Tiroteig amb un fugit de Sant Esteve

Al barri de la Verneda

Tiroteig amb un fugit de la presó
de Sant Esteve Sesrovires
Durant un atracament a
una oficina de La Caixa

Ahir dia 21 un atracador va entrar a una oficina de La Caixa situada al carrer Cantàbria, al barri de la Verneda de Barcelona, poc després que aquesta obrís les seves portes al públic. Cap a les 9 del matí, els Mossos d’Esquadra van rebre una comunicació del servei de seguretat de l’oficina, informant que havien rebut un avís d'alarma activada per robatori. Al lloc es van dirigir diverses patrulles de seguretat ciutadana i d'investigació, que van arribat molt ràpidament.
L'atracador es va veure sorprès per la ràpida reacció policial i va intentar fugir sense endur-se res. A l'exterior, però, va rebre l'ordre d'aturar-se per part d'una patrulla. Sense fer cas de l'advertència, va treure una arma de foc apuntant als agents i es va iniciar un tiroteig entre l'atracador i aquests. Els agents van efectuar diversos trets i l'home va resultar ferit de gravetat. L'atracador està ingressat en un centre hospitalari i no es tem per la seva vida.
El detingut, Jesús M. S. es trobava fugit de la presó ‘Can Brians’ de Sant Esteve Sesrovires, en la qual complia condemna per robatoris i d’on no va tornar el passat dia 10 després d'un permís de 48 hores. El reclús es trobava en segon grau penitenciari i havia gaudit d'uns altres dos permisos de les mateixes característiques des que va ingressar a presó, els Mossos investiguen la seva possible implicació en cinc atracaments similars realitzats a la ciutat de Barcelona a les darreres setmanes.

260.000 € per la biblioteca de Masquefa

De la Diputació de Barcelona

La Diputació de Barcelona finançarà
la construcció de la biblioteca

Masquefa rebrà 260.000 € de la Diputació de Barcelona per finançar la construcció de la biblioteca de 1.240 metres quadrats a una part de l’edifici de la fàbrica Rojo que serà rehabilitat, després d'haver signat un conveni amb la Diputació del programa Xarxa Barcelona Municipis de Qualitat.
Aquests 260.000 € són part d’un total de 4,7 milions € que dotze ajuntaments de la provincia de Barcelona rebran de la Diputació de Barcelona per finançar diversos projectes municipals, després d'haver signat convenis del programa Xarxa Barcelona Municipis de Qualitat.A més de Masquefa, els municipis beneficiats són: Aguilar de Segarra que rebrà 115.000 € per la urbanització d'un dels vials més transitats del nucli antic, les fases posteriors seran la plaça de l'Ajuntament i la plaça del Mirador. Barberà del Vallès percebrà 200.000 € pel projecte de remodelació de la zona esportiva Maria Reverter. Cerdanyola del Vallès ha obtingut 300.000 € per l'adequació dels locals municipals que acolliran les àrees d'Educació, Ocupació, Promoció Social, Salut Pública i Consum. Igualada disposarà de 500.000 € per la construcció d'un pont sobre el torrent de l'Espelt i els seus accessos amb el carrer de l'Estadi i l'avinguda M. D. de la Pietat. La Garriga tindrà 400.000 € per la construcció d'una escola bressol municipal. La Llacuna ha obtingut 131.560 € per la millora de la xarxa d'abastiment d'aigua. Oristà percebrà 134.000 € per l'actuació de millora de la sala polivalent de la Torre. Polinyà tindrà 390.000 € per la construcció del complex esportiu i la piscina coberta. Sant Cugat Sesgarrigues disposarà de 120.000 € pel cobriment de la pista poliesportiva. Sant Iscle de Vallalta rebrà 236.000 € per la ordenació de la zona esportiva, la construcció d'una pista de petanca i el cobriment de la pista.

Treballar a Can Bonastre

De ‘Recepcionista d’Hotel’

Oferta de feina a l’Hotel de Can
Bonastre de Santa Magdalena

Els cellers de Can Bonastre de Santa Magdalena han convocat oferta de feina per a treballar de recepcionista a l’Hotel Can Bonastre de Masquefa.

El nombre de places per aquesta feina són 2. La feina consisteix en fer reserves, recepció del client, facturació, atenció al client, realització d’enquestes de qualitat i estadístiques, programació d’activitats, relacions publiques, visites turístiques als cellers, control i coordinació d'esdeveniments.

Els requisits que demanen són: estudis mínims: Diplomat en Turisme. Experiència mínima: almenys 2 anys. Castellà, Anglès. Experiència en recepció en Hotel de 4-5*. Vehicle propi. Disponibilitat horària. Requisits desitjats: català i algun altre idioma. El tipus de contracte és indefinit, l’horari: torn rotatiu, el salari 18.000 € brut a l’any.
Us podeu inscriure per aquesta oferta a Infojobs. · Can Bonastre ·

Plaga d’escarabats a Masquefa

Al carrer Masquefa de Benimaclet

Les panderoles surten
a prendre la fresca al
carrer Masquefa de
Benimaclet, València
Invasió de panderoles
(o escarabats domèstics)

