Vassalls o lliures?
Del senyor de Masquefa al referèndum de l'Estatut
Servitud, subjecció, és la definició en el Diccionari de la Enciclopèdia Catalana de “vassallatge”. Històricament és un “vincle feudal constitutiu d'una relació de servei, amistat i protecció pactada entre dues persones de condició noble, per la qual una d'elles (vassall) s'encomana a l'altra (senyor) mitjançant jurament de fidelitat (homenatge), amb el compromís de servir-lo.” Espanya no existia. Després de la derrota dels francs a Roncesvalles davant les tropes musulmanes, l’Emperador Carlemany, que volia fer de Catalunya (Gothia, dels gots, visigots) un territori fronterer que servís de barrera als musulmans, l’any 801 va crear la Marca Hispànica fins el riu Llobregat. La vall baixa del Llobregat era un territori de soldats i guerrers de la marca fronterera, per defensar-la, es construïren castells en llocs estratègics com el castell dels “moros” de Molins de Rei anomenat Ciuró o Cidró, on hi havien cigrons.
L’any 988 el comte Borrel II va deixar de jurar fidelitat als reis francs. Això va suposar la fi de la Marca Hispànica i el naixement de Catalunya. Per la defensa de Barcelona es comptava amb el castell de Montcada i el de Cervelló. El castell de Cervelló, fou venut el 992 pels fills del comte Borrell II, a Ènnec Bonfill, senyor de Gelida i Masquefa, vicari de Miralles, procurador i besnebot del comte Guifré I; els seus descendents adoptaren el nom de Cervelló. Ènnec Bonfill (Bon fill, Bofill) casar la seva única filla Eliarda amb Hug de Queralt, Baró de Castellfollit de la Roca, veguer de Cervera, Gran Conseller de la Duquessa Regent de Hispània-Barcelona Ermessenda de Carcassona. La Hispània dels gots aplegava tots els comtats catalans, Catalunya i no te res a veure amb l’Espanya que coneixem. Els descendents del Senyor de Cervelló seran bisbes de Barcelona, Arquebisbes de Tarragona, ambaixadors a Còrdova, signaran els “Usatges de Barcelona”, es casaran amb filles dels comtes de Barcelona i Tolosa i participaran activament en la conquesta i expansió de Catalunya per la Mediterrània... (L’exPresident de la Generalitat de Catalunya en el exili, Josep Tarradellas va néixer a Cervelló).
Trobem a Hug de Cervelló, entre els testimonis del testament del comte Ramón Berenguer IV (“Signum Ugonis de Cervilione, barchinonensis sacriste”), on el comte de Barcelona mana ser enterrat a Santa Maria de Ripoll i reparteix els seus dominis entre els fills Ramon (futur Alfons el Trobador) i Pere. Al primer li deixa Aragó i Barcelona, i a Pere, Narbona, Cerdanya i Carcassona. A la seva esposa Peronella, Besalú i Ribes, on habitava. Deixa els fills sota la tutela d’Enric rei d’Anglaterra. En el testament és reconeix un préstec de Hug de Cervelló “Ugoni de Cervilione mille aureos in suo pignore de Villamaiore”.
El rei Alfons d’Aragó es va casar amb Sança de Castella, tia d’Alfons VIII de Castella de qui obtenir la renúncia al vassallatge aragonès per Saragossa, que Alfons VII de Castella havia imposat al seu pare, el comte Ramon Berenguer IV. Alfons d’Aragó va emprendre la conquesta del sud d'Aragó, on l’any 1171 va fundar Terol, base per a possibles atacs contra València. Amb Terol es completà l’Aragó que coneixem en l’actualitat.
A la mort del rei Ibn Mardanis de València, Alfons d’Aragó assetjà València, on concertà una aliança amb el nou rei sarraí a canvi de duplicar el tribut a pagar. En el Tractat de Cazorla, Alfons el Trobador va cedir la conquesta de Múrcia a Castella, a canvi de suprimir el vassallatge per València. Alfons de la Corona d’Aragó no va signar mai cap document a favor de ser vassalls de Castella. Tot el contrari, Alfons a més d’aconseguir els vassallatges de Saragossa i València, en el sud de França els seus dominis arribaven des de Itàlia fins l’oceà atlàntic. Espanya no existia, existia el regne de Castella. Aquí es parlava català i es decidia amb total independència de França i de Castella, no érem vassalls de ningú, ni havíem de fer cues per pagar peatges a fosques Hisendes forasteres.
Com ens deia el Profesore Francesco Cèsare Casula: ”no existe una Cerdeña catalana, existe un Reino de Cerdeña unido a la Corona de Aragón. Cerdeña no fue nunca una colonia, fue un estado de la Corona de Aragón.” Els vassalls del rei català tindrien el dret de gaudir de la seva pròpia selecció esportiva. Els vassalls de Castella no tenim ni aquest dret.
Aquesta terra n’ha vist néixer uns quants, bastants, ben predisposats a vendre’s la llibertat dels catalans per 4 monedes. El Senyor Rodríguez ZP prou que desitja que li jurem fidelitat (homenatge), el que no s’entén, és que podent ser amos i senyors de les nostres vides, no defensem els nostres interessos i els dels nostres fills. Ni límits de la Constitución Española, ni amors, ni carinyos, com els pobres afganesos, tot és qüestió de diners. Quan s’acabi el petroli deixaran als iraquians viure en pau. Ja sabem que no els importa ni el burka afganès, ni les armes químiques de la dictadura iraquiana, tampoc els importa que els catalans tinguin raó o siguin bona gent.
Si ara volem continuar sent vassalls dels Senyors de Castella, guanyarà el SÍ en el referèndum. El nostre Futur, és ja el nostre Present. NO A L'ESTAFATUT.
Alfons d’Aragó era vassall de Castella?
Servitud, subjecció, és la definició en el Diccionari de la Enciclopèdia Catalana de “vassallatge”. Històricament és un “vincle feudal constitutiu d'una relació de servei, amistat i protecció pactada entre dues persones de condició noble, per la qual una d'elles (vassall) s'encomana a l'altra (senyor) mitjançant jurament de fidelitat (homenatge), amb el compromís de servir-lo.” Espanya no existia. Després de la derrota dels francs a Roncesvalles davant les tropes musulmanes, l’Emperador Carlemany, que volia fer de Catalunya (Gothia, dels gots, visigots) un territori fronterer que servís de barrera als musulmans, l’any 801 va crear la Marca Hispànica fins el riu Llobregat. La vall baixa del Llobregat era un territori de soldats i guerrers de la marca fronterera, per defensar-la, es construïren castells en llocs estratègics com el castell dels “moros” de Molins de Rei anomenat Ciuró o Cidró, on hi havien cigrons.
L’any 988 el comte Borrel II va deixar de jurar fidelitat als reis francs. Això va suposar la fi de la Marca Hispànica i el naixement de Catalunya. Per la defensa de Barcelona es comptava amb el castell de Montcada i el de Cervelló. El castell de Cervelló, fou venut el 992 pels fills del comte Borrell II, a Ènnec Bonfill, senyor de Gelida i Masquefa, vicari de Miralles, procurador i besnebot del comte Guifré I; els seus descendents adoptaren el nom de Cervelló. Ènnec Bonfill (Bon fill, Bofill) casar la seva única filla Eliarda amb Hug de Queralt, Baró de Castellfollit de la Roca, veguer de Cervera, Gran Conseller de la Duquessa Regent de Hispània-Barcelona Ermessenda de Carcassona. La Hispània dels gots aplegava tots els comtats catalans, Catalunya i no te res a veure amb l’Espanya que coneixem. Els descendents del Senyor de Cervelló seran bisbes de Barcelona, Arquebisbes de Tarragona, ambaixadors a Còrdova, signaran els “Usatges de Barcelona”, es casaran amb filles dels comtes de Barcelona i Tolosa i participaran activament en la conquesta i expansió de Catalunya per la Mediterrània... (L’exPresident de la Generalitat de Catalunya en el exili, Josep Tarradellas va néixer a Cervelló).
Trobem a Hug de Cervelló, entre els testimonis del testament del comte Ramón Berenguer IV (“Signum Ugonis de Cervilione, barchinonensis sacriste”), on el comte de Barcelona mana ser enterrat a Santa Maria de Ripoll i reparteix els seus dominis entre els fills Ramon (futur Alfons el Trobador) i Pere. Al primer li deixa Aragó i Barcelona, i a Pere, Narbona, Cerdanya i Carcassona. A la seva esposa Peronella, Besalú i Ribes, on habitava. Deixa els fills sota la tutela d’Enric rei d’Anglaterra. En el testament és reconeix un préstec de Hug de Cervelló “Ugoni de Cervilione mille aureos in suo pignore de Villamaiore”.
El rei Alfons d’Aragó es va casar amb Sança de Castella, tia d’Alfons VIII de Castella de qui obtenir la renúncia al vassallatge aragonès per Saragossa, que Alfons VII de Castella havia imposat al seu pare, el comte Ramon Berenguer IV. Alfons d’Aragó va emprendre la conquesta del sud d'Aragó, on l’any 1171 va fundar Terol, base per a possibles atacs contra València. Amb Terol es completà l’Aragó que coneixem en l’actualitat.
A la mort del rei Ibn Mardanis de València, Alfons d’Aragó assetjà València, on concertà una aliança amb el nou rei sarraí a canvi de duplicar el tribut a pagar. En el Tractat de Cazorla, Alfons el Trobador va cedir la conquesta de Múrcia a Castella, a canvi de suprimir el vassallatge per València. Alfons de la Corona d’Aragó no va signar mai cap document a favor de ser vassalls de Castella. Tot el contrari, Alfons a més d’aconseguir els vassallatges de Saragossa i València, en el sud de França els seus dominis arribaven des de Itàlia fins l’oceà atlàntic. Espanya no existia, existia el regne de Castella. Aquí es parlava català i es decidia amb total independència de França i de Castella, no érem vassalls de ningú, ni havíem de fer cues per pagar peatges a fosques Hisendes forasteres.
Com ens deia el Profesore Francesco Cèsare Casula: ”no existe una Cerdeña catalana, existe un Reino de Cerdeña unido a la Corona de Aragón. Cerdeña no fue nunca una colonia, fue un estado de la Corona de Aragón.” Els vassalls del rei català tindrien el dret de gaudir de la seva pròpia selecció esportiva. Els vassalls de Castella no tenim ni aquest dret.
Aquesta terra n’ha vist néixer uns quants, bastants, ben predisposats a vendre’s la llibertat dels catalans per 4 monedes. El Senyor Rodríguez ZP prou que desitja que li jurem fidelitat (homenatge), el que no s’entén, és que podent ser amos i senyors de les nostres vides, no defensem els nostres interessos i els dels nostres fills. Ni límits de la Constitución Española, ni amors, ni carinyos, com els pobres afganesos, tot és qüestió de diners. Quan s’acabi el petroli deixaran als iraquians viure en pau. Ja sabem que no els importa ni el burka afganès, ni les armes químiques de la dictadura iraquiana, tampoc els importa que els catalans tinguin raó o siguin bona gent.
Si ara volem continuar sent vassalls dels Senyors de Castella, guanyarà el SÍ en el referèndum. El nostre Futur, és ja el nostre Present. NO A L'ESTAFATUT.
Josep Barba Raventós
· Article publicat a Guai i a Todo Politica
Entrades
1 comentari:
lliures
Publica un comentari a l'entrada