Es casaran l'any que ve
Un idil.li entre agentsLa Isabel i la Dolors treballen a la policia
de Sabadell i són parella des de fa anys
de Sabadell i són parella des de fa anys
D'uniforme Dolors (esquerra) i Isabel, amb Víctor Argelaguet.Més informació:
• Els policies gais i lesbianes d'Europa es reuneixen a Barcelona
Dolors Lartuna, de 40 anys, i Isabel Tapia, de 43, es casaran l'any que ve. "És una primícia", confessen. Ja tenen data per a l'enllaç: el 23 d'abril. Des de fa 11 anys comparteixen les seves vides. Treballen a la policia municipal de Sabadell. La Dolors és motorista i la Isabel està destinada a l'oficina de denúncies, atestats i accidents.
Aquestes dues dones es van conèixer al cos policial, quan la Isabel va arribar procedent de Masquefa. L'1 d'abril del 1997 va començar el seu camí a la capital vallesana i als 23 dies, per Sant Jordi, va començar a sortir amb la seva actual parella. "Va ser molt ràpid, com un amor a primera vista. Tenim caràcters diferents, però ens complementem bé", explica.
"Els nostres companys ens accepten tal qual. Potser algun veterà, a l'haver rebut una educació diferent, no ens comprèn, però mai ens han dit res", explica la Isabel. "Hem demostrat des del primer moment el que som. I diferenciem la feina i la nostra relació personal. Ho portem amb normalitat, com una parella heterosexual", relata, conscient que altres agents sí que han tingut problemes de discriminació en altres poblacions.
"Has de ser un bon policia, un bon professional, al marge del que és la teva vida privada. Els companys ens tracten com a policies, que és el que som". La Dolors afegeix: "Els meus companys de feina sempre han conegut la meva vida. Entre ells, sóc un més".
Aquestes dues dones es van conèixer al cos policial, quan la Isabel va arribar procedent de Masquefa. L'1 d'abril del 1997 va començar el seu camí a la capital vallesana i als 23 dies, per Sant Jordi, va començar a sortir amb la seva actual parella. "Va ser molt ràpid, com un amor a primera vista. Tenim caràcters diferents, però ens complementem bé", explica.
"Els nostres companys ens accepten tal qual. Potser algun veterà, a l'haver rebut una educació diferent, no ens comprèn, però mai ens han dit res", explica la Isabel. "Hem demostrat des del primer moment el que som. I diferenciem la feina i la nostra relació personal. Ho portem amb normalitat, com una parella heterosexual", relata, conscient que altres agents sí que han tingut problemes de discriminació en altres poblacions.
"Has de ser un bon policia, un bon professional, al marge del que és la teva vida privada. Els companys ens tracten com a policies, que és el que som". La Dolors afegeix: "Els meus companys de feina sempre han conegut la meva vida. Entre ells, sóc un més".
J. G. A. Barcelona
El Periódico de Catalunya. 30.06.2008
· Noticia publicada a El Periódico de Catalunya del 30.06.2008
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada