dissabte, 20 de gener de 2007

El Sant Sebastià de Masquefa

Sant Sebastià guarda de pesta i de pecar

La devoció a Sant Sebastià
i el retaule del Mestre de Masquefa

Avui dia 20 de gener és Sant Sebastià. Antigament aquest sant era molt invocat per tal de protegir les poblacions contra les plagues, pestes, el còlera, malalties de contagi i el foc. Actualment també s’hi ha afegit el sida i d’altres malalties infeccioses.
També és patró i protector dels soldats, sobretot els d'infanteria, dels atletes, els arquers i de policies municipals, de la joventut i la bellesa masculina, dels gais. La Figura de Sant Sebastià és l'emblema suprem de bellesa apol·línia, l’home bell i ben plantat. També s'ha convertit en figura icònica en l'art i la literatura gai.
La llegenda i l’hagiografia ens diu que Sant Sebastià va néixer a Milà a mitjan segle tercer, i va abraçar el cristianisme, motiu pel qual va morir màrtir el 20 de gener de l'any 288. Primer el van lligar a un tronc i el van sagetejar, però es va guarir de les ferides de les fletxes, per la qual cosa fou portat al circ on va morir apallissat, tot i que la iconografia ens presenta el sant lligat a un tronc i cosit de fletxes, donant a entendre que va morir d'aquesta manera. La llegenda de la seva intervenció prodigiosa en aturar una epidèmia de pesta a Roma (any 680) el feu popular sobretot a partir de les onades de pestes que assolaren Europa al final de l’edat mitjana i els segles posteriors.
Segurament que la devoció Sant Sebastià recull els cultes a personificacions semblants que abans del cristianisme els diversos pobles retien als seus herois i divinitats, i que molt sovint l’església recollia i adaptava sincrèticament. Les semblances del màrtir a qui el disparen amb fletxes amb Apol·lo, és força evident: “L’aparença d’Apol·lo és la d’un home jove, molt bell, sense barba. Apol·lo és el déu arquer, i a causa de la seva identificació amb el Sol, és font de salut. És el déu de la resplendor del sol i la bellesa, de la música i de la poesia, de la medicina, del vaticini i déu pastoral unit a la naturalesa. És al mateix temps un déu guerrer capaç d'usar el seu arc amb tota la certesa. Les fletxes que tira amb el seu arc provoquen la malaltia, però també és el déu guaridor i purificador.”
Segons la tradició popular, la devoció cap a Sant Sebastià arriba a Catalunya als segles X i XI i s’escampa més de pressa sobretot a partir del segle XV, quan la pesta feia estralls en moltes poblacions.
En temps de pestes, epidèmies i altres situacions catastròfiques s’invocava la protecció d’algun sant. Quan aquesta situació catastròfica era molt generalitzada, a molts indrets és posaven sota la protecció d'un sant, santa o Mare de Déu amb la formula del "vot de poble", mitjançant una prometença comunitària, solemne i pública i les posteriors cerimònies religioses, processons i pregaries:
Màrtir Sant molt singular,
implorem vostra clemència,
vulgau a Jesús pregar
que'ns guardi de pestilència.
Nosaltres no en tenim constància documentada, però algú havia explicat que antigament, a Masquefa, Sant Sebastià també era invocat en moments de plagues i pestes i havien dit que Masquefa també havia fet en algun d’aquests moments catastròfics "vot de poble" a Sant Sebastià.
· Sant Sebastià. Retaule. Mestre de Masquefa (XV). Col·lecció Mateu (Barcelona) ·
Per casualitat hem trobat aquesta imatge de Sant Sebastià atribuïda a un tal Mestre de Masquefa. No sabem si aquest retaule amb la imatge de Sant Sebastià estava a Masquefa o no. No tenim cap més mena d'informació sobre aquest retaule de la que hi ha al peu de la fotografia, ni la seva procedència, ni d'aquest Mestre de Masquefa, ni on es troba aquesta Col·lecció Mateu.
En alguns documents antics hi ha constància que al País Valencià alguna persona o notari de cognom Masquefa havia donat fe de l'encàrrec d'algun retaule, però ignorem si aquest retaule de la fotografia hi pot tenir alguna mena de relació.
Si algú en sap alguna cosa més, del retaule de Sant Sebastià del Mestre de Masquefa, i ho vol donar a conèixer, ens agradarà poder-ho explicar en aquestes pàgines.
Francesc Mas

1 comentari:

Xavier ha dit...

Al Cementiri Vell, sota la volta del cor, a la pedra de volta, hi ha una relleu de sant SEbastià, lligat a l'arbre amb les flextes clavades. No sé de quina època és ni si té relació amb el que dieu.