Diari de Masquefa

Han convertit Masquefa en un gran abocador

2011-05-18T21:16:00.004+02:00

ICV EUiA EPM Masquefa denuncia que l’Ajuntament de CiU ha convertit Masquefa en un gran abocador

La candidatura de ICV EUiA EPM Masquefa denuncia al seu bloc i en un butlletí que estant repartint que l’Ajuntament de CiU ha convertit Masquefa en un gran abocador, en reproduïm el tex sencer.

CiU ha convertit Masquefa en un gran abocador
L'Ajuntament de Masquefa ha hipotecat el territori per a tota la vida amb residus que perduraran durant molts anys

L’Ajuntament de Masquefa aquests últims anys a convertit gairebé tot el terme municipal de Masquefa en un gran abocador de runes i de terres. Runes i terres que venen qui sap de on i que molt sovint estan acompanyades de porqueries i residus de tota mena, asfalts, formigó, neumàtics, canonades, plàstics, fustes, metalls, ...

Terres, runes i que es poden veure per tot el terme municipal amb tota mena de porqueries que hi ha entre mig dels abocaments i moltes vegades a sota de les terres hi queden amagades moltes més porqueries que a la superfície no es veuen.D’aquesta manera, a canvi d’uns diners, l’Ajuntament hipoteca el territori per a tota la vida amb residus incontrolats que perduraran durant molts anys, amb el perill de contaminació dels aqüífers de les conques de l’Anoia i del Llobregat i amb el perill que amb les pluges i tempestes hi hagi esllavissaments als barrancs i que taponin el curs dels torrents i rieres i escampin els residus contaminants per tot arreu. Considerem que amb aquests abocaments es degrada el territori, el medi ambient i la natura i es perjudica la salut de les persones.
L’Ajuntament hauria d’explicar bé i clar amb quins criteris ha fet o ha permès fer aquests abocaments, hauria d’assenyalar tots els llocs on hi ha abocaments i hauria d’explicar quants diners ha ingressat l’Ajuntament per permetre-ho i explicar com s’han gastat aquests diners.
L’Ajuntament, que hauria de vigilar que no s’embruti el territori i es faci una gestió respectuosa amb el medi ambient i la natura i s’hauria de preocupar per tenir un territori saludable, a Masquefa fa tot el contrari.

Hi ha abocaments per tot arreu:
- A prop de la Beguda Alta, runes i terres.
- A la zona de l’escola Font del Roure, runes i terres de diferents procedències.
- El torrent del costat del Cementiri, diverses zones d'abocaments de runes, terres i altres porqueries, que es poden anar esllavissant cap el torrent i fer un tap a la riera. Han colgat arbusts i arbres. Sembla que volen omplir tot el torrent de la Font del roure.
- Al Polígon de la Pedrosa, han fet moviments de terres, colgat el barranc i el torrent amb terres de no se sap de on. S’hi han detectat terres que contenen metalls pesats i cal tenir en compte que són torrents de l’aqüífer de l'Anoia. Han colgat molta vegetació, matolls, pins, alzines i roures. També han colgat una font.
- A la urbanització Can Valls hi ha abocadors de runes i desperdicis, troncs, branques, etc ... Han tapat amb troncs i branques la llera de la riera de Can Torres. Hi podria haver esllavissaments i taponaments de la riera de Can Valls i Can Torres en les pluges i tempestes.
- El barranc de la Font del Roure i la plaça dels Jocs, s'ha tapat amb restes d’escòries de fosa, terres i runes, s'han colgat els arbres i la vegetació que aguantava l'antic talús, aquesta zona està considerada zona verda i habitat protegit per a la fauna.
- Abocaments de runes a prop de Can Bonastre dels Torrents i del Maset.
- Cap el polígon del Clot del Xarel•lo, al límit amb Sant Llorenç d'Hortons, davant de la Masia i al costat de l'antiga font, s'ha omplert tot una zona de desnivell amb runes, tapades després amb terra.
- El torrent del Mas Bernic, està ple de troncs i terres.
- Al costat de el Turó, la gran esplanada està replena de runes, troncs i restes de podes, terres i altres residus, tapant un antic rierol. Han colgat nombrosa vegetació i arbres. Les runes i terres estan tapant el tub de comunicació per sota de la carretera, així com els col•lectors d'aigües residuals i sobreeixidors d'aigües pluvials. Tot això en cas de fortes pluges, podria ocasionar moviments de terres, runes, plàstics, etc ... taponant el tub que passa per sota de la carretera, aquí hi ha una zona humida amb joncs, papirs, amfibis, que es pot perdre.
- El camí entre la Urbanització de El Maset amb la de Can Quisseró, també hi tiren terres i runes. A la Urbanització de Can Quisseró també hi ha diverses zones amb abocaments de runes triturada i a abocaments en zones verdes.
- Per tots els torrents i les rieres de Masquefa es poden veure abocaments de runes i porqueries.
- El circuit d’Autocròs de Masquefa s'ha omplert amb runes, terres i residus industrials tapant part del torrent de la Pedrosa i la seva vegetació incorporada.
- A la zona dels dipòsits de gas també hi han llençat runes, terres i materials de construcció, colgant els arbres.
- Als voltants de Can Torres, en el camí de Sant Llorenç d'Hortons, a Can Parellada, als costats de la via del tren, per tot el territori de Masquefa, hi ha abocadors de terres, runes i altres residus.
I encara més!
· CiU ha convertit Masquefa en un gran abocador ·

Segona Jornada de l’Hanami a Masquefa

2011-04-04T15:09:00.003+02:00

Diumenge 10 d’abril del 2011

花見
Celebració de l’Hanami a Masquefa
• Contemplació dels cirerers florits •
"En record i en solidaritat amb el poble del Japó"

Diumenge 10 d’abril del 2011
A les 10 del matí:
Trobada a la font dels jardins de la Plaça del Pla de l’Estany
per anar passejant cap a l’Hort dels Cirerers.

A l’Hort dels Cirerers, mentre s’esmorza o es fa una mossada,
asseguts sota els arbres:

Recital de poesia sota els cirerers florits a càrrec dels poetes :
Trini Casas, Rossend Sellarés, Pere Urpí i Jordi Muntané

Està previst que cap a les 12 del migdia es tornarà passejant cap a casa.

· Cadascú s’hauria de portar un entrepà o una mossada i alguna beguda (a l’acte ja hi haurà te per beure).
· Es demana als assistents que portin dolços casolans (coques, galetes, pastes) per prendre i compartir mentre es gaudeix de l'entorn i dels poemes.
· Com que allà no hi ha lloc per seure, els assistents s'han de portar una estora, catifa, coixí o sac de plàstic per seure a terra, si és possible que siguin de color blau tal i com es fa al Japó, o cadiretes plegables.
· A les 2 del migdia es farà un dinar amb els participants i tothom que hi vulgui estar. Preu del dinar: 15 euros. Reserva i compra de tiquets pel dinar fins el dijous dia 7 a les oficines de L’Alzinar (Tel. 93 772 68 61).
· A l’acte es podrà comprar un recull de poemes dels autors del recital.

El menjar del Hanami

“El menjar típic del Hanami s’elabora amb aliments propis de l’estació i, especialment amb flors i fulles del cirerer en conserva. Un dels aliments símbol de l’arribada de la primavera és el sakura-mochi, un pastís d’arròs embolicat en una fulla de cirerer. Les fulles del cirerer en conserva de vinagre també són un element bàsic en el sushi que es menja en aquest pícnic, i també un tipus de boles d’arròs amb flors de cirerer en conserva. Amb la flor del cirerer es fa un tipus de te molt especial anomenat sakura-ya. Aquest te es prepara amb flors de cirerer en conserva i aigua bullint.”

Del llibre “El menjar al Japó” de Muriel Gómez Pradas. Editorial UOC, 2006.

お花見

Organitza: Amics arbres · Arbres amics – L’Alzinar, Societat Recreativa i Cultural
Amb la col·laboració de: Ca la Roser - Cal Rafel - Els Poetes

Poesia sota els ametllers florits a Masquefa

2011-02-26T11:57:00.002+01:00

Diumenge 27 de febrer del 2011

Poesia sota els arbres
"Poesia sota els ametllers florits"

Masquefa
Diumenge 27 de febrer del 2011

A 2/4 d’11 del matí:
Trobada a la Plaça de l’Estació
per anar passejant cap el camp d'ametllers

Al camp d'ametllers, mentre s’esmorza o es fa una mossada,
asseguts sota els arbres:

Recital de poesia sota els ametllers florits
a càrrec dels poetes :
Xènia Dyakonova, Oriol Prat, Marisa Olivera,
Pere Urpí i Jordi Muntané

Està previst que cap a les 12 del migdia
es tornarà passejant cap a casa.
•

A les 2 del migdia es farà un dinar amb els participants i els assistents que hi vulguin estar. Preu del dinar: 15 euros.
Reserva i compra de tiquets pel dinar fins el dijous dia 24 a les oficines de L’Alzinar (Tel. 93 772 68 61).

•

• Es podran comprar poemes dels autors del recital pel preu simbòlic de 2 euros •

• Pel recital, cadascú s’hauria de portar un entrepà o una mossada i una beguda.
• Com que allà no hi ha lloc per seure, els assistents que ho vulguin es poden portar una estora, catifa, coixí o sac de plàstic per seure a terra o cadiretes plegables.

Organitza: Amics arbres · Arbres amics – L’Alzinar, Societat Recreativa i Cultural
Amb la col•laboració de: Els Poetes i Cardús Llopart

· Més informació: Amics arbres · Arbres amics

Daniel Mas, director de cinema documental

2011-01-06T21:53:00.007+01:00

Dos vídeos de Daniel Mas
de Masquefa han estat seleccionats pel documental internacional "La vida en un dia” (Life in a day)

El masquefí Daniel Mas és un dels autors i codirectors de la pel•lícula documental "La vida en un dia” (Life in a day), dirigida per Kevin Macdonald i produïda per Ridley Scott. Dos vídeos seus han estat seleccionats d’entre 80.000 vídeos de tot el món.
La participació de Daniel Mas en aquest documentals són dos petits reportatges sobre el correfoc de la Festa Major de Masquefa i sobre el ball del Drac Bufut. Imatges vibrants de festa, dansa, foc i llum que a partir d'ara donaran la volta al món i projectaran internacionalment les festes dels diables, els correfocs i a la vila de Masquefa.

Ridley Scott, director de pel•lícules com "Alien", "Blade runner" i "Thelma i Louise", entre d'altres, és ara el productor d'aquest documental que s’ha fet només amb imatges gravades en un dia per usuaris del YouTube. I Kevin Macdonald, el director de cinema de 43 anys que va aconseguir la fama amb la pel•lícula de 2006 "L'últim rei d'Escòcia", és el director d’aquest original projecte. Per fer-lo van demanar als usuaris del YouTube, el 24 de juliol passat, que gravessin un moment de la seva vida i que pengessin el vídeo a la xarxa.
D’aquesta crida es van rebre 80.000 vídeos de tot el món, de 192 països, amb un total de 4.500 hores de gravacions. D’aquests 80.000 vídeos n’han escollit 331 per a fer aquest documental, d’aquests 331, 8 procedeixen de l’estat espanyol i d’aquest 8, 3 són de Catalunya, dos dels quals són els realitzats per Daniel Mas de Masquefa.

I ara han enllestit el documental que s'estrenarà al festival de cinema Sundance, als Estats Units, el 27 gener. Durant els últims cinc mesos, el director Kevin Macdonald, l'editor Joe Walker i un equip d'especialistes han estat treballant per editar les gairebé 5 mil hores de filmació rebudes des de 192 països per convertir-les en aquest documental que dura 94 minuts.
D’aquesta manera “La Vida en un Dia” esdevé un documental de característiques úniques filmat per usuaris de YouTube per explicar com és la vida de diferents persones a tot el món el dia 24 de juliol de 2010.
Tots els participants en aquest projecte als quals els han seleccionat els vídeos apareixen en els crèdits del documental com a codirectors.
El 27 de gener es podrà accedir a la transmissió en viu del Festival de Sundance, la qual acabarà amb una sessió interactiva de preguntes i respostes amb el director. Els que no puguin veure-ho en viu a aquesta hora, podran veure les repeticions en diferents horaris en tot el món. Més endavant, també hi haurà disponible una versió per comanda del documental, que serà gratuïta.

Avui fa 35 anys

2010-11-20T20:20:00.008+01:00

Avui fa 35 anys del 20 de novembre de 1975

Podrit botxí!
·

·

"Final!"

-Havies d'haver fet una altra fi;
et mereixies, hipòcrita, un mur a
un altre clos. La teva dictadura,
la teva puta vida d'assassí,

quin incendi de sang! Podrit botxí,
prou t'havia d'haver estovat la dura
fosca dels pobles, donat a tortura,
penjat d'un arbre al fons d'algun camí.

Rata de la més mala delinqüència,
t'esqueia una altra mort amb violència,
la fi de tants des d'aquell juliol.

Però l'has feta de tirà espanyol,
sol i hivernat, gargall de la ciència
i amb tuf de sang i merda. Sa Excremència!-

Glòria del bunyol,
ha mort el dictador més vell d'Europa.
Una abraçada, amor, i alcem la copa!

20 de novembre de 1975

Joan Brossa
(Barcelona 19 de gener de 1919 - 30 de desembre de 1998)
·
"Final!", cantat per Miguel Poveda:

Música: Miguel Poveda i Marcelo Mercadante
Arranjaments i bandoneó: Marcelo Mercadante
Piano: Gustavo Llull. Contrabaix: Andrés Serafini
·

Demanen 5 anys de presó per a un masquefí

2010-11-18T18:14:00.006+01:00

El fiscal demana 5 anys
per tirar unes vambes
a l'alcaldessa de Collbató

"L'acusat, d'una plataforma veïnal opositora, nega que hi hagués una agressió"

"Sosté que pateix «una represàlia» per protestar contra un pla urbanístic"

Cinc anys de presó. Aquesta és la pena que demana el fiscal del Jutjat d'Instrucció número 2 de Martorell per a un veí de Collbató (Baix Llobregat) acusat de llançar-li unes vambes velles a l'alcaldessa, Josefina Martínez (PSC), en un ple municipal. Francesc Raset, de 52 anys, nega l'acusació i insisteix que només les va deixar caure «sense el propòsit de causar-li cap mal».

Francesc Raset, ahir a casa seva, a Masquefa. Marc Vila

Els fets es remunten al ple celebrat el 16 de març de l'any passat, després de la resolució favorable de la conselleria de Política Territorial i Obres Públiques al projecte d'ampliació del parc empresarial Les Ginesteres de Collbató. La plataforma Salvem Montserrat, de la qual Raset és portaveu, havia presentat 1.200 al·legacions i més de 80.000 firmes contra l'ampliació sense haver rebut cap resposta per part de l'ajuntament. «L'alcaldessa no havia tingut en compte l'opinió dels ciutadans i, ja que per la via formal no ens feia cas, vaig decidir fer-ho per la informal», explica Raset, que recentment ha traslladat la seva residència a Masquefa (Anoia).

«Vaig pensar que imitant el periodista iraquià que havia llançat les sabates a Bush, els mitjans de comunicació ens farien cas», narra l'acusat. No obstant, ell assegura que no ho va arribar a fer: «Em vaig aixecar cap a la taula i vaig deixar caure les vambes, no les hi vaig tirar a sobre. Va ser com si les hi passés. Les vambes van caure a sobre la taula i ni els gots de vidre ni les ampolles que hi havia es van moure».

En canvi, a les seves conclusions provisionals el fiscal exposa que Raset va llançar a la cara de l'alcaldessa les dues vambes mentre li deia «¡Josefina, per al cas que fas de les 1.200 al·legacions! Té, aquest és el poble que vols, ¿eh?». Per això l'acusa d'un delicte d'atemptat contra un membre de la corporació local i demana una pena de cinc anys de presó i una multa de 9 mesos a raó de 12 euros diaris, és a dir, 3.240 euros.

Negativa a parlar

L'alcaldessa de Collbató no va voler donar ahir la seva versió a aquest diari. Només va dir que «als tribunals es decidirà qui té raó i qui no» i que la polèmica no és bona per al municipi.

Tres regidors de l'oposició a l'alcaldessa, Josep Estradé, Jordi Serra i Eulàlia Sallés, del Grup d'Independents de Collbató (GIC), sostenen que no hi va haver agressió. «Les vambes es van llançar de dalt a baix, no com si volgués tocar ningú». R.G., veí de Collbató que era al saló de plens, coincideix que les vambes van ser llançades «en paràbola i no a la cara».

Al conèixer la petició del fiscal, Raset va enviar una carta a l'alcaldessa en què li demanava que retirés la denúncia. Davant la negativa de Martínez, Raset ha fet pública la carta, ja que considera que «l'actitud de l'alcaldessa és una represàlia per les protestes impulsades per Salvem Montserrat». En aquesta, l'acusat demana perdó «al membre de la corporació municipal que s'hagi pogut sentir ofès».

Salvem Montserrat ha iniciat una campanya de recollida de firmes a través de la seva pàgina web per evitar que Raset vagi a la presó. Ahir, més de 600 persones ja havien firmat.

Gemma Aleman

Manresa. ElPeriódico.cat

· Article publicat a El Periódico de Catalunya el 18.11.2010
· Més informació: Salvem Montserrat

Masquefa i La Beguda celebren la Diada d'Estellés

2010-09-23T14:29:00.006+02:00

El dissabte 9 d'octubre de 2010
- Diada del País Valencià -

Masquefa i La Beguda
celebraran la Diada d'Estellés
amb un soparet valencià,
amanit de poesies

Fa poc s'ha celebrat la Diada Estellés. Del País Valencià ha sorgit la iniciativa de celebrar cada 4 de setembre la Diada d'Estellés. Cada 4 de setembre, dia del naixement del poeta de Burjassot, Vicent Andrés Estellés, es farà un àpat popular per reivindicar la cultura i la llengua del país. La festa, que hauria de ser lúdica i popular, es basa principalment en tres detalls: cuinar un plat típic valencià regat amb beguda de la terra; llegir un poema representatiu d'Estellés; i cantar poemes i cançons d'uns altres autors. Aquesta proposta l'ha fet l'escriptor Josep Lozano i una bona colla de grups i entitats se l'han fet seva i a hores d'ara ja són diversos els pobles valencians i d'arreu dels països catalans que han celebrat i estan celebrant la Diada Estellés amb un dinar o un sopar popular, en què es recitaran poemes seus i també d'altres poetes tot degustant plats típics valencians, tant presents en l'obra d'aquest poeta.

Ara a Masquefa i a La Beguda també s’han animat a celebrar-ho, es farà amb un soparet valencià - amanit de poesies - el dissabte 9 d’octubre de 2010 – Diada del País Valencià – a 2/4 de 10 del vespre a la Fonda de Can Parellada. Amb la participació dels poetes: Xènia Dyakonova, Gemma Arimany, Trini Casas, Jordi Muntané, Marisa Olivera, Rossend Sellarès, Pere Urpí i Joan Franch.

Els organitzadors conviden a tothom assistir a aquest soparet, diuen: ‘creiem que aquesta Diada d'Estellés es mereix que hi hagi força participació’. El preu del sopar és de 9 Euros i es pot reservar i comprar els tiquets pel sopar a les oficines de L'Alzinar de Masquefa i de la Unió Begudenca de La Beguda, les places són limitades.

Aquest acte està organitzat per L’Alzinar de Masquefa, la Unió Begudenca de La Beguda, Amics del País Valencià i Poetes de l’Ateneu.

