mostel, Phil Silvers, Buster Keaton, Michael Crawford, Jack Gilford, Annette Andre, Michael Hordern, Leon Greene; guió de Melvin Frank i Michael Pertwee sobre un llibret de Burt Shevelove i Larry Gelbart; música i lletra de Stephen Sondheim; direcció musical i música addicional de Ken Thorne; fotografia de Nicolas Roeg.

"9.11. In plane site" a Alboraia

Diumenge 14 de desembre del 2008

Cinema al Tocat d'Alboraia
projecta el documental
"9.11. In plane site"
de William Lewis

El Tocat d'Alboraia convida el proper diumenge 14 de desembre del 2008, a gaudir del documental "9/11. In plane site" de William Lewis. La projecció començarà a les 5 de la tarda i es prega puntualitat.

Qui hi ha darrere els atemptats de l'11 de setembre? Què és el que va passar realment al Pentàgon? On són les restes de l'avió? Com és possible que s'esfondressen les Torres Bessones per culpa de l'incendi? Com és possible que els suposats terroristes segrestessen els avions amb uns cúters? Com és possible que hi haja diversos testimonis que afirmen que un dels avions que es va estavellar contra les torres no era un avió comercial? Com és possible que, desafiant les lleis de la física, les torres s'esfondressen en 8,4 segons, la velocitat de la gravetat? (el temps que haguessen tardat a esfondrar-se si no haguessen trobat resistència dels pisos inferiors, és a dir, com si hagués estat una "caiguda lliure" degut al fet que els pisos inferiors ja no presentaven cap resistència pel fet que s'estava produint una demolició controlada). Per què es van escoltar explosions en pisos i soterranis de l'edifici? Com pot un avió de passatgers realitzar maniobres tan brusques que el seu ordinador d'abord no li permetria i damunt, pilotat per un pilot novell? Són vius els suposats segrestadors suïcides? Què és eixe objecte estrany que duu l'avió a la part de baix? Què és eixe flash que es veu quan l'avió impacta contra la torre? Per què el sofisticat sistema de defensa aeri dels Estats Units va fallar durant més d'una hora en haver d'abatre els avions segrestats? Per què es va esfondrar l'edifici número. 7 del WTC hores després que les dues torres i sense haver patit danys considerables?.

Plànol de com arribar-hi, clica al damunt per obrir el plànol més gran.

Avui és Sant Nicolau

6 de desembre

Avui a Masquefa encara hi ha
hagut colles de nois cantant
el Virolet de Sant Nicolau

Avui és Sant Nicolau, considerat en molts llocs el patró de la mainada. A Catalunya i al País Valencià és considerat el patró dels nois, dels xics i xiquets i també dels escolans. Fins fa alguns anys el costum més estès arreu era el dels nois, anomenats popularment "Nicolaus", fent captes populars el dia d'avui. Aquesta festa dels nois gairebé a cada indret es celebrava de manera semblant però també diferent, amb diversos rituals i amb cançons diferents.

A Masquefa els nois o Nicolaus, generalment en colles, recorrien el poble casa per casa i botiga per botiga cantant la cançó de Sant Nicolau i recollint tot el que la gent els donava amb uns cistells. Generalment la gent donava fruites del temps i fruits secs, llaminadures i algunes vegades també diners. Algunes colles es repartien a parts iguals tot el que havien recollit i d'altres colles a més feien una bon berenar amb tot o part del que havien recaptat. En algunes cases amb part del que havien recollit també feien una coca de recapte.

La cançó de Sant Nicolau que es fa servir per a fer les captes pot variar molt d'un poble a l'altre. La versió tradicional i més cantada a Masquefa, cantada tal qual o amb variacions o amb les estrofes canviades d'ordre, és aquesta, tot i que també se'n coneixen d'altres.

Virolet Sant Pere,
virolet Sant Pau,
que venim de Roma,
que portem corona
de Sant Nicolau.

Virolet Sant Pere,
virolet Sant Pau,
la caputxa em queia,
la caputxa em cau.

Virolet Sant Pere,
virolet Sant Pau,
si la caputxa em cau,
li direm ¡Adeusiau!

Passarem per cases,
tot ho trencarem,
que de plats i olles
no n'hi deixarem.
Quatre de pa,
quatre de vi;
si voleu que cantem més,
porteu figues, porteu figues;
si voleu que cantem més,
porteu figues i diners.

El dia 6 de desembre és la primera data que recorda que la tardor s'acaba i aviat començarà l'hivern. Sant Nicolau és el preludi de les festes del solstici d'hivern, la data en què tradicionalment comencen les festes de Nadal, tal com ens recorda la dita: "Sant Nicolau obre les festes amb clau"

Sant Nicolau, representat com un vell bisbe de llarga barba blanca, és hereu d’antics personatges precristians vinculats a l'arribada de l’hivern i al fred intens que comença a principis de desembre. La seva figura és de les més celebrades encara avui als països del centre i nord d’Europa. En aquests països la seva llegenda i història ha generat un dels personatges portadors de regals més populars del Nadal: “Santa Klaus”, “Papa Noël”. Tot hi que cal dir que la imatge del Pare Nadal grassonet, amb els cabells blancs rinxolats i vestit amb el pijama vermell diuen que és una invenció publicitària de la Coca Cola.  