Per enèsima vegada les panderoles invadeixen els barris de València. Els veïns del carrer Masquefa de Benimaclet i els carrers propers, l'avinguda Valladolid, Sant Columbà, Poeta Ricard Sanmartí, han pogut veure esbalaïts els darrers dies com els escarabats surten en bandada de les clavegueres a prendre la fresca i ocupen les voreres i els carrers.
Pels veïns de Benimaclet, les mesures preses fins ara per l’Ajuntament han sigut insuficients, els elixirs miraculós de l'Ajuntament no han produït efecte i se'ls ha tornat a deixar de costat. A Benimaclet exigeixen solucions i fan una crida per a eradicar aquesta autèntica plaga.
Després de la denúncia dels veïns per aquesta plaga d’escarabats l'Ajuntament ha tornat a fer aquests dies un tractament amb insecticides per a acabar amb la presència dels insectes en la zona.
El procés que segueix l'Ajuntament per a acabar amb les panderoles consisteix en l'alçament de totes les tapes de clavegueram, enllumenat i cablejat semafóric, l'arruixat d'insecticides i el seguiment periòdic de les àrees tractades. A més, els tècnics municipals segueixen tractant amb diferents insecticides experimentals, per a acabar amb els escarabats, entre ells una pintura que impedeix el desenrotllament de les panderoles en alguns trams de clavegueram. La pintura que mata escarabats conté una substància que desprèn un inhibidor que impedeix el desenrotllament de l'insecte des que surt de l'ou. L'inhibidor del creixement es desprèn a poc a poc de la pintura, els adults s'impregnaran de la substància i aniran morint, mentre que les nimfes també moriran després d'impregnar-se amb l'insecticida i l'inhibidor del creixement.
L'Ajuntament, però, insisteix que no té poder d'actuació sobre la propietat privada on potser existeixen plagues de panderoles i fa una crida per eradicar-la. L'actuació hauria de ser conjunta de l’Ajuntament, els veïns i comerciants, els administradors de finques i comunitats de veïns.
Els tècnics de la delegació de Sanitat començarien a fumigar a partir de setembre els desaigües de les cases per a tractar de contindre la invasió de escarabats roges que proliferen en la ciutat durant l'època estival. Fins ara, el Consistori aplicava insecticida en cada racó dels albellons de la ciutat, però els escarabats escapaven ràpides a albergar-se en els patis d'escala de les finques particulars, per al desesper dels veïns i dels propis tècnics municipals que no podien accedir a l'interior dels immobles privats.

Les panderoles

Aquest escarabat, la Periplaneta americana, espècie procedent d'Amèrica que s'ha establert en la zona mediterrània, aconsegueix la seva major capacitat reproductiva, després de niar durant la primavera. La panderola roja és freqüent trobar-la en recintes com a zoològics, registres d'aigua, de gas o d'enllumenat, soterranis i especialment al voltant de les conduccions, llocs des on arriben fins a les cases. La Periplaneta americana és una espècie molt comuna en els nuclis urbans del sud i el sud-est de la península. Aquesta plaga entrà al continent per mitjà de les fustes provinents d'Amèrica que arriben en els vaixells de càrrega que atraquen als ports. Els seus ous són tan duradors que pràcticament han eliminat l’escarabat negre a causa de la dificultat d'acabar amb el seu cicle biològic. L'espècie aconsegueix el seu color rogenc en la maduresa, moment en què mesura entre cinc i set centímetres. La panderola voladora es mostra activa amb temperatures superiors als 14 graus centígrads, mentre que aconsegueix volar als 28. Quan la sensació tèrmica frega els sis graus, l'insecte mor.

Més feines a l’Ajuntament de Masquefa

7 places per la Brigada

L’Ajuntament de Masquefa convoca 7 llocs de treball per la Brigada

En un article anterior ja dèiem que l’Ajuntament de Masquefa és una de les primeres empreses de Masquefa en nombre de persones que hi treballen i molt sovint convoquen places de treball. Si es repassen els butlletins oficials es pot llegir que molt sovint hi surten resolucions de contractacions per diversos llocs de treball i alguna de les convocatòries per proveir les diverses feines.
Ara l’Ajuntament de Masquefa ha convocat 7 llocs de treball del personal laboral de la plantilla d l’Ajuntament per la brigada d’obres i serveis. Aquestes places són: 1 plaça d’oficial 1ª paleta per concurs oposició lliure, 2 places oficial 2ª de la brigada per concurs oposició de promoció interna, 4 places de peó paleta per concurs oposició lliure.
Aquestes places foren convocades en la Junta de govern del dia 18 de juny del 2006 i han estat publicades en el BOP 190 del 10.08.2006 a les pàgines 52, 53 i 54.
No hi consta el termini de presentació d'instàncies sol·licitant prendre part en les proves selectives. A veure si l’Ajuntament posarà aquesta convocatòria a la seva web i amb més informació.
Per més informació podeu trucar a l’Ajuntament de Masquefa: Telèfons: 93 772 50 30 · 93 772 78 14.

· BOP, Butlletí Oficial de la província de Barcelona

Indignació i polèmica a Piera

Per la suspensió del 'SJ'06 Festival'

L'alcalde de Piera va obligar
a suspendre el 'SJ'06 Festival'

Del 2 al 6 d’agost estava previst a Piera la realització del ‘SJ'06 Festival de Músiques i Arts Escèniques alternatives’. Després de les tres primeres nits de música i arts, i quan s'encarava la recta final amb les actuacions dels grups més destacats, l'alcalde de Piera va obligar a suspendre el ‘SJ’06 Festival’, al·legant queixes de veïns pel sorolls des de la primera nit del festival. L’organització del cinquè festival, l’associació juvenil Cerka’l, les persones que assistien o volien assistir al Festival i molta gent de Piera encara estan sorpresos i indignats, ni han entès aquesta dràstica decisió de l’alcalde Jaume S. Guixà.

