L’Ebre també té cel

Joan Pinyol s’acosta a l’Ebre, literalment

Durant aquest estiu l’escriptor de Capellades ha publicat una nova narració en l’antologia titulada El riu que parla, que acaba de publicar Aeditors. El llibre, que aplega trenta contes escrits per autors majoritàriament procedents de les Terres de l’Ebre, va ser presentat el passat 10 d’agost a Fondespala (Terol), en el marc de la III Trobada d’autors ebrencs que organitza anualment la llibreria Serret de Vall-de-roures.

Tal com s’indica en el pròleg, es tracta d’una antologia de contes que tenen el riu Ebre com a motiu literari, que se situen al seu tram final abans que arribi a la mar i que volen explicar a la resta del país que la defensa de l’Ebre i del seu territori no només s’han d’interpretar políticament sinó també sentimentalment com un dret a la identitat i a la consciència del lloc.

La narració de Pinyol, titulada L’Ebre també té cel, està situada al cim del Mont Caro i es converteix en una al·legoria de les aspiracions de l’Abel, un jove ebrenc que vol ser ocell i que abans de saltar al buit porta el lector a l’escenari de la batalla de l’Ebre i en retornar-lo al present li reserva un final del tot inesperat.

A més d’aquest conte el llibre, que també incorpora trenta fotografies de la zona, presenta narracions de Jesús M. Tibau, Emigdi Subirats, Vicenç Sanz, Regina Bladé, Francesca Aliern, Laura Mur i Josep Igual, entre d’altres. Imprès a Capellades el recull El riu que parla ja s’ha distribuït en diferents llibreries del país.