dissabte, 11 d’abril del 2009

"Jocs divertits" al Tocat d'Alboraia

Diumenge 12 d’abril del 2009

El Tocat d'Alboraia
projecta
"Funny Games"
(Jocs divertits)
de Michael Haneke


Aquest proper diumenge 12 d'abril, el Tocat d'Alboraia proposa vore la pel·lícula "Funny Games" (Jocs divertits), Àustria, 1997, 108’, direcció i guió de Michael Haneke, intèrpretada per Susanne Lothar, Ulrich Mühe, Arno Frisch, Frank Giering, Stefan Clapczynski, Doris Kunstmann. La projecció començarà puntualment a les 5 de la tarda.
El cas és que un parell de psicòpates austriacs es dediquen a l'irritant entreteniment de destrossar la vida a una família d'estiuejants de classe alta… però ben ben fotuda, eh, no es pensen que es limiten a ratllar-los l'audi com faria qualsevol persona sensata. I pot semblar que la cosa no va seriosament, perquè únicament usant les paraules i un pal de golf, anul·len als tres membres de la família a l'instant; i els molt cabrons són capaços de fer-nos patir emocionalment… i quasi també físicament, aconseguint una de les més crues puntades a l'estómac que se li han donat mai a l'espectador.
En aquesta pel·lícula, Haneke, aconsegueix transmetre ultraviolència i pànic amb explicitat zero, jugant únicament amb fores de camp, plànols estàtics, eterns, impensables en una cinta de terror convencional. El tractament del silenci, de cada mirada. L'inquietant d'un conflicte argumental tan versemblant i la sensació contínua d’altra banda que l'horripilant situació a la qual ha estat gratuïtament exposada aqueixa família, hauria de ser més fàcil de solucionar. Però no. Vaja que no. Estem davant d'una prova de foc per a un espectador que igual que aqueixa família no deixa de preguntar-se “per què” sense trobar resposta. Estem possiblement davant un dels tractats de psicopatia més complets de la història del cinema.
Funny Games explora l'arrel del veritable terror psicològic, els instints més primaris i alhora més irracionals, l'entitat amoral, les classes socials i les classes mentals; la impotència, la desgràcia i la dissort; la humiliació i la injustícia.
Així que si encara no han vist Funny Games, val la pena que ho facen, no l'oblidaran fàcilment; ho passaran fatal, però els assegure que després podran vore qualsevol altra pel·li de psicòpates i partir-se el cul. I tremolaran si algú els demana uns ous.
Tràiler pel·lícula :
Plànol de com arribar-hi, clica al damunt per obrir el plànol més gran.