'La cultura és un dret'

Feia mesos que l’ajuntament anava posant pegues a la organització, fins al punt que just 2 setmanes abans del festival, quan ja estaven tots els programes i cartells fets, l’ajuntament va fer canviar de lloc algunes activitats. Va dir que a partir de la 1 de la matinada no es podia fer cap tipus d’actuació dintre del casc urbà, cosa que no estaria malament si realment fos una solució, però això suposava haver de fer de nou tots els programes i cartells i que l’organització carregués amb totes les despeses, i desprès haver de fer una redistribució d’espais, actuacions i temps per quadrar-ho tot. Un altre problema que comporta aquest canvi va ser que lògicament si les actuacions de tarda es feien al centre urbà, com portes a més de 500 persones des del centre del poble fins al polígon a la 1 de la matinada sense fer soroll? Aquesta qüestió es va plantejar a l’ajuntament i la solució que ells van trobar va ser fer una ‘batucada’, a la 1 de la matinada, per tot el centre del poble, es a dir des d’un extrem del poble a l’altre extrem, per portar més de 400 persones, algunes lògicament una mica begudes, fins al polígon, amb la gresca que això comporta. Crec que ells mateixos es deurien imaginar que alguna queixa hi podria haver fent això?
Això va ser la nit de divendres que va ser el dia que la gent es va queixar més, i amb raó, no nego que la gent que hagi de dormir li molesti la gresca d’una ‘batucada’ i centenars de persones de festa, però son 5 dies a l’any, penso que es suportable. Aquell va ser el dia que hi va haver més problemes, van cremar un contenidor al carrer de l’estació. Dubto que algú del públic assistent al festival fes allò, crec que algú altre, aprofitant la ocasió va aprofitar per fer-ho.
No penso pas que s’hagués fet més soroll del que s’havia acordat, ja que precisament va ser l’ajuntament qui va obligar a fer les actuacions de nit al polígon i ja sabien amb quin equip de só comptaven.
Sobre els aldarulls que hi va haver dissabte a la tarda nit, cal dir que cada setmana hi ha actes de vandalisme a Piera, trenquen mobiliari urbà, cremen contenidors, fan soroll fins a la matinada, ... no es pas un cas aïllat el del festival. Per tant que no ens intentin enganyar dient que el festival s'ha clausurat per això perquè son fets habituals, no pas aïllats!
La part de gresca deguda al festival, tot té una lògica. Centenars de persones havien vingut des de lluny, fins i tot fent coincidir expressament les vacances per tal de poder assistir-hi, i amb tanta gent sempre n’hi ha de gresca.
L'organització (Cerka'l), una vintena de nois i noies, i molta gent que els ajudava, portava un any fent preparatius per fer possible aquest festival amb l'esforç econòmic i moral que això comporta. I de cop i volta se’ls diu que el festival queda clausurat. ¿Com penseu que els hi va caure aquesta noticia? Lògicament, indignats, tant l’organització com la gran afluència de públic que estaven encantats amb el festival. Encara cal dir que lògicament era impossible avisar a tothom que volia venir dissabte al festival, que es tenia previst que fos el dia amb més públic. La gent al anar arribant al poble, fins i tot de l’estranger, i adonar-se que s’havia anul·lat el festival i la zona d’acampada, es va revelar i això va ser el motor d’alguns dels ‘aldarulls’ que s’ha comentat.
Aquests fets van comportar que la gent, indignada, es revelés i entressin a l’ajuntament a dir tot el que pensaven de l’anul·lació del festival i acte seguit es va fer una manifestació pacifica pels carrers de la vila amb molta participació de gent, tant del poble com de fora del poble.
La manifestació va transcorre sense cap tipus d’incident a destacar, l’únic que es va fer va ser tallar la carretera principal d’accés al poble però només durant 10 minuts. Seguidament va prosseguir la mobilització fins al la plaça Montmar, que és el lloc on s’havia de fer l’actuació d’aquella nit.
Allà l’únic que es va fer va ser tocar els tambors fins a les 10 de la nit aproximadament i després simplement estar-hi asseguts a la gespa sense cap tipus d’incident.
El motiu principal que l’ajuntament va al·legar per clausurar el festival va ser les queixes del veïnat pel "soroll". Jo a la música no li dic soroll, però sembla ser que hi ha gent al poble que li sembla soroll.
La meva opinió és que a tothom li agrada gaudir d’unes festes, però a uns els hi agraden un tipus de festa, amb un tipus concret de música i ambient, i a d’altres els hi agrada un altre tipus de música i ambient totalment diferent. El problema és que mentre una gran part del poble quan no fan el tipus de festa que a ells els hi agrada en diuen "soroll" mentre que quan l’altra part del poble fan festes de qualsevol caire musical o d’ambient simplement s’adapten i hi cooperen o simplement es mantenen al marge sense queixar-se. Aquest es el gran problema de Piera, el grup majoritari (majoritari no sempre vol dir major nombre de gent, sinó el més influent) no els hi agrada cert tipus de música, cosa que respecto, però crec que per uns dies de festa haurien de ser més tolerants.
Crec que la solució no està en clausurar un festival d’aquest tipus, que precisament té espectacles de tota mena, des de circ, a teatre, a infinitat d’estils músicals variats, sinó en buscar un terme mig entre els uns i els altres per tal de trobar l’equilibri, però lamentablement a Piera mana qui mana. La gent jove de Piera també te dret a divertir-se!

[RRE]

Apunt

A Masquefa i a d’altres llocs, últimament també hi ha conflictes quan es fan festes. La gent es queixa d'un soroll insuportable, de fet en tota mena d'actes que es fan ara sembla que portin uns equips de só per actuar al Palau Sant Jordi o a la plaça Catalunya de Barcelona, i els nostres espais són molt més petits. Aquí en les festes també s'han multiplicat les bretolades i la gent ja n'està farta. Podem llegir als diaris que a tot arreu és molt difícil compaginar que uns puguin gaudir de les festes amb el descans dels veïns de la zona. Dit tot això, creiem que cal donar facilitats per organitzar esdeveniments com aquest de Piera, uns no poden pagar les culpes d’altres o de la mateixa ineficàcia de l’administració de no saber procurar que les coses es facin bé. Els organitzadors d'activitats i els Ajuntaments haurien de trobar la manera de posar-se d'acord i fer les activitats sense molestar a ningú. Cal constatar però, que molts ajuntaments, de la mateixa manera que fan d’altres ens de molt poder, no tracten a tothom d’una manera igual, no fan servir el mateix raser per a tothom. Si les activitats les organitzen ells mateixos o algun grup ‘amic’, els sorolls poden sobrepassar els límits permesos i cal suportar les molèsties ja que són pocs dies i fan la vista grossa amb tot el que passa. I si les activitats les organitzen grups que no són de la seva corda, els paràmetres són uns altres i miren de posar pals a les rodes facin el que facin. I això no esta gens bé, però malauradament passa a massa llocs, a Piera, a Masquefa, a Barcelona i a molts altres pobles i ciutats. Els poders públics s’omplen la boca de la societat civil, del voluntariat, de l’associacionisme, però no els fa cap gràcia, només els agrada si estan al seu servei, fent de ma d’obra gratuïta en les seves activitats. I tot això és molt trist i lamentable. Els joves de Piera tenen raó ‘la cultura és un dret i la gent jove de Piera també te dret a divertir-se!. [DdM]

Tràfic de cocaïna a l'Anoia

S'han detingut 6 persones

Sis detinguts a l'Anoia
per tràfic de cocaïna
Dos dels traficants van ser estafats
per la seva persona de confiança

Els Mossos d'Esquadra han detingut 6 persones com a presumptes autores d'un delicte contra la salut pública, per tràfic de cocaïna, a les localitats de Barcelona, Igualada i Vilanova del Camí.
La investigació, que es va iniciar fa menys de dos mesos, ha permès identificar un grup estable de 3 persones que, de forma habitual, distribuïen cocaïna a les poblacions d'Igualada i Vilanova del Camí. Entre els seus clients també hi havia d'altres traficants.
Dues d'aquestes persones, José Ramón CR i Jorge DF, coneguts a l'Anoia per la seva vinculació amb diversos locals d'oci, treballaven com a socis en la distribució de la droga i utilitzaven els contactes d'una persona a la que utilitzaven com a treballadora, David Darío BU, de nacionalitat Veneçolana, amb l'objectiu d'aconseguir cocaïna d'alta puresa i qualitat.
Els investigadors es van sorprendre en observar que la intenció dels dos socis era pujar el nivell del seu negoci i, utilitzant els contactes a Veneçuela, pretenien comprar 30 quilograms de cocaïna.
No obstant, fa tres setmanes van començar a observar que David Darío començava a mentir reiteradament als seus caps i que podia ser que estigués preparant la seva marxa a Veneçuela. El passat dimarts dia 25 de juliol, David Darío va simular amb un subministrador (Rafael OM) la possible compra fictícia de 500 grams de cocaïna. Els seus caps li van lliurar 18.000 euros per afrontar el pagament de la droga, però David Darío va comprar un bitllet d'avió per viatjar cap a Veneçuela el dia següent. Aquest fet va obligar els agents de la URI a detenir-lo a Barcelona, recuperant aproximadament uns 14.000 euros. El dijous dia 27 es va detenir als dos traficants estafats i es va fer una entrada i perquisició al domicili de Jorge DF, on es van trobar aproximadament 28 grams de cocaïna preparada per a la seva distribució, i estris relacionats amb el tràfic de drogues. El passat divendres dia 4 d'agost es van practicar les últimes dues detencions.
El jutjat número 3 d'Igualada, que coordina la investigació, va aixecar el secret d'actuacions el passat dia 8 d'agost. Del total dels 6 detinguts, es va decretar l'ingrés a presó provisional dels tres principals implicats: José Ramón, Jorge i David Darío.
Els detinguts són: Juan Manuel AC, de 24 anys d'edat i veí de Santa Margarida de Montbui. Adrián GL, de 24 anys d'edat i veí d'Igualada. José Ramón CR, de 49 anys d'edat i veí de Vilanova del Camí. David Darío BU, de 30 anys d'edat i veí d'Igualada. Rafael OM, de 36 anys d'edat i veí d'Igualada. Jorge DF, de 54 anys d'edat i veí d'Igualada.

Qui agafa el metro de València

Humor gràfic

¿Agafen mai el metro senyor President?

