La flaire de roses

~

~
ELOGI DE SANT JORDI

D’aquestes terres formoses
Vós sóu el Patró suprem,
d’aquí la flaire de roses
d’un extrem a l’altre extrem.
roses blanques i vermelles,
roses de passió i pietat,
gemades com ses donzelles,
xamoses com sa beutat.
Els ulls en Vós, com suspiren,
baró gentil i valent,
puix totes saben i admiren
vostra gesta sorprenen.
Ai, Princesa malaurada!
a cada udol un sotrac,
fins que, d’una falconada,
féreu trontollar el drac.
I, avui, coven l’esperança
de què, enfront tan greu estrall,
llampegaria la llança
i trotaria el cavall.

26-IV-29.
Josep Gibernau i Clos.
(Castelló d'Empúries, 1887 · Masquefa, 1945)
~
~