No tindré casa en la puta vida!

Ni a Masquefa ni enlloc

Dissabte i diumenge, manifestació,

acampada i tallers per l’Habitatge Digne

A Masquefa també ens afecta,
l'habitage és cada dia més car

“No tindré casa en la puta vida!”, segur que has pensat aquesta frase més d'una vegada. Jo també, ens passa a tots. El passat 14 de maig, mitjançant una convocatòria anònima per internet, milers de persones vam sortir al carrer a tot l'Estat espanyol per exigir un habitatge digne. La seguda va ser un èxit però les coses continuen igual: ahir van tornar a pujar les hipoteques i els lloguers estan pels núvols. Ens estan demanant a crits que sortim al carrer una altra vegada. I aquesta vegada serem molts més.”

Per aquest cap de setmana “L’Assemblea Popular per un Habitatge Digne”, amb el suport d’una colla d’organitzacions, han convocat una manifestació, acampada i tallers per l’Habitatge Digne. No hi faltis, el teu futur està en joc.

La manifestació massiva per un habitatge digne, esta convocada pel 30 de setembre, a les 6 de la tarda, a la Plaça Catalunya de Barcelona. El dissabte a la nit i el diumenge es realitzaran totes les altres activitats.

El programa complert de la manifestació, acampada i tallers, és aquest:

Dissabte 30 de setembre del 2006

Dissabte a la tarda:

Manifestació: 18 h Plaça Catalunya (accions, camions amb cadena de so, espectacles multidisciplinaris, música en directe, karaoke antiespeculació i molt més).

Dissabte per la nit (En finalitzar la manifestació):

Muntatge del campament (no oblidis la teva tenda de campanya).
Passi de vídeos sobre la situació de l'habitatge.
Sopar i música en viu.

Diumenge 1 d’octubre del 2006

Diumenge al matí:

11 h Esmorzar vigoritzant amb xocolata i xurros.

Punt Informatiu (tot el que sempre vas voler saber sobre el problema de l'habitatge: documents, consulta amb experts, consells i punt de contacte amb l'assemblea per un habitatge digne de Barcelona).

Fotomató contra l'Especulació (posa pel dret a l'habitatge).

14 h Dinar popular i migdiada.

Diumenge a la tarda:

Què passa?, per què no tenim casa?
Debats i tallers populars per un Habitatge Digne.

17 h Xerrada introductòria: El trist panorama de l'Habitatge
(Què és i com funciona la bombolla immobiliària?, Marc polític, financer i immobiliari de l'actual situació de l'habitatge, "És un dret, no una mercaderia." L'habitatge, un dret vulnerat i l'exigència de l'article 47. Sondeig de la situació. Repàs de les problemàtiques rebudes al llarg de la jornada en el Punt Informatiu...).

18 h Propostes per acabar una vegada per sempre amb l'especulació, la bombolla i la violència immobiliària (3 tallers en grups de treball dividits per eixos temàtics).

Taller 1: De com interpel·lar i exigir els nostres drets a les institucions i els polítics, amb la participació d'algun membre del taller contra la violència immobiliària i urbanística (VIU), l'Associació per un Habitatge Digne, l'Observatori DESC (drets socials, econòmics i culturals).
Temes a tractar: Elaboració de documents dirigits a les institucions, consultes populars, recollides de firmes...

Taller 2: Formes de desobediència civil i autoorganització per reclamar col·lectivament un habitatge digne. Amb la participació d'un advocat de Dret Civil, membres del col·lectiu Desobedients, la PHRP, membres d'una cooperativa d'habitatge.
Temes a tractar: experiències d'autoconstrucció i habitatge cooperatiu, formes de reivindicació lligades a la desobediència civil (mobilitzacions al carrer, vagues de lloguers, okupació d'immobles...).

Taller 3: Punxar la bombolla des de dins. Eines per subvertir la lògica perversa de l'especulació, amb la participació d'alguns estudiosos de la bombolla immobiliària i diversos col·lectius que practiquen un ús social dels mitjans de comunicació.
Temes a tractar: formes d'intervenir en el mercat (i en la confiança que es té en ell), diferents estratègies d'intervenir en la premsa i en l'opinió pública.

20 h Assemblea Popular // Plenari
Es recolliran totes les propostes llançades als tallers, i s'obrirà un debat general.
Com seguim endavant amb les pròximes mobilitzacions (15 d'octubre: cimera europea de Ministres d'habitatge a Barcelona).