Tàssies
Mosca destiu. Humor gràfic. El Periódico
· Dibuix de Tàssies publicat a El Periódico el 08.08.2006 ·

L'Ajuntament es ven més patrimoni

Dels "Darreres de la Església"

L'Ajuntament de Masquefa ha convocat
subhasta pública per vendre’s més patrimoni

L'Ajuntament de Masquefa ha decidit convocar subhasta pública per la alienació d'un bé patrimonial: el 25% de la propietat del bé immoble patrimonial propietat d'aquest Ajuntament, situat al P.A.U. n. 4 "Darreres de l'Església" parcel·la 13 de superfície 110 m2, edificable, d'ús residencial 11 "trama amb edificació lineal" situada el terme municipal de Masquefa, a l'illa núm. 1 de la Unitat d'Actuació n. 4 "Darreres de l’Església" de forma rectangular, i de superfície 110 metres quadrats. Limita al nord i al est, amb línia de 5,00 i 22 metres respectivament, amb terreny destinat a jardins urbans locals V2; al sud, en línia de 5,00 metres, amb la prolongació del carrer Dr. Jover; i al oest, en línia de 22,00 metres, amb finca resultant núm. 14, adjudicada a Argent, s. l. Inscrita a nom de l’Ajuntament al Registre de la Propietat de Igualada, llibre 148, tom 1750, foli 210, finca núm. 6062 de Masquefa, segons consta de la certificació expedida pel registrador de la Propietat amb data 20 de juny de 2003, incorporada a l'expedient de l'inventari de béns municipal.
El 27 de juny de 2006 va acordar aprovar inicialment el plec de clàusules administratives particulars, que hauran de regir la subhasta pública per alienar el 25% de la propietat d’aquest bé immoble patrimonial. El qual es sotmet a informació pública pel termini de vint dies des de l'última publicació al BOP i DOGC, si en aquest termini no es formulen al·legacions, aquests plecs de clàusules s'entendran aprovats definitivament sense resolució expressa. En cas d'al·legacions al plec, s'ajornarà la licitació fins a la resolució de les mateixes.
No sabem si ja estan exhaurides les dates de presentació d'ofertes i les d’al·legacions.
La data de publicació del DOGC, Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, és el 12/07/2006, butlletí número 4674, pàgina 30735.
La data de publicació del BOP, Butlletí Oficial de la província de Barcelona, és el 07/07/2006, butlletí número 161, pàgina 72.
Per més informacions i consultes tècniques, cal adreçar-se als Serveis Tècnics del Departament d'urbanisme de l’Ajuntament de Masquefa, telèfon: 93 772 50 30.

L’altre parcel·la la van vendre per 118.311,80 €

El passat 4 de maig del 2006 vam publicar la noticia ‘L'Ajuntament es ven una parcel·la’ explicant que l’Ajuntament es venia un altre parcel·la de 106 m2 dels Darreres de la Església. Aquesta parcel·la fou adjudicada a l’empresa Cimex Proyectos Logísticos, S.A. per la quantitat de 118.311,80 euros, en data del 20 de juny de 2006.
· BOP, Butlletí Oficial de la província de Barcelona
· DOGC, Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

No anem bé

Aquest és un altre cas d’opacitat informativa. Si no ets algú que es repassa cada dia els butlletins oficials o busques sovint en els documents de la web de l’Ajuntament, no t’assabentes de res. Això no ho publiquen ni als papers informatius de l’Ajuntament ni a les noticies de primera pàgina de la web. I fer-ho saber en aquests llocs no els costaria cap diner, només és qüestió de voler-ho fer. Desprès que no trobin estrany que la gent es pensi que aquestes coses ja saben a qui les adjudicaran. No anem bé.
Anem molt malament
A molta gent tampoc li agrada gaire, ni ho entén, que l’Ajuntament es vagi venen el seu patrimoni ni que l’Ajuntament s’afegeixi a l’especulació. Aquests últims anys hem sentit com l’Ajuntament deia cada dos per tres que no tenia terrenys per a situar els diversos equipaments i les zones verdes. Moltes vegades ha aconseguit aquests terrenys a canvi de requalificar altres terrenys per fer-hi cases. Una política barroera que es mossega la cua i que propicia que això no s’acabi mai. I ara es venen dues parcel·les dels ‘Darreres de la Església’ i que limiten amb una zona verda. Per molts ciutadans, el més assenyat i raonable seria que aquestes parcel·les es deixessin per a futurs equipaments o es destinessin a incrementar la zona verda, però no ha estat així, l’Ajuntament s’afegeix a alimentar la especulació dura i pura. No se sap que en pensen els partits de l’oposició. Però això no agrada gaire a molts masquefins i a nosaltres no ens agrada gens. Anem molt malament.

Feina a l’Ajuntament de Masquefa

Convocatòria oberta

Convocades 4 places d'auxiliar administratiu
a l’Ajuntament de Masquefa

En l’article ‘Treballar a l’Ajuntament de Masquefa’ del Diari de Masquefa del 16 de maig del 2006 explicàvem que l’Ajuntament de Masquefa havia convocat diverses places per a Policia Local i 4 places d'auxiliar administratiu. Ara ha sortit publicada la convocatòria de la presentació d’instàncies per les 4 places d'auxiliar administratiu.
Al BOE número 180 del 29 de juliol del 2006 surt publicada la resolució de 13 de juliol de 2006, de l'Ajuntament de Masquefa, referent a la convocatòria per proveir 4 places d'auxiliar administratiu mitjançant concurs-oposició lliure, vacants en la plantilla de personal laboral.
El termini de presentació d'instàncies sol·licitant prendre part en les proves selectives serà de vint dies naturals comptats a partir del dia següent al de la publicació de la present resolució al «Butlletí Oficial de l'Estat» o al «Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya», l'últim que ho publiqui. Per més informació podeu trucar a l’Ajuntament de Masquefa: telèfons: 93 772 50 30 · 93 772 78 14.

· BOE 180 del 29/07/2006 · BOP 099 del 26/04/2006 · DOGC 4624 del 02/05/2006 ·

· ‘Treballar a l’Ajuntament de Masquefa’ ·

Abans d’escriure aquesta noticia ens hem tornat a mirar la web de l’Ajuntament de Masquefa i ens hem repassat els últims butlletins i papers que ha repartit l’Ajuntament i no hem sabut veure enlloc l’anunci de la convocatòria d’aquests llocs de treball. Hi ha molts ajuntaments que els seus llocs de treball els anuncien a la primera pàgina de la seva web i els posen als seus butlletins, a Masquefa no, hi ha molta gent que ens ho han fet notar i se n’han queixat. Per a molta gent, l’únic que pot explicar aquest secretisme es que ja deuen tenir els llocs donats i repartits. Estaria bé que l’Ajuntament rectifiqués aquesta conducta i donés una informació puntual i clara en tots els seus mitjans de comunicació de les feines que convoca. Tots els ciutadans tenen el mateix dret a saber-ho i presentar-s’hi.

Ensorren l'Escola Republicana d'Alboraia

L'Escola de Santa Bárbera d'Alboraia

El PP enderroca l'Escola Republicana d'Alboraia

L’alcalde d’Alboraia, el popular Manuel Alvaro va enderrocar el passat divendres 21 de juliol l’Escola rural de Santa Bárbera, construïda durant la II República i que va ser un important centre educatiu per als xiquets de l’Horta d’Alboraia durant varies dècades.
Aquest fet ha estat denunciat pel Bloc d’Alboraia, mitjançant la seua regidora Ángels Belloch que ha afirmat que "l’alcalde sabia que s’estava replegant firmes per a demanar la conservació de l’escola i l’ha enderrocada amb premeditació, de forma que així intentarà evitar el debat públic sobre si convé conservar l’estructura de l’edifici o no".
Aquesta formació estava duent a terme una campanya de replega de signatures per a demanar la conservació de l’escola de Santa Bárbera, que a data de 21 de juliol ja duu més de 300 suports. Es demanava entre d’altres coses el manteniment de l’aspecte extern de l’edifici, encara que per dins es pogueren fer reformes per asegurar l’edifici, i que l’escola mantinguera un ús públic. Ja que a hores d’ara l’escola estava buida.
El Bloc va expressar en tot moment que no és incompatible el manteniment de l’estructura o apariència exterior de l’edifici amb la restauració tot convertint-ho en un edifici funcional que puga albergar serveis. Inclús el Bloc podria donar per bo un augment de l’espai construït, sempre seguint la volumetria que tenen els edificis anexos, i respectant l’estètica d’un edifici situat a l’Horta.
Alhora destaca les contradiccions del mateix Ajuntament d'Alboraia que ha fet i està presentant unes rutes turístiques per l’horta, que han sigut anunciades als Mitjans de Comunicació. En la ruta 6 (futllet publicat per l’ajuntament fa mig any) apareixen les escoles com una part d’una ruta. · Més informació ·

XM / Redacció.L'Avanç. 25.07.2006

· ·

Lliurament de signatures en protesta

per l’enderrocament de les

Escoles republicanes d’Alboraia

La regidora del Bloc, Àngels Belloch i l’ex regidor Francesc Navarro han presentat a l’ajuntament les signatures aquest matí.

Més de 300 veïnes i veïns d’Alboraia protesten per l’enderrocament de l’Escola de Santa Bàrbara, construïda en la II República.

El Bloc ha promogut la campanya de recollida de signatures, i va demanar en una moció la commemoració del 75 aniversari de la 2ª República i el manteniment de les escoles com a testimoni d’aquell moment històric
El Bloc d’Alboraia ha presentat a l’Ajuntament d’Alboraia aquest matí més de 300 signatures de veïnes i veïns d’Alboraia com a protesta per l’enderrocament de l’escola de Santa Bàrbara, construïda en la II República. L’enderrocament va ser dut a terme el divendres 21 de juliol per part de l’equip de govern del PP, el qual va ordenar que es tiraren a terra malgrat que s’estava duent a terme una campanya de replega de signatures per tal que les escoles es rehabilitaren. La regidora del Bloc, Àngels Belloch, ha declarat que l’enderrocament és “una mostra del comportament del PP d’Alboraia, que es mostra com una apisonadora amb el seu alcalde al cap, Manuel Álvaro, que en aquest cas ha destrossat una part del patrimoni d’Alboraia”.
Belloch: “la replega de firmes estava duent-se a terme abans de l’enderrocament, i la nostra obligació moral era entregar les signatures, malgrat que ja s’ha enderrocat l’edifici, per a demostrar que hi ha veïns i veïnes que no estan d’acord amb l’enderrocament i per agrair l’ajuda que ens han donat en la recollida de signatures”. En total s’ha presentat 338 signatures. · Més informació ·

