Una història de terror a Masquefa
Buscant pis per viure
La difícil tasca d'independitzar-se
Una anècdota que podria ser més aviat una història de terror és la vegada en què vaig anar a visitar un pis a Masquefa. Tenia només una minsa idea d'on és Masquefa, a prop de Martorell, vaig pensar. L'anunci deia que estava ben comunicat, a prop de la Renfe i dels Ferrocarrils de la Generalitat; un pis d'una habitació, estil rústic, amb piscina comunitària en una finca amb pocs veïns. La realitat és que aquell pis era un autèntic horror. "Ben comunicat, a prop de la Renfe i dels ferrocarrils," significava a 20 minuts amb cotxe. Pis d'una habitació significava que tot el pis era dins d'una sola habitació (cuina, menjador i habitació, tot en un). "Finca amb pocs veïns i estil rústic", significava realment que era una casa de pagès, perduda en meitat del no res, reconvertida en habitatges. Mentre m'ensenyava tota la masia, la propietària m'anava dient "aquest val 700 euros, aquell d'allà 800 perquè té jardí... " Quan vaig veure el jardí vaig pensar, "jardí? La idea que jo tinc d'un jardí és un lloc on els nens poden jugar, cosa que justifica que el pis sigui més car, però això? Això no és un jardí: això és un hortet per plantar marihuana!" Em va ensenyar dos pisos, a qual més petit, i a sobre la mestressa en veure la cara d'espant que posava servidora, encara va tenir la barra de dir-me " Ui! Doncs aquí vivia abans una parella amb una nena petita... " i tan petita, senyora: si el "pis" (entre cometes) és una capsa de sabates, espero que la nena pogués dormir en una capsa de llumins... I la piscina, ni us ho explico: més que piscina era una bassa. I tot això pel mòdic preu de 400 euros... Tota una ganga, escolti, me'l treuen de les mans.
· Article traduït del castellà i publicat a Qué! el 12.04.2006
· Bienvenido a la República Independiente de mi CasaLa difícil tasca d'independitzar-se
Una anècdota que podria ser més aviat una història de terror és la vegada en què vaig anar a visitar un pis a Masquefa. Tenia només una minsa idea d'on és Masquefa, a prop de Martorell, vaig pensar. L'anunci deia que estava ben comunicat, a prop de la Renfe i dels Ferrocarrils de la Generalitat; un pis d'una habitació, estil rústic, amb piscina comunitària en una finca amb pocs veïns. La realitat és que aquell pis era un autèntic horror. "Ben comunicat, a prop de la Renfe i dels ferrocarrils," significava a 20 minuts amb cotxe. Pis d'una habitació significava que tot el pis era dins d'una sola habitació (cuina, menjador i habitació, tot en un). "Finca amb pocs veïns i estil rústic", significava realment que era una casa de pagès, perduda en meitat del no res, reconvertida en habitatges. Mentre m'ensenyava tota la masia, la propietària m'anava dient "aquest val 700 euros, aquell d'allà 800 perquè té jardí... " Quan vaig veure el jardí vaig pensar, "jardí? La idea que jo tinc d'un jardí és un lloc on els nens poden jugar, cosa que justifica que el pis sigui més car, però això? Això no és un jardí: això és un hortet per plantar marihuana!" Em va ensenyar dos pisos, a qual més petit, i a sobre la mestressa en veure la cara d'espant que posava servidora, encara va tenir la barra de dir-me " Ui! Doncs aquí vivia abans una parella amb una nena petita... " i tan petita, senyora: si el "pis" (entre cometes) és una capsa de sabates, espero que la nena pogués dormir en una capsa de llumins... I la piscina, ni us ho explico: més que piscina era una bassa. I tot això pel mòdic preu de 400 euros... Tota una ganga, escolti, me'l treuen de les mans.
Jéssica Fillol
Qué!. 12.04.2006
· Chesi Portal de noticias y reflexiones
3 comentaris:
Han convertit Masquefa en un monstre i hi ha moltes histories de terror.
No és cap misteri Masia Can Valls
Què vol dir no és cap misteri Masia Can Valls???
Publica un comentari a l'entrada