Avui és la Diada d'Estellés

2010-09-04T17:17:00.001+02:00

Diada d'Estellés 2010

Homenatge del país al poeta Vicent Andrés Estellés
En l'aniversari del seu naixement

Propietats de la pena

Assumiràs la veu d'un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t'han parit per a dormir:
et pariren per a vetllar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules,
sinó l'home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les síl.labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.
No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d'antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.
Potser et maten o potser
se'n riguen, potser et delaten;
tot això son banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res sino s'és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.
·

Horacianes

I

res no m'agrada tant
com enramar-me d'oli cru
el pimentó torrat, tallat en tires.

cante, llavors, distret, raone amb l'oli cru, amb els productes de la terra.

m'agrada molt el pimentó torrat,
mes no massa torrat, que el desgracia,
sinó amb la aquella carn molla que té
en llevar-li la crosta socarrada.

l'expose dins el plat en tongades incitants,
l'enrame d'oli cru amb un pessic de sal
i suque molt de pa,
com fan els pobres,
en l'oli, que té sal i ha pres una sabor del pimentó torrat.

després, en un pessic
del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa,
agafe un tros de pimentó, l'enlaire àvidament,
eucarísticament,

me'l mire en l'aire.
de vegades arribe a l'èxtasi, a l'orgasme.

cloc els ulls i me'l fot.

(1974)
·

Antibes

*

diria catalunya
diria molt poc més
acariciaria amb els dits la terrosa cal.ligrafia

*

tant si vostè ho permet o com si no
aquest és el meu lloc
aquest és el meu lloc i el lloc dels meus

(1976)
·

Quaderns de la derrota

.....

Valencià de catalana arrel,
de permanent convicció central,
em sé i em dic i em declare fidel
per sempre més al més íntim principi.

.....
·

Restes llunyanes

*

Tot és inútil.
I això no obstant espere,
com aquest poble,
camins clars de banderes
enlairades que tornen.
·

Assaig d'un adéu

Països Catalans

Prendrem la copa de terra
i beurem àvidament
tota la terra i el mar
d'un lent got inacabable.
Beurem el cel i la selva.
Pujarem llargues escales,
els extingits patrimonis,
la queixa de les guitarres,
i mirarem la finestra
i enlairarem la bandera.
·
Vicent Andrés Estellés
- Burjasot, 4 setembre 1924 - Valencia, 27 març 1993 -

Aquest estiu, del País Valencià ha sorgit la iniciativa de celebrar cada 4 de setembre la Diada d’Estellés.

Cada 4 de setembre, dia del naixement del poeta de Burjassot, Vicent Andrés Estellés, es farà un àpat popular per reivindicar la cultura i la llengua del país.

La festa, que hauria de ser lúdica i popular, es basarà principalment en tres coses: cuinar un plat típic valencià regat amb beguda de la terra; llegir poemes representatius d'Estellés; i dir i cantar poemes i cançons d'altres autors.

Aquesta proposta la fet l’escriptor Josep Lozano i una bona colla de grups i entitats se l’han fet seva i a hores d’ara ja són diversos els pobles valencians i d’arreu dels països catalans que han celebrat, celebren o celebraran la Diada Estellés amb un dinar o un sopar popular, en què es recitaran poemes seus i també d’altres poetes tot degustant plats típics valencians, tant presents en l’obra d’aquest poeta.

La xarxa blocaire també s’ha afegit a aquesta celebració, fent des de cada bloc un petit homenatge al poeta Vicent Andrés Estellés. Diari de Masquefa també hi vols ser present, creiem que és just i encertat fer aquest merescudissim homenatge a aquest gran home i gran poeta de la terra.

Anys enrera Masquefa era un dels pobles més actius en organitzar i celebrar tota mena d’activitats culturals i cíviques, segur que fa uns anys també s’hagués afegit a una diada com ara aquesta, però actualment sembla que el poble estigui com endormiscat, gairebé només es fan activitats recreatives i d’entreteniment, cosa que esta molt bé que es faci, però es troba a faltar l’esperit creatiu, lúdic, crític, cívic i reivindicatiu en les coses que es fan.

Estaria bé que els grups i associacions de Masquefa es comencessin a desvetllar i fossin més actius.

I si n’hi ha ganes, encara s’hi és a temps per a celebrar a Masquefa una Diada d’Estellés.

· Blocs participants a la Diada d'Estellès ·

Festes Majors Autogestionades d'Alboraia

2010-06-27T22:43:00.016+02:00

Del 3 a l’11 de juliol de 2010

Fesmal 2010

Una forma diferent de gaudir de les Festes Majors d’Alboraia

Des del dia 3 fins al dia 11 de juliol tindran lloc a Alboraia (L’Horta Nord, País Valencià) les Festes Majors Autogestionades, concerts, tallers, contacontes, circ… Tota la gent de Masquefa, i d’arreu, hi està convidada. Es pot consultar la programació detallada al seu web Fesmal.

>>>

Amb aquestes festes majors autogestionades es vol oferir activitats pensades des del poble i per al poble i fomentar les diferents expressions de cultura popular.

Amb l’assemblea com a òrgan sobirà per prendre les decisions.
Autogestionades perquè prescindeixen de les subvencions de les administracions o empreses privades per tal de no perdre autonomia.
Són espais de treball voluntari on ningú no cobra per treballar i la principal font de finançament són les barres.

Enguany ja son quatre els col·lectius que les organitzen, units pel mateix objectiu: fomentar la participació activa de la ciutadania en tots els afers de la vida diària d’aquest poble, però començant per ací, per les festes majors, alhora que s’aprofundeix en la cohesió social.

Es vol fer una programació amb uns continguts culturals i artístics on tinguen cabuda els i les artistes del poble -una gran mancança de l’ajuntament-, i en aquest sentit, es vol mostrar l'agraïment als artistes del poble que han accedit a col·laborar amb aquestes festes i demanar disculpes aquells amb qui, per diverses raons, no s’ha pogut contactar. Salut i bona Festa Major Autogestionada.

Clica per veure el cartell més gran

FESMAL és un espai impulsat unitàriament des de quatre col·lectius d’Alboraia: Alboraia per la Cultura, Dimonis de l’Avern, Espai de Circ i Llaurant Cultura, però obert a la resta de la població.

Aquestes quatre associacions integrants estan d’acord amb els següents punts:
- que el finançament de les festes no provinga en cap percentatge d’entitats oficials o privades que posen en compromís la independència i l’autonomia dels projectes;
- que en l’organització d’aquestes no hi participen partits polítics ni ONG vinculades directament a aquestos;
- que no hi entren a participar associacions ni ONG que promouen el maltractament dels animals, la discriminació sexual ni les idees feixistes;
- que siguen models organitzatius horitzontals/assemblearis;
- i que tots els beneficis que puguen generar les festes es destinen a iniciatives de caire social i/o cultural.
FESMAL també valora com a molt important l’agermanament amb la Coordinadora de Festes Majors Autogestionades (CFMA), per tal de coordinar esforços i tindre capacitat de resposta comuna.

Clica per veure el plànol més gran

Més informació: Fesmal2010 - Fesmal al Facebook

Han ampliat l'abocador de Can Mata

2010-06-14T08:55:00.000+02:00

La Mort Silenciosa

Aquestes ultimes setmanes hem pogut veure com l'abocador de Can Mata als Hostalets de Pierola ha estat silenciosament ampliat, sense avisar, sense que els afectats se n'assabentin, sense cap protecció al ciutadà que respira dia a dia els gasos tòxics i les horribles pestes que aquest enorme abocador genera.
Còmplices, els ajuntaments dels Hostalets de Pierola i de Masquefa, que sota el lema de "no podem fer res" s'embutxaquen anualment una bona quantitat de eurets a canvi de la salut dels afectats, més de 50.000 i de la destrossa del medi ambient.
Culpable, la Generalitat, que sota la direcció d'un membre d'IU, Manuel Hernández, en principi, i ara Genoveva Català, es va dur, i es porta a terme la major ampliació i abocament d'aquest "dipòsit controlat", perquè després vagin presumint de renovadors i ecologistes i defensors del poble.

El desastre ecològic és irreparable, més de 500 hectàrees han estat arrasades i omplertes de milions de tones de brutícia, fems, productes químics i purins. Tot això dipositat sobre part d'un parc paleontològic de Miocè únic al món, ubicat a les faldes de les emblemàtiques muntanyes de Montserrat. Va ser en aquesta zona on van sortir a la llum restes d'homínids de més de 12 milions d'anys.
Ara després d'ubicar en aquesta zona un horrible i enorme Ecoparc, destrossant l'impacte visual, i amb la destrossa de 50 hectàrees de parc forestal i biològic únic a la zona, la vida de l'abocador s'ha allargat indefinidament, davant la impotència dels afectats .
Un cop més podem veure com els polítics, siguin del color i de la "ideologia" que siguin, i sota les sigles que es presenten, es rendeixen ferventment a la calor dels diners i de l'endoll governamental i els organismes públics.

Coordinadora d'afectats per l’abocador dels Hostalets de Pierola

Poesia sota els Roures a Masquefa

2010-06-13T15:20:00.002+02:00

Diumenge 20 de juny del 2010

Recital de poesia sota els Roures
amb els poetes Xènia Dyakonova, Trini Casas, Marisa Olivera,
Pere Urpí i Jordi Muntané

Poesia sota els arbres

"Poesia sota els Roures"

Masquefa
Diumenge 20 de juny del 2010

A 2/4 d’11 del matí:

Trobada a la Plaça de l’Estació
per anar passejant cap a la Font del Roure

A la Font del Roure, mentre s’esmorza o es fa una mossada,
asseguts sota els roures:

Recital de poesia sota els Roures
a càrrec dels poetes :
Xènia Dyakonova, Trini Casas, Marisa Olivera,
Pere Urpí i Jordi Muntané

Està previst que cap a les 12 del migdia
es tornarà passejant cap a casa.

· Cadascú s’hauria de portar un entrepà o una mossada.
· S'invita als assistents a portar dolços casolans (coques, galetes, pastes) per prendre i compartir mentre es gaudeix de l'entorn i dels poemes.
· Com que allà no hi ha gaire lloc per seure, els assistents que ho vulguin es poden portar una estora, catifa, coixi o sac de plàstic per seure a terra o cadiretes plegables.

Organitza: Amics arbres · Arbres amics – L’Alzinar, Societat Recreativa i Cultural

Amb la col·laboració del Grup de Poetes

· Més informació: Amics arbres · Arbres amics

L'alcalde de Masquefa rendeix plebeisme a Madrid

2010-05-23T12:23:00.002+02:00

Els alcaldes rendeixen plebeisme
a la «Cort econòmica espanyola»

Els batlles de 40 municipis catalans van a
"vendre" polígons catalans a Espanya.

Trobada dels alcaldes amb representants
dels sectors econòmics de Madrid.

No van anar a París, ni Marsella, ni Washington, ni a Milà, ni a Singapur. L'entelèquia mundana de la hispanocentralitat del "Madrid Villa y Corte" encara marca l'ADN de molts alcaldes catalans. La darrera mostra fou aquest divendres, quan un quarantena d'alcaldes catalans van presentar a Madrid el seu projecte conjunt de promoció de sòl industrial. Vendre terra catalana a Espanya perquè facin el seu negoci.
Es tracta de més de 50 milions de metres quadrats de sòl industrial que tenen a la seva disposició més de 900 kilòmetres d'autopistes, una completa xarxa de carreteres i ferrocarrils, sis ports estratègics del mediterrani i aeroports amb connexions estatals i internacionals. D'aquesta manera els alcaldes busquen atraure inversió industrial 'de qualitat' oferint 'confiança' a l'inversor, una posició geogràfica estratègia i unes 'importants' infraestructures.
Els municipis que s'han unit per promocionar plegats la indústria en temps de crisi són: Barberà, Barcelona, Castellar del Vallès, Cerdanyola, Cornellà, Gavà, Llinars, Manresa, Les Masies de Voltregà, Masquefa, Mataró, Òdena, Olvan, Parets, Pineda, Polinyà, Ripollet, Sabadell, Sant Cugat, Sant Quirze, Santa Margarida de Montbui, Santa Maria de Palautordera, Subirats, Terrassa, Torelló, Ulldecona, Viladecans, Vilanova del Camí, Agramunt, Les Borges Blanques, Cervera, Lleida, Vilagrassa/Anglesola, Vilanova de la Barca, Ascó, Móra la Nova, Reus, Tarragona i Salt.
A l'acte també s'hi van afegir representants de tots els sectors que pequen pel mateix defecte. L'empresarial amb les cambres de comerç, el sindical amb UGT i CCOO, l'institucional representat per Incasòl, el govern espanyol, els alcaldes i els organitzadors, la Federació Catalana de Municipis.
A part de vendre valor estratègic de Catalunya per la seva situació geogràfica, els assistents van "vendre altres factors". Un dels més curiós fou el del secretari general d'UGT a Catalunya, Josep Maria Álvarez. El sindicalista va destacar que Catalunya pot estar ben orgullosa de la seva “centenària cultura industrial i això no ho poden aportar moltes comunitats autònomes”.

Quico Sallés

· Article publicat a Nació Digital el 22.05.2020
· Altres articles relacionats:
· Repugnància
· Es promociona el sól industrial català a Madrid

Què fan amb les nostres deixalles?

2010-05-10T16:47:00.000+02:00

Xerrada i debat a Piera

El proper dimecres 12 de maig a les 7 de la tarda, a l'Espai d'Entitats de Piera, és farà una xerrada i debat amb el tema de “Què fan amb les nostres deixalles?”, amb el periodista i escriptor mediambientalista José Luís Gallego, organitzada pel Grup de Medi Ambient Anoia Sud Ecologistes en Acció - Catalunya.

En aquesta xerrada s’intentarà esbrinar quin és el procés que segueixen les nostres deixalles i si val la pena fer aquest "esforç" de separar-les. Es veurà si son certs els tòpics que diuen que, al final, tot va a parar a l'abocador. Si teniu algun dubte, no deixeu passar aquesta oportunitat! L'acte és gratuït.

També hi haurà la presència del Regidor de medi ambient de Piera que ens podrà detallar la situació al municipi.

L'Espai d'Entitats de Piera està situat al carrer Folch i Torres, entre la policia i els bombers.

Debat sobre la vinya i el vi a Sant Sadurní

2010-04-27T14:30:00.001+02:00

Dijous 29 d’abril del 2010

La situació actual i les perspectives
en l’horitzó 2020 de la vinya i el vi

El proper dijous 29 d’abril tindrà lloc a l'Escola de Viticultura i Enologia “Mercè Rosell i Domènech” de Sant Sadurní d'Anoia, la quarta conferència del cicle de Jornades del Col·legi d’Enginyers Agrícoles, amb el lema: L’Enginyeria Tècnica Agrícola treballa per al futur. L’Agricultura cap a l’horitzó 2020

En aquesta propera jornada del dijous 29 d’abril a Sant Sadurní d’Anoia es debatrà la situació actual i l’horitzó 2020 de la vinya i el vi, amb la participació de Juan Muñoz, President de la Unió d’Associacions Espanyoles de Sommeliers, qui serà l’encarregat de fer la presentació. Oriol Guevara i Sendra, Director General del Incavi farà la ponència marc i tot seguit hi haurà una taula rodona amb Toni Carbó del Celler Mas Candi; Josep M. Albet i Noya, Director Tècnic del Celler Albet i Noya; Isabel Vidal. Responsable sectorial de la vinya del JARC i Lídia Raventós, Representant de l’Escola Politècnica Superior Universitat de Vic. Es debatrà sobre les línies de futur en el conreu de la vinya i opcions de futur en el mercat del vi. El moderador de la taula rodona serà Eduard Puig Vayreda, Enginyer Tècnic Agrícola. Finalment, la cloenda de les Jornades anirà a càrrec de Ramon Ll. Lletjós i Castells, President del Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Perits Agrícoles de Catalunya (COETAPAC).

Aquestes Jornades volen ser una reflexió sobre els nous reptes professionals i socials que s’obren en els propers deu anys i tenen com a objectiu visualitzar la figura de l’Enginyer Tècnic Agrícola a la societat civil catalana i donar a conèixer el paper d'aquests professionals, treballant conjuntament amb els agricultors i empresaris agraris.

Cada sessió tractarà d’un tema diferent, però tenint com a element comú l’anàlisi de la situació actual i de les perspectives en l’horitzó 2020 i el paper de l’enginyer tècnic agrícola en el disseny de les polítiques agràries, mediambientals i de desenvolupament del món rural. Es comptarà en cada jornada amb la presència de ponents destacats.
Al web creat per a les Jornades es poden consultar les dades relatives a les sessions previstes en cada demarcació, així com les de la jornada de clausura. Totes les sessions es desenvoluparan entre les 10:00 i les 13:45 hores.

· Més informació: Jornada la vinya i el vi · Jornades Agricoles 2010 ·

El vi el cava de Masquefa a Texas

2010-04-27T08:08:00.000+02:00

Els cellers de vi i cava Raventós Rosell de Masquefa participen en una jornada d'alimentació i gastronomia a Texas

El Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR), a través de l’empresa pública Promotora d’Exportacions Catalanes (PRODECA), col·labora amb la Federació d’Indústries d’Alimentació i Begudes (FIAB) per a la celebració de la Jornada d’Alimentació i Gastronomia Espanyola que tindrà lloc avui dimarts 27 d’abril, a Houston (Texas). En aquesta jornada hi participa, entre d’altres, els cellers de vi i cava Raventós Rosell de Masquefa.

Aquesta actuació s’emmarca dins d’un programa d’accions dirigides a impulsar les vendes de productes agroalimentaris espanyols en diferents mercats, especialment en els segments d’hostaleria, restauració gourmet, així com gran distribució. Es convoca a importadors, distribuïdors, majoristes, hipermercats i supermercats, botigues especialitzades, restaurants i xefs reconeguts de la zona, departaments de compres d’hotels, empreses de càtering, escoles de cuina i gastronomia, així com als mitjans de comunicació especialitzats.

La Jornada consisteix en una sala d'exposició de negocis amb les empreses participants, complementat amb tres seminaris formatius sobre gastronomia espanyola.
També s’organitza un circuit de visites guiades als principals punts de venda de Houston, de manera que les empreses participants puguin conèixer l’oferta de la distribució minorista d’aquella ciutat.
Texas, segon Estat dels Estats Units en extensió, població i PIB, compta amb un potent sector agroalimentari, i es detecta una demanda de determinats productes alimentaris, tant en restaurants com en supermercats. Els vins, l’oli d’oliva o els formatges són productes que disposen d’un reconeixement i d’una demanda creixents.
Les empreses catalanes participants en aquesta Jornada d’Alimentació i Gastronomia són Joan Raventós Rosell SL (vi i cava) de Masquefa (Alt Penedès), Euroaliment PAC SL (oli d’oliva, vinagres i vi), de Rosselló (Segrià), i Castell del Remei SL (vi), de Castell del Remei (Noguera).

Masquefa va celebrar l'Hanami

2010-04-26T17:02:00.003+02:00

L'Hanami de Masquefa
Una bonica jornada, digna de tornar-la a fer

El passat diumenge dia 18 d’abril es va celebrar l’Hanami a Masquefa. Fins a l’hora de la trobada estava plovent i es va estar a punt de suspendre l’acte, però a l’hora anunciada la pluja va parar i es va decidir tirar-ho endavant. Tot i que aquest temps plujós va espantar a molts i va fer minvar força considerablement l’assistència.

A l'hort dels cirerers, quan tothom ja s’havia assegut i començat a esmorzar, el Jordi Muntané va fer la presentació de l’acte i dels poetes que ens dirien els seus poemes. En una primera part recitaren els poetes que s’havien anunciat, la Marisa Olivera, Oriol Prat i Xènia Dyakonova. En una segona part ho varen fer els poetes Pere Urpí, el Jordi Muntané, que també va recitar un poema de Josep Gibernau, i la Josepa Ribera.

Al finalitzar el recital de poesia, la Remei Sistaré de L’Alzinar i Francesc Mas d’Amics arbres · Arbres amics van lliurar als poetes participants un ram de farigola florida i un lot de publicacions sobre Masquefa editades per l’Ajuntament. A continuació l’Alzinar va convidar a tots els assistents a te, pastes i galetes.

Tot va anar molt bé. Va ser una celebració molt bonica i agradable. Uns poetes excel·lents i uns bells poemes molt adients amb el sentit de la festa. L’hort dels cirerers esplèndid, el brunzir de les abelles treballadores sense parar i el paisatge que ens envoltava preciós. Una jornada digna de tornar-la a fer.

· Més informació a : Amics arbres · Arbres amics : L'Hanami de Masquefa ·

Restriccions de trànsit a la BV-2241

2010-04-24T12:28:00.001+02:00

Del 26 al 30 d’abril del 2010

La carretera BV-2241 patirà restriccions de trànsit entre els termes de Piera i Masquefa per obres

Els treballs de conservació i millora de cunetes que es duran a terme a la carretera de Masquefa a Sant Sadurní la BV-2241, entre els termes de Masquefa a Piera, comportaran restriccions de trànsit en aquesta via, la setmana vinent entre dilluns, 26 i divendres vinent, 30 d’abril. Les afectacions consistiran en l’ocupació d’un carril de la calçada, de manera que es donarà pas alternatiu als vehicles pel carril que quedi lliure, en funció del desenvolupament dels treballs.

Les restriccions es produiran en la franja horària entre les 8 i les 18 hores, de dilluns a dijous, i entre les 8 i les 14 hores, el divendres.

Celebració de l’Hanami a Masquefa

2010-04-10T14:10:00.003+02:00

Diumenge 18 d’abril del 2010

花見
Primera Jornada de Hanami a Masquefa
“Contemplació dels cirerers florits”

Diumenge 18 d’abril del 2010

A les 10 del matí:

Trobada a la font dels jardins de la Plaça del Pla de l’Estany
per anar passejant cap a l’Hort dels Cirerers.

A l’Hort dels Cirerers, mentre s’esmorza o es fa una mossada,
asseguts a prop dels cirerers en flor:

Recital de poesia
"Sota els cirerers florits"
a càrrec dels poetes :
Oriol Prat, Xènia Dyakonova, Marisa Olivera

Està previst que entre 2/4 de 12 i les 12 del migdia
es tornarà passejant cap a casa.

· Cadascú s’hauria de portar un entrepà o una mossada i alguna beguda (a l’acte ja hi haurà te per beure).
· S'invita als assistents a portar dolços casolans (coques, galetes, pastes) per prendre i compartir mentre es gaudeix de l'entorn i dels poemes.
· Com que allà no hi ha lloc per seure, els assistents s'han de portar una estora, catifa, coixi o sac de plàstic per seure a terra, si és possible que siguin de color blau tal i com es fa al Japó, o cadiretes plegables.

Mostra de fotos
Amb les fotos que els assistents facin de la vetllada i dels cirerers florits, l’Alzinar organitzarà una Mostra de Fotos de l’Hanami.

L’Hanami

La floració dels cirerers és una festa molt esperada del costumari japonès. Al Japó s'ha celebrat des de fa vora 1000 anys l'arribada de la primavera amb la festa del hanami: “observació de flors” en japonès, que coincideix sempre amb el punt àlgid del sakura: floració dels cirerers. La curta durada d'aquest fenomen, juntament amb la tradició del sintoisme fortament lligada a la natura, recorda als japonesos la curta durada de la vida i la conseqüent joia i sentiment de gratitud que s’ha d'expressar pel fet d'estar vius. També té influència en la celebració la tradició del budisme i el seu principi de “Mono no aware”, un terme utilitzat per a descriure la bellesa, la sensibilitat, l'emoció i el gaudiment per les coses petites o efímeres, la consciència de la caducitat i fugacitat de totes les coses i la lleugera sensació de pena agredolça que implica el seu consum. Els japonesos també anomenen aquest esdeveniment “ohanami”, afegint una "o" al principi d’hanami, que literalment significa "observar les flors efímeres".

Així, encara ara, les famílies japoneses continuen reunint-se sota els cirerers en flor, per llegir poesia, beure sake, cervesa o te verd i menjar de picnic mentre es gaudeix de l'espectacle que no es podrà tornar a contemplar fins al proper any.

お花見

Organitza: Amics arbres · Arbres amics – L’Alzinar, Societat Recreativa i Cultural
Amb la col·laboració de: Grup de Poetes - Ca la Roser - Cal Rafel
· Noticia publicada a Amics arbres · Arbres amics el 9.04.2010 ·

Polèmica pel Carnaval de Masquefa

2010-03-05T14:24:00.005+01:00

Tribuna pública

Carnestoltes i els privilegis

Com a membre d’una de les comparses que van participar a la rua de Carnestoltes, opino i val a dir que en nom d’uns quants més, que aquest any no s’ha premiat objectivament l’originalitat i l’esforç. Que si es pretén motivar al poble a participar, no es fa d’aquesta manera. El nostre grup va estar treballant molt en una disfressa original i sobretot, feta amb les nostres mans, també varem treballar moltíssim en la carrossa. No érem l’únic grup que s’havia esforçat molt i ho varem fer amb il·lusió; això si: no ens ha agradat que es premiï una disfressa que s’ha comprat a la tenda. Ens hem desanimat.

Així es fomenta la participació a Masquefa? Digueu-li a la comissió que es posi una medalla.

Per altra banda us diria que, fa tres anys que hi ha ambient gràcies a les comparses que fan gresca i sarau, i ho fem amb gust però sense ganes de què ens prenguin el pèl, tampoc amb un “petard al cul” doncs és així com vàrem fer el recorregut i l’arribada a la Rogelio Rojo. Esperem que aquesta dinàmica canviï, de tot cor.

Isabel Lumeras Molina

Una pel·lícula de ral·lis a Masquefa

2010-02-09T15:16:00.006+01:00

Divendres i dissabte, 12 i 13 de febrer

Projecció de
“La línia recta
no es divertida”
a Masquefa

Un grup d'amics, aficionats al motor, units sota el lema: “La línia recta no es divertida”, promouen i comparteixen la seva afició per el Ral·li, creant i compartint els seus muntatges audiovisuals, amb les millors imatges captades pels seus objectius.

Aquest proper cap de setmana, el divendres dia 12 i el dissabte dia 13 projectaran a Masquefa la pel·lícula de ral·lis “La línia recta no es divertida”, un muntatge de les seves millors imatges de ral·lis de la temporada 2008-2009.

La projecció de la “La línia recta no es divertida” es farà a la Sala polivalent de la Rogelio Rojo el divendres dia 12 de febrer a 2/4 de 10 del vespre i a les 12 de mitjanit i el dissabte dia 13 de febrer a les 5 de la tarda, a 2/4 de 8 de la tarda, a les 10 del vespre i a 2/4 d’1 de mitjanit. L’entrada és gratuïta.

Més informació : La línia recta no es divertida

Daniel Sáez a Terrassa

2010-02-05T18:39:00.005+01:00

Dissabte 6 de febrer de 2010

Concert de Daniel Sáez & Fabricants + Lluís Oliva i les Arbequines a Faktoria d'Arts

Demà dissabte dia 6 de febrer del 2010, el cantautor de Masquefa en Daniel Sáez amb Fabricants i Lluís Oliva i les Arbequines actuaran a la sala Faktoria d'Arts Bruc de Terrassa, carrer Bruc 28. El concert començarà a les 10 del vespre.

Faktoria d'Arts Bruc

Un detingut a Masquefa per tràfic d'anabolitzants

2010-01-25T22:08:00.004+01:00

Desmantellada una xarxa internacional de distribució il·legal d'anabolitzants en gimnasos

En l'operació s'han detingut 11 persones,
una d’elles a Masquefa

L'operació l'ha fet conjuntament la Policia de la Generalitat 'Mossos d'Esquadra' amb la Guàrdia Civil i l'Autoritat de Seguretat Alimentària i Econòmica de Portugal. Hi ha 11 detinguts i s'han practicat 16 registres a les províncies de Cadis, Màlaga i Barcelona i 23 més a Portugal. Els responsables de la xarxa instal·lats a l'Estat Espanyol facilitaven als proveïdors de Portugal les dades dels clients perquè directament els enviessin la mercaderia, evitant aparèixer ells en les transaccions

Agents dels Mossos d'Esquadra, en col·laboració amb la Guàrdia Civil i l'Autoritat per a la Seguretat Alimentària i Econòmica de Portugal han desmantellat una xarxa dedicada, presumptament, al tràfic il·legal de medicaments de tipus anabolitzant i d'altres dels considerats prohibits per a l'exercici de pràctiques esportives. Aquesta actuació s'ha desenvolupat en el marc de la denominada 'Operació Pluma', duta a terme a Cadis, Màlaga, Martorell, Masquefa, Badalona, Begues, Castelldefels i també a diverses ciutats portugueses.
L'operació s'ha saldat amb la detenció d'11 persones (5 a Cadis, 5 a Catalunya i 1 a Màlaga). Durant la fase d'investigació d'aquesta operació s'han practicat també 39 registres a l'interior de domicilis, comerços de complements nutricionals per a esportistes, gimnasos i magatzems de les províncies de Barcelona, Cadis, Màlaga i diverses províncies portugueses. En aquests registres s'han pogut intervenir quantitats importants d'aquestes substàncies prohibides.
L'operació conjunta va iniciar-se al març de l'any passat després que dues investigacions paral·leles dels Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Civil es creuessin. A partir d'aquest moment, la Unitat Central de Consum dels Mossos d'Esquadra i la secció de Consum i Medi Ambient de la Guàrdia Civil van formar un grup conjunt de treball per aconseguir desmantellar tota l'estructura de la xarxa delictiva, implicant també l'autoritat de la seguretat alimentària i econòmica de Portugal, país en el que es trobaven els magatzems des d'on s'importava cap a Espanya la major part d'aquesta mercaderia.

Modus operandi
Els dos màxims responsables de la xarxa, amb residència a Martorell i Cadis, rebien encàrrecs de clients per tal que els subministressin aquestes substàncies prohibides. Aquestes dues persones contactaven llavors amb els seus proveïdors a Portugal i els hi facilitaven les dades dels seus clients a Espanya. A partir d'aquí, eren aquests proveïdors portuguesos qui enviaven directament els productes demanats pels clients, evitant d'aquesta forma que els mitjancers apareguessin en el rastreig deixat en els enviaments.
Un cop les substàncies arribaven als clients, aquests feien l'ingrés corresponent als números de compte dels responsables de la xarxa a Espanya, emprant noms ficticis i realitzant sempre imposicions inferiors als 3.000 Euros, per tal de dificultar d'aquesta manera una possible investigació financera.

El material intervingut és : 15.000 dosis d'esteroides i anabolitzants (alguns d'ells estaven envasats i etiquetats amb rus i àrab). Embalatges i prospectes preparats para empaquetar medicaments i vendre'ls en el mercat clandestí. Equips i sistemes informàtics (ordinadors, targetes de memòria, discs durs, etc.). Telèfons mòbils.
La majoria dels productes intervinguts son esteroides i anabolitzants, utilitzats per alguns esportistes per a augmentar el rendiment físic i muscular. Aquests productes estan prohibits sense un control mèdic adequat.
El seu ús sense control sanitari pot ocasionar greus conseqüències per la salut, com tumors hepàtics, retenció de líquids i hipertensió arterial, acne, tremolors, augment de colesterol i altres riscos cardiovasculars que podrien derivar en malalties coronaries i depressions.
Entre els medicaments dopants intervinguts se n'han trobat de falsificats. El seu consum implica greus riscs per la salut ja que es fabriquen sense cap control sanitari i contenen contaminants tant d'origen químic com biològic. La composició real d'aquests productes no es corresponen a l'etiquetatge dels mateixos.
Aquesta operació es troba emmarcada en els dispositius establerts pels Cossos de Seguretat pel control i la lluita contra el tràfic i consum de medicaments i productes utilitzats il·legalment per persones que realitzen activitats esportives.
Els investigadors analitzen la documentació intervinguda pel que no es descarten noves detencions.

Van talar les mèlies de la plaça de l’Estació

2010-01-22T18:01:00.005+01:00

Fan llenya de
les mèlies de Masquefa

Talen les mèlies de la plaça de l’Estació de Masquefa

El passat divendres dia 8 de gener del 2010 van talar les mèlies de la plaça de l’Estació de Masquefa. Mal auguri pels arbres de Masquefa amb aquest començament d’any.

Amics arbres · Arbres amics

Daniel Sáez a Sant Sadurní d’Anoia

2009-12-18T19:49:00.002+01:00

Diumenge dia 20 de desembre del 2009

Daniel Sáez en Concert a la Sala Vibop
de Sant Sadurní d’Anoia

El proper diumenge dia 20 de desembre del 2009, el cantautor de Masquefa en Daniel Sáez actuarà a la Sala Vibop de Sant Sadurní d’Anoia, Avinguda de la Generalitat 34. El concert començarà a les 8 del vespre.

» MySpace Daniel Saez »

Un nou cava amb raïm de Masquefa

2009-12-18T17:29:00.005+01:00

Elyssia Brut Pinot Noir

Freixenet elabora un nou cava rosat amb raïm de Masquefa

Amb raïm collit de les vinyes del Mas Bernic de Masquefa, Freixenet ha elaborat un nou cava rosat, el cava Elyssia Brut Pinot Noir, fet amb una barreja de 85% de la varietat de raïm francès Pinot Negre i 15% de la varietat del raïm català Trepat. El Pinot Negre d’aquest cava és el raïm cultivat a la finca del Mas Bernic.

Aquest nou i jove cava rosat ha estat força ben acollit i ha tingut una bona critica, recentment ha estat el millor puntuat a la guia Repsol amb 97 punts.

L’Elyssia Brut Pinot Noir és un cava amb un color viu i suau rosat-gerd, un intens aroma de gerds madurs, groselles, cireres i mores, amb un gust de sensacions afruitades, saborós i llaminer, un punt d’acidesa refrescant i un final llarg i persistent de fruites madures. Té un grau de 11.50 % volum i unes bombolles abundants de mida mitjana que formen una bona corona.

Diuen que el cava Elyssia Brut Pinot Noir és ideal per acompanyar els peixos fumats, els salats, els assecats, amb oli, amb vinagre, els marinats: salmó, bacallà, anxoves, tonyina, bonítol, moixama, arengades, ... i també per acompanyar plats de pasta, formatges tendres, fritures i tota mena de tapes i aperitius.

Daniel Sàez a Vilanova i la Geltrú

2009-12-11T11:27:00.000+01:00

Divendres 11 de desembre del 2009

Concert de Daniel Sàez
a la Sala Sackers
de Vilanova i la Geltrú

Com que el concert de Daniel Sàez a Vilanova i la Geltrú del 13 de novembre es va anul·lar, si no hi res de nou, el cantautor de Masquefa en Daniel Sàez actuarà a la Sala Sackers de Vilanova i la Geltrú avui divendres 11 de desembre del 2009 a les 10 del vespre.

La Sala Sackers és al carrer Josep Anselm Clavé 73 de Vilanova i la Geltrú.

» MySpace Daniel Saez » Web Sala Sackers » MySpace Sala Sackers »

Som part del paisatge

2009-11-28T20:20:00.006+01:00

Participació ciutadana en el catàleg de paisatge de les Comarques Centrals

- Anoia, Bages, Berguedà, Osona, Solsonès -

- Fins el dia 1 de març del 2010 -

L’Observatori del Paisatge de Catalunya ha activat una consulta ciutadana sobre el catàleg de paisatge de les Comarques Centrals. Els Catàlegs de paisatge son un instrument creat per la Llei 8/2005, de Paisatge de Catalunya, per integrar objectius paisatgístics en la planificació i ordenació del territori.

El Catàleg de paisatge de les Comarques Centrals ha estat elaborat per la Universitat de Barcelona, sota la supervisió i coordinació de l'Observatori del Paisatge de Catalunya i tindrà incidència sobre les comarques de l'Anoia, el Bages, el Berguedà, Osona i el Solsonès. A través del Catàleg de paisatge es podrà conèixer l'estat del paisatge en aquestes comarques, els seus valors i les mesures per millorar-lo amb la finalitat d'integrar-se en el Pla territorial parcial de les Comarques Centrals que està elaborant el Departament de Política Territorial i Obres Públiques.

La consulta per web és una iniciativa que dona resultats molt útils per als catàlegs de paisatge en marxa i per això és molt important que tothom pugui expressar la seva opinió sobre els paisatges de les Comarques Centrals i així es puguin recollir i considerar totes les visions i sensibilitats.

Es pot accedir a la consulta i respondre l’enquesta fins l’1 de març en aquest web: Consulta Comarques Centrals

Més informació sobre l'Observatori del Paisatge i els Catàlegs de paisatge: CatPaisatge

La memòria històrica en una novel·la

2009-11-27T14:31:00.004+01:00

Arran d’una simbòlica
presentació en ple 20-N

De la presentació de la novel·la
‘Arran de l’Ebre’ de Cinta Arasa

Just el dia que feia trenta-quatre anys de la mort de Franco –avui encara venerat a molts llocs de l’Estat Espanyol en contra de la Llei de Memòria Històrica i al qual aquell dia se li van dedicar diverses misses a Catalunya- la Biblioteca Central d’Igualada va acollir la presentació d’una novel·la que recrea magistralment el que va suposar la guerra civil a les Terres de l’Ebre i les conseqüències tràgiques que se’n van derivar a tot el país, sobretot als que a finals dels anys 30 del segle passat van lluitar en la defensa del govern legítim de la II República. Ens referim a Arran de l’Ebre (Aeditors, 2009) de l’escriptora tortosina Cinta Arasa, una novel·la que a la capital de l’Anoia es va ocupar de presentar el capelladí Joan Pinyol.
En la seva intervenció, i després de donar a conèixer la trajectòria literària de l’autora, Pinyol va abordar diferents aspectes generals d’una novel·la que qualificà d’excepcional pel que té de retrat fidedigne i aprofundit d’una part de la nostra història recent, tant col·lectiva com individual a través d’uns personatges que duen la guerra gravada a la pell de l’ànima. I és que Arran de l’Ebre retrata magistralment el conflicte bèl·lic, l’experiència de l’exili en terres franceses, el retorn dels exiliats al cap d’uns anys, els desitjos d’enderrocar el règim de Franco, la realitat dels maquis, l’estraperlo, la Tortosa franquista que vivia dels factors de la dictadura, els moviments antifranquistes, l’anhelada mort del dictador i tots els esdeveniments socials i polítics que van tenir lloc a la capital del Baix Ebre fins a les manifestacions contràries al transvasament del riu, ja en el segle XXI. Però sobretot subratlla les guerres menudes que pesen en la consciència d’uns personatges marcats per un passat d’odis, de rancúnies i de pors que es volen treure del damunt. I tot plegat amb una gran riquesa de punts de vista sobre els fets i partint de les diferents generacions de la família Espuny, la història de la qual s’emmiralla en el riu Ebre, testimoni absolut de tot i mirall del temps que a la novel·la pren una entitat pròpia i condiciona de manera directa la vida de tots els personatges que viuen a la vora.