AnnaNotícies. 31.07.2006

· Aquí podeu llegir tot l'article d'AnnaNotícies de 31.07.2006
· Aquí podeu llegir tot l'article de L'Avanç de 25.07.2006

Diari de Masquefa fa un any

Amb 140 articles i 9200 visites

El 30 de juliol del 2005

va començar Diari de Masquefa

Avui fa un any que vam començar a fer Diari de Masquefa, que el vam posar a la xarxa d’internet. I hem de dir que s’han superat per molt totes les expectatives que teníem. En un any s’han publicat 140 articles i s’ha entrat a aquesta web més de 9200 vegades. Volíem, i volem, contribuir a millorar només una mica la migrada informació i el poc debat a Masquefa i creiem que ho estem aconseguint, una mica.
El Diari de Masquefa no el fem amb cap afany de ser exhaustius ni d’explicar tot el que passa Masquefa, a Diari de Masquefa hi posem aquelles coses que sabem i les que ens agraden o trobem interessants, curioses, i també les noticies, els escrits i les cartes que ens fan arribar.
Ens agrada explicar tota mena de coses de Masquefa, tal com posa en el subtítol: “Articles, històries, informacions, noticies, reportatges, .. .. .. i altres curiositats masquefines“.
Diari de Masquefa es podia definir com un diari electrònic o digital no professional, però amb la voluntat de fer-ho tant bé com ens sigui possible.
Hem fet lectors, amics i coneixences arreu. Cal esmentar els amics i les col·laboracions de gent d’Alboraia, poble valencià que també té una Masquefa.
També hem fet un enemic, l’Ajuntament de Masquefa, que ens ha bescantat i llançat als abismes dels proscrits. No obstant l’hi hem d’agrair que això ens ha proporcionat molts lectors.
A tothom que ens ha donat informació o enviat coses per publicar, els que ens han escrit donant suport, els que ens llegeixen, a tots, els volem agrair la seva participació i volem compartir la felicitació d’aquest primer aniversari, d’aquest primer any .
Nosaltres, mentre puguem, continuarem, esperem que també ho feu tots vosaltres.

Es restaurarà la Capella del Roser

Amb la col·laboració de la Generalitat

S’invertiran 30.000 € per la restauració
de la Capella del Roser de Masquefa

15.000 € els aportarà la Generalitat

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i el bisbe de Solsona i delegat de Patrimoni de les diòcesis de Catalunya, Jaume Traserra, van presentar el 20 de juliol el conveni marc signat per la Generalitat i els bisbats catalans per al manteniment i restaura- ció del patrimoni cultural català. El conveni marc contempla una inversió total de 37 milions d’euros en el període 2006-2010, dels quals més de 18 milions els aporta la Generalitat. Aquesta inversió permetrà intervenir en 97 edificis eclesiàstics. Aquesta col·laboració permetrà assegurar l’ús cultural i social d’aquest bé patrimonial.
D’aquests 37 milions d’euros, la Generalitat i l’Administració de l’Estat, amb aportacions a càrrec de l’1% cultural, aportaran el 50% i l’altra meitat els bisbats i altres ens públics (locals o provincials) o privats (patrocinadors).
Entre les intervencions de restauració i manteniment ja acordades i previstes en el desplegament del conveni marc s’ha acordat invertir 30.000 € per la restauració de la capella del Roser de Masquefa, que rebrà una subvenció de 15.000 € de la Generalitat i els altres 15.000 € els hauran d’aportar o el Bisbat, la Parròquia, l’Ajuntament o d’altres ens públics locals o provincials o els patrocinadors privats.

Caldrà estar atent a veure si aquests 30.000 € s’administren i es gasten correctament, amb total transparència i s’expliquen els comptes a tots els masquefins i als feligresos. Cal assenyalar que en els anys 1993, 1994 i 1995 moltes entitats de Masquefa i l’Associació d’Amics de la Capella del Roser van organitzar tota mena d’activitats per recollir diners per la restauració de la Capella del Roser, la quantitat de diners recollida fou força considerable, però fins ara no s’ha explicat que en van fer, on són o on van anar a parar tots aquests diners. No sabem si ara és faran servir per cobrir l’aportació dels altres 15.000 €. Seria el més raonable.

El carrer Montserrat no es tallarà

Carta d'un lector

CIU ha perdut els papers

Els de la plataforma "Volem el tren soterrat" aprofitant que estem en Festa Major han fet una manifestació reivindica- tiva, sembla que en principi només es tractava de llegir un manifest, al final i dirigits per membres de CIU han tallat la via i fet parar el tren quasi una hora.
El dirigents de la plataforma entre ells en Julià saben perfectament que el pas del carrer Montserrat no es tallarà, varen estar en una reunió amb l'administració en la que els hi varen confirmar. En lloc d’actuar amb responsabilitat i explicar a la gent com a quedat to plegat es dediquen a muntar manifestacions.
Ara ja es veu clar que els de CIU de Masquefa estan utilitzant la plataforma "Volem el tren soterrat" per fins particulars del seu partit polític "CIU".
Jo em pregunto, com es possible que en Julià, president de CIU a Masquefa, encapçali ara moviments d'aquest tipus quant en la seva època d'alcalde de la dictadura franquista va fer tot el possible per aniquilar una plataforma que va sorgir arrel de que l'administració volia suprimir el pas del carrilet per Masquefa, fins i tot va fer venir a 12 membres de la Guardia Civil per reprimir l'acció ciutadana.
Realment es patètic que aquests personatges s'aprofitin d'una acció ciutadana pels seus interessos polítics.