· Més informació:
· V de Vivienda ·
· Assembla Popular per un Habitatge Digne ·
· Material gràfic ·
· Taller contra la Violència Immobiliària i Urbanística ·
· Fòrum de discussió.v.t.p.d ·
· Fòrum de discussió.b.i ·
· Plataforma Por Una Vivienda Digna ·
· MobbingBCN ·
· Crónica de un movimiento inesperado ·
· · ·
· Comprar pis a Masquefa. Cada dia més cars. On anirem a parar? ·

La llibertat d'informació i el poder

Llibertat d’informació, d’expressió, d’opinió, llibertat de premsa

Si no hi ha llibertat d’informació, no hi ha llibertat

Diuen que la lluita per la llibertat no s’acaba mai, després de cada fita aconseguida, alguns o altres, ja miren de trobar la manera de tornar enrera i de posar-hi traves de tota mena. La llibertat d’informació, d’expressió, d’opinió, la llibertat de premsa, és una d’aquestes llibertats que arreu del món s’ha d’anar reclamant cada dia, i a Masquefa també, és una llibertat que molesta i incòmoda al poder.
I quan la llibertat d’informació, d’expressió, d’opinió, la llibertat de premsa, s’exerceix des de la independència, encara molesta i incòmoda més al poder. Algunes persones que havien estat acèrrimes defensores d’aquestes llibertats, quan tenen alguna mena de poder sembla que s’hagin reconvertit en un d’aquells censors d’abans, generalment personatges del ‘movimiento’ que més tard es van anar reciclant al servei dels que detecten el poder en cada moment. Però caldria que recordessin i cal recordar a tothom que si no hi ha llibertat de premsa, no hi ha llibertat.
El dia 6 de setembre vam publicar l’article “L’opacitat de les feines de l’Ajuntament”. Aquest article és un dels que ha generat comentaris, comentaris de tota mena. Un dels comentaris diu entre d’altres coses: “... Espero la disculpa pertinente y la exclusión inmediata de los datos privados de estos individuos ...”. No li pensem pas fer gens de cas. No hem fet res que no es pugui fer. No s’ha publicat cap dada personal privada, de les especialment protegides per la llei. Les dades que s’han publicat són dades ja publicades anteriorment en els butlletins oficials i que es poden consultar, llegir i reproduir. Dades que segons la llei són d’accés públic, consultables per qualsevol persona i que no es necessita el consentiment de ningú per a publicar-les.
Posteriorment hem rebut per correu electrònic 4 peticions personals demanant que els traiem de la llista de persones contractades per l’Ajuntament. Com que ens agrada poder complaure als lectors de ‘Diari de Masquefa’, traurem de la llista el nom de totes les persones que ens ho demanin. No hi ha cap problema en fer-ho. D’aquesta manera podrem millorar la informació donada en aquest web. Però agradi o no, seguirem explicant coses de l'Ajuntament, els ciutadans tenim dret a saber que es cou a la casa gran.

· Font de les dades de l’article “L’opacitat de les feines de l’Ajuntament”:
· Actes Juntes de Govern Local. Ajuntament de Masquefa.
· DOGC. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
· BOPB. Butlletí Oficial Província Barcelona
· Cerca a Internet

Cada dia més atur a Masquefa

Hi ha 354 persones sense feina

Masquefa és un
dels municipis
amb més atur

Masquefa continua sent una de les poblacions amb l’índex d’atur més alts del país. Segons les dades del Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya del més d’agost del 2006, Masquefa comptabilitza 354 persones aturades, un 5,007 % sobre el total de la població, 7070 habitants segons les dades del Padró continu 2005 de l’INE. El juliol del 2005 a Masquefa hi havia 306 persones sense feina, al cap de 13 mesos aquesta xifra s’ha incrementat en 48 persones.
Dels municipis de la contornada: Els Hostalets de Pierola té 89 persones aturades (4,73%); Piera 558 persones aturades (4,56%); Sant Llorenç d'Hortons 84 persones aturades (4,15%); Sant Esteve Sesrovires 234 persones aturades (3,7%).
En d’altres municipis de la zona: Esparreguera té 1028 persones aturades (4,95%); Olesa de Montserrat 1017 persones aturades (4,81%); Abrera 463 persones aturades (4,7%) ; Sant Andreu de la Barca 1165 persones aturades (4,68%); Gelida 255 persones aturades (4,51%); La Pobla de Claramunt 91 persones aturades ( 4,41%); El Bruc 67 persones aturades (4,34%); Martorell 1086 persones aturades (4,21%); Capellades 197 persones aturades (3,71%); Sant Sadurní d'Anoia 221 persones aturades (1,94%).
Superen l’índex d’atur de Masquefa: Vilanova del Camí amb 804 persones aturades (6,95%); Santa Margarida de Montbui 604 persones aturades (6,36%); La Torre de Claramunt 193 persones aturades (6,3%); Vallbona d'Anoia 64 persones aturades (5,1%).

· Font de les dades de població: INE. Padró continu 2005 ·

· Font de les dades de l’atur: Departament de Treball i Indústria ·

Això que Masquefa sigui mes darrera mes i any darrera any un dels municipis amb l’índex d’atur més alt no és cap bona noticia. És cert que l’Ajuntament de Masquefa i les altres administracions públiques no poden fer miracles, però si que hi podrien fer alguna cosa més de la que fan. Calen unes polítiques més actives en la creació i recerca de treball. Cal adoptar mesures i crear les condicions necessàries encaminades a millorar aquesta situació. I cal tenir en compte que aquests creixements de població que s’han impulsat i facilitat aquests últims anys no vol dir pas que acondueixin a incrementar els llocs de treball i a una major qualitat de vida, moltes vegades passa tot el contrari, uns quants hi fan uns bons negocis però moltes més persones veuen minvada la seva capacitat econòmica. Caldria que tots plegats hi penséssim una mica.