També parlà del lligam estret entre la vida i la literatura que s’exemplifica en múltiples ocasions en el llibre i, entre tots els personatges que li donen vida, Pinyol dedicà una part de la seva intervenció a analitzar el de la Lola, pel que té de síntesi magistral del periple que visqueren milers de persones per culpa de la guerra civil, tal com afirmà “Una altra novel·la apassionant dins la pròpia novel·la”.
Homenatge a la memòria democràtica i a totes les víctimes de la barbàrie bèl·lica que van patir entre 1936 i 1939, l’escriptor capelladí clogué la presentació tractant algunes qüestions de l’estil literari d’Arran de l’Ebre i recomanant de manera entusiasta la seva lectura a tots els assistents a la presentació.
Per la seva banda la Cinta Arasa agraí la invitació de la Biblioteca Central d’Igualada, les paraules de Pinyol i explicà el procés de creació del llibre, sobretot en base a cadascun dels referents reals que li inspiraren els diferents personatges. Així mateix, donà a conèixer els motius reals i personals que la van portar a contextualitzar la guerra civil a les Terres de l’Ebre i la seva intenció manifesta de tractar uns fets històrics que encara ara resulten massa desconeguts als Països Catalans. La vetllada històrica i literària es clogué amb la signatura d’exemplars per part de l’autora.

Fira d'Intercanvi a Piera

2009-11-26T15:05:00.003+01:00

L’últim dissabte de cada mes

Es posa en marxa a Piera
una Fira d'Intercanvi

La primera edició serà el proper
dissabte dia 28 de novembre

La Secció de Piera del Grup de Medi Ambient Anoia Sud amb la Col·laboració de l’Ajuntament de Piera posa en marxa a Piera una Fira d'Intercanvi, que es realitzarà durant el matí del darrer dissabte (no festiu) de cada més, a la pista del Parc del Gall Mullat.

La primera edició d’aquesta Fira d'Intercanvi serà el proper dissabte dia 28 de novembre de les 10 del matí a les 2 del migdia.

Aquesta fira està oberta a totes les persones que vulguin intercanviar qualsevol mena de cosa material: producte, artilugi, moble, eina, andròmina, roba, llibres, menjar, etc... , i també qualsevol cosa intangible: companyia, coneixements, etc...

Si us sobra alguna cosa o creieu que podeu oferir el vostre temps, les vostres habilitats i coneixements, o be si us fa falta alguna d'aquestes coses, aneu a la Fira d'Intercanvi de Piera, segur que trobareu la manera de fer un bon intercanvi.

El bon joc del masquefí Rubén Bonilla

2009-11-25T21:05:00.017+01:00

Amb la selecció catalana sub21 a Praga

Primera victòria de Catalunya
en el Campionat d'Europa
de Futbol Sala sots-21

El porter de la selecció catalana, el jugador de Masquefa

Rubén Bonilla, ha estat escollit com a millor jugador del partit

Avui a la tarda, en el Campionat d'Europa de Futbol Sala sots-21 hi ha hagut el debut de l'equip català i primera victòria contra la favorita i potent selecció de Rússia, que ja venia de perdre el seu primer partit contra Bèlgica per un contundent 5-2, amb el resultat de Catalunya 2 - Rússia 1.

Una gran noticia per la selecció catalana que està integrada per jugadors debutants tots ells i que ha guanyat a una potencia històrica de la UEFS Futsal com es Rússia, que és la selecció que més vegades ha guanyat el mundial UEFS Futsal en categoria absoluta i que disposa d’una gran quantitat de llicencies federatives en comparació a Catalunya.

Un partit difícil que els homes de Juan Antonio Fernández han sapigut treure endavant amb molt bon desplegament físic i jugant amb molt ofici, amb una treballada victòria per la mínima i amb uns últims minuts angoixants, ja que el partit s'ha convertit en atac i gol constant dels russos. La primera part ha sigut totalment dominada per Catalunya, no deixant quasi tocar la pilota als adversaris.

Malgrat tot, l’aclaparador domini només s'ha traduït en un únic gol (min. 10). A la segona part el panorama ha canviat completament i els russos han prés el control del partit d’immediat. Al primer minut de la represa la selecció russa ha empatat el partit. Per sort, al minut 33 de joc, Catalunya ha pogut robar una pilota al mig del camp i en un ràpid contraatac ha posat el 2-1 al marcador. D'aquí al final ha sigut un monòleg de joc de Rússia, amb una Catalunya tancada al seu camp sense poder crear cap jugada de perill. L'empat ha estat a punt d'arribar dos cops, després de dos llançaments de còrner on la defensa catalana no estava preparada.

Al final del partit l’organització ha escollit al porter de la selecció catalana, el masquefí Rubén Bonilla, com a millor jugador del partit.

· Més informació: NacióDigital · Escola Futbol Sala Ripoll · FutSalCat ·

Arran de l'Ebre

2009-11-18T21:45:00.004+01:00

Una novel·la de Cinta Arasa

Punt i seguit de la guerra civil

Divendres 20-N
a la Biblioteca Central d’Igualada

Una guerra fratricida com la que entre 1936 i 1939 enfrontà milers de persones a l’Estat Espanyol es pot reviure de moltes maneres. A través del record dels testimonis, amb la visita als llocs en què es mostrà més ferotge o a través de la narració literària dels fets per part de les generacions posteriors.

Les tres maneres de recordar la guerra civil a les Terres de l’Ebre conflueixen a la novel·la Arran de l’Ebre (Aeditors, 2009) de la jove escriptora tortosina Cinta Arasa, que divendres 20 de novembre es presentarà a la Biblioteca Central d’Igualada.

Tal com ha subratllat Rodolfo del Hoyo es tracta d’una novel·la apassionant “que esdevé un homenatge a la memòria democràtica, a Tortosa i a les persones que van defensar la República, als que van morir, als que es van exiliar, als que van tornar, als que van lluitar durant la dictadura, durant la transició democràtica. Un homenatge no pas local sinó universal adreçat a la condició humana. I és que el pes de la culpa s’arrossega tota la vida”.

Des del París dels exiliats catalans que retornen a les Terres de l’Ebre fins a les manifestacions contra el transvasament del riu de començaments del segle XXI, la novel·la s’endinsa magistralment en les petites guerres pendents que arrossega una nissaga sencera de catalans des dels temps de la II República fins als nostres dies, com a exemple dels milers de greuges encara pendents que deixà la dictadura franquista i que no ha resolt encara l’anomenada transició democràtica.

Novel·la coral, familiar, històrica, psicològica, a Arran de l’Ebre es retrata una època de la nostra història que, d’una manera o d’una altra, ens ha determinat a tots i que diu molt de les nostres maneres.

Arran de l’Ebre, la novel·la de Cinta Arasa, serà presentada per l’escriptor capelladí Joan Pinyol aquest divendres 20 de novembre a dos quarts de vuit del vespre a la sala d’actes de la Biblioteca Central d’Igualada, plaça de Cal Font, s/n.

Concert de Daniel Sàez a Vilanova i la Geltrú‏

2009-11-11T19:57:00.005+01:00

Divendres 13 de novembre del 2009

Daniel Sàez en Concert
a la Sala Sackers
de Vilanova i la Geltrú

El proper divendres 13 de novembre del 2009, el cantautor de Masquefa en Daniel Sàez actuarà a la Sala Sackers de Vilanova i la Geltrú, carrer Josep Anselm Clavé 73. El concert començarà a 2/4 d’11 del vespre.

» MySpace Daniel Saez » Web Sala Sackers » MySpace Sala Sackers »

Exposició de medi ambient a Piera

2009-11-11T19:26:00.002+01:00

Del 13 al 27 de novembre del 2009

Ep! Això també és casa teva

Exposició fotogràfica per a reflexionar sobre el nostre comportament

El “Grup de Medi Ambient Anoia Sud. Ecologistes en Acció - Catalunya” fa una exposició fotogràfica per a reflexionar sobre el nostre comportament: Ep! Això també és casa teva.

Aquesta exposició estarà oberta del 13 al 27 de novembre a l’Espai d’Entitats de Piera amb el següent horari: de dilluns a divendres de les 5 a les 8 de la tarda i els dissabtes i diumenges de les 11 a la una del migdia. Tothom hi està convidat.

Nits musicals al Bar Aloy de Capellades

2009-09-19T11:33:00.002+02:00

El mític Bar Aloy de
Capellades recorda
els vells temps

El Bar Aloy de Capellades ha posat en marxa aquest estiu una singular iniciativa per rememorar les gresques d’abans. Es tracta de les nits musicals, que pretenen oferir un espai lúdic i gastronòmic per als nostàlgics o, senzillament, per als amants de la bona música i per aquelles persones que vulguin passar una bona estona.

Cada dissabte, de 9 del vespre a 12 de la nit, la terrassa d’aquest establiment capelladí que ja té més de mig segle d’història esdevé l’escenari d’aquest revival, amb la música en directe dels discjòqueis que fan sonar els clàssics dels anys 70, 80 i 90. D’aquesta manera, amb aquesta companyia de fons, els parroquians poden degustar un bon pa amb tomàquet i cava, un aperitiu, i gaudir d’una bona estona.

La propera cita és aquest dissabte, 19 de setembre, amb el DJ Manel Colom, que recordarà els vells temps de la ja desapareguda discoteca 55 de la Torre de Claramunt. Dissabte vinent, 23 de setembre, serà el torn de repassar la música dels 70, 80 i 90, amb el DJ Miquel Llansana. En cas de mal temps, les vetllades es faran a l’interior de l’establiment.

El Bar Aloy va obrir portes l’any 1945 al bell mig de Capellades, al carrer Major. Durant anys, el bar i la seva terrassa han estat un referent per a generacions de capelladins i capelladines. Avui continua oferint els seus serveis a tothom, en un local amarat d’història que manté intactes joies del passat com el celler, on encara s’hi poden fer trobades i festes.

Daniel Sáez a Barcelona

2009-09-18T17:32:00.004+02:00

Daniel Sáez presenta el
seu nou disc “Virivium”
a Barcelona

Avui divendres 18 de setembre el cantautor de Masquefa en Daniel Sáez presenta el seu nou disc “Virivium” a la Sala Underground de Barcelona, carrer La Granada del Penedès 19 a 2/4 d’11 del vespre.

· Daniel Sáez.myspace · Nou disc de Daniel Sáez ·

Cada dia s'amplia més l'abocador

2009-09-04T14:32:00.006+02:00

L'abocador de Can Mata dels Hostalets de Pierola

Serà veritat que cada poble té el que es mereix?

Cada dia veig com s'amplia més i més l’abocador que tenim al costat de Masquefa, cada dia veig com l’ecoparc es fa més gran i com es va destruint a poc a poc el nostre estimat entorn, un entorn que fins fa poques dècades era un preciós panorama verd, saludable i digne de ser contemplat.
Però que ha passat? perquè ara hi ha una immensa esplanada plena d'escombraries en aquest meravellós paisatge?, que ha embrutat d'aquesta manera la nostra vida, el nostre aire, la nostra salut, el nostre poble? qui són els responsables? com s'ha arribat a aquests desastrosos extrems sense que els habitants s'aixequin indignats i reclamin el seu dret a viure en un ambient digne?.
Quan despertin ja serà massa tard, les escombraries ja hauran arribat a la porta de les nostres llars, la desídia la comoditat i la manca de sentit comú s'haurà convertit en les nostres vides en part d'aquesta brossa que ens porten a centenars de tones cada dia.

El silenci de les víctimes és l'aliat principal dels culpables
D'uns culpables que en comptes d'aixecar la veu per estar posant en perill els habitants de Masquefa, es confabulen per rapinyar uns milers d'euros anuals que faran servir per fer creure a la població que els parcs que ens crearan són molt bonics, que els nostres nens jugaran molt bé en els seus equipaments, però no diuen que aviat aquests nens hauran de posar-se mascareta per poder sortir a jugar.
Mireu l’abocador, l'han tornat a fer més gran sense que ningú ho sàpiga, a la callada. Quants morts ens costarà aquesta destrucció ecològica?
Serà veritat que en el fons, cada poble té el que es mereix?

Maria

"Glops" de Joan Pinyol

2009-09-03T16:43:00.002+02:00

Joan Pinyol publica GLOPS, un nou recull de microcontes

Dins la col·lecció “Nou món” número 2 i publicat per la nova editorial Petròpolis des de les Terres de l’Ebre, l’escriptor capelladí acaba de donar a conèixer Glops, el seu onzè llibre, en el qual torna a conrear les possibilitats narratives del gènere de la microficció després de Noranta-nou maneres de no viure encara a la lluna (2001) i Micromèxics (2007).

Aquest nou recull s’encapçala amb un pròleg de David Serrano, professor de la Facultat de Comunicació de la Universitat Ramon Llull, i inclou seixanta-tres microcontes de factura ben diversa en els quals, com afirma el mateix prologuista, “amb un afinadíssim sentit de l’humor, Pinyol se serveix d’un ús intel·ligent dels recursos propis del llenguatge, com la paradoxa, per endinsar-se en les seves possibilitats, que sovint el duen a trencar totes les convencions de la lògica per situar-se en l’absurd més inversemblant i, a la vegada, més proper. I tot plegat amb la voluntat de trobar la lògica a un món sense lògica, i, crec, la possibilitat d’apuntar un món més humà, més senzill, millor”
Glops inclou contes brevíssims, encara inèdits, que han estat premiats en diferents llocs del país com Caldes de Malavella, Olot i Terres de l’Ebre, a més d’altres que Pinyol va escriure en directe al Saló del Llibre celebrat a Barcelona l’any 2008 i d’altres que ha anat escrivint des que la seva passió per aquest gènere l’ha portat també a impartir diversos tallers narratius dedicats al microconte i també xerrades en biblioteques i centres d’ensenyament d’arreu del país.
D’altra banda, i tenint en compte que Petròpolis és una microeditorial cibernètica creada per Jaume Llambrich que posa a l’abast dels lectors textos literaris mitjançant totes les possibilitats de les noves tecnologies, la primera presentació del nou llibre del capelladí tindrà lloc el proper 7 de setembre a les 20.30 h. a través del web de Petropolis. I una vegada presentat, el llibre es podrà adquirir en format paper, es podrà llegir en línia de forma totalment lliure i gratuïta i també es podrà descarregar en pdf. Posteriorment Glops serà objecte de diferents presentacions, entre altres llocs, a Capellades, població d’origen de l’autor, com a Igualada, capital de la comarca de l’Anoia.

Vergonyes de Masquefa

2009-09-02T14:54:00.004+02:00

La vergonya de viure
en un abocador urbà

Masquefa s’ha convertit en un abocador municipal. Escombraries, runes, rates, ocells morts, ..., amb un parc infantil a 5 metres. Contenidors rovellats. Voreres sense paviment. On és la neteja, salubritat i sanitat pública de Masquefa. Una vergonya, la vergonya de Masquefa. No hi ha dret !!

· tirilla34 ·

Orange torna 11.000 euros a un masquefí

2009-08-03T22:17:00.012+02:00

Després de la reclamació de FACUA, Orange torna a un usuari gairebé 11.000 euros que li va cobrar per connexions a

Internet des d'Andorra

L'associació va esgrimir que l'afectat no havia estat informat per la companyia sobre les elevades tarifes que aplica en 'accés itinerant'.

Després de la reclamació de FACUA-Consumidors en Acció, l'operador de telecomunicacions Orange ha retornat a un usuari gairebé 11.000 euros que li va cobrar per connexions a Internet efectuades des d'Andorra.

L'associació va esgrimir en la seva reclamació que l'afectat, que tenia contractada una tarifa plana d'accés a Internet mòbil, no havia estat informat per la companyia sobre les elevades tarifes de dades que aplica en itinerància o desplaçament. L'usuari no va rebre informació d'Orange, ni contractual ni verbal, que aclarís que la tarifa plana només s'aplica dins d'Espanya ni quines són les tarifes a l'estranger.

El passat gener, Àngel AV, resident a Masquefa, va rebre una factura d'Orange que incloïa 10.983,94 euros en concepte de "consum en servei de dades / Internet" pels poc més de 7 Gigues que havien suposat les seves connexions durant un viatge a Andorra.

Va pagar per rebre un cotxe

FACUA ha resolt diverses reclamacions relacionades amb les desproporcionades quantitats que cobren les companyies de mòbil per les connexions a Internet a itinerància i la manca d'informació als usuaris sobre les mateixes.

L’especialment peculiar d’això és que l'afectat va pagar l'enorme quantitat facturada, ja que havia guanyat un cotxe en un sorteig d'Orange i la condició per a que li lliuressin era estar al corrent dels seus rebuts.

Davant la negativa de la companyia a cancel·lar el deute i el temor a perdre el premi, l'usuari va abonar la totalitat de la factura i es va associar a FACUA perquè actués en defensa dels seus drets. L'actuació de l'associació va provocar que Orange reduís en gairebé un 99% la quantitat facturada.

Orange va vulnerar la legislació sobre consum i telecomunicacions

FACUA adverteix que en no incloure informació sobre les tarifes de itinerància en el seu contracte ni haver remès a l'usuari dades sobre aquestes, l'operador vulnera el text refós de la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris (aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1 / 2007, de 16 de novembre).

Aquesta norma estableix en l'apartat 2.b que "en tota informació al consumidor sobre el preu dels béns o serveis, inclosa la publicitat, s'informarà del preu final complet, desglossant, en el seu cas, l'import dels increments o descomptes que siguin d'aplicació, de les despeses que es repercuteixin al consumidor i usuari i de les despeses addicionals per serveis accessoris".

La companyia també va incomplir l'article 105 del Reial decret 424/2005, de 15 d'abril, pel qual s'aprova el Reglament sobre les condicions per a la prestació de serveis de comunicacions electròniques, el servei universal i la protecció dels usuaris.

En el seu apartat 2.e es disposa que els contractes "precisaran", com a mínim, "els preus i altres condicions econòmiques dels serveis" i que "aquesta informació comprendrà les dades relatives als preus i tarifes que s'apliquen".

Després de la intervenció de FACUA, Orange va contestar que la reclamació "ha estat resolta en tots els seus extrems" i que "la devolució per import de 10.831,04 euros ha estat realitzada per transferència bancària". L'operador va reduir l'import de les connexions a Internet a roaming a 152,90 euros, reintegrant a Àngel gairebé el 99% de la quantitat facturada inicialment.

· Noticia publicada a FACUA.org el 03.08.2009

La Càcia de l’estació de Masquefa

2009-07-30T11:47:00.003+02:00

La Càcia que ja no hi és

La vella Càcia de l’estació de Masquefa

El 29 juliol de l’any 1893, ara fa 116 anys, després d’un llarg i complicat procés es va inaugurar el tren de Martorell a Igualada. Als pobles on passava el tren es van fer grans i petites celebracions per a celebrar aquest gran esdeveniment, a Masquefa també, les autoritats i la gent van anar a l’estació a rebre el tren i a saludar les autoritats de Catalunya que hi anaven.

D’aquesta història se’n podrien explicar moltes coses, el desig i les ànsies dels masquefins per veure realitzat aquest projecte, els diners que hi van invertir i perdre molta gent en el primer projecte de la portada del tren, els lligams que es van establir entre alguns treballadors d’aquestes obres i gent de Masquefa, algunes histories d’amor, ... però ara i aquí volem parlar d’un dels arbres que aleshores van plantar a l’estació del tren.

Un dels arbres més profusament plantat a l’estació de Masquefa fou la Càcia, Robinia Pseudoacacia, la Càcia era un arbre relativament nou a Catalunya i que en certa manera s’havia posat de moda. Una arbre exòtic, una bonica planta ornamental, que anava molt bé per fixar talussos i marges i com a arbre d’alineacions a les vores de les vies del tren.

