"M" de Fritz Lang al Tocat d'Alboraia
El Tocat d'Alboraia projecta
“M – Eine Stadt sucht einen Mörder”
de Fritz Lang
“M – Eine Stadt sucht einen Mörder”
de Fritz Lang
El proper diumenge 29 de març, el Tocat d'Alboraia convida a vore la pel·lícula de Fritz Lang “M – Eine Stadt sucht einen Mörder”, (El vampir de Düsseldorf), 1931, ALE, 110’, protagonitzada per Peter Lorre, Otto Wernicke, Gustaf Gründgens, Ellen Widmann, Inge Landgut, Theodor Loos, Friedrich Gnass. Titulada en la versio original “M – Eine Stadt sucht einen Mörder” (“M” és l'inicial de Mörder, Assassí, en alemany), que en català es podria traduir com “Una ciutat que busca un assassí”, en castellà es va titular com “M, El vampiro de Düsseldorf” a Espanya i com “El vampiro negro” a l’Argentina. La projecció començarà puntualment a les 5 de la tarda.
Una de les millors pel·lícules de la història del cinema, rodada per Fritz Lang l'any 1931. Basada en fets reals, és la primera pel·lícula on apareix un psicòpata assassí en sèrie, mostrant-nos la seua angoixa existencial i les complexitats de la seua personalitat. El film tracta sobre un assassí en sèrie de xiquetes que té atemorida a tota la ciutat de Düsseldorf. Mentre la policia segueix la seua frenètica i desesperada recerca, detenint a qualsevol persona mínimament sospitosa, els líders de l'hampa, molests per les batudes contra ells, decideixen prendre part en l'assumpte. L'alarma social, el temor col·lectiu i la sensació d'inseguretat, fan que la societat actue amb irracionalitat, amb intents de linxament, la gent desconfia de qualsevol individu i es viuen moments de paranoia col·lectiva a la recerca de l'assassí.
La densa atmosfera de la trama, es dibuixa de forma excel·lent, mitjançant una plasmació expressionista, que exerceix un gran control sobre el visual. Els plànols llargs, amb enquadraments obsessius i malaltissos, acrescuts per una sublim fotografia, assoleixen crear un clima d'inseguretat, que encercla l'espectador en un estat de constant tensió. En la pel·lícula apareixen reflexions molt actuals sobre la llei, la justícia i la venjança.
Peter Lorre realitza, malgrat les seues curtes aparicions en pantalla, la millor interpretació d'un criminal esquizofrènic de tota la història del cinema; no sols és creïble la seua interpretació, sinó que a més, amb la seua actuació a l'escena final, ens deixa un dels millors finals rodats, eixos ulls ixents i aqueix rostre desfigurat durant l'escena del judici, mai no podrà ser igualat.
Tràiler pel·lícula, escena final :La densa atmosfera de la trama, es dibuixa de forma excel·lent, mitjançant una plasmació expressionista, que exerceix un gran control sobre el visual. Els plànols llargs, amb enquadraments obsessius i malaltissos, acrescuts per una sublim fotografia, assoleixen crear un clima d'inseguretat, que encercla l'espectador en un estat de constant tensió. En la pel·lícula apareixen reflexions molt actuals sobre la llei, la justícia i la venjança.
Peter Lorre realitza, malgrat les seues curtes aparicions en pantalla, la millor interpretació d'un criminal esquizofrènic de tota la història del cinema; no sols és creïble la seua interpretació, sinó que a més, amb la seua actuació a l'escena final, ens deixa un dels millors finals rodats, eixos ulls ixents i aqueix rostre desfigurat durant l'escena del judici, mai no podrà ser igualat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada