“Els Inadaptats” a Piera

Diumenge 26 d’abril del 2009

Cinèfils de Piera projecta “The Misfits” - Vidas rebeldes / Els Inadaptats - de John Huston

El grup Cinèfils de Piera convida a veure, el proper diumenge dia 26 d’abril, a l’Espai d’Entitats, a 2/4 de 7 de la tarda, la pel·lícula “The Misfits”, 1961, USA, 124’. Magistral pel·lícula, dirigida per John Huston i amb un extraordinari guió escrit pel gran dramaturg Arthur Miller. Interpretada per Clark Gable, Marilyn Monroe, Montgomery Clift, Thelma Ritter, Eli Wallach, Estelle Winwood, James Barton, Kevin McCarthy. La traducció al català de “The Misfits” hauria de ser “Els Inadaptats” i en castellà es va traduir com a “Vidas rebeldes” a Espanya i “Los inadaptados” a Hispanoamèrica.

Pel·lícula mítica per ser la última dels actors Marilyn Monroe i Clark Gable, i per la presencia en la pel·lícula d’un Montgomery Clift bastant malalt. Robert Mitchum havia rebutjat el paper principal. El rodatge va ser força complicat, es va filmar del 18 de juliol al 4 de novembre de 1960 en el desert de Reno (Nevada), al cap de dues setmanes de començar es va haver de parar per l’internament de Marilyn a l’hospital per una cura de desintoxicació de alcohol i drogues. El rodatge s’acabà el 4 de novembre de 1960 i Clark Gable va tenir un infart de miocardi tres dies després, morint el 16 de novembre del mateix any, Marilyn es va morir l’any següent. The Misfits es va estrenar a Estats Units el febrer del 1961.

En ple procés de divorci amb Marilyn Monroe, Arthur Miller va escriure aquest excel·lent guió sobre un tercet de persones fracassades i inadaptades, atípic western de perdedors, lànguid i melancòlic. Poques pel·lícules han mostrat a uns personatges tan conscients del seu fracàs, com en aquesta historia. The Misfits ha estat qualificada com una joia del cine i una de les pel·lícules més boniques de la historia del cine. Una pel·lícula que cal veure-la amb els cinc sentits.

Tràiler pel·lícula :

"La sal de la terra" al Tocat d'Alboraia

Diumenge 26 d’abril del 2009

El Tocat d'Alboraia projecta
"Salt of the earth"
(La sal de la terra)
de Herbert J. Biberman

El proper diumenge 26 d'abril, el Tocat d'Alboraia passarà la pel·lícula "Salt of the earth" (La sal de la terra) de Herbert J. Biberman, 1954, USA, 95’. Intèrpretada per Will Geer, David Wolfe, Mervin Williams, David Sarvis, Rosaura Revueltas, E.A. Rockwell, William Rockwell, Juan Chacón, Henrietta Williams, Ángela Sánchez, Clorinda Alderette, Virginia Jencks, Clinton Jencks, Joe T. Morales, Ernesto Velázquez, Charles Coleman, Víctor Torres, Frank Talevera, Mary Lou Castillo, Floyd Bostick, E.S. Conerly, Adolfo Barela, Albert Munoz, Elvira Molano. La projecció començarà puntualment a les 5 de la tarda.

Pel·lícula maleïda realitzada en ple període de “cacera de bruixes” als Estats Units, perseguida i bloquejada pel Comité d'Activitats Antiamericanes i l'FBI, basada en fets reals, la major part dels personatges van ser interpretats pels miners locals, les seues esposes i veïns de la zona. Una bona mostra de cinema sindicalista i feminista.

Al juny de 1951 una vaga va paralitzar el treball a una mina de zinc de Nou Mèxic, Estats Units. La companyia que l'explotava, apropiadament anomenada Empire, va rebutjar tota negociació amb els miners i la vaga es va perllongar indefinidament. Els miners, organitzats en un piquet davant de la mina per impedir tot accés de mà d'obra, demanaven condicions de treball més segures i millores sanitàries als habitatges que allotjaven les famílies dels miners llatins, als qui la companyia tractava considerablement pitjor que als miners anglos.

El film ens narra les vicissituds de la relació de la parella protagonista, Esperanza i Ramón: Ramón Quintero milita en l'organització sindical de la mina i, encara que s'estima l'Esperanza, se sent atabalat per la frustració d'una situació cada vegada més opressiva. La vida familiar es torna encara més tibant quan comença la vaga i Ramón insisteix a marginar la seua esposa de les seues activitats. La unió entre anglos i llatins permet als homes pressionar eficaçment sobre la companyia per forçar-la a negociar però també permet a les dones pressionar sobre els seus marits per ser integrades a una vida política que els concerneix. El film defensa els valors de la igualtat de la dona i de la distribució igualitària de les tasques de la llar.

“La sal de la terra” és un dels pocs films preservats per la Llibreria del Congrés dels Estats Units per la seua importància històrica i cultural.

Tràiler pel·lícula :

Plànol de com arribar-hi, clica al damunt per obrir el plànol més gran.

Un poeta masquefí a l’Ateneu Barcelonès

El 26 d’abril del 2009

El Jordi Muntané
participa en el
recital poètic
"Escac al Vers"

El masquefí Jordi Muntané participa en el recital poètic Escac al Vers, que es farà a l’Ateneu Barcelonès el proper diumenge dia 26 d’abril.

El recital Escac al Vers és presentat pels membres del grup d’acció poètica Escac al vers, de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Aquest recital poètic esdevindrà una partida d’escacs simbòlica (la poesia que es defensa contra l’atac), tot servint-se dels colors en la indumentària (el blanc envers el negre) i dels moviments que fan les peces d’escacs sobre el tauler: obertura, escac a la reina, escac mat. La idea sorgeix d’un poema de Vicent Andrés Estellés: “No es mou el cor amb moviments d’escac; / tampoc no ateny dictats de la raó...“

Els participants i protagonistes d’aquest recital d’Escac al Vers són Gemma Arimany, Trini Casas, Mercedes Delclós, Joan Franch, Jordi Muntané, Marisa Olivera, Oriol Prat, Josep Santín, Rossend Sellarès i Pere Urpí.

Aquest recital serà el proper diumenge dia 26 d'abril de 2009, a les 7 de la tarda, a la Sala d'actes de l’Ateneu Barcelonès, carrer Canuda 6, de Barcelona. L’entrada és lliure i gratuïta.

· Ateneu Barcelonès · Escac al Vers · Escola d’Escriptura ·

Un poeta de Sant Llorenç a Vilanova i la Geltrú

El divendres 24 d'abril del 2009

Ricard Garcia
participa en el
“Cicle poètic
Viatges i Hospitalitat”

El poeta Ricard Garcia, de Sant Llorenç d’Hortons, participa en la primera de les sessions del “Cicle poètic Viatges i Hospitalitat” de Vilanova i la Geltrú, conjuntament amb el poeta Vicenç Llorca, els quals presentaran una part de la seva obra amb l’acompanyament musical de l’Escola Freqüències de Vilanova.

Aquest primer recital serà demà divendres dia 24 d'abril, en el context de la festa de Sant Jordi, a les set de la tarda i es farà a la seu del Museu del Ferrocarril, (plaça d'Eduard Maristany, s/n., al costat de la UPC i l'estació de RENFE).

Es pot accedir a més informació a través de:
· Castells de cartes · Viatges i Hospitalitat (pdf 415 kb) · Museu del Ferrocarril ·

El dia de Sant Jordi i l'obra de Joan Pinyol

Pilota de set entre les
obres més votades per
al premi “El setè cel”

El recull de contes Pilota de set (Ed. Proa, 2008) , amb què l’escriptor capelladí Joan Pinyol va guanyar el XLIII Premi Recull de Narrativa, opta a un altre premi a través d’una votació per internet que poden fer totes les persones que ho desitgin.

Es tracta del Premi “El setè cel, 2009”, convocat per l’àrea de Cultura de l’Ajuntament de Salt (El Gironès) i adreçat a aquelles obres editades al nostre país durant el 2008. Així, i a partir de les seixanta-tres obres que opten al premi, s’ha obert un període de votacions a través d’internet –que acaba el proper 23 d’abril- i, després de diferents recomptes, amb data 17 d’abril el llibre de Pinyol figura entre les disset obres més votades. A partir d’aquí, i segons les bases del premi, entre les cinc primeres escollides pels lectors, el jurat –format per diverses persones vinculades al món de les lletres- escollirà la guanyadora.

Si voleu, trobareu tota la informació del premi i el formulari per poder votar, i accedir al sorteig del lot de les cinc obres finalistes, entrant en aquest web i clicant Premis “Setè cel” de Salt.

Dos microcontes de Pinyol
en punts de llibre a Amsterdam

Coincidint amb la celebració de Sant Jordi a la capital holandesa, el Casal Català d’Amsterdam ha repartit entre els seus socis punts de llibre que incorporen la traducció al neerlandès de dos microcontes de l’escriptor capelladí. Es tracta de “Sentències evidents” i “Presses mortals”, del llibre Noranta-nou maneres de no viure encara a la lluna (2001) que han estat traduïts per Marga Demmers, estudiant holandesa de Filologia Catalana de la UOC que ara mateix, i tenint en compte la bona acollida que han tingut aquests textos de Pinyol entre els seus compatriotes, ha iniciat la traducció al neerlandès del llibre sencer.

A Masquefa hi ha porqueries per tot arreu

Foto denúncia

A la carretera de
Can Torres sempre
hi ha piles de deixalles

Quan es va a passejar pels voltants de Masquefa es troben abocaments per tot arreu. Runes, mobles, roba, deixalles i porqueries de tota mena, a la cuneta dels vials, als racons, descampats, marges, reguerots, torrents.

Un dels llocs que gairebé sempre està ple de porqueries de tota mena és a la carretera que porta cap a Can Torres, als voltants de sota el pont de la variant.

En aquestes fotos es pot veure una pila de roba que ja fa algunes setmanes algú va anar a llançar a aquest lloc. Cal que les persones que deixen tot això siguin una mica més cíviques, però també cal que a qui li pertoqui hi faci alguna cosa. A veure si entre tots podem anar deixant constància de tots aquests racons bruts i plens de porqueries.

Joan P.

Foto Denúncia

Per aquest espai, tothom qui vulgui ens pot enviar fotografies de coses que es vulgin denunciar o queixar, de les coses que creieu que es podrien millorar, de qualsevol cosa o indret que trobeu que està deixat, brut, trencat o malmès, les coses mal fetes i les que no us agraden, de qualsevol cosa que us sembli que s’hagi de denunciar, .... Les fotografies cal enviar-les acompanyades d’un breu comentari o text explicatiu a diaridemasquefa@gmail.com

"Happiness" al Tocat d'Alboraia

Diumenge 19 d’abril del 2009

El Tocat d'Alboraia projecta "Happiness" (Felicitat)
de Todd Solondz

Aquest proper diumenge 19 d'abril, el Tocat d'Alboraia convida a gaudir de la pel·lícula de Todd Solondz, "Happiness" (Felicitat), 1998, USA, 140’, intèrpretada per Jane Adams, Lara Flynn Boyle, Philip Seymour Hoffman, Joy Adams, Cynthia Stevenson, Dylan Baker, Ben Gazzara, Louise Lasser, Elizabeth Ashley, Jared Harris, Jon Lovitz, Camryn Manheim, Rufus Read.

La projecció començarà puntualment a 2/4 de 4 de la tarda.

El que tenim ací no és ni una comèdia ni un drama fàcilment classificable, es tracta més aviat d’una ganivetada precisa, agra, amarga i mordaç a les aparences. Un retrat afilat de les hipocresies, frustracions, desil·lusions, complexos, traumes i aberracions que s’oculten per sota de la superfície.

En aquesta pel·lícula, Todd Solondz ens mostra uns personatges que ens faran partícips del patetisme i la desesperació en els quals estan sumits, éssers solitaris que van sent testimonis del seu propi enfonsament, d’una insatisfacció permanent, de decepcions de vegades molt dures, de la seua pròpia incapacitat per connectar verdaderament amb algú, dels complexos insuperables, de traumes que acaben per esclatar...

Tot el rerefons que es va traient a la llum resulta ben sovint retorçadament mordaç i corrosiu. Un humor negre amb sabor a bilis que ens produeix perplexitat, irritació, esgarrifança, fins i tot ràbia i impotència. Unes imatges filmades amb descarnada honestedat i, de vegades, fregant la sordidesa, regirant la consciència de l’espectador. Brillant exercici d’autocrítica social, una obra dura, pertorbadora i incòmoda que no deixa pedra sobre pedra.

Tràiler pel·lícula :

Plànol de com arribar-hi, clica al damunt per obrir el plànol més gran.

Malestar entre els socis de "L’Alzinar"

La Junta de "L’Alzinar" de Masquefa ha adjudicat la gestió del bar del Casal sense convocar els socis

Els socis descontents amb aquesta decisió faran avui una reunió per a parlar-ne

Ja fa una colla de mesos la Junta de la societat “L’Alzinar” de Masquefa va fer saber que es posava a concurs el lloguer per a la gestió del bar del Casal l’Alzinar i sembla que ha estat una de les vegades que s’hi ha presentat més propostes. Ara, després d’un llarg procés, la Junta de l’Alzinar ha fet saber a les persones que havien mantingut en ferm la seva proposta que la Junta ja havia adjudicat entre les propostes presentades quina ha estat la escollida per portar el bar els propers anys.

Tot hi que la Junta de L’Alzinar encara no ha fet saber als socis de l’entitat aquesta decisió, la noticia ja s’ha començat a conèixer a Masquefa. Les primeres reaccions de bona part dels socis quan ho han sapigut ha estat de enuig i indignació, no ha agradat gens que en un cas com aquest la Junta hagi decidit sense convocar assemblea de socis, normalment quan s’ha hagut de fer un nou contracte pel bar del Casal han estat els socis els que ho han decidit, ara la Junta s’ho ha passat per alt i ha decidit pel seu compte sense consultar-ho als socis.

Aquest enorme malestar entre els socis de L’Alzinar ha fet que avui es reuneixin els socis descontents i que no estan d’acord amb aquesta manera de fer de la Junta per tal de parlar de quines accions poden prendre per a impugnar i revocar aquesta decisió. Aquesta reunió, oberta a tots els socis descontents, es farà avui divendres dia 17 d’abril, a les 8 del vespre, al Casal l’Alzinar.

Acte per la “Sobirania Alimentaria" a Piera

Divendres 17 d’abril 2009

Taula Rodona
"Sobirania alimentària:
transgènics i consum local"
a Piera

El Grup de Medi Ambient Anoia Sud afegint-se als actes de la "Setmana de lluita contra els transgènics i per la Sobirania Alimentaria" organitza a Piera, el proper divendres dia 17 d’abril a les 7 de la tarda i a la Biblioteca de Piera, la següent :

Taula Rodona "Sobirania alimentària: transgènics i consum local"

Hi participaran: Tomàs Llop (pagès de Piera, cultiu ecològic), Jordi Peix (assessor del Conseller d'Agricultura i fundador del Banc d'Aliments), Jep Serra (pagès de Piera, cultiu ecològic) i Joan Llopart (autosuficiència alimentaria).

Si som el que sembrem i som el que mengem hauríem de tenir molta cura de tot el que ens posem a la boca i no deixar-nos portar per l'excessiva publicitat. Què son els transgènics? I el cultiu ecològic? Què significa consum local?. Per decidir en consciència ens cal informació, per això hem portat persones dedicades a la pagesia, a l'autosuficiència alimentària i un assessor del Conseller d'Agricultura i fundador del Banc d'Aliments, que intentaran aclarir-nos aquest conceptes.

Incògnites a la "Cofradia" de Masquefa

Que passa amb la "Cofradia" de Masquefa?

Sembla que a la "Cofradia" hi ha moviment, el president actual en D.A. vol plegar perquè té moltes obligacions (ara es regidor de les flors) i deixa la caixa ben buida i un munt de deutes.
Diuen que ja fa molt de temps que hi ha una desídia important, no es cobren les quotes dels socis i no se sap com està la comptabilitat.
Ja fa uns anys que va passar quelcom semblant amb el mateix president i amb una important quantitat de diners que varen entrar i sortir sense que ningú sàpiga amb que es varen utilitzar, bé, males llengües diuen que eren per la campanya electoral a l'alcaldia de UDC.
Sembla que ara vol entrar una nova direcció lligada a UDC, igual que l’actual president (partit que governa a l'ajuntament), no se si és per tirar la "Cofradia"’ endavant o per tapar les "vergonyes" anteriors.
Jo segueixo preguntant: Que passa a la "Cofradia"?

Edgar Garcia

Han tancat el cementiri del Cementiri Vell

Foto denúncia

Es demana que treguin
aquesta porta i
tornin ha deixar l’indret
obert tal com estava

Quan anàvem a passejar cap el Cementiri Vell ens agradava anar a seure una estona a la zona del recinte de l’antic cementiri, el lloc on durant molts anys hi van enterrar els avantpassats de la gent de Masquefa, un lloc tranquil, arrecerat i molt agradable, amb unes precioses vistes.Ara ja no s’hi pot entrar, hi han posat aquesta porta que es pot veure a les fotos. No entenem aquesta política de tancar els recintes i posar portes a tot arreu, si algú vol fer malbé alguna cosa saltarà per sobre la porta i ho farà igualment, però les persones que hi volem entrar per a reposar i gaudir d’aquest lloc no ho podem fer.

Demanem a qui pertoqui, a la Parròquia, a l’Ajuntament, que treguin aquesta porta i tornin ha deixar l’indret obert tal com estava.

Una colla de les que passeja

Foto Denúncia

A Diari de Masquefa estrenem aquest nou espai de “Foto Denúncia”. Per aquest espai, tothom qui vulgui ens pot enviar fotografies, que hàgiu fet amb la camera fotogràfica o amb el telèfon mòbil, de coses que vulgueu denunciar o queixar-vos, de les coses que creieu que es podrien millorar, de qualsevol cosa o indret que trobeu que està deixat, brut, trencat o malmès, les coses mal fetes i les que no us agraden, de qualsevol cosa que us sembli que s’hagi de denunciar, .... Les fotografies cal enviar-les acompanyades d’un breu comentari o text explicatiu a diaridemasquefa@gmail.com

"La recerca de la "felisitat" a Piera

Diumenge 12 d’abril del 2009

Cinèfils de Piera projecta
“The pursuit of happyness”
-La recerca de la "felisitat”-
de Gabriele Muccino

El grup Cinèfils de Piera convida a veure, el proper diumenge dia 12 d’abril, a la Sala Polivalent del Casal per a Joves i Grans a 2/4 de 7 de la tarda, la pel·lícula “The pursuit of happyness” -La recerca de la "felisitat- de Gabriele Muccino, EUA, 2006, 117’, interpretada per Will Smith i el seu fill Jaden Christopher Syre Smith i per Thandie Newton.

La recerca de la "felisitat” o La recerca de la felicitat (en anglès, The pursuit of happyness) és una pel·lícula dramàtica basada en fets reals de la vida de Christopher Gardner, que narra la seva lluita per la supervivència econòmica, després de temps sense un treball remunerat, abandonat per la seva esposa, convertit així amb pare solter i havent de cuidar el seu fill, buscant una feina més ben remunerada utilitzant totes les tàctiques comercials que coneix, Chris lluitarà contra vent i marea obrint-se camí cap a la felicitat amb què tant somia, fins que va aconseguir entrar en una empresa de corredors de borsa.

El títol de la pel·lícula prové de les paraules que en Thomas Jefferson va plasmar al Preàmbul de la Declaració d'Independència dels Estats Units on diu que "tots els homes tenen uns drets inal·lienables, entre els quals hi ha la vida, la llibertat i La recerca de la felicitat ". El nom original de la pel·lícula és "The Pursuit of Happyness", mentre que correctament hauria d'estar escrit com "Happiness" i no "Happyness". La paraula "felicitat" s'ha escrit així perquè a l'escola on el fill d’en Chris estudiava hi havia aquest nom escrit a la paret amb aquest error ortogràfic. Traduït equivaldria a dir "La recerca de la "felisitat".

Tràiler pel·lícula :

"Jocs divertits" al Tocat d'Alboraia

Diumenge 12 d’abril del 2009

El Tocat d'Alboraia
projecta
"Funny Games"
(Jocs divertits)
de Michael Haneke

Aquest proper diumenge 12 d'abril, el Tocat d'Alboraia proposa vore la pel·lícula "Funny Games" (Jocs divertits), Àustria, 1997, 108’, direcció i guió de Michael Haneke, intèrpretada per Susanne Lothar, Ulrich Mühe, Arno Frisch, Frank Giering, Stefan Clapczynski, Doris Kunstmann. La projecció començarà puntualment a les 5 de la tarda.

El cas és que un parell de psicòpates austriacs es dediquen a l'irritant entreteniment de destrossar la vida a una família d'estiuejants de classe alta… però ben ben fotuda, eh, no es pensen que es limiten a ratllar-los l'audi com faria qualsevol persona sensata. I pot semblar que la cosa no va seriosament, perquè únicament usant les paraules i un pal de golf, anul·len als tres membres de la família a l'instant; i els molt cabrons són capaços de fer-nos patir emocionalment… i quasi també físicament, aconseguint una de les més crues puntades a l'estómac que se li han donat mai a l'espectador.
En aquesta pel·lícula, Haneke, aconsegueix transmetre ultraviolència i pànic amb explicitat zero, jugant únicament amb fores de camp, plànols estàtics, eterns, impensables en una cinta de terror convencional. El tractament del silenci, de cada mirada. L'inquietant d'un conflicte argumental tan versemblant i la sensació contínua d’altra banda que l'horripilant situació a la qual ha estat gratuïtament exposada aqueixa família, hauria de ser més fàcil de solucionar. Però no. Vaja que no. Estem davant d'una prova de foc per a un espectador que igual que aqueixa família no deixa de preguntar-se “per què” sense trobar resposta. Estem possiblement davant un dels tractats de psicopatia més complets de la història del cinema.
Funny Games explora l'arrel del veritable terror psicològic, els instints més primaris i alhora més irracionals, l'entitat amoral, les classes socials i les classes mentals; la impotència, la desgràcia i la dissort; la humiliació i la injustícia.
Així que si encara no han vist Funny Games, val la pena que ho facen, no l'oblidaran fàcilment; ho passaran fatal, però els assegure que després podran vore qualsevol altra pel·li de psicòpates i partir-se el cul. I tremolaran si algú els demana uns ous.

Tràiler pel·lícula :

Plànol de com arribar-hi, clica al damunt per obrir el plànol més gran.

"Qui va matar John O'Neill?" al Tocat d'Alboraia

Diumenge 5 d’abril del 2009

El Tocat d'Alboraia projecta
"Who killed John O'Neill?"
("Qui va matar John O'Neill?")
de Ty Rauber i Ryan Thurston

Aquest diumenge 5 d’abril, el Tocat d'Alboraia convida a vore la pel·lícula "Who killed John O'Neill?" ("Qui va matar John O'Neill?"), 2004, USA, 100’, produïda i dirigida per Ty Rauber, escrita i interpretada per Ryan Thurston. La projecció començarà puntualment a les 5 de la tarda.

Després de més de dos anys intentant aconseguir els subtítols d'aquesta pel·lícula per fi els han trobat. Ja podem gaudir d'aquesta singular obra.
Un únic actor, una sola habitació i set personatges. A partir de la pregunta, qui va matar John O’Neill?, el director Ty Rauber ens ofereix una completa explicació d'allò succeït a Nova York l'11 de setembre de 2001.
John O’Neill va treballar per a l'FBI durant 25 anys, i va arribar a ser el major expert en terrorisme d'Al Qaeda. Va començar a investigar el terrorisme islàmic quan va tenir lloc el primer atemptat de 1993 contra les Torres Bessones. El seu gran olfacte i obstinació el van convertir en un expert caçador de terroristes. Així, en 1995, Neill va assolir l'arrest, al Pakistan, de Ramzi Ahmet Youssef, el cervell de l'atemptat de 1993.
O’Neill va investigar també els atemptats contra les ambaixades nord-americanes a Dar-es-Salaam i Nairobi en 1998, i a l'octubre del 2000 al Iemen contra el vaixell de guerra USS Cole.
Però a partir de la seua investigació a l'atac del Iemen, l'octubre del 2000, les autoritats nord-americanes no li permeten avançar en les seues investigacions sobre Bin Laden i la xarxa Al Qaeda. I no només això, l'agent antiterrorista del FBI es troba que de sobte comença a ser desacreditat pels seus propis caps.
L'estiu de 2001, l'agent John O’Neill presenta la seua renúncia i marxa desil·lusionat del FBI. La jugada mestra dels conspiradors del 11- S ve quan el dia 1 de setembre del 2001, Jerome Hauer, assessor per a agències del Govern en assumptes antiterroristes, proposa a John O'Neill el lloc de responsable de seguretat del World Trade Center, Les Torres Bessones.
Deu dies més tard, l'11 de setembre del 2001, a les 9:49 am., es produeix l'ensorrament de la Torre sud. Uns avions s'havien estavellat contra les Torres Bessones de Manhattan. O’Neill es trobava en la seua oficina del pis 34. John O’Neill va morir l'11 de setembre, sent una de les víctimes dels brutals atemptats. L'agent de l'FBI que sabia massa, el major expert en terrorisme d'Al Qaeda va deixar de molestar per sempre.

Tràiler pel·lícula :

Plànol de com arribar-hi, clica al damunt per obrir el plànol més gran.

Presentació de “Pilota de set” a Tortosa

3 d'abril del 2009

Avui es presenta el llibre
“Pilota de set”
de Joan Pinyol
a Tortosa

Avui divendres 3 d’abril i a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, l’escriptor i blocaire de Cornudella de Montsant, Jesús Maria Tibau presentarà el llibre Pilota de set (Proa, 2008), de l’escriptor capelladí Joan Pinyol.
L’acte es converteix en la segona part de l’intercanvi de presentacions després que el passat 20 de febrer Pinyol presentés el recull de contes de Tibau, El vertigen del trapezista, a la Biblioteca Central d’Igualada.
Aquesta presentació continua el cicle de presentacions d’una obra que ara mateix, i gràcies als vots que ha rebut a través d’internet, opta al premi literari “El setè cel” que s’organitza des de Salt (Gironès) i que està adreçat a obres de narrativa publicades durant l’any passat. Trobareu més informació sobre aquest premi, que l’any passat guanyà la igualadina Teresa Roig amb la novel·la l’Herència de Horst, en aquest web.
La presentació de Pilota de set a Tortosa començarà a dos quarts de vuit del vespre al carrer de la Mercè, 6 de la capital del Baix Ebre.

Presentació del llibre de Tibau a Igualada.