Masquefa a mitjans del segle XIX

Segons el ‘Diccionari Madoz’

El que diu el ‘Diccionari Madoz’ sobre Masquefa

Pasqual Madoz (1805-1870), fou un dels pioners de la estadística en aquest país, el 1834 va iniciar els treballs del ‘Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones en ultramar’, per aquesta obra va comptar amb més de 20 corresponsals a tot Espanya, rebent a més documentació, notícies i dades per part de més de 1000 col·laboradors, amb la qual cosa podria haver imprès uns 100 volums. El diccionari es va publicar entre 1845 i 1850. Dels 16 volums, en el tom XI es descriu Masquefa de la següent manera:

~

Masquefa: Lloc amb Ajuntament. A la província: Audiència Territorial, Capitania General i Diòcesi de Barcelona (5 ½ llegues), partit judicial d’Igualada (3 ½). Situat en una planura a la carretera de Barcelona a Capellades; el combaten amb freqüència els vents de nord i sud. El seu clima es temperat i sa, i les malalties comuns, són febres intermitents. Té 140 cases, inclosa la consistorial, una escola d’instrucció primària, dotada amb 5,500 rals de billó, freqüentada per 46 alumnes, una església parroquial (Sant Pere) servida per un rector d’ingrés, i proper a ella el cementiri. El terme confina el nord Pierola; est Sant Esteve Sesrovires; Sant Llorenç d’Hortons, i oest Piera; en ell es troba una granja anomenada Beguda Alta. El terreny és de secà, corre per ell un torrent que de les seves aigües s’assorteixen els veïns, el creuen diversos camins locals de roda i de ferradura. El correu el recullen els interessats els diumenges a Martorell. Produeix blat i oli amb escassetat, llegums i molt vi; cria algun bestiar i caça. Indústria: fabrica d’aiguardents. Població: 185 veïns, 901 animes. Capacitat productiva: 3.026,933. Impostos: 75,658.

~

~

Pascual Madoz Ibáñez (Pamplona, 17 de maig de 1805, Gènova 11 de desembre de 1870) va ser tota la seva vida un polític actiu i convençut de la revolució liberal, monàrquic, progressista, reformista, anticlerical, director-fundador del periòdic “El Catalán”. Ja des de molt jove, pren part a la revolució liberal de 1820. Defensa Montsó contra els francesos el 1823 i és fet presoner. Acaba els estudis de dret i marxa a França, on s'estableix a Tours, i torna a Espanya amb l'amnistia de Maria Cristina (1835). El 1837 és nomenat jutge i governador de la Vall d'Aran, actiu membre de la Milícia Nacional, alcalde major interí de Barcelona, diputat a Corts per diverses circumscripcions del Principat, proteccionista catalanista i actiu defensor dels empresaris i industrials de la seva terra d’adopció. Autor del Diccionari Geogràfic-Estadístic-Històric d’Espanya i els seves Possessions d’Ultramar. El 1844 és empresonat per uns mesos i després passa a l'oposició constitucionalista. El 1851 es presenta per a diputat a les Corts de Madrid i surt escollit per Barcelona, en una candidatura progressista juntament amb Estanislau Figueres, Ildefons Cerdà i Jacint F. Domènech. En triomfar la revolució de 1854 és nomenat governador de Barcelona, (ag.-oct. 1854). Va ser llavors quan va dirigir amb èxit les mesures contra l’epidèmia de còlera que va colpejar la Ciutat, superar amb èxit les vagues i els tancaments patronals de les selfactines, i, sobretot, impulsar l’enderrocament de les muralles de Barcelona sobre les quals es va obrir el gran Eixample de Cerdà. Per la seva feina se li concedí el títol de Comte de Tremp, al qual renuncia. És elegit diputat. President del Congrés dels Diputats (des. 1854) i nomenat Ministre d’Hisenda (1855) amb el Govern progressista d’Espartero, ha passat a la Història com l’impulsor de la Llei General de Desamortització, de 1er de maig de 1855.

~

Canvi de gestió a dues carreteres

A la BV-2241 i la B-224a

La Generalitat i la Diputació
s’intercanvien la gestió de
dues carreteres de Masquefa

La 'BV-2241' passa de la Diputació
a la Generalitat i la 'B-224a' de
la Generalitat a la Diputació