Al cap d’uns anys aquests arbres ja havien aconseguit un bon creixement i a l’estiu feien una ombra esplèndida i molt de goig, tal com es pot veure en aquestes postals antigues de Masquefa.

La Robinia Pseudoacacia
La Càcia, Robinia Pseudoacacia, és un arbre de la família de les lleguminoses i és d'origen americà. El botànic francès Jean Robin (1550-1629), un jardiner encarregat de cuidar les plantes medicinals dels reis francesos Enric lV i de Lluís Xlll, en va portar llavors des de les muntanyes Apalatxes a l'estat de Virgínia del nord d’Amèrica a l’any 1601. D’aquestes llavors, en Jean Robin en va plantar al jardí de casa seva a la plaça del Delfinat de Paris i al cap de 35 anys el seu fill Vespasien Robin va trasplantar les dues primeres robinies d’Europa, una a la plaça René-Viviani, Saint Julien le Pauvre, que encara viu i és l’arbre més vell de Paris i l’altre al Jardí del Rei, anomenat desprès Jardí Reial de les Plantes Medicinals i actualment Jardí de les Plantes, aquesta Robinia Pseudoacacia va viure fins a la dècada dels 1980.
Robinia plantada el 1601, a Paris
Ja en els segles XVII i XVIII es va anar introduint l’arbre per bona part d’Europa, primer en els parcs i jardins reials i després fou àmpliament difós com a planta ornamental utilitzada com a arbre de passeigs i d’alineacions. Sembla que a Barcelona fou introduït cap a mitjans del segle XVIII. Amb el temps aquest arbre s'ha naturalitzat i asilvestrat en moltes regions europees, com a Catalunya, on es troba sovint en boscos de ribera.
La Robinia Pseudoacacia s’ha utilitzat sovint com a arbre d’alineacions als marges i les vores de les carreteres i de les vies del tren. És útil per fixar talussos i fixar sòls. El seu sistema radicular és capaç de controlar l’erosió, gràcies als nombrosos rebrots que desenvolupa.
La Robínia fa unes flors papallonejades, blanques, en raïms penjants, lleugerament perfumades i amb gust dolcenc, hi ha qui se les menja. La Robínia és una planta melifera, les seves flors agraden molt a les abelles, que n’elaboren una mel molt preuada. D’aquestes flors també es preparen saborosos xarops i un vi tònic i s’extreu un oli, anomenat “essència d’acàcia”, usat en perfumeria.
La Càcia pot arribar a fer 25 metres d’alçada i pot viure de 200 a 300 anys i més. La Robínia del Jardin des Plantes de Paris va viure més de 380 anys, la de René-Viviani ja en té més de 400.
Alguns dels noms comuns de la Robinia Pseudoacacia emprats en català són: Robínia, Acàcia falsa, Falsa Acàcia, Acàcia blanca, Acàcia de bola, Càcia.

Amb els anys la majoria d’aquestes càcies de l’estació de Masquefa, que es van plantar ara fa 116 anys, van anar desapareixent, tot hi que n’hi ha algunes altres fruit d’algunes llavors que han anat germinant i dels rebrots que desenvolupa aquest arbre. Però d’aquestes més antigues en va sobreviure una “La vella Càcia de l’estació de Masquefa” que cada primavera s’omplia de fulles i els anys que l’Ajuntament no la maltractava ni li feia podes dràstiques també s’omplia dels raïms de flors blanques i oloroses.

Els últims 45 anys aquesta càcia havia viscut entremig d’uns pins que va plantar el cap de l’estació i que havien crescut força.

En la ventada del passat 24 de gener el pi que estava més a prop de la càcia es va tombar, però per sort el pi no va tocar gens la càcia i aquesta no va patir cap mena de dany.

Pi tombat i la vella Càcia de l’estació de Masquefa

Increïblement, quan l’Ajuntament va tallar i retirar el pi que havia caigut també va tallar i es va emportar aquesta vella Robinia Pseudoacacia. En un moment, en un tres i no res, l’Ajuntament de Masquefa va eliminar el que segurament era l’arbre més antic dels arbres urbans de Masquefa, l’únic arbre que encara era testimoni d’una de les fites més importants de la història de Masquefa, un arbre ple de records per a moltes generacions de gent de Masquefa. Una vegada més, les persones que manen en aquest ajuntament han mostrat el seu menyspreu pels arbres, pels records de molta gent i per la història d’aquest poble.

Ara, la vella Càcia de l’estació de Masquefa ja no hi és

· Article publicat a Amics arbres · Arbres amics el 29.07.2009

Nou disc de Daniel Sáez

2009-07-21T15:51:00.007+02:00

Virivium

El cantautor de Masquefa en Daniel Sáez acaba de treure un nou disc, Virivium.

En aquest vídeo podeu escoltar una de les cançons, Cementiri Blanc :

El carrer Montserrat sense arbres

2009-07-06T14:06:00.004+02:00

‘Amics arbres · Arbres amics’ denuncia que l’Ajuntament de Masquefa ha tallat
tots els arbres del
carrer Montserrat

‘Amics arbres · Arbres amics’ el grup de defensa dels arbres dels països catalans, denuncia la tala dels arbres del carrer Montserrat de Masquefa perpetrada per l’Ajuntament i ha fet arribar el següent escrit als mitjans de comunicació i autoritats del país:

“A Masquefa no hi hagut gaires governs municipals que hagin tractat bé els arbres urbans, però l’equip de govern actual, format per Unió Democràtica de Catalunya i el Partit Popular, està fent la pitjor política contra els arbres que en aquest poble s’hagi vist mai. Des que governa aquesta coalició dels dos partits de dretes demòcrata cristians, català i espanyol, que no han parat d’eliminar arbres dels carrers, places i jardins de Masquefa. Ara li ha tocat als arbres del carrer Montserrat, unes mèlies que es van plantar quan es va començar a urbanitzar el carrer i que ja tenien gairebé 50 anys.Això si, sempre troben una excusa per tallar els arbres, normalment diuen que estaven malalts o que feien nosa. En aquest cas dels arbres del carrer Montserrat l’excusa ha estat que s’han de fer noves les clavegueres dels carrers Montserrat, Verge de la Mercè i Virolai i que aquests arbres fan nosa i a més que són els culpables de que les velles clavegueres es fessin malbé. Però la veritat és que si les arrels dels arbres han entrat a les clavegueres és que aquestes ja s’havien fet velles i estaven fetes d’una manera i amb uns materials que han propiciat que això pogués passar. Si l’Ajuntament hagués volgut aquestes obres s’haurien pogut fer sense tallar cap arbre i posant uns col·lectors resistents a les arrels dels arbres i amb unes voreres noves amb uns escocells adaptats a la grandària d’aquestes mèlies.A l’Ajuntament ja ho saben que és molt important respectar els arbres, que els arbres són moltes coses, que són una companyia i un referent per a moltes persones, que aquests arbres eren un testimoni viu de la historia d’aquest carrer i aquest barri, que tenir arbres frondosos a prop ajuda a fer més felices a les persones, que la millor manera de fer més agradable i respirables els pobles i ciutats, de disminuir la calor de l’estiu i la contaminació i la pols ambiental de tot l’any és plantant arbres i respectant els que hi ha. Però els que manen a Masquefa això no els importa gens ni mica, han tirat pel dret i ens han mostrat un altre vegada la seva cara més agressiva contra els arbres i el seu menyspreu per les persones, el medi ambient i la natura.

Aquestes obres dels carrers Montserrat, Verge de la Mercè i Virolai estan finançades pel Fons Estatal d’Inversió Local del govern d’Espanya per a pal·liar l’atur, uns fons que molts ajuntaments han gastat molt malament, malbaratant els cabals públics en obres no prioritàries i que molt sovint han causat i produït pèrdues ambientals i patrimonials irreparables, com ara en aquest cas. Els que donen i demanen aquests diners haurien de vigilar més com es gasten i haurien d’assegurar-se que no és perjudicarà els arbres i no es produirà cap agressió mediambiental.”

En la versió d’aquest comunicat que han posat a la seva web també diuen que : “Aquest estiu, en propers articles, anirem explicant d’altres barrabassades que ha fet aquest ajuntament de Masquefa contra els arbres”.

· Un altre agressió als arbres de Masquefa · Amics arbres · Arbres amics ·

“Xicoteta Miss Sunshine” al Tocat d'Alboraia

2009-06-27T19:15:00.004+02:00

Diumenge 28 de juny del 2009

El Tocat d'Alboraia projecta “Little miss Sunshine” (Xicoteta Miss Sunshine) de Jonathan Dayton i Valerie Faris

El proper diumenge 28 de juny, el Tocat d'Alboraia convida a gaudir de la pel·lícula “Little miss Sunshine” (Xicoteta Miss Sunshine), 2006, USA, 101’, dirigida per Jonathan Dayton i Valerie Faris, intèrprets principals: Greg Kinnear, Toni Collette, Abigail Breslin, Steve Carell, Alan Arkin, Paul Dano.

La projecció començarà puntualment a les 5 de la tarda.

Xicoteta Miss Sunshine … o no. Una carismàtica xiqueta, participant il·lusionada de passarel·les de jovenetes celebritats (una mena de concursos de bellesa i habilitats dançaires); un germà adolescent que, inspirat per les lectures de Nietzche i un odi visceral a la raça humana, ha fet vot de silenci; un avi maleducat i addicte a la cocaïna que estima els seus néts; un pare fracassat que, tanmateix, representa i es creu convulsivament la cultura de l’èxit; un oncle nouvingut, expert en Marcel Proust, que ha intentat suïcidar-se; i una mare enèrgica i treballadora que intenta dur endavant la casa, els fills, la seua relació marital i la recuperació del seu germà, composen la família americana dels Hoover. Una família desestructurada en què la comunicació és ben morta i quasi ningú es preocupa per ningú.

La cosa canviarà quan la filla serà acceptada en el concurs “Little Miss Sunshine” de Califòrnia i tots acaben, a desgrat, embarcats en la vella Volkswagen familiar, una andròmina oxidada que els durà a acompanyar a la menuda de la família en un viatge de tres dies per carretera. Les dificultats del camí i d’altres avinenteses tragicòmiques facilitaran, en un final ben entranyable, una entesa que pareixia molt difícil de recuperar.

Recorde que un company de llicenciatura em va parlar per primera vegada d’aquesta pel·lícula i a mi no em sonava de res. Ara que ja l’he vista un parell de vegades, he de dir que em pareix una història tan divertida com entranyable, en què les relacions humanes d’un grup familiar tan peculiar serveixen per a reflexionar des del sentit de l’humor sobre coses com allò que estàs disposat a donar a canvi de res. Té algun momentet fluix però reconec que el guió, la bona faena dels actors (amb eixe Greg Kinnear que fins ara no tornava a fer un bon paper des de Mejor… imposible), la cara de “com em toca tot els collons” del germà major o els savis consells del iaio, tot plegat, em fa recomanar-la. Ja me’n dieu.

[Jero Méndez a Totes les cares del dau]

Tràiler pel·lícula :

“L'home de la terra” al Tocat d'Alboraia

2009-06-13T18:59:00.006+02:00

Diumenge 14 de juny del 2009

El Tocat d'Alboraia projecta
“The man from earth”
(L'home de la terra)
de Richard Schenkman

Demà diumenge 14 de juny, el Tocat d'Alboraia convida a gaudir de la pel·lícula “The Man from Earth” (L'home de la terra), 2007, USA, 90’, dirigida por Richard Schenkman, basada en una obra de Jerome Bixby (un escriptor dels millors episodis de Star Trek), interpretada per John Billingsley, Ellen Crawford, Ellen Crawford, Annika Peterson, Richard Riehle, David Lee Smith, Alexis Thorpe, Tony Todd, Steven Littles, Chase Sprague, Robbie Bryan.

La projecció començarà puntualment a les 5 de la tarda.

És possible una pel·lícula de Ciència-Ficció sense efectes especials? Clar que sí, aquesta pel·lícula és una bona mostra. Ni un míser efecte especial i amb un baix pressupost. Tot guió, tot diàleg. Tot en una xicoteta sala d'estar d'una caseta al camp. Allí, un grup de persones, professors universitaris tots ells (biòlegs, antropòlegs, psicòlegs, religiosos...), es reuneix per acomiadar un company que després de deu anys abandona el lloc, i el tipus decideix contar-los una història… Si hom té suficient imaginació, en acabant la pel·lícula i pensar en ella, pot sentir que ha viscut una experiència quasi mística, i per aconseguir eixe efecte només es necessiten 8 actors, una habitació amb pocs mobles, un Johnnie Walker Etiqueta Verda, i una fogata. Una de les millors pel·lícules de ciència-ficció dels últims anys, per a gent de ment oberta i que no et deixarà indiferent.

Tràiler pel·lícula :

L'Institut de Piera a Sitges

2009-06-05T15:19:00.001+02:00

Viatge cap al
Romanticisme i
el Modernisme

El passat 28 de maig i com a complement de l’assignatura de Llengua Catalana i Literatura, els alumnes de primer de batxillerat de l’Institut Guinovarda de Piera van desplaçar-se fins a Sitges per visitar de manera combinada el Museu Romàntic d’aquella població del Garraf, casa que havia estat propietat de la família Llopis i que reprodueix la seva manera de viure entre els segles XVIII i XIX i de l’altra, el Cau Ferrat, la casa que en el seu moment adquirí Santiago Rusiñol i que convertí en un punt de trobada dels modernistes a tocar de la mar. Tant en un lloc com l’altre van poder gaudir d’una visita guiada que situà l’alumnat en cada època com a complement dels estudis sobre el Romanticisme i el Modernisme que han fet a classe.

Diputats per un dia

2009-06-05T08:49:00.001+02:00

Els alumnes de l’Institut
Guinovarda de Piera,
diputats per un dia
al Parlament català

Tal i com es va anunciar en la darrera edició de “Vila de Piera”, els alumnes de primer de batxillerat de l’IES Guinovarda de Piera fa ben poc es van posar a la pell dels diputats del Parlament de Catalunya per participar al projecte Fem una llei, que enguany han seguit vint centres de tot Catalunya. Al llarg d’aquest curs escolar els nois i noies van haver de pensar, discutir i redactar un projecte de llei sobre el tema de l’aigua. A través d’aquesta simulació els joves van poder conèixer el funcionament del treball parlamentari i van aprofundir en un tema que està a l’ordre del dia, com és la gestió de l’aigua a Catalunya.

Després de tot aquest treball parlamentari el passat divendres 22 de maig tingué lloc un ple parlamentari presidit pel president de la Cambra, Ernest Benach i retransmès en directe pel Canal 33, durant el qual l’alumne de l’Institut Guinovarda Xavier Andreu va exposar les conclusions a les quals van arribar.

Un maig intens a l'Institut de Piera

2009-06-04T15:25:00.000+02:00

Un maig ple d’activitats interescolars i extraescolars a l'Institut de Piera

Un mes més, i a banda de les activitats acadèmiques obligatòries, durant els darrers mesos l’IES Guinovarda ha dut a terme diverses activitats interescolars, com la celebració de la Diada de Sant Jordi al centre, i múltiples activitats extraescolars, com les següents.

El 5 de maig els alumnes de primer de batxillerat van anar a Barcelona a seguir la ruta literària fixada a partir de la novel·la Nada, de Carmen Laforet, que han treballat durant el curs. L’endemà, 6 de maig, al centre tingué lloc una trobada esportiva d’alumnes de quart d’ESO amb la participació d’alumnes de l’Escola Apiària de Piera, de l’IES Molí de la Vila de Capellades i de l’IES de sant Esteve de ses Rovires. El dia 7 els alumnes de 3r. d’ESO es van desplaçar fins a Mollerussa per visitar el Museu de l’Aigua. El 12 de maig els alumnes de 2n d’ESO van anar al Cosmocaixa i al Laberint d’Horta de Barcelona i els dies 14 i 21 de maig els alumnes de 4t. d’ESO van participar en una jornada informativa a la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona. Del 15 al 19 de maig els alumnes de segon de batxillerat dugueren a terme el viatge de final d’estudis a Londres. El 26 de maig aquests mateixos alumnes de l’últim curs de batxillerat van anar a veure la representació teatral de Terra Baixa, al Teatre Romea de Barcelona i, per últim, els alumnes de primer de batxillerat de la modalitat científica l’endemà 29 de maig es van desplaçar fins a al Centre de Recerca biomèdica de Barcelona. Així mateix els alumnes de quart, del 9 al 12 de juny van realitzar el seu viatge de final d’ESO a Cantàbria, just durant la setmana en què la resta de nivells d’ESO van dur a terme els diferents crèdits de síntesi obligatoris. Igualment el passat diumenge 24 de maig el centre acollí una competició esportiva organitzada per l’entitat “Malalts de bici” i divendres 29 de maig el centre acollí la visita dels alumnes que actualment cursen 6è de primària i que el curs vinent començaran els seus estudis de secundària a l’IES Guinovarda.

Premis pels alumnes de l'Institut de Piera

2009-06-03T14:30:00.004+02:00

Diversos premis per a treballs
de recerca d’alumnes de
l’IES Guinovarda de Piera

Al final d’aquest curs diversos alumnes de segon de batxillerat de l’IES Guinovarda han estat guardonats pels treballs de recerca que han elaborat com a complement de la seva formació acadèmica.
És el cas de Jordi Roca i Udivert, que va guanyar el primer premi dels “Premis Igualada Recerca Jove 2009”, amb el treball titulat “Overclocking i refrigeració extrema en ordinadors personals” en què ha demostrat una forma d’augmentar el rendiment dels ordinadors personals. Segons va declarar el mateix alumne pierenc “Per a poder realitzar aquest augment de rendiment he utilitzat l’overclocking, una tècnica que permet modificar certs paràmetres dels components que integren l’ordinador, com poden ser la freqüència o el voltatge. Dur a terme l’overclocking, a part d’augmentar el rendiment dels components, també suposa un augment de l’escalfor que alliberen degut al fet que treballen per sobre les seves especificacions. Així doncs, per a resoldre aquest problema he dissenyat i construït íntegrament un sistema de canvi de fase per evaporació directa, un sistema de refrigeració extrema basat en el procés de condensació i evaporació d’un gas frigorífic que permet mantenir el processador a temperatures de -40ºC.”. D’aquesta manera va demostrar que amb l’ Overclocking es pot augmentar el rendiment del nostre ordinador, i fer que un ordinador un pèl antiquat pugui durar un temps més, o fer que amb aquesta tècnica, un ordinador pugui superar en rendiment un altre de components més bons, i, per tant, més cars.
El premi li va ser lliurat dimecres 22 d’abril a la capital de l’Anoia en un acte oficial amb representació de les diferents entitats convocants, és a dir, l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial d’Igualada, el Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada, el Rotary Club, la Unió Empresarial de l’Anoia, l’Ajuntament d’Igualada i el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.
D’altra banda, i dins la segona convocatòria dels Premis TREC, convocats per l’Ajuntament de Piera per a treballs de recerca elaborats per alumnes que cursen Batxillerat al municipi, els guanyadors van ser els següents : Primer premi de temàtica local per a Jordi Delgado Granados, pel treball titulat “Gegants: creant tradició, història i construcció dels gegants de Piera”. Segon premi de temàtica local per a Ester Montaner Novellon per al treball “Estudi dels hàbits saludables i de lleure dels nens i nenes escolaritzats a Piera de 10 a 12 anys”. Primer premi de temàtica general per a Jordi Roca Udivert per al treball “Overclocking i refrigeració extrema en ordinadors personals” i Segon premi de temàtica general per a Sílvia Pino Villuendas per al treball titulat “La guerra dels mitjans de comunicació. La guerra d’Irak”.
Aquests premis van ser lliurats a l’Ajuntament de Piera el passat 23 d’abril amb la presència de l’alcaldessa de la població, la regidora d’Educació, la directora de l’IES Guinovarda, el coordinador de Batxillerat de l’IES Guinovarda i la tutora de 2n de Batxillerat.
Per últim, i dins el marc dels premis “Llavors de Lletres” convocats pel setmanari “La Fura” i la Fundació Ferrer-Freixenet a Sant Sadurní d’Anoia, el treball "La guerra dels mitjans de comunicació. La guerra d l'Irak" de l’alumna Sílvia Pino Villuendas ha guanyat el tercer premi al millor treball de recerca de Batxillerat, amb una dotació de 1000 euros.