Francesc Mas i Castanyer

La variant de Sant Llorenç a informació pública

El Departament de Política
Territorial i Obres Públiques de
la Generalitat sotmet a informació
pública la variant de la carretera
de Sant Llorenç d’Hortons

El Diari Oficial de la Generalitat d'ahir divendres 3 de desembre del 2008 publica l’anunci pel qual el DPTOP sotmet a informació pública l’estudi informatiu i el d’impacte ambiental de la variant de la BV-2249 al seu pas per Sant Llorenç d’Hortons. La variant tindrà una longitud de 3,4 quilòmetres i suposarà una inversió estimada en 12 MEUR. Aquesta via permetrà evitar el pas de vehicles per l’actual travessera i, així, millorar tant la fluïdesa i la seguretat del trànsit com la mobilitat local. El lloc de consulta és: Servei Territorial de Carreteres de Barcelona. Carrer d'Aragó, 244-246. Barcelona.

Millora de la mobilitat

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha impulsat la construcció d’una variant que permeti evitar el pas per l’actual travessera de Sant Llorenç d’Hortons de la BV-2249. Aquesta actuació té com a principals objectius millorar la seguretat i fluïdesa del trànsit, així com la mobilitat local, en un àmbit on s’ubiquen diversos sectors industrials que generen un flux significatiu de vehicles pesants. Actualment, circulen per aquesta via una mitjana de 2.500 vehicles diaris, un 20% dels quals són pesants.

El DOGC publica l’anunci d’informació pública de l’estudi informatiu i de l’estudi d’impacte ambiental d’aquesta variant per tal que administracions, entitats i particulars puguin formular les propostes que considerin adients.

Els estudis analitzen dues opcions de traçat per a la variant de Sant Llorenç d’Hortons, totes dues per l’oest de la població. L’alternativa considerada més òptima és la més separada del nucli urbà, té una longitud de 3,4 quilòmetres i per a la seva construcció s’estima un pressupost de 12 MEUR.

El traçat de la futura variant

La variant estarà formada per dos carrils de circulació de 3,5 metres d’amplada i vorals de 0,5 metres. El seu traçat s’inicia al sud del nucli urbà amb una rotonda, a nivell, que connecta amb l’actual BV-2249.

A partir d’aquest enllaç inicial, la variant es dirigeix cap al nord-oest, deixa a l’est el càmping de Cal Ferreguet i finalitza amb una segona rotonda que enllaça novament amb la BV-2249, al terme de Masquefa, prop del límit amb Sant Llorenç d’Hortons.

En el recorregut de la futura variant, cal destacar dos viaductes, de 90 i 85 metres de longitud, per a creuar, respectivament, els torrents de Sant Just i Cal Ferreguet. Així mateix, es preveu la formació d’un pas superior i dos passos d’inferiors per tal de donar continuïtat a diversos camins.

'L'últim viatge del jutge Feng' a Capellades

Divendres 5 de desembre del 2008

El Cineclub al Museu, de Capellades, projecta: "L'últim viatge del jutge Feng"

El proper divendres 5 de desembre a les 10 del vespre el Cineclub al Museu, de Capellades, convida a la projecció del film "L'últim viatge del jutge Feng" en versió doblada a l'espanyol, a la Sala de Conferències al 2n pis del Museu Molí Paperer de Capellades. El preu serà de 2 € per les sòcies i els socis de La Lliga i de 3 € per la resta de públic. Es prega el màxim de puntualitat, car un cop començada la projecció no es permetrà l'entrada a més espectadors.

Títol original: Mabei shang de fating. Director: Liu Jie. Productora: 3c Films i Beijing Children's Art Theater. País: Xina. Any: 2006. Durada: 101'. Guió: Wang Lifu. Fotografia: Harrison Zhang.Director artístic: Cao Jiaan. Muntatge: Liao Ching-Song. Intèrprets: Li Baotian (jutge Feng), Yang Yaning (Yang), Lu Yulai (Ah-Luo).

A la província de Yunnan, al sud-oest de Xina. Un tribunal ambulant recorre els sinuosos camins a través de la seva gira anual. El vell Feng és el jutge. La seva secretària, Yang està a punt de jubilar-se. Els acompanya el jove jutge Ah-Luo, que s'estrena en això de les gires. Un cavall vell transporta la insígnia nacional, els expedients i totes les seves pertinences.