La Generalitat assumeix la gestió de la carretera de Masquefa a Sant Sadurní d’Anoia, integrada fins ara en la xarxa comarcal gestionada per la Diputació, són els 8.990 metres de la carretera BV-2241 que surt de la BP-2151 al terme de Sant Sadurní d’Anoia, passa per Can Cairot i acaba a la B-224 al terme de Masquefa.
De les 35 carreteres locals amb 35 quilòmetres que la Generalitat delega i assumeix la Diputació de Barcelona n’hi ha una de Masquefa. El tram de 4.400 metres de carretera que va ser substituït per la variant de Masquefa, la carretera B-224a que comença a la B-224 al terme de Masquefa i acaba a la B-224 a la Beguda Baixa al terme de Sant Esteve Sesrovires.
El 29 de maig de 2006 la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona, van signar un conveni per a traspassar a la Generalitat les carreteres gestionades per la Diputació que pertanyen a la xarxa comarcal i delegar la gestió a la Diputació de carreteres de funcionalitat local.
Així, mitjançant aquest acord la Generalitat assumeix 420 quilòmetres de 45 carreteres comarcals i la Diputació assumeix la gestió de 315 quilòmetres de 35 carreteres locals. D’altra banda, el conveni preveu l’aportació de 30 MEUR en 5 anys per a dur a terme actuacions de millora a la xarxa viària.
La Diputació de Barcelona assumeix la gestió de totes les funcions i competències que són inherents al règim d’explotació, conservació, manteniment, ús i protecció de les carreteres. També es deleguen les actuacions que, en matèria de redacció i aprovació d’estudis i projectes, expropiació, contractació i execució d’obres siguin necessàries, a criteri de la pròpia Diputació, per al condicionament i millora de les carreteres.
La gestió per part de la Diputació de Barcelona té un termini de 5 anys durant els quals aquest ens realitzarà el manteniment integral de la xarxa que assumeix. Aquest termini podrà ser objecte de pròrroga mitjançant un acord exprés d’ambdues parts.
El Departament de Política Territorial i Obres Públiques es reserva les facultats de direcció i control pel que fa a la potestat reglamentària, la planificació viària i el seguiment de la gestió dels serveis.

Falç i ginesta!

11 de setembre

El Cant del Poble

Glòria, catalans, cantem!
Cantem amb l’ànima!
un crit i una sola veu:
Visca la Pàtria!

La nostra terra és redimida!
El gran moment és arribat!
Fora els ultratges! Lluny la mentida!
Ningú ens prendrà la nostra llibertat!

Joia que ha inflamat el cel,
falç i ginesta!
Voli sobre el front l’estel
de la senyera!

Tenim les venes per estimar-la,
i en la tempesta del combat,
tenim els braços per defensar-la!
Ningú ens prendrà la nostra llibertat!

Lletra: Josep Maria de Sagarra
Música: de la tornada de "Els xiquets de Valls"
d'en J. A. Clavé, adaptada per Amadeu Vives
*
*

· Bon cop de fals! · Els Segadors ·

Un occitanista de Masquefa

Entrevista a Ismael Calvet

“L’occità és la llengua que més m’agrada després del català”

Ismael Calvet va ser lector de català a la Universitat de Tolosa-Le Mirail del 2002 al 2004. Ara torna a viure al seu poble, Masquefa (Anoia) i, entre altres feines, fa classes de català per a adults a Vilafranca del Penedès. Els dos anys passats a Tolosa han fet d’aquest llicenciat en Filologia Catalana un occitanista per tota la vida.

Com ha anat aquest any d’ençà que has tornat de Tolosa?
Molt relaxat, bé, tranquil. Ha estat tornar als orígens: traduccions, correccions i classes de català per a adults. Ha anat bé… perquè sempre va bé!
Dius “tornar als orígens”, però després de dos anys fora alguna cosa deu haver canviat, no?
Sí, sobretot amb el nivell bàsic. Tornar a agafar el fil al francès m’ha ajudat perquè he tingut molts alumnes àrabs. A l’hora d’ensenyar, a part de fer referència al castellà, que ja ho podia fer abans, també he pogut fer referència al francès. I els resultats són molt dignes: estic molt content.
Què més ha canviat?
L’occità ha estat una cosa fantàstica! És la millor llengua que he après en ma vida. Justament no fa gaire van venir a tocar a l’ermita de Masquefa un grup de música medieval que feien servir recitaris medievals reals, i cantaven en occità pronunciat a la catalana. Em vaig quedar parat. Em va fer tanta gràcia i el grup em va fascinar tant que em vaig oferir per ajudar-los perquè interpretin aquesta poesia trobadoresca amb dignitat fonètica occitana.
Ja veig que t’has tornat occitanista!
I tant. Ja era un món que em cridava l’atenció, però estant allà encara més. L’occità m’encanta: és la llengua que més m’agrada de totes les llengües que pugui parlar, a part del català, esclar.
Però ets capaç de parlar-lo?
Em costa però m’hi atreveixo. Saps quan el vaig parlar per primer cop? Un dia al Casal Català. Vaig sentir el Jaume Gamisans, que és un gran occitanòfil, i el Jòrdi Blanc que el parlaven entre ells i vaig pensar: “Què coi, provem-ho!”. I vaig començar a parlar occità en aquell moment. I a partir de llavors m’anava fent les meves converses mentals, perquè pel carrer no el podia parlar.
No anaves a practicar-lo al bar l’Estanquet?
Sí, hi anava sempre a fer el vi i el formatge després de les classes del Giraut Delbès al Casal. I parlava occità amb l’amo, que és un occità una mica peculiar. Vull dir amb una consciència una mica peculiar: parlava francès amb la filla, o sigui que veies un trencament directe. Però no sé si ell havia tingut l’occità com a llengua materna o ja com a llengua recuperada, o sigui que no sé fins a quin punt és criticable.
Quin record et queda de Tolosa ara que ja hi tens una certa distància?
M’ho vaig passar molt bé, però de fet no hi ha tanta distància com et penses.
Encara ho tens molt present?
En certa manera sí, perquè a mi els records em vénen molt tard. Per exemple, jo no he començat a tenir records de Nàpols, on vaig viure abans de Tolosa, fins fa un any o dos. És a dir, que visc les coses i me’n queda el rastre, però no el trobo fins al cap del temps.
I el rastre de Tolosa encara t’ha d’arribar?
Encara hi penso però no com si fos un record a distància sinó que encara tinc inèrcies d’allà, com muntar-me les meves històries en occità, que ja veig que em durarà molt temps. Encara porto l’adhesiu Oc a la bici… Només hi duc dues banderes: la senyera i l’occitana. Però a Tolosa també hi ha coses que socialment em van emprenyar molt.
Com ara?
Que hi hagués una manifestació per la llengua i que només fóssim quatre persones i que es desconvoqués la manifestació, allà a la plaça del Capitoli. Me’n vaig anar amb els ulls humits. És una cosa que em va fer molt mal, com el fet d’anar a Montpeller pensant que era un feu de l’occitanisme i no sentir l’occità en cap moment. A veure, diguem-ho tot: també m’empipa que a la Vall d’Aran l’occità no tingui una oficialitat única com nosaltres hauríem de tenir una oficialitat única en català.
Què més et va fer empipar?
Que jo parlés en francès i em contestessin en castellà. Quina ràbia! Esclar, ho feien perquè devien sentir una pronunciació estranya…
I per la cara!
Per la cara no ho crec, perquè jo sóc mig gitanot, però Tolosa n’està ple i passo desapercebut. O sigui que era perquè em sentien una erra, una ela, una essa final… però és que justament l’occità aquests sons els té, i no et confonen pas per un occità!
És surrealista.
Quan el Pere Gamisans va estar ingressat el vaig anar a veure. A l’hospital hi havia molts avis i ell em va dir: “Se sent cada personatge, per aquí, amb un accent occità que no pot ni caminar del que li pesa!”. Ostres, és que aquest Pere també és molt divertit!
Parlem del teu poble, Masquefa. Encara milites?
Sí, encara estic vinculat al partit Independents per Masquefa, però menys.
Com és?
Hi ha entrat gent de tendència esquerranosa, que ja m’agrada, però que el tema nacional no el tenen tan clar. Vam haver de discutir molt perquè volien fer el programa electoral bilingüe. Em vaig quadrar i vaig dir que de cap manera, però coses d’aquestes m’han desgastat, m’han cremat molt. És que encara que sigui a escala local la consciència nacional és imprescindible. Una persona sense consciència nacional no pot ser d’esquerres.
Per què?
Perquè una persona d’esquerres que accepti que un poble estigui per sobre d’un altre i l’estigui oprimint demostra que no és d’esquerres ni és res.
La pega és que el que passa a Masquefa no passa només a Masquefa.
Ja ho sé, i em costa molt de dormir i ho tinc sempre al cap. Acabaré malalt. Però és que en el cas de Masquefa quan me’n vaig anar a Tolosa devíem ser uns 4.000 i ara som el doble. Mals serveis, ciutat dormitori, la Seat a la vora… un desastre. Sóc feliç de mena, però ara mateix estic rabiós.
Perquè et prenen el que és teu.
I el pitjor és que els qui m’ho prenen són dels meus, per dir-ho així. I s’ha de tenir present que qui fa la feina bruta som nosaltres, els de dins, que som els mateixos que abdiquem cada dos per tres parlant en castellà amb qui t’entén perfectament en català. Ho veig magre. Un altre exemple: a Masquefa hi ha andalusos que parlen català però els fills tornen a parlar castellà. Els fills!, que són catalans de dret però de fet molt més espanyols que els seus pares.
Ja no sé si demanar-te l’opinió de la Generalitat del tripartit.
Ara sembla que ERC, Esquerra Republicana de Catalunya, comença a ensenyar una mica les dents, però ha tardat massa.

Carme Badia i Puig

· Entrevista de Ressons d’Occitània,
Butlletí del Casal Català de Tolosa de Llenguadoc n° 6 Juny 2006 ·

L’opacitat de les feines de l’Ajuntament

Falta més informació i transparència

Hi ha massa opacitat en les contractacions de treball a l’Ajuntament de Masquefa

Ja hem parlat altres vegades de les feines a l’Ajuntament de Masquefa i hem dit més d’una vegada que hi ha poca informació en tot el procés de contractació. A l’Ajuntament diuen que fan el que han de fer, que fan el correcte. Doncs nosaltres creiem que haurien de fer molt més i ens reiterem amb el que ja hem dit i demanat en anteriors vegades. Cal anunciar més i més bé les convocatòries de feina a l’Ajuntament, fer-ho més transparent i combatre tota mena d’opacitat.
Malauradament la opacitat s’ha institucionalitzat en moltes institucions públiques, aquesta practica permet actuar de manera partidista, acontentar a qui els convé i fomentar el clientelisme, però això és inadmissible en una democràcia que vol ser moderna i progressista.
Creiem que l’Ajuntament de Masquefa hauria d’adoptar tota mena de mesures per evitar la opacitat de la contractació pública, procurar la màxima transparència i garantir la igualtat de la ciutadania per optar a una feina a l’Ajuntament.
Les mesures a adoptar són ben senzilles: que hi hagin unes normes objectives per a totes les contractacions, saber els criteris de selecció i quines persones són les que seleccionen i decideixen cada contractació, donar-ne la màxima informació i difusió molt més enllà dels butlletins oficials, crear un apartat al web municipal del Servei d'Ocupació (Borsa de Treball), on s’hi haurien de posar totes les ofertes de feina de l’Ajuntament i totes les altres de Masquefa i de la contornada que en tinguin constància i posar un vincle d’aquest apartat a la primera pàgina del web de l’Ajuntament.

Com a mostra de tot el que diem. En els últims mesos l’Ajuntament ha fet gairebé 70 contractes de treball i d’aquests gairebé cap, o cap, ha sortit anunciat a la primera pàgina del seu web, veieu quins són els últims d’aquests contractes:

Persones contractades els últims mesos per l’Ajuntament de Masquefa

1. [BOPB 212.2006], del 01/09/2006 i el 31/08/2007, prorrogat i ampliat el contracte de treball per a tasques de dinamització a Masquef@ula.
2. Francisco Jiménez Rubiales, del 01/09/2006 - 31/08/2007, pròrroga del contracte per a continuar amb tasques de construcció diverses.
3. Carolina Villanova Manzanares, del dia 18/09/2006 al 31/12/2006, com a integradora social.
4. Yolanda Anguita Garcia, del dia 01/09/2006 al 31/07/2007, per a portar a terme classes d’informàtica al centre Masquefaula.
5. Rosa Maria Ruz Moreno, del dia 01/09/2006 al 31/12/2006, com a auxiliar de Biblioteca.
6. Margarita Sobrino Pérez, del dia 24/07/2006 al 24/10/2006, per a portar a terme la redacció de la guia per a nouvinguts (PRAM).
7. Eva Daza Macaya, del 01/08/2006 a 31/08/2006, per realitzar tasques de consergeria i neteja al casal d’avis Masquefa.
8. Joaquin Sabi Campo, del 01/08/2006 al 31/12/2006
9. Manuel Alejandro Unzueta Espejo, com a funcionari interí de la Policia Local, per un termini de tres mesos a comptar des del 07/08/2006.
10. Jordi Josep Tomàs Rodríguez, com a funcionari interí de la Policia Local, per un termini de tres mesos a comptar des del 07/08/2006.
11. Daniel Muñoz Lozano, com a Funcionari interí de la Policia Local en pràctiques, a efectes del dia 26/07/2006.
12. [BOPB 178.2006], del 23/07/2006 al 31/12/2006.
13. Óscar Pérez González, funcionari agent de la Policia Local en pràctiques.
14. M Jesús Cuevas Martínez, funcionari agent de la Policia Local en pràctiques.
15. Joan Martín Muñoz, com a Funcionari interí agent de la Policia Local en pràctiques, a efectes del 12/07/2006.
16. Ruben Capdevila Martín, com a Funcionari interí agent de la Policia Local en pràctiques, a efectes del 12/07/2006.
17. Xavier Gala i Alonso, com a agent interí de la Policia Local, del 01/07/2006 al 30/09/2006.
18. Daniel Baldó Gutiérrez, peó de la Brigada, del 01/07/2006 al 31/08/2006.
19. Marc Llopart Esteve, peó de la Brigada, del 01/07/2006 al 31/08/2006.
20. M Carmen Pilar Fernández, com a operària de la Brigada, del 28/06/2006 al 31/12/2006.
21. M. Dolores Fernández Fernández, com a operària de la Brigada, del 28/06/2006 al 31/12/2006.
22. Leonor Giménez Lorente del 01/06/2006-31/05/2007 per a tasques de desbrossament dels vials.
23. Daniel Garcia Giménez, del 01/06/2006 al 30/11/2006, per a portar a terme les sessions Cafès amb història.
24. Mario Guimerà i Centelles, contracte de treball fix com a Oficial de 1a Brigada, a efectes 10/05/2006.
25. Juan Miguel Morillo, contracte de treball fix com a Oficial de 1a Brigada, a efectes 10/05/2006.
26. Jordi Aloy Valls, pels cursos Disseny de pàgines Web, del 03/05/06 al 29/05/06.
27. Carme Subirana Rodríguez, pel curs d’ofimàtica bàsica, del 27/03/06 al 14/06/06.
28. Marta Ramon i González, del 01/04/2006 al 31/12/2006, per a tasques administratives.
29. Margarita Castro Blesa, com a personal funcionari interí, segons l’acord del Ple del dia 21/03/2006.
30. [BOPB 081.2006], com a personal funcionari interí, segons l’acord del Ple del dia 21/03/2006.
31. Pedro Toron Coma, del 17/02/2006 al 16/02/2007, per a finalitzar diverses obres.
32. Marc Antoni Sánchez Valiente, pel curs Ms Word del 14/02/2006 al 09/03/2006.
33. Gregório Jesús López Llombart, pel curs d'Internet del 14/02/2006 al 09/03/2006.
34. Jordi Aloy Valls, pel curs Ms Word i Windows avançat, del 13/02/2006 al 10/03/2006.
35. Manuel Jaime Madarnas Seara, del 27/12/2005 al 26/06/2006, peó de la Brigada per a tasques de neteja.
36. M Carmen Pilar Fernández, del 27/12/2005 al 26/06/2006, peó de la Brigada per a tasques de neteja.
37. Montserrat Avilés González, del 27/12/2005 al 26/06/2006, peó de la Brigada per a tasques de neteja.
38. M Dolores Fernández Fernández, del 27/12/2005 al 26/06/2006, peó de la Brigada per a tasques de neteja.
39. Cristina Sánchez Alonso, del 27/12/2005 al 26/06/2006, pel projecte d’estudi de la flora i fauna de l’entorn.
40. [BOPB 021.2006], del període 23/01/2006 al 22/07/06, per a tasques d'agent notificador, zelador d'Obres i Serveis i tasques d'auxiliar administratiu.
41. Jordi Aloy Valls, pel curs Windows, del 16/01/2006- 10/02/2006.
42. [BOPB 015.2006], pel curs Internet Inicial, del 17/01/2006-09/02/2006.
43. Francisco Firvida Fernández, del 01/01/2006-31/12/2006, com a peó de la Brigada per a tasques de neteja viària i jardineria.
44. Rafael Francisco Molina, pel curs d'ofimàtica, del 13/12/05 - 15/06/06.
45. Yvette Cucurell i Palomas, del 01/01/2006 al 31/12/2006, per a continuar amb les tasques en l'àmbit de medi ambient.
46. Margarita Castro Blesa, del 01/01/2006 al dia 31/12/2006 per a realitzar tasques administratives.
47. Marta Ramon i González, del 01/01/2006-31/03/2006, per a tasques administratives el departament d'Administració i Cultura.
48. [BOPB 299.2005], del 01/01/2006 i el 31/12/2006, com a auxiliar administrativa.
49. Carolina Villanova Manzanares, del 01/01/2006 al 31/12/2006, com a tècnica integradora social.
50. [BOPB 299.2005], del 01/01/2006 – 31/12/2006, per a continuar amb les tasques administratives.
51. Carme Ros Sánchez, del 01/01/2006-31/12/2006, per a continuar amb tasques de consergeria i neteja al casal d'avis.
52. M Noel Esteller i Fodrini com a professora de Català, del 11/01/2006-30/06/2006.
53. Alícia Mansilla Luis com a professora de Català del 11/01/2006-30/06/2006.
54. Carme Llongueras i Felguera com a professora de Català, del 11/01/2006-30/06/2006.
55. Rafael Garcia Chaves, del 01/01/2006 – 31/12/2006, per acabar diverses obres.
56. Antonio Nieto Martín, per a continuar amb tasques de neteja viària. Acord dia 7/12/2005.
57. Ana Inmaculada Mota Illera, del 01/01/2006 a 31/12/2006 pel servei administratiu al CAP.
58. Sònia Cuyas i Edo, per curs d'ofimàtica del 08/11/05 a 15/06/06.
59. [BOPB 274.2005], per impartir el curs de Windows del 08/11/05 a l'01/12/05.
60. Jordi Aloy Valls, com a auxiliar informàtic a Masquefaula pel curs Windows i Internet inicial, del 07/11/05 al 02/12/05.
61. Gregorio Jesús López Llombart, a Masquefaula pel curs de Windows, del 04/10/2005 al 27/10/2005.
62. Jordi Aloy Valls, a Masquefaula pel curs Windows i introducció a Internet, del 03/10/05 al 31/10/05.
63. Marta Ramon i González, del 16/09/2005 al 31/12/2005, per a reforçar amb tasques administratives, el departament d'Administració i Cultura.
64. [BOPB 220.2005], del 01/09/2005 al 31/08/2006, donant el servei de dinamització del centre de teletreball.
65. Geòrgia Gutiérrez Silva, del 26/07/2005 al 30/09/2005, per a tasques administratives.
.. ... ..

· Font de les dades de l’article:
· Actes Juntes de Govern Local. Ajuntament de Masquefa.
· DOGC. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
· BOPB. Butlletí Oficial Província BArcelona
· Cerca a Internet

Comprar pis a Masquefa

Cada dia més cars

On anirem a parar?

