dijous, 19 de juny del 2008

De Joaquim Pons, alcalde de Pierola

La invasió francesa, Cuba i la Lleva del Biberó

En el bicentenari de la invasió de les tropes de Napoleó a Espanya, parlem de 1808, és just de recordar la pagesia catalana que s´enfrontà als soldats francesos. Entorn del timbaler del Bruc, els pobles de sota Montserrat s’adjuntaren per frenar-los el pas. El meu tresavi que es deia Joaquim Pons i era l´alcalde de Pierola organitzà una guerrilla que amb armes molt rudimentàries intentaren espantar els gavatxos. Tingué mala sort. Els francesos el feren presoner, li clavaren una descomunal pallissa com a cap de la resistència i l´estimbaren rostes avall d´aquelles descomunals pedres montserratines. Però el meu tresavi era de molt bona fusta i no va morir, si bé estigué diverses setmanes al llit baldat de cap a peus.
Com pogué, un dia s´aixecà i anà a la Casa del Poble, cridà tota la gent i els parlà des del balcó municipal. Recordà als piarolencs que l´havien nomenat alcalde perquè era de les poques persones que llavors sabia llegir i escriure en el poble. Davant de tothom va dir que no volia que el seu fill sofrís les penúries que ell havia passat i va prometre que no li ensenyaria de llegir ni d´escriure, i així mai no podria ser alcalde. Però el seu fill, ja gran i el pare mort, s´adonà de la falta que li feia la lletra per la vida social i comercial i va jurar que el seu fill que també es deia Joaquim Pons com l´avi, el faria instruir i seria el vailet més espavilat de la comarca. Però l´home proposa i Déu disposa. Vingué la guerra de Cuba i el jove Quim va ser reclutat com molta joventut catalana per embarcar al Mar de les Antilles. Recordant la pallissa del seu avi, el jove Quim es negà a embarcar i desertà. Anà a fer de pastor a una masia de Gombrèn, un poblet muntanyenc entre Ripoll i Berga. I ho aprofità per estudiar la carrera de mestre i fou un gran dibuixant.
En record del meu avi, tinc escrita una havanera sota el nom de L´Avi Quim no va anar a Cuba. Hi posà música el jove compositor Paco Viciana i l´estrenà les Veus de Besalú, amb gran èxit. Una estrofa de l´havanera diu: «Què se’ns ha perdut a Cuba? Per què hi hem de dar la sang? No us mogueu, no, fills del poble. Digueu que no, catalans!».
I la història continua. Sempre he tingut una gran simpatia i una profunda pena per la joventut que el govern republicà reclutà tenint 17 anys, per anar a la guerra. Ara són coneguts per la Lleva del Biberó. Un error militar i polític, ja que en quedar aïllada Catalunya de l´Espanya republicana en arribar les tropes nacionals a Vinaròs l´abril de 1938, el més assenyat era demanar la pau, com volien molts dirigents. Contràriament, a instància del més violents, es desencadenà la Batalla de l´Ebre, que costà mes de seixanta mil morts i una fulminant derrota republicana. Han passat setanta anys d´aquells fets, i els de la Lleva del Biberó que sobrevisqueren, cada any es reuneixen. Ens els recorda, també, una havanera que duu per nom En Quim no vol anar a l´Ebre i que és una adaptació de l´havanera de Cuba. Una estrofa diu: «Catalunya rica i plena, recobrarà la il·lusió, Volem pau, no volem guerra, la quinta del biberó». Dimarts, dia 29 del passat mes d´abril, l´havanera En Quim no vol anar a l´Ebre es va estrenar a Banyoles amb motiu de la XXVII Trobada de Germanor dels Supervivents de la Lleva del Biberó. La cantà la Coral Plenitud del Casal de la Gent Gran de Ba­nyo­les sota la direcció de la simpàtica directora Carme Cornellà.
Francesc A. Picas i Pons. La Jonquera.
Cartes. Diari de Girona. 18.06.2008
· Carta publicada a Diari de Girona el 18.06.2008






La cançó “L'Avi Quim no va anar a Cuba” és un dels títols de l’àlbum “Cada Veu Un Petó” del grup “Veus De Besalú”.




·
L'Avi Quim no va anar a Cuba

L'Avi Quim no va anar a Cuba,
Cuba és terra de valents.
No volen ser més d'Espanya,
volen fer-se independents.
Què se'ns ha perdut a Cuba,
perquè hi hem de dar la sang?
No us mogueu, no, fills del poble!
Digueu que no, catalans!

L'Avi Quim no va anar a Cuba,
no volgué fer-hi el soldat
Cuba és una terra lliure,
té dret a la llibertat!
No us embarqueu cap a Cuba,
que hi vagin els de Madrid.
Nosaltres mar i muntanya,
i una rosa al mig del pit.

Lletra: Francesc A. Picas i Pons
Música: Paco Viciana