Toti

Festa Major de manifestacions

Per Santa Magdalena l'avellana plena

Per demà 22 de juliol hi ha convocades dues manifestacions
Per exigir que no tallin el carrer Montserrat
Contra la prohibició de circulació de
motos, quads i ciclomotors per la nit

Estem en plena Festa Major. Els dies propis de la Festa Major de Masquefa, com tots els masquefins de sempre saben, són el 22 i el 23 de juliol i aquests dies se solen allargar per davant o pel darrera segons el dia de la setmana que s’escaiguin el 22 i el 23 i d’aquesta manera enguany ho han allargat pel davant.
Aquest any algunes de les activitats previstes, i potser insòlites en una Festa Major, són dues manifestacions de protesta.
La plataforma pro-soterrament de la via del tren a Masquefa ha convocat per demà dissabte 22 de juliol, a dos quarts de 2 del migdia a la plaça de l’Estació, una manifestació contra la Generalitat de Catalunya i contra l’Ajuntament de Masquefa i l’alcaldessa per exigir que no tallin el carrer Montserrat.
També pel dissabte 22, a les 10 del vespre, a la plaça de l’Estació, amb el lema ‘Si a les motos, no al soroll’ hi ha convocada una concentració d’usuaris de vehicles de dues o quatre rodes per fer una volta per tot el poble per protestar contra la normativa de l'Ajuntament de Masquefa que prohibeix la circulació de motos, quads i ciclomotors de les 22 hores a 6 hores del matí.
El dret a manifestar-se i a protestar és un dret intocable i cal constatar que hi ha moltes, moltissimes, coses de les que fan o deixen de fer les institucions públiques i els polítics que les governen que es podria i caldria sortir al carrer per queixar-se i protestar. I Masquefa no n’és pas una excepció, cada dia podríem i hauríem de manifestar-nos.
Cada dia, però el que no veiem massa adient és triar els dies de la Festa Major per fer-ho, i encara menys el dia principal de la Festa Major.
Per si no ho recordaven o sabien, la Festa Major és essencialment una parada de tota mena d’afers, el treball i les feines i també de tota mena de trifulgues i desavinences, per trobar-se els uns amb els altres i gaudir de tots els actes que es pugui i vingui de gust.
Els dies de Festa Major són, han estat sempre, com ara els dies de les antigues olimpíades gregues i els temps medievals de Pau i Treva, en els quals s’aturaven els conflictes i en aquells dies es convivia fraternalment.
Manifestar-se i protestar és legal, és legítim i sovint és necessari, però fer-ho en aquests dies i d’aquesta manera potser no és la manera més apropiada de fer-ho. Per la Festa Major i a la plaça de l’Estació en unes hores en les quals se suposa que ja estaran plenes de gent per gaudir de la Festa, és apropiar-se de la situació. A moltes persones els podrà semblar que hi ha una mica de tuf, segones i terceres intencions partidistes i no dites. I introduir el partidisme sectari en una Festa Major no s’adiu gaire amb el nostre tarannà.

Una Proposta
És molt possible que els convocants d’aquestes manifestacions no ens llegeixin i si ens llegeixen segurament que no ens faran cas, però no ens volem d’estar de fer un suggeriment, una proposta.
Si de veritat volen un recolzament ampli de la ciutadania, potser que ajornessin aquestes manifestacions per més endavant i abans de fer-les estaria bé que hi hagués més informació i més debat ciutadà. Caldria que totes les parts expliquessin a tots els masquefins les seves postures i que es fessin actes on es pogués preguntar i opinar. I després d’això convocar les manifestacions que faci falta. Segur que d’aquesta manera s’aconseguiria més i s’aconseguiria més recolzament dels masquefins.

Però es facin o no les manifestacions de protesta, sigui com sigui, nosaltres procurarem xalar força i gaudir de la Festa.

JPS.

90.462 € per La Fàbrica de Masquefa

De la Generalitat de Catalunya

L'Ajuntament de Masquefa
rebrà 90.462,60 € per
rehabilitar "La Fàbrica"

El 26 de juny el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va presentar a Barcelona el Pla d'Equipaments Culturals 2005-2007 (PEC). El Pla, amb una inversió de 49 milions d'euros, permetrà renovar o construir 232 equipaments a 222 municipis de Catalunya. Aquests 222 ajuntaments rebran una subvenció que els permetrà renovar o construir, al seu municipi, un nou equipament cultural: teatres o auditoris, espais d'arts visuals i sales polivalents. El termini d'aplicació d'aquest Pla és de dos anys.
L'import de la subvenció arribarà, en molts casos, fins al 50% del cost i les obres s'han de dur a terme, majoritàriament, abans d'acabar l'any 2007. El Govern de Catalunya ha destinat un total de 49 milions d'euros a aquestes subvencions, és a dir, que el PEC comportarà, com a mínim, sumant l'aportació que hauran de fer les administracions locals, una inversió total en equipaments culturals superior als 100 milions d'euros en dos anys.
En total s'han rebut 320 sol·licituds de les quals s'han pogut atendre 232. En concret, 13 espais d'art, 60 teatres o auditoris i 159 sales polivalents.
L'Ajuntament de Masquefa rebrà d'aquest Pla, 90.462,60 € destinats a la rehabilitació de "La Fàbrica" com a equipament i sala polivalent.