Als balcons de Masquefa, a les parets del carrer i als establiments que s’hi dediquen, ara sempre hi ha anuncis de cases i pisos en venda, aquests anuncis també es troben als diaris i a internet. Fa pocs dies, per casualitat, vam trobar a internet dos anuncis en els quals es venen, o venien, dos pisos a Masquefa, el preu d’un pis era de 270.000 € [44.924.220 ptes.] i el de l’altre pis era de 205.000 € [34.109.130 ptes.].
El primer pis era de 80 m2, 3 habitacions, menjador, cambra de bany completa, cuina-office, rentador, traster, 2 balcons, terrassa, aparcament: 270.000 € [44.924.220 ptes.]. El segon pis, 95 m2, 4 habitacions, sala menjador, cambra de bany completa, cuina amb galeria, balcó, al costat de l’estació tren i parada autobús: 205.000 € [34.109.130 ptes.]. Hi havia 65.000 € de diferencia, gairebé 11.000.000 ptes. Vam tornar a mirar els anuncis d’internet, igual no ens hi havíem fixat prou bé, però si .. i no, els preus eren correctes però el pis més barat no és a Masquefa, Masquefa, és al carrer Masquefa de la ciutat de València. ¡És molt més barat un pis a la capital valenciana que a Masquefa!!
A Masquefa es troben pisos a diversos preus però la majoria estan entre 240.000 € i 360.000 € [40.000.000 a 60.000.000 ptes.]. Uns preus cada dia més inaccessibles per les persones i les famílies que han de viure amb els sous que es paguen ara.
Fa no gaire anys, hi havia persones de Masquefa que havien de marxar a d’altres pobles ja que a Masquefa no hi havia cases i no es podia construir gaire. Aquests últims anys a Masquefa s’ha construït molt, massa, pensa molta gent, i es poden trobar cases i pisos en venda, però cada vegada són més inaccessibles per a més gent, ja ens tornem a trobar en la mateixa situació de fa uns anys, hi ha persones de Masquefa que han de marxar a d’altres pobles, ja que els preus d’aquí no els poden afrontar.
Tot això està fent més ric a algunes persones, sobretot als que hi especulen, però a la majoria de gent aquesta situació ens torna cada dia més pobres. I això de l’habitatge social, amb uns preus més assequibles, que tant sovint en parlen els governs progressistes, a Masquefa poca cosa, o res de res, ni l’Ajuntament, ni la Diputació, ni la Generalitat, ni l’Estat, ni la iniciativa social, ni la privada. I a més, el terreny de propietat pública el subhasten o dediquen a altres coses.
Si ens volem quedar a viure a Masquefa igual ens n’haurem d’anar a viure als bolets, amb els follets del bosc.

· Pis del carrer Masquefa ·

L'Abocador, una bomba de rellotgeria

Carta d'un lector

L'Abocador ens matarà,

encara que no sabem quan!

Tinc la impressió que els ciutadans de Masquefa i suposo que en les altres poblacions afectades també, ni estan conscienciats, ni saben el tremend risc a què estem sotmesos tots els habitants en un radi de diversos Km. (millor no indicar quants) a la rodona.
Fem algunes reflexions per a intentar entendre que és el que més ens afecta en la nostra vida quotidiana a nivell de contaminació:
- L'aigua és fonamental i un nivell de contaminant elevat (segons el producte), ens produeix un dany a molt curt termini. Consumim entre 1 i 2 litres al dia.
- L'aire és més fonamental (sense aigua aguantes dies, sense aire escassos minuts) i per a produir un dany apreciable a curt termini hauria de contindre un nivell molt elevat d'un producte molt danyós, però hi ha una qüestió de molta rellevància i és la quantitat d'aire que passa pels nostres pulmons en un dia, com a orientació diguem que pot estar entre 10.000 i 20.000 litres per dia. (no és un error, consumim 10.000 vegades més aire que aigua).
- Els aliments a nivell de contaminació, poden tenir un efecte semblant a la ingestió d'aigua, d'això la gran importància que l'aigua que utilitzen per a obtindre els nutrients no estigui contaminada.
Podem concloure perquè tots tinguem les idees clares:
- Si les aigües subterrànies, provinents de la zona afectada per l'abocador, es barregen amb la potable en algun moment, o s'utilitzen per a regar els horts tenim motius més que fonamentats per a estar molt preocupats (si es consumeix aquella aigua, o aquells productes clar).
Si vostè detecta en algun moment, que en l'aire hi ha alguna olor rara, i aquesta vingués de l'abocador, llavors té 10.000 vegades més motius per a estar preocupat, i en aquest cas no s'escapa ningú, perquè tot el món ha de respirar, (si afegim que la contaminació pot ser de productes industrials i aquests poden ser molt tòxics, multipliqueu per 1000 el numero donat anteriorment)
Conclusió: com suposo (encara que mai se sap) que la contaminació de l'aigua potable per l'abocador és més improbable, hem de preocupar-nos un milió de vegades més per l'aire que per l'aigua.
Consell: envieu l'email que proposa el Diari de Masquefa a tot contacte i llocs que se li ocorreixi perquè s'assabentin de la bomba de rellotgeria que tenim en aquesta zona.

MS.