Es crea la ruta enològica de l'Anoia

2009-05-31T16:09:00.003+02:00

S’ha creat una ruta
enològica de l'Anoia
que inclou dinou
establiments vinícoles

Amb la finalitat de potenciar el valor de la producció vinícola de la comarca de l’Anoia s’ha creat una ruta enològica d’aquesta zona. La ruta inclou dinou establiments vinícoles i diversos indrets d'interès cultural i turístic.

En l'actualitat, la vinya és el tercer conreu de la comarca, per darrera del blat i l'ordi. La majoria dels vins produïts a l'Anoia s'apleguen sota la Denominació d'Origen Penedès, tot i que també n'hi ha alguns que s’acullen a la DO Catalunya.

La DO Penedès es caracteritza per una variada diversitat en la producció de vins, gran productora de vins blancs, la majoria d’ells destinats a l’elaboració del cava. El fet que l'Anoia estigui inclosa en aquesta marca de qualitat ha fet que es plantegi la possibilitat d'incorporar aquest itinerari als que ja existeixen al l' Alt Penedès.

Per a divulgar aquesta “Ruta enològica de l'Anoia” s’ha editat un fulletó amb la informació de cada establiment vinícola i el mapa de la zona, aquest fulletó inclou tretze cellers de grans dimensions que ofereixen visites guiades i altres sis més reduïts que es poden visitar prèvia sol·licitud.

Els itineraris proposats visiten les següents poblacions de la comarca:

Cabrera d’Anoia: Finca Can Feixes. Mas dels Clavers. Cava Ivan Saldanya.
El Bruc: Celler Can Pascual.
Els Hostalets de Pierola: Can Grau Vell.
La Llacuna: Celler Puig – Romeu.
Masquefa: Can Bonastre Wine Resort. Raventós – Rosell, Heretat Vall-Ventós. Castell d’Age.
Òdena: Cava Bohigas.
Piera: Agrícola Anoia. Pagès Entrena, S.A. Torrens Moliner. Caves Mungust. Caves Cuscó i Comas. Vinya Sant Josep Michel.
Santa Maria de Miralles: Celler Torres.
Vallbona d'Anoia: D’Melis (Hidromel). Castell de Leonard.

A part de les visites a caves i cellers, el tríptic publicat inclou una sèrie de punts d'interés de l'Anoia, que es poden combinar amb la visita enològica, com ara la ciutat d'Igualada, el Castell d'Òdena, Santa Margarida de Montbui o el Bruc.

· Fulletó de la Ruta enoturística de l'Anoia: Arxiu pdf 955 Kb

“David Icke" al Tocat d'Alboraia

2009-05-30T15:52:00.000+02:00

Diumenge 31 de maig del 2009

El Tocat d'Alboraia projecta “David Icke, Live at The Oxford Union Debating Society”, "Algo que debes saber" -Quelcom que has de saber-, conferència de David Icke a The Oxford Union Debating Society, de Miki Zoric

El proper diumenge 31 de maig, el Tocat d'Alboraia convida a gaudir del documental “David Icke, Live at The Oxford Union Debating Society”, "Algo que debes saber" -Quelcom que has de saber-, conferència de David Icke a The Oxford Union Debating Society, de Miki Zoric, 2008, GB, 112’.

La projecció començarà puntualment a les 5 de la tarda.

David Icke, coguionista de la película Matrix, és un teòric de la conspiració com tants d’altres: un govern secret domina el món des de l’antiguitat; utilitzen els governants com a titelles, i encaminen el món a una govern únic, una moneda única, a un exèrcit únic i a un control de la població per mitjans informàtics; provoquen guerres, catàstrofes naturals i pandèmies per aconseguir els seus mitjans o, dit d’una altre manera, les guerres, les pandèmies i les catàstrofes naturals, o sigui el mal i aquelles coses que ens provoquen temor, estan programades per uns pocs per tal de tenir aterrits i controlats a uns molts.

Aquesta conferència de David Icke a la universitat de Oxford, es podria dir que és una actualització imprescindible de la versió Orwelliana de la realitat i del funcionament dels grups de poder a la nostra societat.

Fragment del documental:

Un premi per a Joan Pinyol

2009-05-29T21:50:00.001+02:00

Joan Pinyol guanya el
Primer Premi d’un
concurs de relats
curts de terror

Amb el microconte titulat “Mirades” l’escriptor capelladí ha obtingut el primer premi del concurs de microcontes de terror organitzat pel portal d’internet “Hespèria”.

El veredicte del premi, al qual es van presentar més d’un centenar d’obres, es va donar a conèixer el passat 27 de maig, tal com va explicar l’organització, perquè coincidia amb l’aniversari dels naixements tant de Vicent Price com de Cristopher Lee, una data, per tant, clau per als amants del cinema de terror i molt apropiada per a donar a conèixer el final d’un premi de narrativa també de terror.

Després del període de deliberacions, el jurat, a través del web www.hesperia.cat va fer públic el següent veredicte: “Reunides les nostres ànimes turmentades i després dels sacrificis rituals i les ofrenes als foscos déus de l'Hades els oracles han parlat i el jurat del concurs de relats curts de terror decideix que el Guanyador del Calze Sagnant de l'Infern és el relat següent : Mirades, de Joan Pinyol, que diu així “La pilota arribà al pou i ella mirà avall. -Hi ha ulls que em miren! -És clar! Són els teus reflectits! No la convencé. N'hi havia tres”. I el mateix jurat va remarcar la seva elecció de la següent manera : “Perquè essencialment era el que cercàvem; senzillesa, suggeriment, capacitat de síntesi i sobretot sentiment d'intranquil·litat i por. Aquesta nena que capta quelcom estrany i no accepta l'argument de l'adult, aquesta innocència escapçada ens treu de la nostra illa d'ignorància; com deia el mestre H.P. Lovecraft:" La cosa més misericordiosa del món penso que és la incapacitat de ment humana per a relacionar tot allò que hi conté. Vivim en una illa de plàcida ignorància entre les boires dels obscurs mars de l'infinit, fet que no implica que viatgem gaire lluny." Bé; nosaltres, mitjançant la protagonista hem abandonat aquesta illa.

Així mateix, el jurat també va concedir un accèssit al microconte titulat Buh! , presentat amb el pseudònim de Mary Lovecraft, que diu així : Després de devorar al nen i llepar la sang que havia espargida sobre el llit, el monstre va tornar al conte del que havia sortit" .

Tal com deien les bases els dos guanyadors veuran editats els seus textos en un llibre digital i també en format paper juntament amb altres microcontes presentats, i rebran un lot de llibres i de pel·lícules de terror.

No és la primera vegada que el portal “Hesperia” organitza amb èxit un premi literari a través de la xarxa. L’any passat va convocar un premi de microcrelats en aquella ocasió de ciència ficció del qual també en derivà un llibre electrònic i un llibre imprès el juliol de 2008..

I tampoc no és la primera vegada que Joan Pinyol obté un premi literari amb la pràctica del gènere del microconte. L’any 2000 fou mereixedor del I Premi de Narrativa Vila d’Almassora amb el recull Noranta-nou maneres de no viure encara a la lluna (Setimig, 2001), l’any 2004 obtingué a Olot el II Premi de Microliteratura Santa Juliana de Nicomèdia i també el I Premi de Microliteratura Caldes de Malavella. I l’any 2006 guanyà el XXII Premi de Narrativa Vila de Puçol amb el recull Micromèxics (Brosquil, 2007). A més, acostuma a impartir tallers dedicats a aquest gènere narratiu i xerrades en centres de secundària i biblioteques.

D’aquí uns dies i en format digital es podrà accedir als microcontes seleccionats en aquest I Concurs de Relats Curts de terror a través del web www.hesperia.cat. No us els perdeu!

Contra la impunitat dels crims franquistes

2009-05-27T15:14:00.003+02:00

Dissabte 30 maig del 2009

Concentració contra
la impunitat dels
crims del franquisme

El proper dissabte 30 de maig, a les 12 del migdia, a la plaça Sant Jaume de Barcelona, es farà la “Propera concentració per la veritat, la justícia i la reparació”. Aquesta propera concentració no és una més. Es vol visualitzar que darrera de molta feina, de la lluita per la Veritat, la Justícia i la Reparació, hi ha un compromís de tots els que estan treballant pels drets de les víctimes del franquisme. Per això es demanem un petit esforç, que no és massa comparat amb els sacrificis dels que ens van precedir i dels que encara ens acompanyen, i saben perfectament que va ser la repressió franquista perquè la van patir personalment. Tots els que estan implicats en la defensa dels drets de les víctimes del feixisme a aquest Estat, tots som víctimes del passat, d'aquest present desagraït i, si no es reivindica i exigeix serem víctimes per sempre d'un futur d'oblit. Tots plegats hem de sortir al carrer a demanar allò que ens deuen, ho farem aquesta vegada?

Cal que cadascú convoqui els seus familiars, amics i companys, a totes les persones conscienciades de que l'estat espanyol té un deute que saldar amb els ciutadans que van lluitar i lluiten per la llibertat i la democràcia a aquest país. És molt trist haver de demanar Justícia pels lluitadors antifeixistes després de més de 30 anys de Transició, però encara ho és més no fer-ho.

Cal fer d'aquesta quarta concentració un acte multitudinari, entre tots podem! Prou impunitat pels crims del franquisme! No oblideu les fotos dels vostres familiars.

La Mesa de Catalunya d'Entitats Memorialistes.

L’Anoia, terra de poetes

2009-05-26T15:14:00.005+02:00

L'article
“L’Anoia, terra de poetes”,
en una revista de Sabadell

El darrer número de la revista bimestral “Quadern”, que edita la Fundació Ars, de Sabadell i que correspon al número d’abril, acaba de publicar un article de l’escriptor capelladí Joan Pinyol dedicat a l’activitat poètica de la nostra comarca des del segle XIX i fins als nostres dies.
L’article deriva de l’estudi que Pinyol va fer en el seu moment a propòsit de l’activitat lírica de les comarques del Bages i de l’Anoia per encàrrec de la Residència d’Investigadors de Barcelona i que va culminar en el cicle “Terres, ponts i paisatges” que durant setmanes abordà des de Barcelona la realitat poètica de diverses comarques catalanes.
Amb el títol, “L’Anoia, terra de poetes”, l’escriptor capelladí –que és una dels caps de la secció literària d’aquesta revista- repassa dècada rere dècada les principals manifestacions i noms propis que va donar de si la nostra comarca. Poetes com Josep Costa Pomés, Maria Trulls, Alexandre de Riquer, Joan Serra i Constansó, Jaume Boloix i Canela, Joan Llacuna, Ramon Castelltort, Antoni Canals… entre molts altres entre els quals hi ha també Josep Romeu i Figueras, Xavier Miquel, Celdoni Fonoll, Ernest Farrés, Francesc Rossell, Lleonard del Rio. Així mateix, l’article –que s’il·lustra amb diverses fotografies d’aquests poetes i amb un mapa comarcal perquè es pugui ubicar l’origen geogràfic de molts d’ells- també es fa ressò de diverses iniciatives poètiques i culturals, com la primera època de la Revista d’Igualada, o de la Revista “Romanços” de Piera, la publicació de diverses antologies, la convocatòria de premis de poesia, i un llarg etcètera de manifestacions poètiques anoienques.
El mateix número 170 de “Quadern” també publica una nova crítica literària de la periodista i bibliotecària Magda Bartrolí, dins la secció dedicada als llibres oblidats. En aquest cas analitza la novel·la “El retorn amarg” de Lluïsa Forrellad.
Podeu adquirir la revista a través de l’adreça info@fundacioars.org - Fundació Ars.

“2 Filhos de Francisco” a Piera

2009-05-23T08:42:00.001+02:00

Diumenge 24 de maig del 2009

Cinèfils de Piera projecta “2 Filhos de Francisco” -Los dos hijos de Francisco- de Breno Silveira

El grup Cinèfils de Piera convida a veure, el proper diumenge dia 24 de maig, a la Sala Polivalent del Casal per a Joves i Grans, a 2/4 de 7 de la tarda, la pel·lícula “2 Filhos de Francisco” -Los dos hijos de Francisco- de Breno Silveira, Brasil, 2005, 129’. Interpretada per Angelo Antônio, Dira Paes, Márcio Kieling, Thiago Mendonça, Paloma Duarte i amb música de Caetano Veloso.

Aquesta pel·lícula serà la de l’última sessió de la temporada.

“2 Filhos de Francisco” està inspirada en una història real que aconsegueix seduir els espectadors per la seva bellesa dramàtica. La història de Zezé Di Camargo i Luciano, dos destacats exponents de la cançó popular brasilera. Una brillant història d’un pare que fa tot el que pot per tal que els seus fills es converteixin en superestrelles de la música brasilera. En l’intent per triomfar, els nois viuran una sèrie d’imprevistos i aventures, tot al ritme de la música original composta per Caetano Veloso. Marcio Kieling, Thiago Mendonça i els germans Zezé i Luciano de Camargo, que s’interpreten a sí mateixos al final de la pel·lícula, completen l’extraordinari repartiment de la pel·lícula.

Des de “Dona Flor e seus Dois Maridos” de 1976, 2 Filhos de Francisco es la pel·lícula brasilera amb major recaptació dels últims 25 anys.

Tràiler pel·lícula :

Jordi Muntané a "Taula Emparaulada"

2009-05-22T15:16:00.008+02:00

25 de maig del 2009

El masquefí
Jordi Muntané
participa a la Setmana
Barcelona Poesia 2009

El proper dilluns dia 25 de maig del 2009, el grup d’acció poètica 'Escac al Vers' presenta el recital poètic: "Taula Emparaulada". El grup de poetes d''Escac al Vers' que participaran en aquest recital són: Gemma Arimany, Sílvia Bel, Trini Casas, Joan Franch, Marisa Olivera, Oriol Prat, Rossend Sellarés, Pere Urpí i el poeta de Masquefa Jordi Muntané.
Els membres del grup intentaran, amb aquest recital poètic, despertar els sentits dels assistents a través de la degustació de poemes cuinats a foc lent amb textures, aromes i sabors diversos: dolç, salat, amarg, àcid, picant...

El recital serà al Jardí Romàntic de l’Ateneu Barcelonès, carrer Canuda 6 de Barcelona, a les 7 de la tarda. L’entrada és lliure.

El ral·li País del Cava a Masquefa

2009-05-16T15:04:00.009+02:00

17 de maig del 2009

Aquest any el ral·li
País del Cava
començarà a Masquefa

Demà, diumenge dia 17 de maig, se celebra el quart ral·li País del Cava que organitza la Confraria del Cava i el Clàssic Motor Club del Bages. Una quarantena de vehicles anteriors al 1930 desfilaran des de primera hora del matí arreu del nord del Gran Penedès, al País del Cava, fent parada a vuit caves.

Aquest any el ral·li començarà a Masquefa, la comitiva es concentrarà a 2/4 de 9 del matí a Can Bonastre de Santa Magdalena a Masquefa, on es servirà un esmorzar de benvinguda, i a les deu es partirà cap a la Masia Bach. D'aquí la ruta seguirà cap a les Caves Roger Goulart de Sant Esteve Sesrovires, i després cap a les Caves Ramon Canals Canals de Castellví de Rosanes. Es reprendrà el camí direcció a Gelida, fent parada a les Caves Torelló de Can Martí de Baix i després a les Caves Rosell Mir al Rebato de Subirats. Es continuarà fent parada a les Caves Castell de Sant Antoni, al passeig del Parc de Sant Sadurní i després a les Caves Berral i Miró, a la plaça Manuel Raventós. Els vehicles d'època recorreran diversos carrers de Sant Sadurní, de 2/4 de 12 a ¼ d’1 els cotxes faran una plantada al carrer del Raval, on els visitants podran votar quins són els que més els agrada i després arribaran a la plaça de l'Ajuntament, on es presentaran tots els models participants i es donarà coca i cava per tothom.

Als volts de quarts de dues, els vehicles es posaran de nou en marxa cap a la seu de la Confraria del Cava a Torre Ramona, on es celebrarà un dinar de germanor i es lliuraran els premis, on es reconeixerà el cotxe més antic i els dos més votats pels assistents, i records per als assistents.

Poetes al Museu Vicenç Ros de Martorell

2009-05-11T15:29:00.002+02:00

16 de maig del 2009

Lluís Julià, Jordi Llavina i Ricard Garcia recitaran els seus poemes

Entre els diversos actes que el Museu Vicenç Ros de Martorell ha organitzat pel Dia Internacional dels Museus, hi haurà el que s'ha anomenat ‘Poetes al Museu’. Els poetes convidats a participar-hi són el Lluís Julià, el Jordi Llavina, de Gelida i el Ricard Garcia, de Sant Llorenç d’Hortons, que recitaran els seus poemes i després es podrà xerrar i prendre una copa de cava.

La lectura de poemes es farà el proper dissabte 16 de maig a les 7 de la tarda al Museu Vicenç Ros (Av. Vicenç Ros, s/n., Martorell) i té l’al·licient afegit de poder veure la important col·lecció de ceràmica del Museu.

L'activitat és gratuïta i hi haurà servei de llibreria per qui vulgui adquirir algun dels llibres d’aquests poetes.

Poesia i Cava 2009 a Sant Sadurní d'Anoia

2009-05-11T15:25:00.001+02:00

Recitals de poetes a les caves de Sant Sadurní

Els divendres 15, 22 i 29 de maig i el 5 de juny, es celebra a Sant Sadurní d'Anoia el 'Poesia i Cava 2009'. Cada un d’aquests divendres en una cava diferent de Sant Sadurní, 2 o 3 poetes diran els seus poemes. Tots els actes començaran a 2/4 d’11 del vespre

Programació:

Divendres 15 de maig
Albert Roig, Laia Noguera i Maria Josepa Ribera
Caves Gramona. Carrer Indústria, 34-36

Divendres 22 de maig
Eduard Carmona, Laia martínez i Miquel Angel Marin.
Caves Blancher. Plaça Pont Romà, s/n

Divendres 29 de maig
Sílvia Amigo i Manel Cantón
"El vi encenia la vida" (poemes i cançons)
Caves Jaume Giró i Giró. Carrer Montaner i Oller, s/n

Divendres 5 de juny
Andriy Antonovsky, Andreu Subirats i Juli Micolau
Caves Beneït. Carrer Provença, 2-4

Organitza: Santi Borrell
Col·labora: Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia

"Wal Mart" al Tocat d'Alboraia

2009-05-08T12:21:00.001+02:00

Diumenge 10 de maig del 2009

El Tocat d'Alboraia projecta "Wal Mart: The High Cost of Low Price” (L’alt cost dels preus baixos) de Robert Greenwald

El proper diumenge 10 de maig, el Tocat d'Alboraia proposa gaudir del documental "Wal Mart: The High Cost of Low Price” (L’alt cost dels preus baixos / El alto costo de los precios bajos) de Robert Greenwald, 2005, USA, 97’. La projecció començarà puntualment a les 5 de la tarda.

Aquest documental representa una excel·lent mostra del nou front de batalla en la guerra permanent que els militants consumidors nord-americans duen contra les empreses que provadament comencen a abusar dels seus poders monopolistes. Wal-Mart és la major cadena de megasupermercats del món, essent una de les corporacions més poderoses dels EUA. La seua pràctica habitual és la següent: Destrucció de comunitats locals en irrompre amb preus amb els quals és impossible competir, mantindre el gruix dels seus empleats amb contractes a temps parcial sense pagament d'hores extres, la negació de plans de salut als seus empleats, els quals es veuen obligats a usar els destinats a ciutadans de menors recursos i aturats, activa política antisindical que comporta amenaces, acomiadaments i equips de resposta ràpida que viatgen en jet privat davant l'amenaça d'un moviment sindical (és l'única empresa gran dels Estats Units sense cap sindicat), discriminació a l'hora de promocionar els seus empleats (no són ascendits dones ni persones de color), ús d'immigrants il·legals que són tancats per la nit dins dels seus locals per netejar-los, ús de bilions de dòlars en subsidis estatals per a la construcció dels seus locals (no disponibles per a altres empreses), contaminació tòxica de múltiples vessants i llacs, condicions infrahumanes de treball a les fàbriques a l'estranger que fan els seus productes de "marca pròpia" i rècord de criminalitat (robatoris, assassinats i violacions) en els estacionaments dels supermercats que no tenen cap vigilància (excepte on hi ha càmeres de vídeo per a pràctiques antisindicals) i negació a fer-se responsable. Després de les anteriors denúncies, l'autor mostra com les comunitats locals van començar a organitzar-se i a impedir en distintes parts dels EUA la construcció de nous locals, mitjançant votacions municipals o mitjançant l'elecció d'autoritats què, a la seua campanya electoral negaven la concessió dels permisos al gegant del consumisme.

Fragment del documental:

Plànol de com arribar-hi, clica al damunt per obrir el plànol més gran.

Masquefa, un poble de cotxes abandonats

2009-05-05T14:16:00.005+02:00

Foto denúncia

Al Serralet fa gairebé
dos mesos que hi ha
un cotxe abandonat

A Masquefa molt sovint hi ha gent que deixa els cotxes abandonats al carrer sense que cap autoritat hi faci res. Ja fa gairebé dos mesos que hi ha aquest cotxe aparcat al carrer Serralet sense que ningú el mogui mai, cosa que fa suposar que també està abandonat, els veïns del Serralet ho han dit diverses vegades als de l’Ajuntament, però les autoritats municipals no hi fan res i el cotxe segueix aquí. [Veïns del Serralet]

Foto Denúncia
Per aquest espai, tothom qui vulgui ens pot enviar fotografies de coses que es vulgin denunciar o queixar, de les coses que creieu que es podrien millorar, de qualsevol cosa o indret que trobeu que està deixat, brut, trencat o malmès, les coses mal fetes i les que no us agraden, de qualsevol cosa que us sembli que s’hagi de denunciar, .... Les fotografies cal enviar-les acompanyades d’un breu comentari o text explicatiu a diaridemasquefa@gmail.com

Segon festival ‘Oh! Blong’ a Masquefa

2009-05-04T14:31:00.009+02:00

Dissabte 9 de maig del 2009

Sis grups de música “personal”
al segon festival
‘Oh! Blong’ de Masquefa

El proper dissabte 9 de maig tindrà lloc a Masquefa la segona edició del festival de música 'Oh! Blong'. Amb un cartell encapçalat per Le Petit Ramon, actuaran també en aquest festival, Don Simón & Telefunken, Oliva Trencada, Anímic i els artistes masquefins Indigna i Amon Ra. A les 6 de la tarda actuarà a la plaça de l’Estació Don Simón & Telefunken i de les 11 del vespre a 2/4 de 6 de la matinada actuaran els altres grups al recinte de la fàbrica Rogelio Rojo.

Oh! Blong va néixer amb la intenció de posar el seu gra de sorra a l’escena musical catalana, de caire evasiu, el festival opta per presentar músics, dins l’àmbit del rock, que ofereixin sobretot una proposta personal al marge de les intencions purament comercials.

Oh! blong 2009
Masquefa 9 de maig del 2009
·
Concert a la Plaça de l’Estació (Novetat!)
18:00h Don Simón & Telefunken
·
Concert a l'escenari de la Fàbrica Rogelio Rojo (Pati)
23:00h Anímic+Asmàtik
00:05h Oliva trencada
01:10h Le Petit Ramon
02:30h Indigna
03:40h Amon RA
·
Cloenda
05:30h
·

"Els espigoladors i l'espigoladora" al Tocat d'Alboraia

2009-05-02T15:52:00.008+02:00

Diumenge 3 de maig del 2009

El Tocat d'Alboraia projecta
"Les glaneurs et la glaneuse"
(Els espigoladors i l'espigoladora)
d'Agnès Varda

Demà diumenge 3 de maig, el Tocat d'Alboraia convida a gaudir del documental "Les glaneurs et la glaneuse" (Els espigoladors i l'espigoladora) d'Agnès Varda, 2000, França, 80', intèrpretat per Bodan Litnanski, Agnès Varda, François Wertheimer, Édouard Loubet, M. Legendre, Maître Raymond Dessaud, ...

La projecció començarà puntualment a 2/4 de 6 de la tarda.

Per ací i per allà, a França, Agnès Varda s'ha trobat amb espigoladors, recol·lectors i gent que cerca entre les escombreries. El seu món és sorprenent. Per a aquelles persones que ignoren la quantitat d'objectes útils que malbarata la societat, aquesta pel·lícula pot servir per conscienciar-los de com el consumisme regna en ella. La directora recorre diferents zones de França trobant al seu pas tot tipus d'històries, gent que practica l'espigolada bé per raons ètiques i d'aprofitament, o com en la majoria dels casos, per autèntica necessitat. Allò més important d'aquest documental és el missatge, que ens acosta al submón desconegut per a la majoria, dels pocs recol·lectors, tant rurals com urbans, que posseeixen la vida més digna que queda en aquesta societat consumista. És trist observar en què s'ha convertit la vida actual, on per al gaudi del 20%, pateixen les conseqüències el 80%, perquè només pensem en nosaltres mateixos, consumir i assolir amb això la felicitat i oblidar els problemes, tot molt ben orquestrat pels amos del món que realment són els beneficiaris d'aquest sistema i on nosaltres els ajudem gentilment perquè així continue. Tot aquest sistema capitalista, encara que alguns tracten d'evitar-ho, s'ensorrarà, doncs els recursos naturals no són infinits i ací els grans supervivents com ens mostra Varda seran els espigoladors.

Tràiler pel·lícula :

Plànol de com arribar-hi, clica al damunt per obrir el plànol més gran.

“Els Inadaptats” a Piera

2009-04-25T15:25:00.002+02:00

Diumenge 26 d’abril del 2009

Cinèfils de Piera projecta “The Misfits” - Vidas rebeldes / Els Inadaptats - de John Huston

El grup Cinèfils de Piera convida a veure, el proper diumenge dia 26 d’abril, a l’Espai d’Entitats, a 2/4 de 7 de la tarda, la pel·lícula “The Misfits”, 1961, USA, 124’. Magistral pel·lícula, dirigida per John Huston i amb un extraordinari guió escrit pel gran dramaturg Arthur Miller. Interpretada per Clark Gable, Marilyn Monroe, Montgomery Clift, Thelma Ritter, Eli Wallach, Estelle Winwood, James Barton, Kevin McCarthy. La traducció al català de “The Misfits” hauria de ser “Els Inadaptats” i en castellà es va traduir com a “Vidas rebeldes” a Espanya i “Los inadaptados” a Hispanoamèrica.

Pel·lícula mítica per ser la última dels actors Marilyn Monroe i Clark Gable, i per la presencia en la pel·lícula d’un Montgomery Clift bastant malalt. Robert Mitchum havia rebutjat el paper principal. El rodatge va ser força complicat, es va filmar del 18 de juliol al 4 de novembre de 1960 en el desert de Reno (Nevada), al cap de dues setmanes de començar es va haver de parar per l’internament de Marilyn a l’hospital per una cura de desintoxicació de alcohol i drogues. El rodatge s’acabà el 4 de novembre de 1960 i Clark Gable va tenir un infart de miocardi tres dies després, morint el 16 de novembre del mateix any, Marilyn es va morir l’any següent. The Misfits es va estrenar a Estats Units el febrer del 1961.

En ple procés de divorci amb Marilyn Monroe, Arthur Miller va escriure aquest excel·lent guió sobre un tercet de persones fracassades i inadaptades, atípic western de perdedors, lànguid i melancòlic. Poques pel·lícules han mostrat a uns personatges tan conscients del seu fracàs, com en aquesta historia. The Misfits ha estat qualificada com una joia del cine i una de les pel·lícules més boniques de la historia del cine. Una pel·lícula que cal veure-la amb els cinc sentits.

Tràiler pel·lícula :

"La sal de la terra" al Tocat d'Alboraia

2009-04-25T15:15:00.001+02:00

Diumenge 26 d’abril del 2009

El Tocat d'Alboraia projecta
"Salt of the earth"
(La sal de la terra)
de Herbert J. Biberman

El proper diumenge 26 d'abril, el Tocat d'Alboraia passarà la pel·lícula "Salt of the earth" (La sal de la terra) de Herbert J. Biberman, 1954, USA, 95’. Intèrpretada per Will Geer, David Wolfe, Mervin Williams, David Sarvis, Rosaura Revueltas, E.A. Rockwell, William Rockwell, Juan Chacón, Henrietta Williams, Ángela Sánchez, Clorinda Alderette, Virginia Jencks, Clinton Jencks, Joe T. Morales, Ernesto Velázquez, Charles Coleman, Víctor Torres, Frank Talevera, Mary Lou Castillo, Floyd Bostick, E.S. Conerly, Adolfo Barela, Albert Munoz, Elvira Molano. La projecció començarà puntualment a les 5 de la tarda.

Pel·lícula maleïda realitzada en ple període de “cacera de bruixes” als Estats Units, perseguida i bloquejada pel Comité d'Activitats Antiamericanes i l'FBI, basada en fets reals, la major part dels personatges van ser interpretats pels miners locals, les seues esposes i veïns de la zona. Una bona mostra de cinema sindicalista i feminista.

Al juny de 1951 una vaga va paralitzar el treball a una mina de zinc de Nou Mèxic, Estats Units. La companyia que l'explotava, apropiadament anomenada Empire, va rebutjar tota negociació amb els miners i la vaga es va perllongar indefinidament. Els miners, organitzats en un piquet davant de la mina per impedir tot accés de mà d'obra, demanaven condicions de treball més segures i millores sanitàries als habitatges que allotjaven les famílies dels miners llatins, als qui la companyia tractava considerablement pitjor que als miners anglos.

El film ens narra les vicissituds de la relació de la parella protagonista, Esperanza i Ramón: Ramón Quintero milita en l'organització sindical de la mina i, encara que s'estima l'Esperanza, se sent atabalat per la frustració d'una situació cada vegada més opressiva. La vida familiar es torna encara més tibant quan comença la vaga i Ramón insisteix a marginar la seua esposa de les seues activitats. La unió entre anglos i llatins permet als homes pressionar eficaçment sobre la companyia per forçar-la a negociar però també permet a les dones pressionar sobre els seus marits per ser integrades a una vida política que els concerneix. El film defensa els valors de la igualtat de la dona i de la distribució igualitària de les tasques de la llar.

“La sal de la terra” és un dels pocs films preservats per la Llibreria del Congrés dels Estats Units per la seua importància històrica i cultural.

Tràiler pel·lícula :

Plànol de com arribar-hi, clica al damunt per obrir el plànol més gran.

Un poeta masquefí a l’Ateneu Barcelonès

2009-04-23T21:01:00.000+02:00

El 26 d’abril del 2009

El Jordi Muntané
participa en el
recital poètic
"Escac al Vers"

El masquefí Jordi Muntané participa en el recital poètic Escac al Vers, que es farà a l’Ateneu Barcelonès el proper diumenge dia 26 d’abril.

El recital Escac al Vers és presentat pels membres del grup d’acció poètica Escac al vers, de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Aquest recital poètic esdevindrà una partida d’escacs simbòlica (la poesia que es defensa contra l’atac), tot servint-se dels colors en la indumentària (el blanc envers el negre) i dels moviments que fan les peces d’escacs sobre el tauler: obertura, escac a la reina, escac mat. La idea sorgeix d’un poema de Vicent Andrés Estellés: “No es mou el cor amb moviments d’escac; / tampoc no ateny dictats de la raó...“

Els participants i protagonistes d’aquest recital d’Escac al Vers són Gemma Arimany, Trini Casas, Mercedes Delclós, Joan Franch, Jordi Muntané, Marisa Olivera, Oriol Prat, Josep Santín, Rossend Sellarès i Pere Urpí.

Aquest recital serà el proper diumenge dia 26 d'abril de 2009, a les 7 de la tarda, a la Sala d'actes de l’Ateneu Barcelonès, carrer Canuda 6, de Barcelona. L’entrada és lliure i gratuïta.

· Ateneu Barcelonès · Escac al Vers · Escola d’Escriptura ·

Un poeta de Sant Llorenç a Vilanova i la Geltrú

2009-04-23T20:43:00.006+02:00

El divendres 24 d'abril del 2009

Ricard Garcia
participa en el
“Cicle poètic
Viatges i Hospitalitat”

El poeta Ricard Garcia, de Sant Llorenç d’Hortons, participa en la primera de les sessions del “Cicle poètic Viatges i Hospitalitat” de Vilanova i la Geltrú, conjuntament amb el poeta Vicenç Llorca, els quals presentaran una part de la seva obra amb l’acompanyament musical de l’Escola Freqüències de Vilanova.

Aquest primer recital serà demà divendres dia 24 d'abril, en el context de la festa de Sant Jordi, a les set de la tarda i es farà a la seu del Museu del Ferrocarril, (plaça d'Eduard Maristany, s/n., al costat de la UPC i l'estació de RENFE).

Es pot accedir a més informació a través de:
· Castells de cartes · Viatges i Hospitalitat (pdf 415 kb) · Museu del Ferrocarril ·

El dia de Sant Jordi i l'obra de Joan Pinyol

2009-04-22T19:28:00.015+02:00

Pilota de set entre les
obres més votades per
al premi “El setè cel”

El recull de contes Pilota de set (Ed. Proa, 2008) , amb què l’escriptor capelladí Joan Pinyol va guanyar el XLIII Premi Recull de Narrativa, opta a un altre premi a través d’una votació per internet que poden fer totes les persones que ho desitgin.

Es tracta del Premi “El setè cel, 2009”, convocat per l’àrea de Cultura de l’Ajuntament de Salt (El Gironès) i adreçat a aquelles obres editades al nostre país durant el 2008. Així, i a partir de les seixanta-tres obres que opten al premi, s’ha obert un període de votacions a través d’internet –que acaba el proper 23 d’abril- i, després de diferents recomptes, amb data 17 d’abril el llibre de Pinyol figura entre les disset obres més votades. A partir d’aquí, i segons les bases del premi, entre les cinc primeres escollides pels lectors, el jurat –format per diverses persones vinculades al món de les lletres- escollirà la guanyadora.

Si voleu, trobareu tota la informació del premi i el formulari per poder votar, i accedir al sorteig del lot de les cinc obres finalistes, entrant en aquest web i clicant Premis “Setè cel” de Salt.

Dos microcontes de Pinyol
en punts de llibre a Amsterdam
Coincidint amb la celebració de Sant Jordi a la capital holandesa, el Casal Català d’Amsterdam ha repartit entre els seus socis punts de llibre que incorporen la traducció al neerlandès de dos microcontes de l’escriptor capelladí. Es tracta de “Sentències evidents” i “Presses mortals”, del llibre Noranta-nou maneres de no viure encara a la lluna (2001) que han estat traduïts per Marga Demmers, estudiant holandesa de Filologia Catalana de la UOC que ara mateix, i tenint en compte la bona acollida que han tingut aquests textos de Pinyol entre els seus compatriotes, ha iniciat la traducció al neerlandès del llibre sencer.

A Masquefa hi ha porqueries per tot arreu

2009-04-20T14:21:00.005+02:00

Foto denúncia

A la carretera de
Can Torres sempre
hi ha piles de deixalles

Quan es va a passejar pels voltants de Masquefa es troben abocaments per tot arreu. Runes, mobles, roba, deixalles i porqueries de tota mena, a la cuneta dels vials, als racons, descampats, marges, reguerots, torrents.

Un dels llocs que gairebé sempre està ple de porqueries de tota mena és a la carretera que porta cap a Can Torres, als voltants de sota el pont de la variant.

En aquestes fotos es pot veure una pila de roba que ja fa algunes setmanes algú va anar a llançar a aquest lloc. Cal que les persones que deixen tot això siguin una mica més cíviques, però també cal que a qui li pertoqui hi faci alguna cosa. A veure si entre tots podem anar deixant constància de tots aquests racons bruts i plens de porqueries.

Joan P.

Foto Denúncia
Per aquest espai, tothom qui vulgui ens pot enviar fotografies de coses que es vulgin denunciar o queixar, de les coses que creieu que es podrien millorar, de qualsevol cosa o indret que trobeu que està deixat, brut, trencat o malmès, les coses mal fetes i les que no us agraden, de qualsevol cosa que us sembli que s’hagi de denunciar, .... Les fotografies cal enviar-les acompanyades d’un breu comentari o text explicatiu a diaridemasquefa@gmail.com

"Happiness" al Tocat d'Alboraia

2009-04-18T12:21:00.001+02:00

Diumenge 19 d’abril del 2009

El Tocat d'Alboraia projecta "Happiness" (Felicitat)
de Todd Solondz

Aquest proper diumenge 19 d'abril, el Tocat d'Alboraia convida a gaudir de la pel·lícula de Todd Solondz, "Happiness" (Felicitat), 1998, USA, 140’, intèrpretada per Jane Adams, Lara Flynn Boyle, Philip Seymour Hoffman, Joy Adams, Cynthia Stevenson, Dylan Baker, Ben Gazzara, Louise Lasser, Elizabeth Ashley, Jared Harris, Jon Lovitz, Camryn Manheim, Rufus Read.

La projecció començarà puntualment a 2/4 de 4 de la tarda.

El que tenim ací no és ni una comèdia ni un drama fàcilment classificable, es tracta més aviat d’una ganivetada precisa, agra, amarga i mordaç a les aparences. Un retrat afilat de les hipocresies, frustracions, desil·lusions, complexos, traumes i aberracions que s’oculten per sota de la superfície.

En aquesta pel·lícula, Todd Solondz ens mostra uns personatges que ens faran partícips del patetisme i la desesperació en els quals estan sumits, éssers solitaris que van sent testimonis del seu propi enfonsament, d’una insatisfacció permanent, de decepcions de vegades molt dures, de la seua pròpia incapacitat per connectar verdaderament amb algú, dels complexos insuperables, de traumes que acaben per esclatar...

Tot el rerefons que es va traient a la llum resulta ben sovint retorçadament mordaç i corrosiu. Un humor negre amb sabor a bilis que ens produeix perplexitat, irritació, esgarrifança, fins i tot ràbia i impotència. Unes imatges filmades amb descarnada honestedat i, de vegades, fregant la sordidesa, regirant la consciència de l’espectador. Brillant exercici d’autocrítica social, una obra dura, pertorbadora i incòmoda que no deixa pedra sobre pedra.

Tràiler pel·lícula :

Plànol de com arribar-hi, clica al damunt per obrir el plànol més gran.