De tant en tant sorgeix l’oportunitat de gaudir d’una experiència ben insòlita en les sales del nostre país. Es tracta d’una experiència enriquidora, d’aquelles de les que n’aprens alguna cosa i per les que paga la pena invertir-hi un parell d’hores. I es que si pensaves que ho havies vist tot en el cinema sobre judicis, que res de nou se’n podia fer, i que amb l’Ally McBeal ja s’havien esgotat les fórmules, és perquè fins ara ningú no s’havia atrevit (o li havien permès) explorar el tema de la justícia en un marc tan exòtic i desconegut com la Xina rural actual.

El director de fotografia xinès Liu Jie debuta en la direcció amb 'L'últim viatge del jutge Feng', una atípica road-movie on els protagonistes duen justícia allà on la modernitat sona a ciència-ficció.

La història és ben senzilla. A la província de Yunnan, al sud-oest de la Xina, un tribunal ambulant recorre els sinuosos camins en la seva gira anual. Tres són els membres d’aquest tribunal: El vell jutge Feng, la seva secretària a punt de jubilar-se Tía Yang, i el jove (i jutge primerenc) Ah-Luo. Un cavall vell s’encarrega de transportar la insígnia nacional, amb tot el que representa, i tots els expedients i pertinences. Junts aniran de poblat en poblat impartint una justícia sovint invàlida davant les situacions que se’ls presenten. Només l’experiència de Feng i el seu coneixement de les tradicions ancestrals que imperen a cada un dels grup ètnics, farà possible la resolució d'uns casos que a nosaltres si ens semblen de ciència-ficció.

El contrast entre tradició i modernitat (molt ben definit pel xoc generacional entre Feng i Ah-Luo) és present al llarg de tot el film, que, encara que no ho sembli, està ambientat en ple segle XXI. Un contrast que traspassa la pantalla i et situa com a espectador en una situació de descobriment continu, on, paradoxalment, un dotzena de minories ètniques amb habitants que viuen amb 70 € a l’any i problemes ben diferents als nostres, ens fan veure que tots ens movem sota un mateix patró, el de la passió i els interessos.

Cal destacar la fantàstica fotografia d’uns paratges tan bells com esglaiadors, així com el treball dels tres actors protagonistes (Li Baotian, Yang Yaning i Lu Yulai) que aporten un toc agredolç molt agraït i que fa que algunes de les escenes més estàtiques del film no se’ns facin tranquil•litzants en excés. [Iker Zarallo Peretó – LaFinestraDigital.com]

El Dia de la Música a l'IES Guinovarda

L'Institut Guinovarda
de Piera va celebrar
el Dia de la Música

El passat divendres 21 de novembre, i tal i com ve sent habitual a l’institut públic de Piera quan s’escau el dia dedicat a la música, van tenir lloc al centre diverses audicions a càrrec de músics professionals que van explicar davant de l’alumnat de l’IES Guinovarda tots els detalls dels seus instruments i la particularitat que tenen a l’hora d’interpretar diferents peces musicals.

Enguany van venir al centre tres especialistes en instruments de vent (trompeta, trompa i trombó de vares) que dugueren a terme set sessions de formació i de demostració consecutives des de la biblioteca del centre. Sobretot adreçades a l’alumnat de 1r i de 3r. d’ESO, com a complement de la matèria de Música que tenen en els seus currículums acadèmics, però també, i amb caràcter voluntari a l’hora del pati, per a l’alumnat de 2n i 4t. d’ESO i Batxillerat. Tot plegat com a continuació d’una tradició que es du a terme en aquest institut a finals de novembre de cada curs.

Els Dies de la Música

Actualment es celebren dos dies de la música, el 21 de juny i el 22 de novembre.

El Dia de la Música del 21 de juny és una festa europea i internacional, que actualment se celebra en un centenar de països, cada 21 de juny, amb l'inici de l'estiu. Va ser Jack Lang, Ministre de Cultura francès, qui, el 1982 va celebrar-ne la primera edició a França.

El Dia de la Música del 22 de novembre és el dia de Santa Cecília, patrona de la música i dels poetes. Santa Cecília és venerada per l'Església catòlica i l'ortodoxa com a verge i màrtir. Durant molt de temps es va suposar que era una noble romana que, amb el seu marit Valerià, i el seu germà Tiburci, van patir el martiri cap el 230 en l'època de l'emperador Alexandre Sever. La tradició explica que la van voler asfixiar en les calderes d’uns banys romans i que en no aconseguir-ho, la van submergir en aigua bullent. Sembla que el fet de relacionar-la amb la música és un error d’interpretació i traducció dels textos de l'època que explicaven els fets de la celebració del banquet de noces i del seu martiri, de manera que els tubs de les calderes que escalfaven els banys romans podrien haver-se interpretat com els tubs característics de l'orgue i així amb aquesta confusió a l'any 1594 el Papa Gregori XIII la va nomenar patrona de la música. Actualment els historiadors creuen que Santa Cecília no va existir i que és un mite, una invenció de l'època per a substituir a la deessa romana “Bona Dea Restituta”, aquesta deessa restituta de la salut era la deessa romana que curava la ceguera, i la paraula llatina de la ceguera és cæcitas, molt semblant a Cæcilia.