Malestar entre els socis de "L’Alzinar"

2009-04-17T15:06:00.005+02:00

La Junta de "L’Alzinar" de Masquefa ha adjudicat la gestió del bar del Casal sense convocar els socis

Els socis descontents amb aquesta decisió faran avui una reunió per a parlar-ne

Ja fa una colla de mesos la Junta de la societat “L’Alzinar” de Masquefa va fer saber que es posava a concurs el lloguer per a la gestió del bar del Casal l’Alzinar i sembla que ha estat una de les vegades que s’hi ha presentat més propostes. Ara, després d’un llarg procés, la Junta de l’Alzinar ha fet saber a les persones que havien mantingut en ferm la seva proposta que la Junta ja havia adjudicat entre les propostes presentades quina ha estat la escollida per portar el bar els propers anys.

Tot hi que la Junta de L’Alzinar encara no ha fet saber als socis de l’entitat aquesta decisió, la noticia ja s’ha començat a conèixer a Masquefa. Les primeres reaccions de bona part dels socis quan ho han sapigut ha estat de enuig i indignació, no ha agradat gens que en un cas com aquest la Junta hagi decidit sense convocar assemblea de socis, normalment quan s’ha hagut de fer un nou contracte pel bar del Casal han estat els socis els que ho han decidit, ara la Junta s’ho ha passat per alt i ha decidit pel seu compte sense consultar-ho als socis.

Aquest enorme malestar entre els socis de L’Alzinar ha fet que avui es reuneixin els socis descontents i que no estan d’acord amb aquesta manera de fer de la Junta per tal de parlar de quines accions poden prendre per a impugnar i revocar aquesta decisió. Aquesta reunió, oberta a tots els socis descontents, es farà avui divendres dia 17 d’abril, a les 8 del vespre, al Casal l’Alzinar.

Acte per la “Sobirania Alimentaria" a Piera

2009-04-14T11:50:00.004+02:00

Divendres 17 d’abril 2009

Taula Rodona
"Sobirania alimentària:
transgènics i consum local"
a Piera

El Grup de Medi Ambient Anoia Sud afegint-se als actes de la "Setmana de lluita contra els transgènics i per la Sobirania Alimentaria" organitza a Piera, el proper divendres dia 17 d’abril a les 7 de la tarda i a la Biblioteca de Piera, la següent :

Taula Rodona "Sobirania alimentària: transgènics i consum local"

Hi participaran: Tomàs Llop (pagès de Piera, cultiu ecològic), Jordi Peix (assessor del Conseller d'Agricultura i fundador del Banc d'Aliments), Jep Serra (pagès de Piera, cultiu ecològic) i Joan Llopart (autosuficiència alimentaria).

Si som el que sembrem i som el que mengem hauríem de tenir molta cura de tot el que ens posem a la boca i no deixar-nos portar per l'excessiva publicitat. Què son els transgènics? I el cultiu ecològic? Què significa consum local?. Per decidir en consciència ens cal informació, per això hem portat persones dedicades a la pagesia, a l'autosuficiència alimentària i un assessor del Conseller d'Agricultura i fundador del Banc d'Aliments, que intentaran aclarir-nos aquest conceptes.

Incògnites a la "Cofradia" de Masquefa

2009-04-13T13:13:00.000+02:00

Que passa amb la "Cofradia" de Masquefa?

Sembla que a la "Cofradia" hi ha moviment, el president actual en D.A. vol plegar perquè té moltes obligacions (ara es regidor de les flors) i deixa la caixa ben buida i un munt de deutes.
Diuen que ja fa molt de temps que hi ha una desídia important, no es cobren les quotes dels socis i no se sap com està la comptabilitat.
Ja fa uns anys que va passar quelcom semblant amb el mateix president i amb una important quantitat de diners que varen entrar i sortir sense que ningú sàpiga amb que es varen utilitzar, bé, males llengües diuen que eren per la campanya electoral a l'alcaldia de UDC.
Sembla que ara vol entrar una nova direcció lligada a UDC, igual que l’actual president (partit que governa a l'ajuntament), no se si és per tirar la "Cofradia"’ endavant o per tapar les "vergonyes" anteriors.
Jo segueixo preguntant: Que passa a la "Cofradia"?

Edgar Garcia

Han tancat el cementiri del Cementiri Vell

2009-04-12T17:41:00.009+02:00

Foto denúncia

Es demana que treguin
aquesta porta i
tornin ha deixar l’indret
obert tal com estava

Quan anàvem a passejar cap el Cementiri Vell ens agradava anar a seure una estona a la zona del recinte de l’antic cementiri, el lloc on durant molts anys hi van enterrar els avantpassats de la gent de Masquefa, un lloc tranquil, arrecerat i molt agradable, amb unes precioses vistes.Ara ja no s’hi pot entrar, hi han posat aquesta porta que es pot veure a les fotos. No entenem aquesta política de tancar els recintes i posar portes a tot arreu, si algú vol fer malbé alguna cosa saltarà per sobre la porta i ho farà igualment, però les persones que hi volem entrar per a reposar i gaudir d’aquest lloc no ho podem fer.

Demanem a qui pertoqui, a la Parròquia, a l’Ajuntament, que treguin aquesta porta i tornin ha deixar l’indret obert tal com estava.

Una colla de les que passeja

Foto Denúncia
A Diari de Masquefa estrenem aquest nou espai de “Foto Denúncia”. Per aquest espai, tothom qui vulgui ens pot enviar fotografies, que hàgiu fet amb la camera fotogràfica o amb el telèfon mòbil, de coses que vulgueu denunciar o queixar-vos, de les coses que creieu que es podrien millorar, de qualsevol cosa o indret que trobeu que està deixat, brut, trencat o malmès, les coses mal fetes i les que no us agraden, de qualsevol cosa que us sembli que s’hagi de denunciar, .... Les fotografies cal enviar-les acompanyades d’un breu comentari o text explicatiu a diaridemasquefa@gmail.com

"La recerca de la "felisitat" a Piera

2009-04-11T15:17:00.001+02:00

Diumenge 12 d’abril del 2009

Cinèfils de Piera projecta
“The pursuit of happyness”
-La recerca de la "felisitat”-
de Gabriele Muccino

El grup Cinèfils de Piera convida a veure, el proper diumenge dia 12 d’abril, a la Sala Polivalent del Casal per a Joves i Grans a 2/4 de 7 de la tarda, la pel·lícula “The pursuit of happyness” -La recerca de la "felisitat- de Gabriele Muccino, EUA, 2006, 117’, interpretada per Will Smith i el seu fill Jaden Christopher Syre Smith i per Thandie Newton.

La recerca de la "felisitat” o La recerca de la felicitat (en anglès, The pursuit of happyness) és una pel·lícula dramàtica basada en fets reals de la vida de Christopher Gardner, que narra la seva lluita per la supervivència econòmica, després de temps sense un treball remunerat, abandonat per la seva esposa, convertit així amb pare solter i havent de cuidar el seu fill, buscant una feina més ben remunerada utilitzant totes les tàctiques comercials que coneix, Chris lluitarà contra vent i marea obrint-se camí cap a la felicitat amb què tant somia, fins que va aconseguir entrar en una empresa de corredors de borsa.

El títol de la pel·lícula prové de les paraules que en Thomas Jefferson va plasmar al Preàmbul de la Declaració d'Independència dels Estats Units on diu que "tots els homes tenen uns drets inal·lienables, entre els quals hi ha la vida, la llibertat i La recerca de la felicitat ". El nom original de la pel·lícula és "The Pursuit of Happyness", mentre que correctament hauria d'estar escrit com "Happiness" i no "Happyness". La paraula "felicitat" s'ha escrit així perquè a l'escola on el fill d’en Chris estudiava hi havia aquest nom escrit a la paret amb aquest error ortogràfic. Traduït equivaldria a dir "La recerca de la "felisitat".

Tràiler pel·lícula :

"Jocs divertits" al Tocat d'Alboraia

2009-04-11T15:15:00.001+02:00

Diumenge 12 d’abril del 2009

El Tocat d'Alboraia
projecta
"Funny Games"
(Jocs divertits)
de Michael Haneke

Aquest proper diumenge 12 d'abril, el Tocat d'Alboraia proposa vore la pel·lícula "Funny Games" (Jocs divertits), Àustria, 1997, 108’, direcció i guió de Michael Haneke, intèrpretada per Susanne Lothar, Ulrich Mühe, Arno Frisch, Frank Giering, Stefan Clapczynski, Doris Kunstmann. La projecció començarà puntualment a les 5 de la tarda.

El cas és que un parell de psicòpates austriacs es dediquen a l'irritant entreteniment de destrossar la vida a una família d'estiuejants de classe alta… però ben ben fotuda, eh, no es pensen que es limiten a ratllar-los l'audi com faria qualsevol persona sensata. I pot semblar que la cosa no va seriosament, perquè únicament usant les paraules i un pal de golf, anul·len als tres membres de la família a l'instant; i els molt cabrons són capaços de fer-nos patir emocionalment… i quasi també físicament, aconseguint una de les més crues puntades a l'estómac que se li han donat mai a l'espectador.
En aquesta pel·lícula, Haneke, aconsegueix transmetre ultraviolència i pànic amb explicitat zero, jugant únicament amb fores de camp, plànols estàtics, eterns, impensables en una cinta de terror convencional. El tractament del silenci, de cada mirada. L'inquietant d'un conflicte argumental tan versemblant i la sensació contínua d’altra banda que l'horripilant situació a la qual ha estat gratuïtament exposada aqueixa família, hauria de ser més fàcil de solucionar. Però no. Vaja que no. Estem davant d'una prova de foc per a un espectador que igual que aqueixa família no deixa de preguntar-se “per què” sense trobar resposta. Estem possiblement davant un dels tractats de psicopatia més complets de la història del cinema.
Funny Games explora l'arrel del veritable terror psicològic, els instints més primaris i alhora més irracionals, l'entitat amoral, les classes socials i les classes mentals; la impotència, la desgràcia i la dissort; la humiliació i la injustícia.
Així que si encara no han vist Funny Games, val la pena que ho facen, no l'oblidaran fàcilment; ho passaran fatal, però els assegure que després podran vore qualsevol altra pel·li de psicòpates i partir-se el cul. I tremolaran si algú els demana uns ous.

Tràiler pel·lícula :

Plànol de com arribar-hi, clica al damunt per obrir el plànol més gran.

"Qui va matar John O'Neill?" al Tocat d'Alboraia

2009-04-04T17:08:00.004+02:00

Diumenge 5 d’abril del 2009

El Tocat d'Alboraia projecta
"Who killed John O'Neill?"
("Qui va matar John O'Neill?")
de Ty Rauber i Ryan Thurston

Aquest diumenge 5 d’abril, el Tocat d'Alboraia convida a vore la pel·lícula "Who killed John O'Neill?" ("Qui va matar John O'Neill?"), 2004, USA, 100’, produïda i dirigida per Ty Rauber, escrita i interpretada per Ryan Thurston. La projecció començarà puntualment a les 5 de la tarda.

Després de més de dos anys intentant aconseguir els subtítols d'aquesta pel·lícula per fi els han trobat. Ja podem gaudir d'aquesta singular obra.
Un únic actor, una sola habitació i set personatges. A partir de la pregunta, qui va matar John O’Neill?, el director Ty Rauber ens ofereix una completa explicació d'allò succeït a Nova York l'11 de setembre de 2001.
John O’Neill va treballar per a l'FBI durant 25 anys, i va arribar a ser el major expert en terrorisme d'Al Qaeda. Va començar a investigar el terrorisme islàmic quan va tenir lloc el primer atemptat de 1993 contra les Torres Bessones. El seu gran olfacte i obstinació el van convertir en un expert caçador de terroristes. Així, en 1995, Neill va assolir l'arrest, al Pakistan, de Ramzi Ahmet Youssef, el cervell de l'atemptat de 1993.
O’Neill va investigar també els atemptats contra les ambaixades nord-americanes a Dar-es-Salaam i Nairobi en 1998, i a l'octubre del 2000 al Iemen contra el vaixell de guerra USS Cole.
Però a partir de la seua investigació a l'atac del Iemen, l'octubre del 2000, les autoritats nord-americanes no li permeten avançar en les seues investigacions sobre Bin Laden i la xarxa Al Qaeda. I no només això, l'agent antiterrorista del FBI es troba que de sobte comença a ser desacreditat pels seus propis caps.
L'estiu de 2001, l'agent John O’Neill presenta la seua renúncia i marxa desil·lusionat del FBI. La jugada mestra dels conspiradors del 11- S ve quan el dia 1 de setembre del 2001, Jerome Hauer, assessor per a agències del Govern en assumptes antiterroristes, proposa a John O'Neill el lloc de responsable de seguretat del World Trade Center, Les Torres Bessones.
Deu dies més tard, l'11 de setembre del 2001, a les 9:49 am., es produeix l'ensorrament de la Torre sud. Uns avions s'havien estavellat contra les Torres Bessones de Manhattan. O’Neill es trobava en la seua oficina del pis 34. John O’Neill va morir l'11 de setembre, sent una de les víctimes dels brutals atemptats. L'agent de l'FBI que sabia massa, el major expert en terrorisme d'Al Qaeda va deixar de molestar per sempre.

Tràiler pel·lícula :

Plànol de com arribar-hi, clica al damunt per obrir el plànol més gran.

Presentació de “Pilota de set” a Tortosa

2009-04-03T11:53:00.002+02:00

3 d'abril del 2009

Avui es presenta el llibre
“Pilota de set”
de Joan Pinyol
a Tortosa

Avui divendres 3 d’abril i a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, l’escriptor i blocaire de Cornudella de Montsant, Jesús Maria Tibau presentarà el llibre Pilota de set (Proa, 2008), de l’escriptor capelladí Joan Pinyol.
L’acte es converteix en la segona part de l’intercanvi de presentacions després que el passat 20 de febrer Pinyol presentés el recull de contes de Tibau, El vertigen del trapezista, a la Biblioteca Central d’Igualada.
Aquesta presentació continua el cicle de presentacions d’una obra que ara mateix, i gràcies als vots que ha rebut a través d’internet, opta al premi literari “El setè cel” que s’organitza des de Salt (Gironès) i que està adreçat a obres de narrativa publicades durant l’any passat. Trobareu més informació sobre aquest premi, que l’any passat guanyà la igualadina Teresa Roig amb la novel·la l’Herència de Horst, en aquest web.
La presentació de Pilota de set a Tortosa començarà a dos quarts de vuit del vespre al carrer de la Mercè, 6 de la capital del Baix Ebre.

Presentació del llibre de Tibau a Igualada.

"M" de Fritz Lang al Tocat d'Alboraia

2009-03-27T16:46:00.002+01:00

Diumenge 29 de març del 2009

El Tocat d'Alboraia projecta
“M – Eine Stadt sucht einen Mörder”
de Fritz Lang

El proper diumenge 29 de març, el Tocat d'Alboraia convida a vore la pel·lícula de Fritz Lang “M – Eine Stadt sucht einen Mörder”, (El vampir de Düsseldorf), 1931, ALE, 110’, protagonitzada per Peter Lorre, Otto Wernicke, Gustaf Gründgens, Ellen Widmann, Inge Landgut, Theodor Loos, Friedrich Gnass. Titulada en la versio original “M – Eine Stadt sucht einen Mörder” (“M” és l'inicial de Mörder, Assassí, en alemany), que en català es podria traduir com “Una ciutat que busca un assassí”, en castellà es va titular com “M, El vampiro de Düsseldorf” a Espanya i com “El vampiro negro” a l’Argentina. La projecció començarà puntualment a les 5 de la tarda.

Una de les millors pel·lícules de la història del cinema, rodada per Fritz Lang l'any 1931. Basada en fets reals, és la primera pel·lícula on apareix un psicòpata assassí en sèrie, mostrant-nos la seua angoixa existencial i les complexitats de la seua personalitat. El film tracta sobre un assassí en sèrie de xiquetes que té atemorida a tota la ciutat de Düsseldorf. Mentre la policia segueix la seua frenètica i desesperada recerca, detenint a qualsevol persona mínimament sospitosa, els líders de l'hampa, molests per les batudes contra ells, decideixen prendre part en l'assumpte. L'alarma social, el temor col·lectiu i la sensació d'inseguretat, fan que la societat actue amb irracionalitat, amb intents de linxament, la gent desconfia de qualsevol individu i es viuen moments de paranoia col·lectiva a la recerca de l'assassí.
La densa atmosfera de la trama, es dibuixa de forma excel·lent, mitjançant una plasmació expressionista, que exerceix un gran control sobre el visual. Els plànols llargs, amb enquadraments obsessius i malaltissos, acrescuts per una sublim fotografia, assoleixen crear un clima d'inseguretat, que encercla l'espectador en un estat de constant tensió. En la pel·lícula apareixen reflexions molt actuals sobre la llei, la justícia i la venjança.
Peter Lorre realitza, malgrat les seues curtes aparicions en pantalla, la millor interpretació d'un criminal esquizofrènic de tota la història del cinema; no sols és creïble la seua interpretació, sinó que a més, amb la seua actuació a l'escena final, ens deixa un dels millors finals rodats, eixos ulls ixents i aqueix rostre desfigurat durant l'escena del judici, mai no podrà ser igualat.

Tràiler pel·lícula, escena final :

Plànol de com arribar-hi, clica al damunt per obrir el plànol més gran.

Dia de boira a Masquefa

2009-03-21T21:38:00.000+01:00

21 de març - Dia Mundial de la Poesia

Dia de Març

A trenc de dia, el cel no és gens llampant,
car l'entela un lleu vel de boira humida
que l'escalfor del sol irà esfumant
com els records més dolços de la vida.

Quan s'és fosa, frueixo com l'infant
que ha rebut la joguina preferida,
puix que obiro les crestes del voltant
amb la neu que a la nit hi ha tret florida.

Vora el migdia, els núvols, com cansats
d'estar sospesos, tots arrenglerats
reposen dolçament d'alt la carena

fins que, al captard, són destriats pel vent
que remuga una absolta al jorn morent
mentre lo clou els ulls la nit serena.

Josep Gibernau i Clos
(Castelló d'Empúries, 1887 · Masquefa, 1945)
~
~

“Fes el que hagis de fer” a Piera

2009-03-21T19:19:00.004+01:00

Diumenge 22 de març del 2009

Cinèfils de Piera projecta
“Do the Right Thing”
-Fes el que hagis de fer-
de Spike Lee

El grup Cinèfils de Piera convida a veure, el proper diumenge dia 22 de març, a la Sala Polivalent del Casal per a Joves i Grans a 2/4 de 7 de la tarda, la pel·lícula “Do the Right Thing” (Haz lo que debas) -Fes el que hagis de fer- de Spike Lee, 1989, USA, 120’. Protagonitzada per Danny Aiello, Ossie Davis, Ruby Dee, Giancarlo Esposito, Bill Nunn, Spike Lee, John Turturro, John Savage, Samuel L. Jackson, Rosie Pérez, Paul Benjamin, Martin Lawrence. El títol original de la pel·lícula és “Do the Right Thing” i en castellà es va traduir com “Haz lo que debas” i que en català és podria traduir com “Fes el que hagis de fer” o “Fes allò que és correcte”.

La pel·lícula, un al·legat contra la violència racista, ens explica com les ires de diverses persones esclaten en un mateix moment, el dia més calorós de l’any, enmig d'un carrer de Brooklyn a Nova York i provoquen un seguit d’aldarulls considerables. En un triangle format per una pizzeria italiana, una botiga d’ultramarins regentada per uns asiàtics i la ràdio d’un xarlatà melòman, al llarg de les 24 hores els conflictes racials començaran a aflorar per part de totes les comunitats.

Tràiler pel·lícula :